Climent Picornell

 

VOX: la toponímia, ciència o moneda de canvi?

Llegesc a Última Hora que el partit d'extrema dreta VOX diu que condicionarà el seu recolzament a l'aprovació de les 88 esmenes a la Llei de Projectes Estratègics -una vertadera sacsejada a l'ordenament vigent que modificarà quasi trenta lleis- a un canvi en la Toponímia de les Illes Balears: “que se torni a la toponímia bilingüe, Palma-Palma de Mallorca, Maó-Mahón i altres com Santanyí-Santañí”. El Govern ja li ha respost que no està d'acord amb això ja que contravé la Llei de Normalització Linguística.

Faré una petita consideració per demostrar que el que proposa VOX és un desbarat anticientífic. Els noms tenen una significació i una correcta denominació que, sovint, és menystinguda per les mogudes polítiques, com es demostra ara, en un moment en que havíem arribat, després d'una feinada de normalització toponímica, a un acord generalitzat. L’Onomàstica és la disciplina que estudia els noms. De persones, de coses o de llocs. En aquest darrer cas li deim Toponímia. Per qüestions professionals he tengut un fort contacte amb la Toponímia i sé que els noms de les coses, dels llocs i de la gent, l’antroponímia i la toponímia, també són assetjats pels despropòsits. El fet de posar nom és un dels elements més hermosos en la personificació d’homes, dones i llocs. Els patronímics –Joan, Catalina, Pere, Margalida, Antoni, els més corrents en els rànquings antics, ara sobrepassats pels Marc, Mustafà, Vanessa, Ivan, Sheila…- marquen la història de les famílies. Com també marquen el territori els noms dels llocs, des dels microtopònims –un avenc, un cingle, una coma, un coll, una penya…- als macrotopònims: d’Amèrica (Amèrica per mor d’Amerigo Vespucci), fins a Mallorca (de Maiorica, la 'major' d’un grup d’illes). Escric amb el Bec de Ferrutx davant, hermosa figura geològica estratificada. En toponímia també es configuren 'estrats'. A les Balears hi ha noms d'estrats preromans (Eivissa, Inca, Sóller...), romans (Palma, Pollença, Costitx…), àrabs ( Algaida, Binissalem…), berbers, mossàrabs i, la gran majoria, catalans, designant milers de llocs concrets (Sa Pobla, Sant Joan, Pla de l’Enzell, Es Vedrà…). Hi ha també topònims “foscs”, mals de desentrellar en el seu origen o altres que són fòssils, hereus i testimonis de l’antigor (Es Cibollar de s’Albufera, que prové del llatí 'cipol·la', ceba).

Damunt aquesta xarxa riquíssima, s’hi espargí el maltracte de la denominació castellanitzadora dels topònims mals escrits –'Casucha' per Carrutxa, o 'Lluchmayor' per Llucmajor-. Una primera fita fou la correcta denominació, tasca més o menys resolta, no sense batalles, com la del batle que volia recuperar la 'i' que hi havia abans, i indegudament, a Andratx... Així les coses i després de debats diversos, la recollida i normalització toponímiques, a nivell acadèmic i polític, havia quedat resolta fins que, de tant en tant, tornen a sortir bonys o forats d’antany i problemàtiques irresoltes. Entre aquestes darreres la de la neotoponímia inventada dels hotels i les urbanitzacions litorals, que vaig estudiar com la “Nova toponímia del turisme”, ja fa anys. Milers de bars, restaurants, hotels i apartaments turístics, esdevenen guia i referència dominant amb noms sense massa gràcia: Hotel San Francisco, Bahía Palace o Los Milanos, tant se val. I a més, centenars d’urbanitzacions (Shangri-La, La Siesta, Bellevue, Porto Cristo Novo, o Palmañola – confegit amb la meitat de Palma i Buñola-), nous establits, amb els seus corresponents carrers, des de la Calle del Pulpo fins a la Calle del Calamar. Temps després vaig haver de tractar amb els militars del Servicio Geográfico del Ejército per dur a terme la toponímia dels fulls del “Mapa Topográfico Nacional 1: 25.000. Islas Baleares”. Em deia un general, preocupat i indignat, davant la nova normativa que impulsava la correcció toponímica: “los nombres de los vértices geodésicos no los pueden tocar, ni el del Mar Mediterráneo!”. Històries d’un temps? O ara es repetiran? També, juntament amb n’Antoni Ordinas vam dirigir la toponímia de les fulles del mapa de Balears 1:5.000, mapa de referència per a la cartografia autonòmica i de la qual, ara, el propi Govern Balear és l'encarregat del seu manteniment.
Al mateix temps que sobrevivien encara els noms de carrers amb la deixa feixuga del franquisme –noms de falangistes i militars, sobretot- cosa que feia ben necessària una recuperació del bagatge dels noms tradicionals, un altre problema sobrevolava les nostres preocupacions, l’abandonament de la ruralia: els microtopònims, es perdien per sempre amb la mort de pagesos, pastors i garriguers. Filòlegs i geògrafs continuàrem la tasca, que no vull dir que estigui acabada, però sí molt repuntada. Paral·lelament a tot això hi feia falta aplicar la correcció toponímica, capolada per la cartografia oficial durant anys, feta per agrimensors i militars forasters, amb una ignorància i un despreci per la nostra llengua ben manifestos.

