Climent Picornell

Dalt del turó amb garballó, Els Calderers, pròstata i Carner

jcmllonja | 02 Abril, 2026 10:46

Dalt del Turó amb garballó, Els Calderers, pròstata i Carner

Tot està banyat, hi ha hagut una temporada de pluges i fora vila és verd, començant pels sembrats. Hi ha moll i fang i algú, que en frissava, ha girat les canals cap a la cisterna. No fa un fred excessiu però, qui en té, ha encès les xemeneies, més per la gola de mirar el foc que pel fet d'encalentir-se. Compr un garballó a un gitano després d'assegurar-me que no els ha arrabassat de la garriga. “Dos, per cent euros!” Em suplica amb cara de polissó. Feim tec, seran els meus Reis d'enguany, que no s'havien aturat.

“Són fresques!” “Sí, avui fa un aire gelat! Però no li està lleig en es temps que som que faci un poc de fred!” “És així...adéu, adéu”. En Xim Paloni va ple de fang per les botes deu venir de provar de llaurar. Li dic: “I tu que encara rapinyes un poc sa terra amb so teu tractor, però els nostros fills no hi han colcat mai damunt un tractor!” “És ben ver”, respon, “ni en saben, ni volen saber com se posa en marxa. Als meus ni agafant un bon verdanc els hi faria pujar. Està fet de noltros!” He sentit contar que son pare d'en Xim va traginar pedra a pedra una sínia vella d'un bocí a un altre, de Son Llevat a S'Amarador Vell, i així va poder justificar que havia de mester electricitat per a treure aigua, amb l'informe 'col·laboratiu' d'un enginyer agrònom, per suposat. Coses d'un altre temps, ara les pífies i malifetes són d'una altra casta, però també hi són.

Me trob en Jeroni Murtera. En Jeroni ara maneja doblers, convida al cassino, fuma Camel i fa quinieles i primitives. Va venent els porcs que ha engreixat a una pleta devers Son Gollarens. Si pot ser que sa dona no ho sapi, molt millor: ara un porc de 250 kilos val 1000 euros i bons són per a un a qui no li fa els comptes ningú. Són porcs faixats quasi salvatges, la gent ho sap i van aferra-pilla. No com altres anys que els engreixava dins una tanca, estava més vigilat i s'havia hagut de conformar venent una porcella vella o un verro sanat. Un dia que bevia whisky de deu anys sa dona entrà per un portal i ell sortí escapat per l'altre fet una verga de llamp! Me convida al beure.

Com a bon vells, a la taulada del cafè, es parla de la pròstata i del bon costum de practicar sexe per mantenir-la en bon estat, cosa que no fa quasi ningú. En Gori Virgo parla de les seves masturbacions 'terapèutiques' més que per passar gust per mantenir la pròstata en bon estat, res, les xerrameques que provoca l'abandó de la testosterona. “Vos ne recordau d'en Joan Xomé? Tenia la teoria de quan la t'havies remenada tres mil pics ja no en sortia pus! 'Pensa tu!' el contravenia en Xisco Regomes, “això no és vera” “I tu com ho saps?” li demanaven “Fosca! Perquè jo en duc quatre mil i encara en surt!” Estadístiques de taverna dignes d'aquells estudiadors del sexe, se'n recorden? Sí, el matrimoni Masters & Johnson i la resposta sexual humana: excitació, meseta, orgasme i resolució...

Vaig pujant cap al turó i hi pas per davant. S'ha venut la Posada dels Calderers. La posada era la casa pairal que tenien al petit poble, els amos o senyors de les grans possessions. Diuen que hi faran un hotel d'interior, l'havia d'haver comprada un servidor abans de veure-la convertida en un establiment turístic, encara em surten esgarrifances inútils i beneites per aquests petits sacrilegis inevitables de la nostra petita i incontrolable modernitat. El darrer habitant de la casa em cridà un dia, deu fer cinquanta anys, perquè havia d'alleugerir els seus prestatges i me va dir: “tu que has estudiat agafa tot el que vulguis”, vaig fer quatre cotxades ben plenes: revistes d'agricultura dels anys vint, de viatges dels anys trenta... un totum revolutum acumulat per uns pagesos il·lustrats del meu poble, a un d'ells li agradava anar al Liceu de Barcelona. En arribar a la vora del foc em refugio en Josep Carner: “La nit és lleu. Els dos amants s'han adormit. / Té dos presents l'Amor dintre la mà distreta. / A qui darà l'enyor? A qui l'oblit?”. Me'n vaig a porgar fum. A dins el llit, evidentment.

Climent Picornell