Climent Picornell

 

 

Passejant per Palma sense vesícula, 'Palma es ven' i Cristoneofeixisme

Passejar per Palma a l'estiu té la seva gràcia, sortejant els turistes que omplen Ciutat, funciona com a punt de trobada de la diàspora estival dels amics. Tanmateix als urbanites ens atreu la ciutat com una mala cosa, com una enyorança vana de tot el que passa i ens ha passat pels carrers estimats i coneguts. S'ha de passar revista a les mancances i denous. “Sí” comença un servidor “me varen treure la bufeta de la fel, altrament dita vesícula biliar, una obra d'art que em va fer el doctor José Miguel Moron, quatre foradets al ventre i ala! L'endemà cap a ca nostra, no fos cosa agafàs per l'hospital el que no he d'aplegar. Després d'un parell d'atacades i dues pancreatitis me vaig deixar dur damunt la pedra... i beneïda l'hora!” “Tu sempre tan original” me retreu en Miquel “però vaja, ara ja passeges per Ciutat, però jo el que volia comentar, abundant en l'ocupació excessiva de places i carrers,  és que foren tres milions d'euros, diuen, la donació que va fer Jeff Bezos a Venècia per casar-se allà utilitzant, tancant i privatitzant, espais públics. El fundador d'Amazon i un dels més rics del món, pagava per un casament ostentós i grotesc. Mentre, alguns venecians protestaven amb el lema 'Venècia no es ven', al mateix temps que Matteo Boccelli cantava àries als convidats que menjaven hamburgueses i caviar. Miriam Martínez-Bascuñan ha encunyat un mot que m'agrada: 'Geografia de l'excepció'. Uns espais on el poder extrem suspèn les lleis i les regles normals per operar-hi sense límits. La democràcia és una mera espectadora en un món amb regles a la carta”. “Anau en compte” és en Baltasar qui intervé “que per aquí també ho coneixem a això de la geografia de l'excepció, no fa gaire el nostre ajuntament va “vendre” el castell de Bellver a Louis Vuitton, també un dels més rics del món el tal Arnault, perquè durant molts de dies, preparés i executàs els desfilaments de joies i moda que fessin falta. Aquí, en comptes de botar i cridar que “Palma no es ven”, ens acontentaren amb el mantra dels diners que la ciutat hi guanyava de forma directa, una llimosna de ric, i de forma indirecta amb la publicitat que en feien de la nostra Ciutat”. “Més publicitat encara? No gràcies!” és en Mateu qui introdueix la via progressista “això de rics i pobres pren ara una nova dialèctica, recordau allò del 0'7 %? Aquella taxa que els països rics havien de destinar a l'ajuda al desenvolupament? Qui se'n recorda? En el moment en que Donald Trump elimina els fons que els USA destinaven a cooperació internacional i amenaça als qui no destinin un 5% a la seva despesa en armament? Com ens hi hem d'oposar si no hi estam d'acord?” “Com ens hi hem d'oposar demanes?” Inquireix en Baltasar “De la manera que cadascun ho pot fer, escrivint un article en contra, tu, reforçant les oenagés que se'n cuiden, tu, anant a alguna manifestació... La cosa s'està posant molt malament”. “He llegit el llibre de José Tamayo, teòleg, La internacional del odio, que ha identificat el que ell anomena 'Teologia de la Prosperitat' com un dels pilars de l'ofensiva de l'extrema dreta religiosa. Segons aquesta genteta “si els cristians no són rics és perquè viuen en pecat, la qual cosa demostra com es van reafirmant les aliances entre el neoliberalisme econòmic, l'ultraconservadurisme polític i el fonamentalisme religiós” i que evoluciona cap al que Tamayo anomena el “Cristoneofeixisme”, la idea de que Déu-Nostre-Senyor beneeix als bons cristians amb èxits materials, sol anar aferrada de la mà de la crítica a qualsevol “donació” governamental als pobres, als qui considera culpables de la seva pobresa. Recordau el missatge de Jesucrist sobre la dificultat dels rics en entrar al regne del Cel i tota allò del cós de l'agulla i el camell? És un altra variant del supremacisme, anunciat per Kristin Kobes Du Mez a Jesús y John Wayne”. “Colossal això que contes” diu en Mateu “Aquests predicadors nordamericans són l'hòstia en vers!” Acabam amb els companys a un bar d'aquests tradicionals, del qual no diré el nom, que per quatre collonades ens claven una fortuna i, a més, ens miren malament perquè ocupam la taula massa temps. Coses del juliol i l'agost per Ciutat.

Climent Picornell