Serveixi el que he dit fins ara per fer veure que la Toponímia i el seu maneig necessita una preparació i uns coneixements, filològics i geogràfics, sobretot. Però, sempre surten i es mobilitzen toponimistes aventurers – no se’ls coneix cap feina anterior com experts en la matèria- sempre per aconseguir que no es mogui l’satus quo o que retorni. És a dir perquè s’eternitzi l’errada o perquè no es mogui el topònim de la seva grafia espanyola. Els desbarats que hi havia a la toponímia dels mapes oficials, era impressionant, hereva de topògrafs i agrimensors forans que transportaven sobre el paper fonètiques desconegudes per a ells: el “molí Paperer” fou cartografiat al mapa com el “Molino de Popeye” o Santanyí per Santañí, i els estalviï la relació completa de desastres toponímics. Aquestes comissions d'afeccionats que es desperten amb un interès repentí per la toponímia solen emprar raonaments molt discutibles científicament, tal com: si es canvia el nom incorrecte pel correcte, diuen, es perdrà la marca comercial o turística i això ens durà pèrdues econòmiques; s’intenta així ajuntar a la seva comitiva a empresaris i polítics afins: aquesta és la causa del topònim bífid Eivissa o Ibiza. O usen també, altres raons més, diguem-ne, pseudo-acadèmiques. Una d’elles la cartografia històrica. Mirin, he publicat més de vint treballs sobre mapes antics de les illes Balears i amb la toponímia als mapes històrics s’hi ha d’anar amb molt de compte; durant molts d’anys alguns d'aquests mapes eren fets a l’estranger i es copiaven els cartògrafs, els uns als altres, sense haver estat mai al lloc que escrivien al mapa. Un exemple, durant més de tres-cents anys, a molts de mapes antics, valuosíssims, a Eivissa hi surt el topònim “San Hilario”, que no és altra que Santa Eulàlia. És cert que la inseguretat en les grafies és corrent, però el nom de Maó, sense la hac ni la n final, és el més emprat, de llarg, a les famosíssimes cartes nàutiques antigues. En poques paraules ¿No existeix ja un Nomenclator Toponímic Georeferenciat de les illes Balears? ¿No té el govern una Comissió de Toponímia de les Illes Balears, creada mitjançat el Decret 36/2011, de 15 d'abril? ¿Aquests toponimistes aficionats no es podien distreure, amb una altra cosa menys ridícula per passar el temps?

Dalt del Turó amb garballó, Els Calderers, pròstata i Carner

Tot està banyat, hi ha hagut una temporada de pluges i fora vila és verd, començant pels sembrats. Hi ha moll i fang i algú, que en frissava, ha girat les canals cap a la cisterna. No fa un fred excessiu però, qui en té, ha encès les xemeneies, més per la gola de mirar el foc que pel fet d'encalentir-se. Compr un garballó a un gitano després d'assegurar-me que no els ha arrabassat de la garriga. “Dos, per cent euros!” Em suplica amb cara de polissó. Feim tec, seran els meus Reis d'enguany, que no s'havien aturat.

“Són fresques!” “Sí, avui fa un aire gelat! Però no li està lleig en es temps que som que faci un poc de fred!” “És així...adéu, adéu”. En Xim Paloni va ple de fang per les botes deu venir de provar de llaurar. Li dic: “I tu que encara rapinyes un poc sa terra amb so teu tractor, però els nostros fills no hi han colcat mai damunt un tractor!” “És ben ver”, respon, “ni en saben, ni volen saber com se posa en marxa. Als meus ni agafant un bon verdanc els hi faria pujar. Està fet de noltros!” He sentit contar que son pare d'en Xim va traginar pedra a pedra una sínia vella d'un bocí a un altre, de Son Llevat a S'Amarador Vell, i així va poder justificar que havia de mester electricitat per a treure aigua, amb l'informe 'col·laboratiu' d'un enginyer agrònom, per suposat. Coses d'un altre temps, ara les pífies i malifetes són d'una altra casta, però també hi són.

Me trob en Jeroni Murtera. En Jeroni ara maneja doblers, convida al cassino, fuma Camel i fa quinieles i primitives. Va venent els porcs que ha engreixat a una pleta devers Son Gollarens. Si pot ser que sa dona no ho sapi, molt millor: ara un porc de 250 kilos val 1000 euros i bons són per a un a qui no li fa els comptes ningú. Són porcs faixats quasi salvatges, la gent ho sap i van aferra-pilla. No com altres anys que els engreixava dins una tanca, estava més vigilat i s'havia hagut de conformar venent una porcella vella o un verro sanat. Un dia que bevia whisky de deu anys sa dona entrà per un portal i ell sortí escapat per l'altre fet una verga de llamp! Me convida al beure.

Com a bon vells, a la taulada del cafè, es parla de la pròstata i del bon costum de practicar sexe per mantenir-la en bon estat, cosa que no fa quasi ningú. En Gori Virgo parla de les seves masturbacions 'terapèutiques' més que per passar gust per mantenir la pròstata en bon estat, res, les xerrameques que provoca l'abandó de la testosterona. “Vos ne recordau d'en Joan Xomé? Tenia la teoria de quan la t'havies remenada tres mil pics ja no en sortia pus! 'Pensa tu!' el contravenia en Xisco Regomes, “això no és vera” “I tu com ho saps?” li demanaven “Fosca! Perquè jo en duc quatre mil i encara en surt!” Estadístiques de taverna dignes d'aquells estudiadors del sexe, se'n recorden? Sí, el matrimoni Masters & Johnson i la resposta sexual humana: excitació, meseta, orgasme i resolució...

Vaig pujant cap al turó i hi pas per davant. S'ha venut la Posada dels Calderers. La posada era la casa pairal que tenien al petit poble, els amos o senyors de les grans possessions. Diuen que hi faran un hotel d'interior, l'havia d'haver comprada un servidor abans de veure-la convertida en un establiment turístic, encara em surten esgarrifances inútils i beneites per aquests petits sacrilegis inevitables de la nostra petita i incontrolable modernitat. El darrer habitant de la casa em cridà un dia, deu fer cinquanta anys, perquè havia d'alleugerir els seus prestatges i me va dir: “tu que has estudiat agafa tot el que vulguis”, vaig fer quatre cotxades ben plenes: revistes d'agricultura dels anys vint, de viatges dels anys trenta... un totum revolutum acumulat per uns pagesos il·lustrats del meu poble, a un d'ells li agradava anar al Liceu de Barcelona. En arribar a la vora del foc em refugio en Josep Carner: “La nit és lleu. Els dos amants s'han adormit. / Té dos presents l'Amor dintre la mà distreta. / A qui darà l'enyor? A qui l'oblit?”. Me'n vaig a porgar fum. A dins el llit, evidentment.

