Climent Picornell

Sí: “Menys turisme, més vida!”

Demà hi ha convocada una manifestació amb el lema “Menys turisme, més vida”. La convocatòria arriba, en un context especialment tens. La detenció i l'emmanillament de dues activistes en els dies previs han provocat una gran commoció social i ha estat percebut com una actuació desproporcionada, un intent d'escenificar autoritat i de dissuadir la contestació social. Lluny de desmobilitzar, aquests fets han incrementat el malestar i la voluntat de participar en la protesta.

Perquè hi hagué un temps en què qüestionar el turisme era gairebé un sacrilegi. I encara ara. A Mallorca el turisme és la religió civil, el gran relat col·lectiu: “ens ha tret de la pobresa, ens ha 'comprat sabates', cotxes, casa, estudis per als fills i una certa sensació de prosperitat...” sigui com sigui, el turisme ha transformat les Illes Balears més profundament que molts segles d'història anterior.

Però avui, una part molt important de la societat es demana si no hem arribat massa lluny. La manifestació de demà, diumenge, no és un atac als visitants. És, sobretot, un crit d'alerta. Perquè allò que està en qüestió no és el turisme. Allò que està en qüestió és 'l'excés' de turisme. Durant dècades ens repetiren que el creixement era infinit. Que més turistes significava més benestar. Més places, més hotels, més creuers, més lloguers vacacionals, més promoció. Sempre més. I avui ens trobam davant una gran paradoxa. Mai no havíem rebut tants de visitants. Mai no s'havien generat tants de milions d'euros. I mai tanta gent havia tengut tantes dificultats per viure dignament a les seves pròpies illes.

Els joves no poden accedir a un habitatge. Molts de treballadors del sector turístic no troben lloc per viure. Els residents són expulsats dels centres històrics. Les carreteres col·lapsen. Els espais naturals pateixen una pressió insostenible. Els pobles de l'interior, considerats espais refugi, també se saturen. Una part significativa de Palma es transforma en un gran parc temàtic per a creueristes i visitants de pas... Alguna cosa no funciona.

Si fa molts d'anys el problema era un altre, avui el problema és la saturació. El turisme de masses ha acabat convertint-se en víctima del seu propi èxit. Durant molt de temps s'acceptaren els seus impactes negatius com un preu inevitable del progrés. «Efectes col·laterals», deien alguns. Però han deixat de ser col·laterals per convertir-se en centrals. Parlam d'una transformació radical del territori, de la degradació del paisatge, de la banalització cultural. Parlam de la pèrdua progressiva de la nostra llengua i de les formes de vida que havien caracteritzat aquestes illes.

El turisme no només transforma l'economia. El turisme de masses transforma també les mentalitats, els valors i la manera de viure. Fins que arriba un moment en què els residents comencen a sentir-se estrangers a ca seva. Aquest és el vertader problema. És una qüestió de vida. Es demanen, per tant, coses ben naturals: més habitatge, més tranquil·litat, més territori, més paisatge, més llengua, més comunitat, més temps per viure.

La qüestió és: Per a qui són les Illes Balears? Per als seus habitants? O per al consum turístic global? Podem continuar augmentant indefinidament el nombre de visitants? Podem seguir urbanitzant, construint infraestructures i pressionant recursos limitats com l'aigua o el territori? Podem convertinr la nostra cultura en una qüestió marginal? La resposta és evident: No.

Els territoris tenen límits. Les societats també. I les capacitats de càrrega, de les quals parlàvem els geògrafs fa dècades, ja fa temps que començaren a encendre tots els llums vermells. Es tracta de recuperar el control. De decidir que el benestar dels residents ha de situar-se al centre. De recordar que aquestes illes no són només una destinació turística. Són, abans de res, el lloc on hi viu una societat, un poble.

La manifestació, per tant, expressa aquest canvi de mentalitat. Durant molts d'anys semblava impossible qüestionar el model. Avui és una necessitat democràtica. Perquè estimar Mallorca no consisteix a vendre-la millor. Consisteix a conservar-la habitable. I això exigeix valentia política i social. Exigeix abandonar el mite del creixement infinit. Exigeix entendre que menys pot ser més. Més vida. Més dignitat. Més futur. Diumenge dia 26 ens manifestarem tots aquells que pensam que encara podem evitar que Mallorca acabi convertida únicament en un gran parc temàtic de sol i platja. Que encara podem defensar el dret a viure aquí. Que podem conservar allò que ens fa diferents. Perquè, al capdavall, la pregunta és molt senzilla: ¿Si perdem la capacitat de viure dignament a les nostres illes, quin és, exactament, el seu èxit turístic?

Climent Picornell