Climent Picornell

ELS MUGRONS DE NA KOURNIKOVA I EL CUL DE NA MARILYN. Climent Picornell

jcmllonja | 18 Abril, 2005 18:40

Arribem a tenir dins els nostres ordinadors una quantitat tan gran d’arxius que fa mal posar-hi ordre. Però, com a mínim els tenim. Si és que sabem que els tenim. Això li passa a un servidor. De prompte hi trob coses del les quals no me’n recordava. Com aquest article sobre mames i mugrons, que vaig publicar al Diari de Balears, fa un parell d’anys, o un altre sobre les mòmies de Lenin, Stalin i Mao, que penjaré al bloc passat demà. Ara toca a la Kournikova i a la Monroe.

Els mugrons de na Kournikova i el cul de na Marilyn.

Climent Picornell

Són coses de la modernitat. O no tant, perquè la història va de donar gat per llebre, una de les estratagemes comercials més antigues. Ara resulta que la revista “Penthouse”, una d’aquestes revistes especialitzades en mostrar dones nues, porno-light, va publicar unes fotos d’una senyora dient que eren d’una altra. Les dues s’han queixat i la revista, que va de rotabatuda, demana perdò davant les indemnitzacions que, presumiblement, exigiran les afectades o beneficiades, mai es sap, en aquest món modern de l’ “agitprop”. A Internet aquesta pràctica, no és que sigui generalitzada, sinó que és quasi universal, el cap d’una, o un, amb els baixos d’una altra, o un altre. És, moltes de vegades, un fet groller, em refereixo al trucatge, i altres pics, més o manco ben fet, gràcies a algun d’aquests programes que permeten retocar i fer virgueries amb la fotografia digital. Aquí hi ha una de les raons de la pèrdua de tiratge d’aquestes revistes de gent nua, a la xarxa n’hi ha de franc i pagant i, no ens hem d’enganyar, Internet, també, s’usa per a aquestes coses. Ho demostra el fet que una de les webs més visitades a l’Estat Espanyol, fins fa poc, era la d’una senyora de mames grosses i cames primes : Pamela Anderson. La meva curiositat morbosa, la cosa que m’ha fet navegar per webs i webs de mames i culs, es va desfermar per mor de la justificació del fotògraf que va vendre les fotografies equivocades d’una tal Judith Soltesz-Benetton ( neboda d’en Benetton, els dels anuncis rars, agressius i eficaços de roba, el de “United Colors of Bennetton”) i les va fer passar per imatges de n’Anna Kurnikova, una tenista russa que no guanya quasi res, per no dir res de res, de tennis vull dir, perquè doblers en guanya a cabassos, fent de model o cedint la seva imatge o venent les seves exclusives. Si teclegen, al cercador d’Internet “Google”, la paraula “Kurnikova”o “Kournikova” els sortirà una bateria de llocs per visitar impressionant, entres altres les seves anomenades “Webs oficials”, per distingir-se de les oficioses i, ja no en parlem -perquè es coneixen d’una hora enfora- de les apòcrifes. Aquestes darreres són les que fan la feina de Frankensteins d’opereta, canviant caps i culs de lloc. Bé, tornem a la justificació del fotògraf. Diu ell, un tal Ramaesiri, que havia enregistrat un vídeo d’enfora a una senyora que li pareixia na Kurnikova i va poder comprovar certament que era ella, quan visitant una web d’Internet, a una fotografia de la tennista amb la camiseta banyada identificà com a seus, els mugrons ! Pel seu diàmetre, perímetre o circunferència, perdonin si no record la part de la figura geomètrica que adduia el fotògraf. No si era rossa, o si era ella, no : perquè els mugrons coincidien. Servidor, antic que és un, es pensava que la única manera infal.lible d’identificar un ser humà eren les emprentes digitals, dels dits, no dels dígits informàtics ( no és un acudit això, i si ho és, és més vell que aquell que diu que la patrona de la informàtica és Santa Tecla). Ara ja no s’identifiquen les persones pels mitjans normals, i la revista “Penthouse” ho degué creure així, com que els mugrons eren iguals, era ella. Entre la premsa groga, la premsa rosa i la premsa del mugró, anam ben servits. Un servidor, curiós, ho ha volgut comprovar : s’assemblen, però no del tot.

www.contrasto.it

M’ha vengut al cap , amb tot aquest trull, aquella discussió sobre el tret identificatiu, la senyal –no el senyal- del membre del president dels Estats Units, el sr. Clinton, quan aquelles coses de la fel.laciò de na Lewinsky interessaven més que la política exterior americana. I na Marilyn ? Evidentment, Monroe. I ja que parlam de presidents americans, la mateixa que li cantà el sensualíssim “Happy-birthday-mister-president” al catòlic i volander John F. Kennedy. La qui en Billy Wilder tenia tanta paciència per esperar-la al seus rodatges que pogué llegir, mentre l’esperava, tots els clàssics russos. Tots, mentre na Mariliyn no venia, però que, ai las !, exclamava Wilder, havia valgut la pena. El mites i el fetitxes contemporanis són una part de la nostra civilització, més que de les antigues que també tenien les seves manies. Per damunt de creences i ideologies, vegin sinó, la mítica foto del Che Guevara, del fotògraf cubà Alberto Korda, sobrevivint la seva mort a les selves bolivianes, penjada a les parets dels petits burgesos capitalistes. Ara resulta, i ho llegesc al mateix diari que dóna la notícia del mugró de na Kurnikova que, aprofitant la visita de l’autor teatral Arthur Miller a Barcelona, el qual estigué casat amb na Marilyn Monroe, un famós escriptor desmenteix que li donàs la mà, únicament perquè fou la mà que tocà el cul del seu mite. I ho diu bastant bé, “no li vaig donar la mà a Miller”, però per si acàs, afegeix, “si que li vaig donar, fa temps, a Yves Montant”, el qual es suposa que també li devia tocar, el cul de la Monroe, car fou el seu amant una bona temporada. “No és el mateix, però, la mà de l’amant que la mà del marit”, clou el nostre escriptor, qui passà amb Teresa, els seus ùltims horabaixes. Vegin vostès com van les coses al món, que si els mugrons no eren seus, però ho pareixien i les disquisicions, quasi de “Tractatus Logicus – Philosophicus” de Ludwig Wittgenstein, sobre la diferència, no sabem si de tacte o d’intenciò, entre tocaments del mateix cul : un pic fent funció d’amant, un altre fent de dona pròpia. Tenim i tenen molta feina per fer, entre altres, les feministes. Encara. Amén.