Jardins d'altri amb 'bananalització', fel·lació, IA i el nou opi del poble

Els 'Jardins d'altri' són cròniques desordenades i disperses del que em crida l'atenció. Comencem: ¿Saben aquell de que a la famosa casa de subhastes Sotheby's revenien un plàtan aferrat a la paret amb cinta adhesiva? S'arribaren a oferir més de sis milions de dòlars. Però el que volia significar és que Íñigo Domínguez es va referir a això de forma genial com “la bananalització del mal”. Capten el repicó? No sé si escau aquí però m'ha fet recordar el “Som alcohòlic. Som drogoaddicte. Som homosexual. Som un geni” que va dir com a resum de la seva vida Truman Capote poc abans de morir. A mi em sembla més que res un cant a una infantesa desgraciada i al desamor. Per tant, com digué el Magnífic Llorenç de Mèdici: “Qui vulgui estar content que hi estigui, del demà no hi ha certesa”, fou, tal vegada, el fundador del Mindfulness?

Me'n vaig a caminar, a fer un poc de salut a l'aire lliure perquè com bé diu Marina Casado: “Els gimnasos són el nou opi del poble”. Abans deien que l'opi del poble era la religió. Sant Joan de la Creu: “No hem de témer que la memòria vagi buida de les seves formes i figures, ja que Déu no té forma, ni figura”. Pareix un pensament místic, quasi sufí, no? I si seguim amb Miguel de Molinos i la seva Guía Espiritual (1675) “Quan més s'arrima a l'imaginació, més s'allunya l'ànima de Déu, qui essent com és incogitable, no cau en l'imaginació”. Més del mateix, o no? Caldria que llegissin els Diaris de Sandor Marai: “La religió institucionalitzada perd justament la seva essència. Alguna cosa similar ocorr quan s'institucionalitza la literatura i l'art: la seva essència s'evapora”.

“El vertader poder no s'exerceix amb crits i fuetades, sinó amb els detalls subtils, amb actes que pareixen insignificants però que anul·len als altres essers amb impunitat” (Elies Canetti). Parlant de l'antic quart poder m'encanta com descriu Natàlia Junquera la nova forma de fer periodisme de l'ultra Federico Jiménez Losantos: “Federico Jiménez Losantos no sol fer preguntes; dona la seva opinió i, a continuació, demana a l'entrevistat que li doni la raó”. El contrari del que deia José María García 'Butanito': “Un bon periodista no ha de confondre mai una entrevista amb una fel·lació”.

Feia temps que no treia en Canetti a parlar, idò, aquí en teniu una ració important: “El pensament més clar és el que dubta de sí mateix” o “L'ésser humà ha recollit la saviesa de tots els seus ancestres i ... mirau l'estúpid que és!” o “L'home és l'únic animal que recorda el que ha assassinat”.

Edgar Morin (104 anys) conegudíssim filòsof francès, pare de l'anomenat 'pensament complex' diu: “La Intel·ligència Artificial fa por, però més por me fa la Intel·ligència Superficial”. En contra del que pensa António Damásio (81 anys) conegut neuròleg portuguès, autor de A la recerca de Spinoza : “La I.A. és la major amenaça per a la felicitat humana”. Podria continuar així, amb cites encontrades de personalitats sàvies que discrepen dels efectes de la I.A. Servidor l'usa per pa i per sal i, efectivament, no te n'has de fiar, has de ser crític, malpensat i posar tot el que et diu a prova, però aquest 2026 la I.A. ja serà la protagonista màxima de la nostra realitat.

Com s'ho faran els argentins? Ja que com deia Julio Cortázar, que ho era argentí, no ho oblidin, tot i ser nascut a Ixelles (Bèlgica): “Ser argentino es estar triste” o aquesta “Ser argentino es estar lejos”. Pas molt de gust llegint els textos primerencs de Josep Pla (Coses vistes 1920-1925) a una peça, “Autoretrat”, diu: “M'enamoro de les dones el dia que m'enganyen. Ofenc, sense voler, les persones que m'estimen i tinc una debilitat davant dels meus enemics”. Amén.

Caminant per Palma amb 'Aire d'Intrús', ecotaxa, la nova dreta, IA, poemes

“Fa goig passejar per Palma i veure-la neta i endreçada a l'hivern” comenta na Bel “No com a l'estiu en que les papereres estan pleníssimes”. En Jordi diu: “Vaig escoltar un regidor de Barcelona que deia que les papereres de la Rambla es buiden, durant l'estiu, catorze vegades al dia, catorze!, això suposa un cost important amb un dispositiu específic de neteja del passeig, per on passen cada dia 200.000 persones, quasi totes turistes”. “¿I això ho han de pagar els barcelonins, o hem de pagar els ciutadans?” Demana en Víctor “No. Està ben clar. El que pagui el turista ho deixarà de pagar el barceloní, per tant, abaixaran els impostos als residents, i els residus que generen els turistes que els paguin els turistes i no la ciutadania de Barcelona. Qui embruta, paga: el mecanisme és doblar l'impost a les estades turístiques”. Es posa seriosa Na Marina: “Normal. O no? I aquí, com així no ho fan? Perquè els hotelers, els nostres governants a l'ombra, no ho volen? Punyeta i què si no ho volen? Que són els amos de Palma? O de Mallorca?”.

