Climent Picornell

Dalt del turó amb carxofes, el cos de Crist, piscines, el precuneus i un mussol

jcmllonja | 02 Abril, 2026 10:13

Dalt del turó amb carxofes, el cos de Crist, piscines, el precuneus i un mussol

Fa vent de Mestral fort. No es tracta de fer un calendari agrícola, però som en els moments per acabar de podar alguns arbres, com les moreres, o les parres, servidor no ho farà, el darrer pic em vaig rompre dues vèrtebres amb una caiguda majestuosa. També es fa qualque empelt, els qui en saben. Els qui en saben també fan planters, protegits de les fortes pluges i vents que ha fet. Comencen les carxofes, les cols de cabdell i les taronges ja són dolces, al seu punt. Vaig al puig del Càrritx a inspeccionar els tarongers que sembrà mon pare i la filera de carxoferes, blanques i negres, devora la paret seca de baix. Ni rastre de flors d'ametler, tots són morts. De tornada a la vila plou. Un nin prova l'eficiència del 'xubasquero' posant-se davall el roll d'aigua que vessa d'una canal espenyada; deu ser poc eficient, perquè queda xop, ben xop.

En Colau, un anticlerical de tota la vida, avui me'n conta una a favor del capellà del poble, diu: “A una feligresa que anava a combregar, el capellà li diu: 'El cos de Crist'. Era una forastera rabeca que li enflocà: “dígamelo en castellano!”. A lo que respongué don Ernest: “Al·lota, té el mateix gust que en mallorquí...” i li donà l'hòstia en mallorquí. Continuà com si res hagués passat. La forastera s'envia l'hòstia, i carregada de comprensió i amor cap a tots i totes... es posà a xerrar en mallorquí! Miracle, miracle! Idò: que te pareix secretari? La realitat és que la forastera se n'anà a queixar al bisbe!” “És que al poble hi ha molt mala llet!” Li dic. “Sí, i tanta! Bastaria per embarassar mig Mallorca!”

En Jordi Colleures se'n va a Son Flor, avui li entren turistes. Bastanta gent té vivendes vacacionals, dins el poble i per foravila, amb la seva corresponent piscina, i sempre que veig aquests grans hotelers acusar-los de ser els culpables de tots els mals que genera el turisme me sap greu. Com me'n sap quan aquests crítics excelsos de les malifetes turístiques els acusen d'espargir per tot Mallorca la mala herba causada pel turisme. Les xifres d'Ibestat assenyalen que a Balears les estades a allotjaments turístics no hotelers han augmentat quasi un 10%, l'any 2025, mentre que als hotels han disminuït el 2%. Vol dir això que el client, paulatinament, augmenta la seva preferència per aquest tipus d'estades. És per això que els hotelers apugen el seu to de veu contra 'tot' el parc de vivendes turístiques i l'autoritat turística segueix el seu manament? S'hauria de veure com una manera de socialitzar els guanys de l'activitat turística o, encara més, de la proposta de crear guetos turístics i que els turistes no se moguin de dins de les seves murades, omplint les guardiloes dels de sempre.

Avui ha vengut al cassino en Just, me diu que fa uns cursos de meditació. “I que tal?” li deman. “A mi m'agraden, has de tenir en compte”, me prepar per la ruixada, “ que segons diu Pablo d'Ors som en una era de canvi de paradigma; fins ara era l'exterior i pensàvem que els problemes estaven defora, i començam a entendre que procedeixen de dins i per això el nou paradigma de la realitat és l'interior”. Vaja! Pens, una altra aportació als dins i fora! Com la d'aquelles titelles americanes, les recordau? Però hi ha més cosa encara, l'escolt: “S'ha descobert que la contemplació d'un mateix es nota amb un augment del flux sanguini en el precuneus anterior, una part del lòbul parietal del cervell... Ho diu Nazareth Castellanos”. “I què? I a mi que m'és el precuneus!” Li contest fort i malament “Quina puta mania d'associar mística a ciència, mal sia passant pel precuneus!” Me'n vaig enfurismat cap a ca nostra, cap al turó, la costa de cada dia se fa de més mal pujar. En arribar mir la tableta per si hi ha res de nou. Uns amics que són de viatge per Itàlia m'han enviat unes fotografies amb frases escrites per les parets de la ciutat de Verona per un poeta susdit “el flâneur”, vete'n ací dues: “Ogni viaggio lo vivi tre volte: quando sogni, quando lo vivi e quando lo ricordi”. Ni cal la traduccció, veritat? Recorda la cita aquella que diu que la llenya, abans de cremar-la, encalenteix tres vegades: quan la talles, quan la fas estelles i quan la tragines a la xemeneia. Una altra del flâneur italià: “La vita é un paradiso e noi tutti siamo in paradiso, ma non vogliamo capirlo. Se volessimo capirlo, domani stesso il mondo diventerebbe un paradiso” (Fiódor Dostoievski) No pareix d'en Dostoievski això de que 'demà el món esdevindria un paradís!' Pareix més d'un d'aquests babaus de l'autoajuda tipus Paulo Coello. O no? No sembla extreta de l'autor d' Els Germans Karamàzov. Senten un mussol al pinar de devora amb el seu cant avorrit i repetitiu. És el ple de la lluna.

Climent Picornell