Climent Picornell

 

Caminant per Palma amb Rosalía, Simone Weil i Byung-Chul Han

 

Els amics travessam els carrers del casc antic de Palma a la recerca del temps perdut. Vana cabòria. “La societat s'està postsecularitzant” diu n'Ernest “i sorgeixen formes híbrides d'espiritualitat, noves maneres de relacionar-se amb la qüestió del creure. Un nou paisatge que es cataloga amb el nom de postreligió”. “És cert” diu n'Apol·lònia “fins i tot la mateixa Rosalía, en la promoció del seu disc Lux en parla, referint-se a una espiritualitat fora del dogma, més terrenal i lliure”. Ens sorprèn com a nova experta en Rosalia: “Una de les inspiracions de Lux és la filòsofa Simone Weil, qui va escriure: “La fe no és l'adhesió a un credo, sinó un acte d'atenció total cap a la realitat”. “Me preocupa” afegeix un servidor “que molts agnòstics estiguin adquirint creences espirituals heterodoxes: la meditació zen, les teràpies holístiques, el transhumanisme digital, el sufisme, el neopaganisme... i cada un es munta la seva pròpia semàntica sobre el que considera sagrat”.

“Tanmateix, Climent, ja sabem que tu ets un descregut” m'enfloca n'Albert, “Però vuit de cada deu persones continuen combregant amb alguna fe religiosa. Encara que la majoria no és practicant ni va mai a la seva església, sinagoga o mesquita. L'espiritualitat laica és el que més creix ¿Deu ser part nostra, la naturalesa espiritual, que durant molts de segles ha estat segrestada per la religió?” En Mateu posa un punt d'objectivitat: “Això el que està propiciant són actituds alternatives i pràctiques prêt à porter: la meditació, el dejuni, el budisme, el ioga, la càbala, el sufisme, el zen, els bols tibetans, el vegetarianisme, la respiració conscient, el mindfulness…” Na Gemma, que és sens dubte la més llegida de tots: “El paradigma de l'espiritualitat sense religió ja va ser tractat per Borja Vilaseca en el llibre Espiritualitat per a escèptics, on argumentava que hi ha una idea que pren força, 'la filosofia perenne', un conjunt de principis universals sobre el propòsit de la nostra existència que comparteixen tots els místics i que pot resumir-se en l'aforisme 'coneix-te a tu mateix i coneixeràs l'univers”. “El que em fa gràcia és que ara retorni la filòsofa francesa Simone Weil”, afegesc jo, “Sempre me va parèixer un poc beata!”. “Climent ves en compte!” És en Jordi qui parla “Perquè Albert Camus la va definir com l' 'únic esperit lliure del nostre temps, d'una gran intel·ligència i honestedat' i veuràs tu, el filòsof de moda Byung-Chul Han, considera a Weil “la figura intel·lectual més brillant del segle XX”. “Quina exageració!” dic. “Idò en el llibre que ha publicat ara  Sobre Déu. Pensar amb Simone Weil, estableix amb ella un diàleg en profunditat”. “Això és una boutade!”, afirm, “Acabarem creguent que no és Déu qui ha mort, sinó que el mort és l'ésser humà al qual Déu es revelava. ¿Simone Weil i Byung-Chul Han donarien per bona la definició de Déu de José Saramago: “Déu és el gran silenci de l'univers i l'ésser humà el crit que dona sentit a aquest silenci?”

“Cada dia hi ha més captaires emocionals”, opin. “Però que dius Climent! Que el poble intenti omplir la seva cantimplora amb beuratges per a refrescar l'ànima no és dolent”, és na Gemma, “parlar d'espiritualitat sense Déu no és contradictori, havíem acabat per creure que religió i espiritualitat eren sinònims”. “El que passa”, me reafirm “és que estan aflorant espiritualitats de supermercat ¿El ioga dels occidentals? S'assembla molt poc al ioga de Patànjali, l'autor dels Ioga Sutras, en el segle II abans de Crist.  Me compr un Buda, encens, una estoreta i faig ioga i ja soc espiritual? Continuam obtenint les coses mitjançant el consum, que és l'única cosa que ensenya el capitalisme. Espiritualitat, m'ha dit?”.

En Toni, el més calmat de tots accepta que “és cert que en aquest nou paisatge de creences, hi ha un auge d'influencers que mesclen espiritualitat i benestar new-age. Creixen les persones que creuen en bruixes, xamans i druides, trobades evangèliques a favor de l'Harmagedon, conferències a preu d'or sobre l'eterna joventut... Cal anar amb compte i no deixar-se trolejar”. “Au idò...” els propòs: “Brindem per tot això! Per tornar anar a missa, fer meditació, respirar com diu na Nazareth Castellanos, fer silenci com en Pablo D'Ors... o pels porros!” “Postreligió?” els  deman “Jo el que crec és que  la religió és per als qui tenen por d'anar a l'infern, mentre que l'espiritualitat és per... els que hi són”.

Climent Picornell