“Són molt de dretes, els hotelers”. “Sí, però sempre ho han estat. A mi” és en Toni qui parla “em preocupen més aquests predicadors de la Nova Dreta”. “Perquè?” li deman “Idò, perquè van rendibilitzant el descontentament de la joventut, cada vegada més escorada, amb la seva crítica a un teòric pensament únic vinculat al progressisme, als esquerrans wokes”. “Mirau, vaig escoltar a Jano Garcia, autor de El Triunfo de la Estupidez, on carrega contra alguns dels consensos més assentats: la igualtat, la justícia social, la solidaritat entre generacions i la multiculturalitat. Enfront del que considera valors imposats, proposa una moral religiosa que permeti discernir el bé del mal”. “Això sí que ho és estúpid! Estam ben arreglats si això és del que van els joves ara!”

Canvii de tema: “Vaig presentar el nou llibre del meu amic Joan Perelló, un escriptor de raça, dels bons. Aire d'Intrús, és un text inquietant, depressiu, fosc, a vegades brut, de personatges insatisfets, frustrats... Ho aconsegueix molt bé, en Joan Perelló de transmetre-nos aquesta atmosfera de records, de moments presents, de relacions insulses, algunes plenes d'odi o d'indiferència. Entrareu dins un món, en alguns moments, espectral, però passareu gust de llegir-lo, vos delectareu amb la prosa, a moments poesia pura”. “Els escriptors sempre teniu present o la vostra vanitat, o el vostre desig de salvar-vos de l'oblit maldament sia ancorant-vos en el sofriment i en la frustració dels vostres personatges” rebleix na Margalida. “Tu ja empres la IA?” Demana na Lola. “Sí” “I tu també, encara que no en siguis conscient, i el que l'hauràs d'usar, el 2026 serà l'any de l'assentament de la IA. Oriol Vinyals, un crack de la Intel·ligència Artificial mundial, fa feina a Google en aquestes qüestions, opina que totes les tecnologies tenen un ús dual. Però hem de pensar, per exemple, en les regions del planeta on no hi ha cap universitat, la qual cosa et barra l’accés a aprendre, allà la IA brinda un tutor personalitzat a aquestes persones. Globalment, aquestes eines estan reconfigurant l’accés a recursos, a tutors, a coneixement. I això és un bon motiu pel qual es desenvolupen”. “No hi vagis en contra, Mariano, la IA és una eina que perdurarà, i és important educar tant com es pugui la societat per tenir debats sobre el seu ús”. “Ben cert” diu en Gori, professor a la UIB “Potser a les universitats s’hauran d’ensenyar altres coses, i ben segur, ja, ara mateix, ensenyar d'una altra manera, ja!”

“Sabeu poemes de memòria?” “Sencers no, però alguns trossos...sí , jo em vaig aprendre el començament de Joc de Tennis de Josep Carner: 'Anaves damunt l'herba de la prada / i volava el teu braç adolescent, / i pel filat de la raqueta alçada / travessava la llum del sol ponent'. “Jo el començament de de La relíquia de Joan Alcover: “Faune mutilat / brollador eixut / jardí desolat / de ma joventut.” “Venga, venga, deixa-ho anar! Que acabarem passant el rosari amb els misteris de Dolor”. “Ja els agradaria a aquests de la nova dreta!” “En deu saber de fer poemes la IA?” “I tant! I bons! Ara mentre feim el Campari amb peixet frit n'hi farem fer un parell”. “Sobre el Campari? Sí, i perquè no?”

Forever young (De Bob Dylan i Formentera, encara)

Veig per IB3 el documental “Peluts i altres forasters a Formentera”, recent, i hi agaf la idea d'un hippisme residual i incoherent, i de que la Balearització també ha envaït la petita illa i que la turistització l'ha subjugada. A un home vell, com un servidor, se li acumulen els records, malgrat voldria ser Forever young, jove per sempre! Al 1968 hi vaig trobar Baltasar Porcel a Formentera: “Collons!” es va sorprendre “Hi ha hippies mallorquins!” Anys després seríem veïnats, de S'Arracó a Sant Telm, prop de la font dels Morers i el puig dels Escairats, camí de La Trapa, amb la vista de Sa Dragonera. Escrivia Porcel sobre les Balears Menors: "Un home gras, formenterí, cara groguenca i esguard compungit, explica a un mariner del correu que ve de cal metge, que té icterícia, i que la seva sogra no és sofridora. Una monja mira a terra, hieràtica, amb una cartera negra i inflada damunt la falda. Sura per l'illa una aroma intensa de saladina i de marisc. Per davall els grans pilars del carregador de la sal, la mar fa un bleix gutural, prolongat".

Tenia catorze anys quan vaig anar a Formentera, ara en fa seixanta-dos. Però el meu viatge iniciàtic va ser als denou, a bordo de la 'Joven Dolores' i d'un dia terrible per travessar els Freus. Fa poc, aquest estiu, hi vaig retornar amb la meva família. I veient el meu nét corrent cap a la platja al Blue Bar m'envestí un sentiment de totalitat i enyorament, alhora. Anàrem a veure na Blanca d'en Mestre, la figuera més grossa del món, entre camps i parets de pedra seca, recorrent els camins que condueixen a les platges de Migjorn, per la venda des Ca Marí. Cantussejar el Forever young, la lectura del Viatge a les Balears Menors de Baltasar Porcel, el record de les vegades que vaig fer l'amor al recer d'un savinar, la visita a l'illa amb uns col·legues per fer-ne la toponímia per el fulls del mapa militar 'de España' 1:25.000, tot, es va reunir com un glop i, alhora, com una benaurança. Viu temps interessants! És una maledicció. Nosaltres ho hem fet i n'hem sortit relativament bé, com nàufrags de la nostra petita modernitat, déus menors d'una història sense interès. Escolt el disc on hi cantà, abans de morir, Pau Riba amb l'Orquestra Fireluche, no el que va fer a Formentera (Jo, la donya i el Gripau, el 1971), no, el darrer i testamentari Segona Florada, on hi recita un tros d'Acorar de Toni Gomila, per tenir en compte el seu lema: “Per què fer res? Si tu ets Karma! I si dius ase, ase ets!”

