Climent Picornell

Balears, entre la saturació turística i l'emergència habitacional. Climent Picornell

jcmllonja | 05 Desembre, 2025 09:30

Balears, entre la saturació turística i l'emergència habitacional

Un 33,88% dels habitants de Balears assenyalen l'habitatge com un dels seus principals problemes, deu punts més que la mitjana espanyola. Hi ha un gran dèficit d'habitatges respecte a les llars creades, en un context marcat per l'escassetat de sòl finalista, elevats costos de construcció i retard en la tramitació urbanística. Això dispara els preus i accentua l'exclusió residencial. El creixement poblacional supera sistemàticament la producció d'habitatge: és un problema estructural.

Causes: 1) Alt creixement poblacional en un territori limitat. Es fan pocs habitatges, 2.500 per any, quan en fan falta 4.500. 2) Nous habitants amb necessitats residencials distintes: a)Treballadors amb salaris inferiors i b)Estrangers amb alt poder adquisitiu que cerquen habitatges per residir o invertir. Més del 35 % de les compravendes són d'estrangers, el percentatge més alt de tot l'Estat. 3) El preu per metre quadrat és dels més alts d'Espanya. 4) Model administratiu complex i lent, amb terminis de fins a 36 mesos per a l'obtenció de llicències. 5) Insuficient parc públic d'habitatge. Es necessitarien 30 anys per a adjudicar un pis social a tothom que el té demanat. 6) Falta flexibilitat en els terminis d'execució d'obres i caducitat de llicències. 7) Falta de planificació estratègica, necessitats, tipologies. 8) Emergència habitacional: okupació, inquiokupació, situacions excepcionals, població vulnerable.

De mitjana, un 63% del sou és per pagar el lloguer. La xifra més alta entre les autonomies. Alguns debats ho focalitzen sobre l'impacte dels habitatges turístics. El percentatge d'habitatges turístics sobre el cens total de Balears (3,84%) triplica la mitjana espanyola. Encara que és difícil establir una relació entre augment de l'habitatge turístic i l'encariment del mercat de lloguer, el fenomen minva l'oferta disponible. El Consell Insular de Mallorca vol reduir les places turístiques, per baixar la massificació, i fiscalitzar l'oferta il·legal, tot i que aquesta política ni ha fet augmentar els pisos en el mercat, ni ha fet baixar el preu del lloguer, hauria de tenir en compte, també, l'oferta segrestada per l'especulació, el turisme i els habitatges buits.

El preu mitjà declarat per metre quadrat d'habitatge a les Illes Balears és el més elevat d'Espanya, 3.350 euros, segons l'informe del 2024 dels Registradors de la Propietat. Els salaris no es corresponen amb els preus del mercat i aquesta bretxa s'engrandeix. Això és una barrera per a l'arrelament de la població jove i afecta a sectors com el sanitari, l'educatiu o de serveis, per la falta de lloguers accessibles.

Respecte al 'Decret Llei 3/2025 d’actuacions urgents per a l’obtenció de sòl residencial', que inclou la possibilitat de que cada ajuntament promogui sòl residencial, hi figura, també, el reconeixement de les 'àrees de transició'. Això representa una expansió massiva, disfressada d’habitatge assequible, que posa en perill el sòl rústic, la qual cosa provocarà una transformació profunda i regressiva d'aquest tipus de sòl, convertint-lo en objecte d’especulació sota múltiples pretextos: nous habitatges, energies renovables o simplificació administrativa.

Caldria un marc públic-privat estable, seguretat jurídica, accelerar processos i promoure un parc d'habitatges diversificat, més rehabilitació i noves tipologies. Solucions: 1) Un pla estratègic de la CAIB, amb el màxim consens. 2) Articular sòlides col·laboracions públic-privades. 3) Noves modalitats d'habitatge (grandàries, altures, ubicació, densitats…). 4) Un programa informàtic que permeti l'agilitat i simplificació administrativa reduint els terminis. 5) Adequar les taxes administratives. 6) La llicència només hauria de caducar si s'aprova un nou planejament o una modificació. 7) Seguretat jurídica dels arrendadors en el tema de les okupacions. 8) Incentivar l'oferta amb mesures fiscals, tributàries i de seguretat als propietaris. 9) Subvencionar la diferència del preu del lloguer en determinades situacions.

Manca un 'Pla Director Sectorial de l'Habitatge' consensuat o activar el tempteig i retracte per la compra d'edificis sencers, o incentivar el canvi d'ús d'hotels obsolets a habitatges o lloguer assequible. On són els estudis actualitzats de sòl vacant en sòl urbà i en sòl urbanitzable i de bucs sense acabar? L'habitatge és una necessitat vital i davant pràctiques especulatives, especialment per part de grans tenidors i fons "voltor", s'exigeix una actuació decidida, i frenar abusos com el lloguer d'habitatges en condicions precàries a preus desorbitants. L'habitatge ha de ser el cinquè pilar del benestar social, juntament amb l'educació, la sanitat, les pensions i l'ajuda en la dependència.

Climent Picornell