Climent Picornell

Jardins d'altri amb 'bananalització', fel·lació, IA i el nou opi del poble. Climent Picornell

jcmllonja | 02 Abril, 2026 10:43

Jardins d'altri amb 'bananalització', fel·lació, IA i el nou opi del poble

Els 'Jardins d'altri' són cròniques desordenades i disperses del que em crida l'atenció. Comencem: ¿Saben aquell de que a la famosa casa de subhastes Sotheby's revenien un plàtan aferrat a la paret amb cinta adhesiva? S'arribaren a oferir més de sis milions de dòlars. Però el que volia significar és que Íñigo Domínguez es va referir a això de forma genial com “la bananalització del mal”. Capten el repicó? No sé si escau aquí però m'ha fet recordar el “Som alcohòlic. Som drogoaddicte. Som homosexual. Som un geni” que va dir com a resum de la seva vida Truman Capote poc abans de morir. A mi em sembla més que res un cant a una infantesa desgraciada i al desamor. Per tant, com digué el Magnífic Llorenç de Mèdici: “Qui vulgui estar content que hi estigui, del demà no hi ha certesa”, fou, tal vegada, el fundador del Mindfulness?

Me'n vaig a caminar, a fer un poc de salut a l'aire lliure perquè com bé diu Marina Casado: “Els gimnasos són el nou opi del poble”. Abans deien que l'opi del poble era la religió. Sant Joan de la Creu: “No hem de témer que la memòria vagi buida de les seves formes i figures, ja que Déu no té forma, ni figura”. Pareix un pensament místic, quasi sufí, no? I si seguim amb Miguel de Molinos i la seva Guía Espiritual (1675) “Quan més s'arrima a l'imaginació, més s'allunya l'ànima de Déu, qui essent com és incogitable, no cau en l'imaginació”. Més del mateix, o no? Caldria que llegissin els Diaris de Sandor Marai: “La religió institucionalitzada perd justament la seva essència. Alguna cosa similar ocorr quan s'institucionalitza la literatura i l'art: la seva essència s'evapora”.

“El vertader poder no s'exerceix amb crits i fuetades, sinó amb els detalls subtils, amb actes que pareixen insignificants però que anul·len als altres essers amb impunitat” (Elies Canetti). Parlant de l'antic quart poder m'encanta com descriu Natàlia Junquera la nova forma de fer periodisme de l'ultra Federico Jiménez Losantos: “Federico Jiménez Losantos no sol fer preguntes; dona la seva opinió i, a continuació, demana a l'entrevistat que li doni la raó”. El contrari del que deia José María García 'Butanito': “Un bon periodista no ha de confondre mai una entrevista amb una fel·lació”.

Feia temps que no treia en Canetti a parlar, idò, aquí en teniu una ració important: “El pensament més clar és el que dubta de sí mateix” o “L'ésser humà ha recollit la saviesa de tots els seus ancestres i ... mirau l'estúpid que és!” o “L'home és l'únic animal que recorda el que ha assassinat”.

Edgar Morin (104 anys) conegudíssim filòsof francès, pare de l'anomenat 'pensament complex' diu: “La Intel·ligència Artificial fa por, però més por me fa la Intel·ligència Superficial”. En contra del que pensa António Damásio (81 anys) conegut neuròleg portuguès, autor de A la recerca de Spinoza : “La I.A. és la major amenaça per a la felicitat humana”. Podria continuar així, amb cites encontrades de personalitats sàvies que discrepen dels efectes de la I.A. Servidor l'usa per pa i per sal i, efectivament, no te n'has de fiar, has de ser crític, malpensat i posar tot el que et diu a prova, però aquest 2026 la I.A. ja serà la protagonista màxima de la nostra realitat.

Com s'ho faran els argentins? Ja que com deia Julio Cortázar, que ho era argentí, no ho oblidin, tot i ser nascut a Ixelles (Bèlgica): “Ser argentino es estar triste” o aquesta “Ser argentino es estar lejos”. Pas molt de gust llegint els textos primerencs de Josep Pla (Coses vistes 1920-1925) a una peça, “Autoretrat”, diu: “M'enamoro de les dones el dia que m'enganyen. Ofenc, sense voler, les persones que m'estimen i tinc una debilitat davant dels meus enemics”. Amén.

Climent Picornell