Però l'himne de la meva darrera estada a Formentera aquest estiu va ser Forever Young de Bob Dylan, que mai va ser a Formentera. 'Per sempre jove', aiii! En la versió d' Els Miralls de Dylan, Jordi Batiste i Gerard Quintana: “Que les mans mai no et tremolin / I els teus peus siguin lleugers, / I que mentre els vents canvien / tinguis ferms els fonaments. / Guarda sempre el cor alegre / i cançons per fer content. / Sigues jove per sempre més”.

Torn a mirar el documental `Les illes escollides. Un viatge incert´, Juliol de 2008, dirigit per Jordi Turtós, en el qual Pius Tur Mayans afirma que jugava a escacs amb Bob Dylan a la Fonda Pepe. Vaja quina trola! Tot el que he sumat llegint de més sobre Bob Dylan, d'ençà que vaig escriure un article fa anys negant la seva estada a Formentera, m'ha reafirmat en aquesta versió de la història: Dylan mai va ser a Formentera, i menys a un molí, que comprà la fundació de Gabriel Canyelles per fer-hi un a espècie de museu... Carmelo Convalia més sensat creu que “Molta gent realment va creure que veia en Dylan perquè tot-cristo anava vestit com ell. Es lligava molt amb aquelles caçadores i aquells rissos”. Encara hi ha peix que s'asseca al Caló de Sant Agustí i es pot reviure la sensació meravellosa de mirar la mar des dels penya segats del far de la Mola, tot ens fa estimar l'illa on un dia, ben d'hivern, hi vaig trobar desenes de rupits morts, esclatats pel seu viatge migratori.

Malgrat els anys passats encara em ressonen dins el cap les paraules d'Abbie Hoffman, dels temps dels 'yippies', que en deia ell: “Nosaltres acabàrem amb la idea que les dones eren ciutadanes de segona classe. Nosaltres vam fer del medi ambient un assumpte que no pot ser ignorat. Les grans batalles que guanyàrem no poden ser revertides. Érem joves, superbs, temeraris, hipòcrites, valents, ingenus, obstinats… i estàvem morts de por. Però teníem raó”.

Jardins d'altri amb passat, mort, Abascal, cans i moixos

“Un home feliç no té passat, un home infeliç... no té res més”. He de suposar que no té res més que passat i això el fa ser infeliç, o no? La frase és de Richard Flanagan, novel·lista australià, de Tasmània per afinar més, al llibre L'estret camí cap al nord profund. Sempre dic que la idea de la meva mort m'acollona un 'muntó', que diuen els valencians, em fa infeliç. Per això quan algú opina, par atenció: “No tenc por a la mort. Pens en ella des de que vaig néixer. No m'assusta. Si no pensam en la mort, no estam vivint. No crec en Déu, si existeix ell sí que creu en mi. Jo no visc en aquesta realitat. Som jueu perquè vaig néixer jueu, però no som jueu. Així és la cosa” ho diu Alexandre Jodorowsky, xilè, nascut el 1929, artista. Però... en canvi Dylan Thomas (1914-1953) diu: “No entris dòcilment en aquesta bona nit / Que al final del dia hauria de cremar i fer delirar la vellesa; / enfureix-te, enfureix-te davant la mort de la llum”. La nit i el dia. Ja saben de quina part estic.

“Estem buscant referents, arrelar-nos i viure la vida el més prop de la veritat possible, una veritat lliure i sense complexos”, en boca d'un jove de la generació Z, de dretes, molt de dretes. “Déu, pàtria i mercat”. Tot això s'entremescla en el discurs de l'economista Antonini de Jiménez. “Espanya necessita més Mercadones i menys inspectors d'hisenda. Els Sants del segle XXI seran empresaris o no seran”, proclama amb entusiasme aquest youtuber sevillà. “Si algú vol entendre què és Espanya, ha de passar pels valors cristians”, assegura l'economista Jano García, autor de El triunfo de la estupidez. Ara el líder, Santiago Abascal: “Hay que proteger los espacios públicos de prácticas ajenas a nuestra cultura”. Els podem oposar el que diu Pilar Mera: “Hem de començar per entendre que integrar no és sinònim de diluir, sinó de construir i assumir realitats plurals i mòbils que parteixen d'uns mínims irrenunciables per a la convivència democràtica. Sense espais pels guetos i combatent l'exclussió social que és la principal gasolina pels conflictes. I no oblidar mai la humanitat de l'altre i la seva condició d'igual”.

