Les 115.262 places turístiques que ja hi eren amb el PP. Climent Picornell

jcmllonja | 22 Agost, 2026 19:28

Les 115.262 places turístiques que ja hi eren amb el PP

He vist unes tanques publicitàries pagades pel PP que diuen: “Qui ha massificat les Illes Balears? Entre 2015 i 2023 el Pacte de Progrés format per PSIB-PSOE, Més per Mallorca, i Unidas Podemos va crear 115.262 noves places turístiques”. Això és una falsedat i veig que els polítics d'esquerra no la desmunten, o no ho fan, al manco, amb la contundència que ho haurien de fer.

Una de les afirmacions més repetides, pel Partit Popular, sobre la política turística de les Illes Balears és que la Llei 6/2017, durant el Pacte de Progrés corresponent, va crear més de cent mil places turístiques. La xifra s'ha repetit tantes vegades que molts l'han acabada assumint com una evidència. Però les dades administratives expliquen una història ben diferent. El gran error del debat ha estat confondre crear amb comptabilitzar. Una plaça turística pot existir físicament, estar autoritzada o fins i tot funcionar durant anys sense aparèixer correctament als registres estadístics. Quan, finalment, s'incorpora a les dades oficials no acaba de néixer; simplement es fa visible. Aquesta és la clau per entendre què va passar a Mallorca.

Quan el Govern d'esquerres revisà la informació disponible l'any 2015 descobrí una realitat sorprenent. L'Avanç del Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) identificà prop de 20.000 habitatges destinats al lloguer turístic amb una capacitat aproximada de 123.000 places. Bona part d'aquesta oferta funcionava des de feia anys, però no apareixia plenament reflectida en les estadístiques oficials. La revisió dels registres encara fou més reveladora. Hi havia 46.607 places ja autoritzades que no havien estat correctament incorporades a les estadístiques públiques, i els expedients demostraven l'existència de 11.630 places procedents de reformes i ampliacions autoritzades durant governs anteriors que tampoc no figuraven als anuaris oficials. Aquestes dades desmunten una part important del relat polític construït durant els darrers anys.

També l'aflorament de 45.000 places de lloguer turístic ha estat sovint interpretat erròniament. No es tractava d'habitatges construïts entre 2015 i 2017, sinó d'una oferta que ja existia i que, davant l'anunci d'una nova normativa, van decidir regularitzar la seva situació administrativa. La Llei 6/2017 no partia d'una voluntat expansiva. Al contrari. Per primera vegada intentava saber quina era la capacitat turística real de les Illes Balears i establia un sostre global de places, una borsa d'intercanvi i un mecanisme de decreixement que feia desaparèixer definitivament una part de les places donades de baixa. El model deixava de basar-se en el creixement continu i introduïa la idea que la capacitat turística també podia disminuir.

Aquest plantejament es veié alterat pel Decret llei 4/2025. La reforma impulsada pel Govern del Partit Popular suprimí una part essencial dels mecanismes de decreixement. Places que fins aleshores desapareixien definitivament poden tornar ara a les borses de places i ser reutilitzades. El sistema deixa així de reduir progressivament la capacitat turística i recupera una lògica molt més favorable al creixement. El canvi no és només tècnic; és un canvi de model. Allà on la legislació anterior intentava limitar la pressió turística sobre el territori, la nova normativa torna a facilitar la reutilització de places i amplia les possibilitats de comercialització en determinats supòsits, inclosos alguns relacionats amb sòl rústic protegit i edificis catalogats.

La discussió sobre les més de cent mil places ha ocultat el debat fonamental. El problema no era únicament quantes places tenia Mallorca, sinó que durant molts anys ningú no sabia amb exactitud quantes n'hi havia. Les estadístiques estaven incompletes i els registres no reflectien tota la realitat. Quan aquesta realitat començà a aflorar, es va presentar, tendenciosament, com si fos un creixement nou.

La lliçó és clara. Les polítiques públiques només poden ser eficaces si parteixen d'un bon coneixement de la realitat. Governar amb dades incompletes condueix inevitablement a diagnòstics equivocats. I en el cas del turisme balear, una part molt important del debat polític dels darrers anys s'ha construït sobre aquesta confusió.

Comptar no és crear. Però convertir una operació de transparència administrativa en un relat de creixement ha estat, probablement, una de les simplificacions més repetides, amb mala intenció, de la història recent de la política turística de les Illes Balears.

Climent Picornell