Climent Picornell

Caminant per Palma a l'estiu, amb Wagner, apple, IA, Duras. Climent Picornell

jcmllonja | 11 Juliol, 2026 12:03

Caminant per Palma a l'estiu, amb Wagner, apple, IA, Duras

Els vianants declaren a una enquesta del RACC que caminen amb molta més inseguretat d'ençà que han aparegut els espais per circular bicicletes i, sobretot, els patinets, en alguns llocs en espais compartits amb els vianants. Tots hi estam absolutament d'acord, després que ens passin una tirallonga de turistes que fan un circuit guiat pel centre de Palma sense cap respecte pels qui anam a peu. “Es tracta de desdramatitzar el fracàs, no passa res, aixecar-se i tornar-hi, d'una altra manera, si tant es vol, però no quedar nadant dins el maremàgnum de l'auto-penediment”. Això li va predicant en Joan a na Maria de Lluc, respecte d'un entrebanc que ha tengut un fill seu a unes oposicions. En Jordi, Panamà passat pel cap, es queixa de molt de maldecap: “Hauré de revisar com estan disposades les coses a ca nostra, avui el qi no marxa bé”. “Qui?” Demana na Júlia. “El qi, en el fengshui, que estudia la disposició i l'orientació de les coses dins la casa, cosa que influeix directament en la circulació del qi, l'energia vital. I ja està bé de fer-ne bromes! Ni qui, ni qua... el qi!” Com que veim que s'ho pren molt seriosament, no insistim. Per distendir el passeig coment que he de presentar un llibre de Pere Estelrich, Cròniques Wagnerianes, sobre les seves estades a Bayreuth, i, com no podia ser d'altra manera, els coment, dins el llibre troba lloc per a dedicar un capítol a “Ich Habe Genuch”, una cantata de... Bach! 'Ja en tenc a bastament' diu Jesucrist enclavat”. “Bach és un miracle” digué el mestre Pau Casals”, fa notar en Joan, a qui, sé, que no li agrada Wagner. “Venga Joan! No vull sentir allò tan barroer que digué Woody Allen!” Li dic. “Que digué?”, demana na Judith amb mala bava. “Idò digué: 'Quan sent música de Wagner me peguen ganes d'envair Polònia”. “Molt injust! I si voleu saber perquè veniu a la meva presentació”. “Bé. Mirau: ho podem deixar en allò que escrigué Beethoven al manuscrit de la seva Missa Solemnis: “Sortida del cor, tan de bo pugui retornar al cor”.

En Guillem treu una poma i li fot queixalada. “Que te fa falta sucre?” Li dic. “No ho faig perquè vull viure bé: An apple a day, the doctor away, diuen els americans, una poma al dia, manten el metge allunyat”. “Alerta amb els refranys” li faig avinent jo amb un altre que diu: “An apple a day... you die anyway ! (una poma al dia... te moriràs de totes les maneres)”.

“Continues usant, i pagant, la Intel·ligència Artificial?” Me demana na Judith. “Sí, naturalment, som molt amics amb el ChatGPT. Mira, Judith, ja veus que els diaris van plens d'articles i notícies sobre la Intel·ligència Artificial, ja no els llegeixo, davant les opinions de tants d'illetrats. Se'm fa molt present el que deia una de les anomenades 'lleis' de Clarke (per Arthur Clarke, no vos penseu...): “Tota tecnologia a bastament avençada resulta indistingible de la màgia”. Continuu: “Però amb això de que els artistes, els pintors i els poetes, sobretot, 'veuen' el que nosaltres no veiem, he reparat amb el que deia l'artista xinés Ai Weiwei: “La IA és una eina i com a tal no té res de dolent. De totes les maneres, com totes les eines eficients, el poder les utilitza per controlar-nos. No sé que hi podem fer per evitar-ho. Cada individu té la responsabilitat de protegir la seva dignitat. La IA pot aixafar-la i acabar amb la nostra privacitat, i això és perillós”. “Jo no hi veig res de bo”, diu en Joan, “i parlant d'aquesta especial anticipació que tenen els artistes, te diria que ja als anys noranta Rafael Sánchez Ferlosio titulà un llibre seu: 'Vendran más años malos y nos haran más ciegos'. Tendria raó?” . “No ho sé, però me recorda molt això el que un dia Lacan li digué a Marguerite Duras, a la qual admirava molt: 'No deu saber el què ha escrit. Perquè es perdria'”. “Home! És una frase molt citada i enigmàtica. Per a Lacan, hi ha una part de la veritat subjectiva que emergeix en l'escriptura, en l'art o en la paraula sense que l'autor la domini conscientment. Duras, segons ell, havia aconseguit captar alguna cosa molt profunda sobre el desig, la follia o la subjectivitat sense passar necessàriament per una teoria psicoanalítica. Pot sonar com un elogi: «has escrit més del que saps». Però també conté una advertència: l'obra autèntica sempre excedeix el seu autor. O no?” “I jo que sé?” Deixem aquests discursos i anem a fer el vermut que si mos torbam els turistes mos hauran pres el lloc”. “Prest tots serem turismofòbics !”

Climent Picornell