Un dels llibres que més èxit tenen avui en dia al Japó és Li receptaré un moix de Syou Ishida -l'ha publicat Columna edicions- un 'healing book' o llibre de ficció curativa, on els moixos són les criatures sanadores de totes les històries contades, és un exemple més del poder curatiu de les mascotes. Moix o ca? El moix et dona més sensació de relax, benestar, tranquil·litat, el ca et fa ser més sociable, t'obliga a sortir i relacionar-te. En tot cas els animals ofereixen una rutina que és positiva i molt més si les persones viuen soles o passen un mal moment. Thais Gutiérrez al diari AraBalears esmenta que “la relació que s'estableix amb un animal de companyia seria una barreja de la relació que podem tenir amb un fill o un amic”. Contava Rosa Montero, en les seves xarxes socials, que amb la mascota “hi ha un intercanvi de calor i afecte essencials que t'exclou de la definició exacta de soledat”. Alguns dels seus seguidors afirmaren que els seus animals formaven part de la família, cosa que irrità a molts d'altres que afirmaven que la família no inclou 'bitxos' peluts. Ella afirma que sí, tot i que “es cert que un ca no substitueix un fill ni a cap altre individu sinó que aporta coses (sanadores i meravelloses) que només pot donar-te la relació amb un animal no humà”. Lord Byron es referia al seu ca com portador de “totes les virtuts de l'home, sense els seus vicis”. Precisament en aquest 'estar devora nosaltres' trobava Curzio Malaparte que el seu ca, Febo, era el reflex del seu esperit: “Sentia que es pareixia tant a mi que era la imatge de la meva consciència”. I ja no en parlem de la mort d'una mascota. Vaig dur dol per un conill, Ollaus li deien, que era el meu amic, el sabia fer ballar, i mumare el va aguiar amb ceba! Wallace Sife en The Loss of a Pet – La pèrdua d'una mascota- diu: “el vincle amb un animal de companyia és una relació psicològica complexa, arraigada en les nostres necessitats d'afecte i tendresa. Coneixen el poema de Un perro ha muerto? De Pablo Neruda, diu: “Y yo, materialista que no cree / en el celeste cielo prometido / para ningún humano, / para este perro o para todo perro / creo en el cielo.”

Ricardo Domingo, joier de professió diu: “Quan més local ets. Més internacional tornes, perquè ningú pot ser com tu” . Per un folklòric ploramiques hiperlocal com un servidor, que té moixos, no me queda sinó donar-li la raó.

Climent Picornell

 

Més sobre IA

Ja els he explicat la meva fascinació per la Intel·ligència Artificial, tot i que som bàsicament un usuari que paga 23 € cada més a OpenAI per usar el ChatGPT Plus. Kiko Llaneras explicava molt bé, al diari El País, com va néixer aquest debessei: “La intel·ligència artificial va néixer en els anys cinquanta quan un grup de pioners es va preguntar si podrien fer que els seus ordinadors 'pensassin'. Després de 70 anys, una cosa tremenda ha ocorregut: les xarxes neuronals resolen tasques cognitives. Durant 300.000 anys, això va ser un monopoli en exclusiva d'éssers vius. Ja no. No és una controvèrsia: és un fet. L'investigador en IA François Chollet ho resumeix així: és com descobrir una clau mestra que obri de cop totes les portes”. L'impacte d'aquesta transformació serà profund. Com ha dit Ethan Mollick: “encara que el desenvolupament de la IA s'aturàs demà, encara tindríem una dècada de canvis”. Ningú sap fins on arribaran aquestes màquines. Llaneras continua afirmant que les màquines poden aprendre: “Un sistema d'aprenentatge automàtic s'entrena en lloc de programar-se. El cas més potent són els grans models de llenguatge com Claude, Gemini o ChatGPT. Són xarxes neuronals: troques d'unitats de càlcul connectades en capes successives —que imiten les neurones del cervell—, amb centenars de milers de milions de paràmetres que s'ajusten durant el seu entrenament”.

Em va copsar una entrevista que va fer Manuel G. Pascual a Blaise Aguera i Pascal que és vicepresident de Google i ha publicat recentment un llibre, Què és la intel·ligència? Nascut a Rhode Island, té ascendència catalana. “Sé dir ‘collons de Déu’ i alguna altra cosa”. El seu pare, “un jove comunista de Reus” va conèixer a la seva mare a un kibbutz a Israel. Quan li demana Manuel G. Pascual si les màquines superaran la ment humana, diu que pioners de la disciplina opinen que això ja ha succeït. “Els grans models actuals ja són més intel·ligents en molts de sentits que nosaltres individualment. Però la intel·ligència humana és col·lectiva. Individualment, podríem tenir alguna especialitat, però en moltes àrees no som molt bons però cooperant fem coses sorprenents: viatgem a la Lluna o trasplantem òrgans. La MDA, l' Arquitectura dirigida per models, va suposar un canvi real: l'arribada de l'aprenentatge no supervisat. Va ser llavors quan es va fer un salt de veritat”.

El diari Ara presentà una entrevista feta per Cristina Sáez a Oriol Vinyals. “A la Universitat Politècnica de Catalunya no recorden cap ovació tan llarga com la que va rebre Oriol Vinyals (Sabadell, 1983) quan a finals de novembre va ser investit doctor honoris causa. És al top 10 d’investigadors en IA més citats del món. Es va especialitzar en dos camps: l’aprenentatge màquina i l’aprenentatge profund. Des del 2016 és vicepresident de recerca i cap d’aprenentatge profund de Google DeepMind. Cristina Sàez insisteix en el que diuen alguns de l'IA: “no tot el que mostra la IA és correcte”. “Cert” afirma Vinyals “I si no domines un determinat tema o tot el que saps ho has après amb la IA, no podràs ser crític. Necessitam coneixements per poder dubtar del que et diu la IA, reavaluar, corregir. En un futur no tindrà errors, però ara sí. Per això és important tenir aquest punt crític. Una altra de les preocupacions, un poc redundants dels negacionistes de la IA, és que el talent humà serà substituït per l'ús d'una màquina. Demana Sàez a Vinyals: “Com es pot distingir la gent amb talent de la gent que fa servir molt bé la IA?” “Potser cal redefinir què és el talent. Adaptar-se al canvi constant és ara un talent més ben valorat que, posem per cas, calcular números de 500 xifres, però abans de l’aparició de les calculadores poder fer això era molt valorat. Si algú avui en dia fa servir molt bé l’IA i el resultat que n’obté és molt bo, això també és talent!”.

