Climent Picornell

Salvem Portopí!

Palma es troba davant una decisió que marcarà el seu futur durant generacions. I l'Autoritat Portuària de Balears sembla decidida a imposar una operació pensada exclusivament en clau industrial i econòmica, ignorant el patrimoni, el paisatge i l'interès general de la ciutadania. La pretensió d'instal·lar una planta de tractament de residus al Moll de Sant Carles, al costat mateix del Castell de Sant Carles i de la Torre de Senyals de Portopí, constitueix una autèntica barbaritat urbanística, ambiental i cultural. Parlam d'un dels espais més carregats d'història de tota Mallorca. Parlam del port històric de Ciutat. Parlam de la Torre de Senyals, un dels fars més antics del món. Parlam d'un conjunt patrimonial únic que qualsevol altra ciutat europea convertiria en un gran parc cultural i ciutadà.

I aquí, en canvi, es pretén transformar-lo en una nova àrea industrial. És incomprensible i inacceptable. Des de fa dècades, Palma ha anat perdent progressivament la relació amb la seva façana marítima. El litoral ha estat ocupat per infraestructures, carreteres, aparcaments, ports esportius, terminals i activitats que han expulsat els ciutadans de la mar. Ara tenim una oportunitat extraordinària per començar a revertir aquest procés.

Un concepte modern de port-ciutat no consisteix a continuar industrialitzant cada metre quadrat disponible. Consisteix precisament en el contrari: recuperar espais per a l'ús ciutadà, integrar patrimoni, cultura i natura, i convertir el front marítim en un element de cohesió urbana. Portopí és una oportunitat única. Un gran Parc Patrimonial, Cultural i Ambiental permetria dignificar aquest espai, connectar-lo amb el Passeig Marítim, aproximar-lo a la Fundació Miró i iniciar un gran corredor verd fins a Marivent. Seria una actuació de futur. Una actuació pròpia d'una ciutat europea del segle XXI.

En canvi, el projecte de l'Autoritat Portuària representa exactament el contrari: més ocupació industrial, més artificialització del litoral i una nova agressió paisatgística. I encara resulta més incomprensible si es té en compte que les necessitats actuals del port ja estan cobertes i que les activitats industrials poden reordenar-se en altres espais més adequats. Fins i tot fora del port. Per què insistir, idò, en destruir una oportunitat irrepetible? Per què omplir amb tones de terra i pedres una part d'una ensenada històrica? Per què hipotecar definitivament un dels espais amb més potencial cultural de Palma?

La resposta és inquietant: perquè encara persisteix una manera antiga d'entendre el desenvolupament, basada únicament en la lògica de l'ocupació i del creixement material, sense tenir en compte els costos patrimonials, ambientals i socials. Però els temps han canviat. La ciutadania és avui molt més conscient del valor del seu territori. Ja no accepta que qualsevol espai lliure hagi de ser urbanitzat o industrialitzat. Ja no accepta que el patrimoni

sigui considerat un obstacle. Ja no accepta perdre, una vegada més, una part de la seva identitat.

Portopí no és un solar buit. És un símbol. És memòria. És paisatge. És història de Mallorca. I les ciutats que destrueixen la seva memòria acaben destruint també una part de la seva ànima. Encara hi som a temps. Si existeix voluntat política, aquest espai pot convertir-se en un dels grans projectes culturals i ciutadans de la Palma del futur. Si no, assistirem a una nova errada històrica que les generacions futures difícilment entendran. Després de perdre tants espais del litoral, després de tantes decisions irreversibles, Palma no es pot permetre aquesta barbaritat. Portopí no necessita més indústria. Necessita més ciutat. Més patrimoni. Més cultura. Salvem Portopí!