Climent Picornell

Dalt del turó de novembre amb nesples, 'quicos', Gírgola i la Mort.

jcmllonja | 05 Desembre, 2025 09:33

Dalt del turó de novembre amb nesples, 'quicos', Gírgola i la Mort

Ara ve l'època de les barrumbades, els bolets, els bunyols, els codonys, les atzeroles, les serves (sé de dues serveres encara), els formiguers que fan els pagesos i el fum per foravila, la tramoia del paisatge de la Tardor. Hi caldria afegir el groc de les fulles dels ginjolers i magraners, el vermellós de les fulles dels caquiers i el marronenc de les de les vinyes, a tot això hi hem de sumar l'oloreta de les flors del nisprers i ja tenim el paisatge complet de foravila, amb els tractors llaurant i preparant per sembrar. Vaig a cercar una embosta de nesples a una nesplera que sé a una paret seca al camí vell de Llorito i rememor el poema de Jaume Santandreu un altre pic: “Mon cor de terròs aspre no estima l’olivera, / ni el taronger, ni el roure, ni l’alzina, ni l’om. / Retorn a la bardissa de malmesa sendera / només per contemplar-te, essencial nesplera / i voler ser qui som”.

Tot esperant la pluja, anunciada, molta, massa, en una espècie de terrorisme climàtic que fan ara els mitjans periodístics i la pluja no sol arribar. “En ser devers Inca, el temps, mos volta” me diu l'amo en Toni Curritano que no creu que els telèfons mòbils ho puguin endevinar, ell se fia més del seu nas i del seu cos, una caiguda de la bicicleta li va trencar un parell d'ossos que se'n temen del canvi de temps d'una forma més fina “que lo que diu sa televisió, o es mòbil”. Algú parla, no ja dels preus de compra de les cases, sinó de l'absurditat del que demanen pels lloguers al poble. Mai s'havia sentit que demanassin mil o mil-cinc-cents euros per cases més aviat normals. L'onada d'augment del preu per l'habitatge també ha arribat al petit poble i a això hi podem afegir la gentada que viu per foravila, no hi ha cap caseta buida, per males condicions en que estigui. Es comenta que la població ha augmentat més d'un vint per cent en molt poc temps. Suggeresc de fer un bon recompte, de cara a les properes eleccions... si s'empadrona tothom.

La conversa deriva sobre la qualitat dels ous d'avui en dia. I en Rafel Constanci rememora: “Idò... quan era jove vaig guanyar, a una correguda de joies, un poll que el vaig dur a ca nostra i quan se va fer gran, gran és un dir, un poc més grandet, resultà ser un quic, un 'quico' li dèiem noltros, i al galliner va canviar sa jerarquia: ses gallines a un costat i els galls favats grossos i, pel que es veu, covards, a un altre costat i, ben enmig, es quico, petit, que comandava tota sa tropa, que te pareix secretari! No et pots fiar de sa grandària a s'hora des comandar!”·

Pujam plegats cap a l'església n'Amador de Valbauna i un servidor, me diu que d'ençà que tengué els ictus, dos, precisa, ja no va tan segur com abans, pens que, sobretot a cercar bolets, que era una de les seves dedicacions i coneixences més significades i que enyora el seva cusseta, na Gírgola, que morí d'un infart i ja n'havia tengut més, quatre, precisa, dels quals se n'havia recuperat. Bona nit, bona nit... ell parteix cap al carrer des Frare i a mi me queda la costa més reconsagrada fins al turó.

En arribar a ca nostra cerc alguna cosa per llegir abans de dormir, a l'atzar agaf Cesare Pavese i Verrà la morte e avrà i tuoi occhi (Vendrà la mort i tendrà els teus ulls). El tros de lectura comença per aquests versos: Come erba viva nell’aria / rabbrividisci e ridi, / ma tu, tu sei terra. / Sei radice feroce./ Sei la terra che aspetta. (Com herba viva en l'aire / t'estremeixes i rius, / però tu, tu ets terra, / coratjoses arrels. / Ets la terra que espera.) Pens en l'incripció llatina del rellotge de Sol de la possessió de Son Corball: Omnes vulnerant, ultima necat (Totes feren, la darrera mata) referint-se a les hores que marca la seva busca. Pens que hi ha dos dies que no tenen vint-i-quatre hores: el dia que nasquérem i el dia que morirem. Me tap el cap amb el llençol que em defensa de tot, de la mort també. Me dormiré plàcidament.