Climent Picornell

Jardins d'altri amb morts, castellans, Rajoy i Göring o Goebbels. Climent Picornell

jcmllonja | 05 Gener, 2026 12:21

Jardins d'altri amb morts, castellans, Rajoy i Göring o Goebbels

Els diré, pels qui no ho saben, que els 'Jardins d'altri' són el producte de la meva curiositat i de les meves manies en replegar d'ací i d'allà, un enfilall volgudament insensat de citacions. Esper no que ferin a ningú. Per cert, vaig 'pillar' -que diuen ara- això: “Preguntava es tribunal / -Quantes ferides té es mort? / I es metge va dir formal, / -En té una que és mortal; / amb ses altres ha duit sort-”. I ja que hi som, a la glosa popular, el grup italià Cantacronache recollí cançons, els anys seixantes, per la Península, tals com. “Al Santo Cristo de Limpias / dicen que le crece el pelo, / la que le crece es la polla / de darle por culo al clero”. Coses del poble.

Ferit degué quedar Unamuno, o no. A 1906, visità la Sagrada Família. Gaudí li feia de guia parlant únicament en català. Maragall que els acompanyava s'oferí a fer-li de traductor, però Unamuno va dir que l'entenia. Hi hagué una discussió sobre les matemàtiques, l'art i la filosofia que quedà interrompuda per les campanes que tocaven l'Àngelus. Gaudí és llevà el barret i resà. En acabar, es reprèn la conversa i es veu que Unamuno va manifestar que no li agradava l' obra que estava fent Gaudí. “No agrada a cap castellà!” respongué Gaudí. Diuen que Unamuno exclamà que ell no ho era sinó que era basc. Ja sabia el que deia el gran Gaudí.

Qui sembla que s'ha estrenat en el mercat de l'aforística és l'expresident del govern Mariano Rajoy, aquell que quan li demanaren sobre els catalans va respondre: “...els catalans? Fan coses, fan coses”. En clau irònica (?) aconsella: “No t'alabis a tu mateix. Deixa que ho facin els demés”. Idò! Una altra, a l'altura de pensadors xinesos com Sun Tzu: “A vegades no prendre una decisió és una manera de prendre-la” o “La política necessita gent que no necessiti la política” i amb tocs de sinceritat: “Moltes vegades m'he hagut de menjar les meves pròpies paraules, no per conveniència política, sinó perquè la realitat ho demandava”.

Les paraules són molt punyeteres. He caçat, no sé on, els som ben franc, aquest aforisme “Les paraules desapareixen darrere el seu significat”; té cosa la frase, no és veritat? Tot d'una el meu capet ha anat al poema d'en Blai Bonet Soledat Oberta: “Em dol tot, fins la camisa, / a damunt el pit cremat. / I les paraules em nafren / quan sonen damunt la llengua / amb el seu significat”. Ai! En Blai nostro! I tot parlant l'altre dia de literatura catalana contemporània a les illes Balears, va sortir a la conversa, inevitablement, Baltasar Porcel, amb això, llegesc el que diu Julià de Jòdar: “És una d'aquelles bèsties literàries que produïm de tant en tant... Una bèstia literària és cicló natural i màquina centrifugadora: ho arrabassa tot i en separa i sedimenta les partícules en benefici propi -i de la literatura, naturalment”. Cert!

“El col·lapse de l'univers estel·lar ocorrerà, com la creació, en un esplendor grandiós”, aquesta espècie d'aforisme, relatant uns Bigs Bangs, fou atribuït a Blaise Pascal per Werner Herzog. Però era mentida, era seu. Passa molt en el món de la cità fàcil, atribuir-la a... Oscar Wilde o a Woody Allen. És el cas de “Quan sent la paraula cultura” (algú canvia aquesta paraula per 'intel·lectual') “pos la mà a la meva pistola”, atribuïda a Goebbels i a Göring que sembla que mai la vàren dir, però els cau com anell al dit, a que sí? Prové d'una obra teatral de Hanns Johst (1933) anomenada "Schlageter" on un actor diu: "Wenn ich Kultur höre… greife ich zur Pistole!" (Quan escolt -la paraula- cultura... duc la mà a la pistola!) S'ha de dir que aquesta obra era popular entre els Nazis, per això probablement va ser atribuïda a Göring o a Goebbels. Alerta amb les pistoles ja que, com conta Rafa de Miguel, Thomàs de Quincey ironitzava en el seu assaig De l'assassinat considerat com una de les belles arts, que un comença per permetre's matar a algú i acaba per perdre l'educació o deixar les coses pel dia següent. La procrastinació ens farà perdre el remuc i la paraula.

Climent Picornell