Ens podem relacionar amb Copilot, Gemini o ChatGPT en català i ens responen també en la nostra llengua, tot i que en anglès, la lingua franca d'ara ho volguem o no, és encara la manera més efectiva de parlar-hi. Oriol Vinyals: “Podem calcular què passa quan fem la mateixa pregunta en anglès o en català; mesurar numèricament les diferències ens permet començar a optimitzar i a entendre com podem introduir els idiomes. A Google ara és prioritari que Gemini sigui precís en moltes llengües. I estem millorant molt! De fet, hi ha molts catalans que hi treballem, a Google, i hi ha evidentment molt d’interès. Encara hi ha diferències entre l’anglès i altres idiomes, però seran cada cop menys i menys perceptibles amb les noves generacions del model”.

Dalt del turó amb carxofes, el cos de Crist, piscines, el precuneus i un mussol

Fa vent de Mestral fort. No es tracta de fer un calendari agrícola, però som en els moments per acabar de podar alguns arbres, com les moreres, o les parres, servidor no ho farà, el darrer pic em vaig rompre dues vèrtebres amb una caiguda majestuosa. També es fa qualque empelt, els qui en saben. Els qui en saben també fan planters, protegits de les fortes pluges i vents que ha fet. Comencen les carxofes, les cols de cabdell i les taronges ja són dolces, al seu punt. Vaig al puig del Càrritx a inspeccionar els tarongers que sembrà mon pare i la filera de carxoferes, blanques i negres, devora la paret seca de baix. Ni rastre de flors d'ametler, tots són morts. De tornada a la vila plou. Un nin prova l'eficiència del 'xubasquero' posant-se davall el roll d'aigua que vessa d'una canal espenyada; deu ser poc eficient, perquè queda xop, ben xop.

En Colau, un anticlerical de tota la vida, avui me'n conta una a favor del capellà del poble, diu: “A una feligresa que anava a combregar, el capellà li diu: 'El cos de Crist'. Era una forastera rabeca que li enflocà: “dígamelo en castellano!”. A lo que respongué don Ernest: “Al·lota, té el mateix gust que en mallorquí...” i li donà l'hòstia en mallorquí. Continuà com si res hagués passat. La forastera s'envia l'hòstia, i carregada de comprensió i amor cap a tots i totes... es posà a xerrar en mallorquí! Miracle, miracle! Idò: que te pareix secretari? La realitat és que la forastera se n'anà a queixar al bisbe!” “És que al poble hi ha molt mala llet!” Li dic. “Sí, i tanta! Bastaria per embarassar mig Mallorca!”

En Jordi Colleures se'n va a Son Flor, avui li entren turistes. Bastanta gent té vivendes vacacionals, dins el poble i per foravila, amb la seva corresponent piscina, i sempre que veig aquests grans hotelers acusar-los de ser els culpables de tots els mals que genera el turisme me sap greu. Com me'n sap quan aquests crítics excelsos de les malifetes turístiques els acusen d'espargir per tot Mallorca la mala herba causada pel turisme. Les xifres d'Ibestat assenyalen que a Balears les estades a allotjaments turístics no hotelers han augmentat quasi un 10%, l'any 2025, mentre que als hotels han disminuït el 2%. Vol dir això que el client, paulatinament, augmenta la seva preferència per aquest tipus d'estades. És per això que els hotelers apugen el seu to de veu contra 'tot' el parc de vivendes turístiques i l'autoritat turística segueix el seu manament? S'hauria de veure com una manera de socialitzar els guanys de l'activitat turística o, encara més, de la proposta de crear guetos turístics i que els turistes no se moguin de dins de les seves murades, omplint les guardiloes dels de sempre.

Avui ha vengut al cassino en Just, me diu que fa uns cursos de meditació. “I que tal?” li deman. “A mi m'agraden, has de tenir en compte”, me prepar per la ruixada, “ que segons diu Pablo d'Ors som en una era de canvi de paradigma; fins ara era l'exterior i pensàvem que els problemes estaven defora, i començam a entendre que procedeixen de dins i per això el nou paradigma de la realitat és l'interior”. Vaja! Pens, una altra aportació als dins i fora! Com la d'aquelles titelles americanes, les recordau? Però hi ha més cosa encara, l'escolt: “S'ha descobert que la contemplació d'un mateix es nota amb un augment del flux sanguini en el precuneus anterior, una part del lòbul parietal del cervell... Ho diu Nazareth Castellanos”. “I què? I a mi que m'és el precuneus!” Li contest fort i malament “Quina puta mania d'associar mística a ciència, mal sia passant pel precuneus!” Me'n vaig enfurismat cap a ca nostra, cap al turó, la costa de cada dia se fa de més mal pujar. En arribar mir la tableta per si hi ha res de nou. Uns amics que són de viatge per Itàlia m'han enviat unes fotografies amb frases escrites per les parets de la ciutat de Verona per un poeta susdit “el flâneur”, vete'n ací dues: “Ogni viaggio lo vivi tre volte: quando sogni, quando lo vivi e quando lo ricordi”. Ni cal la traduccció, veritat? Recorda la cita aquella que diu que la llenya, abans de cremar-la, encalenteix tres vegades: quan la talles, quan la fas estelles i quan la tragines a la xemeneia. Una altra del flâneur italià: “La vita é un paradiso e noi tutti siamo in paradiso, ma non vogliamo capirlo. Se volessimo capirlo, domani stesso il mondo diventerebbe un paradiso” (Fiódor Dostoievski) No pareix d'en Dostoievski això de que 'demà el món esdevindria un paradís!' Pareix més d'un d'aquests babaus de l'autoajuda tipus Paulo Coello. O no? No sembla extreta de l'autor d' Els Germans Karamàzov. Senten un mussol al pinar de devora amb el seu cant avorrit i repetitiu. És el ple de la lluna.

