Climent Picornell

Reconstruir Palma ( a través dels llibres). Climent Picornell

jcmllonja | 12 Febrer, 2026 10:26

Reconstruir Palma (a través dels llibres)

Servidor és un urbanita convençut que traeix la seva ciutat sovint fent de pagès, vestit a l'ample, pels sementers ara llaurats del Pla de Mallorca, la 'Mallorca Profunda' dels cursis. Però l'atracció de la meva Ciutat és poderosa i mantenc, per ara, la senyera de 'ciutadà' ben plantada a la plaça de la Llotja, rodejat d'alemanys i suecs per totes parts menys per una: ca nostra. Com un istme solitari m'enyor de la Palma d'abans on per menjar un bon gelat havies d'anar a Los Helados Italianos de la plaça Major i no com ara que hi ha més gelateries que kiosks (d'aquests no en queda ni un!). “Des de la Llotja s‘alça una veu sense pietat: desídia, recel, ignorància, peresa, si no és ofuscació o miopia. Però tal vegada per a molts de nosaltres, igual que passava amb aquella Alexandria que descrivia Kavafis, no hi ha altra ciutat i continuam estimant-la amb el trist amor que es té per les coses perdudes, per les coses que ens han abandonat”. (Palma, de Guillem Frontera; Guillem Rosselló-Bordoy i Guillem Soler, 1988). Els 'tres Guillems' també ens han abandonat. Tot això em va venir rellegint l'article de Mercè Picornell: Palma, ciutat oberta? al “Journal of Catalan Studies”.

Deia James Joyce que si Dublín desaparegués, podria ser reconstruïda fidelment a partir del que hi ha escrit sobre aquesta ciutat. I tal vegada hagi arribat el moment de fer-ho de Palma. Ens serviria des de La ciutat de Palma de l'Arxiduc, els Aygoforts de G. Maura, o L'illa de la Calma de Santiago Russiñol, fins a La Ciutat de Mallorques o L'hostal de la Bolla de Miquel dels Sants Oliver. O les Notes de Mallorca de Josep Pla i La Ciutat de Mallorca de Miquel Ferrà, fins i tot a través del poema Auca de B. Rosselló-Pòrcel. I després, les Passejades per Ciutat de Jaume Vidal Alcover o La Ciutat Esvaïda de Màrius Verdaguer, Palma (G. Rosselló Bordoy, G. Frontera, G. Soler), o Palma, la ciutat i les ombres de Gabriel Janer Manila. També La Ciudad sumergida de J.C. Llop, La Ciutat Tankada de Josep Noguerol, Ciutat -llarg poema- de Miquel Flaquer, els llibres sobre Palma de Gaspar Valero o la Crònica desordenada de la Ciutat Antiga de Jaume Oliver, Cròniques de Palma de Damià Alou, Palmesan@s de Carlos Garrido, Passes per Palma de Biel Mesquida o Palma: entre la calma i el vent de Rosa Planas. Jo no he volgut esser menys i he contribuit amb dos llibres sobre Palma, Postals de Ciutat i Palma, crònica sentimental, amb fotografies de Jaume Gual.

Com Joyce, crec que servidor té raó, a partir dels arsenals de ficció i realitat sobre Palma, la podríem reconstruir, després de la destrucció a la que està sent sotmesa. Ja se n'havia temut José Carlos Llop rellegint els germans Villalonga: «En aquella època vaig arribar a la conclusió que, encara que la Palma que jo havia conegut ja tenia l’aigua al coll, existia un fragment del seu esperit que era etern i inamovible: tot allò que havia succeït, tot allò que succeïa, tot allò que succeiria era o havia d’ésser entre Mort de dama i Miss Giacomini. Res no escapava ni podria escapar mai d’aquella maledicció tragicòmica i sainetesca palmesana, ni del seu distanciament de les coses de la vida i del món (i del dimoni i de la carn, caldria afegir)».

Només dos detalls per fer-nos adonar del canvi i si escau de l'enyorament per la Palma d'abans, un dins del tramvia, l'altra des del cementeri, un de Miquels dels Sant Oliver,1906, un altre de Biel Mesquida, 2001. “Per altres viles i ciutats sol dir-se: ―al casino no es tracta d‘altra cosa! Aquí es diu: ―el tramvia en bull! El tramvia silenciós de les grans capitals, on tothom se mira i s‘observa amb desconfiança, no té res que veure amb la carrossa ressonant de veus i rialles que recorre mitja ciutat i passa per Santa Catalina i pel Terreno”. “A l‘esquerra tens la ciutat enterrada del cementiri de Palma i veus la cúpula dels March que sobresurt per damunt de les cases de pisos de les tombes. A la dreta hi ha una esplanada immensa plena de grues, picapedrers, murs mig aixecats, estructures de ferro i una grandiosa fàbrica de ciment rere una antiga possessió solitària amb un fasser, que ha quedat penjada just damunt la via de cintura”.

Deia Albert Camus: 'L'amor compartit amb una ciutat és sovint un amor secret'. És cert estimam Palma d'una forma personal, única i en certa manera, secreta. Per a Victor Hugo: 'La ciutat és un llibre'.” Certament. Ja els ho deia.

Climent Picornell