 

Turisme tòxic, la dinàmica turística de Balears, la 'fàbrica d'Espanya'

A “Contra el Turismo”, el sociòleg Rodolphe Christin diu: “En tots els llocs massificats del món assistim a una saturació turística amb un greu impacte sobre la vida quotidiana: ja no es pot viure i treballar amb normalitat i l'accés a l'habitatge es torna quasi impossible, expulsant la vida local a la perifèria. El turisme s'ha convertit en una indústria tòxica i totalitària que afecta el conjunt de la vida de les persones, el descontent de les quals no s'atura de créixer. Reconèixer aquesta realitat no és turismofòbia, sinó una reflexió política que no pot ser titllada de patològica”. Me tranquil·litz sabent que la meva turismòfobia no és patològica sinó el resultat de l'èxit turístic de l'Estat Espanyol, batent record de turistes any rere any. Sé, però, que l'augment de la turismofòbia, per excés de turisme, podria perjudicar l'arribada de turistes, ja que es pot crear un estat de rebuig en els mercats emissors que els pot fer optar per altres destinacions, més submises.

Repàs les recents dades d'Ibestat respecte del turisme a Balears de l'any 2025: 19.053.592 de turistes arribats a les illes. 13.557.608 a Mallorca, 3.727.661 a Eivissa i Formentera i 1.768.124 a Menorca. Es superen per poc els 18.730.440 de l'any 2024, un 1'73% més. La despesa turística total augmenta un 4'71% (23.406 milions d'euros). El nombre de pernoctacions disminueix un 4'32 per cent, la qual cosa suposa que els turistes queden menys dies que abans, em referesc als 15.708.921 estrangers i als 3.344.671 espanyols que ens visitaren, amb una estada mitjana de 6,22 dies, a Eivissa i Formentera només 5,4 dies. Les vacances s'han encarit i per això queden menys temps.

Davant aquestes xifres de creixement moderat, no hem arribat encara als vint milions de turistes que servidor va pronosticar fa uns anys per l'any 2025, el Govern Balear ja ha sortit a declarar: “El 2025 ha estat l'any de la redistribució intel·ligent: hem moderat la pressió durant l'estiu mentre hem impulsat de manera decidida la rendibilitat en temporada mitjana i baixa, on ela despesa turística ha augmentat un 10,2%”. Només són quatre els mesos amb menys turistes que l'any anterior: maig, octubre, novembre i desembre. Però el govern ja repica les campanes tot dient: “Hem aconseguit una reversió de les dinàmiques, basades en la moderació de les arribades turístiques i per tant de la pressió humana en general”. L'Executiu insisteix que la saturació és un problema en vies d'extinció. Què més voldríem! Aquest discurs els serveix, també, per aparcar la pujada de l'Impost de Turisme Sostenible, l'ecotaxa, argumentant que «ja no es percep com una mesura d'urgència, sinó que s'ha de reflexionar on i en què s'han d'invertir els doblers que és recapten, ja que canvia la dinàmica turística” i ens recorda, insistentment, la rendibilització de les visites turístiques. Com si no fes tres anys que gestionassin l'ecotaxa! No és aquest el cas de Barcelona que ja ha convertit la fiscalitat turística en la segona font d'ingressos per a l'Ajuntament, després de l'IBI. Hi ha d'haver un mecanisme perquè la ciutadania deixi de pagar pels residus generats pels turistes. Qui embruta, paga. I si no basta, que pagui més.

Guillem López Casasnovas es referia a l'economia balear com la “Fàbrica d'Espanya”: “Si s'ha calgut trinxar el territori i ningú no ha demanat permís, si s'han distorsionat per la via de la rendibilitat a curt termini la resta dels sectors productius, ningú ha demanat mai disculpes. La màquina de trasllat de beneficis a alguns i l'assumpció dels costos socials conjunts no ha parat. Se subvenciona el transport, es manté l'IVA reduït i es tolera un mercat de treball amb estacionalitat d'atur finançada entre tots. I tot des de l'esquer de la creació d'ocupació, no importa de quina qualitat. Es tracta de maximitzar l'arribada de turistes per facilitar que quadrin els comptes de l'economia espanyola, a costa d'un deteriorament dels indicadors de qualitat de vida. Això fa distanciar la ciutadania d'una realitat econòmica que ha beneficiat a alguns autòctons i marca un futur molt pobre a l'economia illenca”. Reprenc, ja amb més tranquil·litat, la meva creixent turismofòbia.

Climent Picornell

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• VOX : la Toponímia, ciència o moneda de canvi? Climent Picornell
• Dalt del turó amb garballó, Els Calderers, pròstata i Carner
• Jardins d'altri amb 'bananalització', fel·lació, IA i el nou opi del poble. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb 'Aire d'Intrús', ecotaxa, la nova dreta, IA, poemes. Climent Picornell
• Forever Young (De Bob Dylan i Formentera, encara). Climent Picornell
• Jardins d'altri amb passat, mort, Abascal, cans i moixos. Climent Picornell
• Més sobre IA. Climent Picornell
• Dalt del turó amb carxofes, el cos de Crist, piscines, el precuneus i un mussol
• Turisme tòxic, la dinàmica turística de Balears, la 'fàbrica d'Espanya'. Climent Picornell
• Reconstruir Palma ( a través dels llibres). Climent Picornell
• Jardins d'Altri amb paradoxes, futur, poesia, 'flexiguretat' i vae victis. Climent Picornell
• Lloança dels defensors dels camins públics de Balears. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb Rosalía, Simone Weil i Byung-Chul Han. Climent Picornell
• Dalt del turó amb cirerer de Pastor, amazon, nutrició, en Tarzán i un 'appuntamento'
• Existeix la mort? Pesa l'ànima? Climent Picornell
• Jardins d'altri amb morts, castellans, Rajoy i Göring o Goebbels. Climent Picornell
• És la immigració, estúpid! Climent Picornell
• Dalt del turó de novembre amb nesples, 'quicos', Gírgola i la Mort.
• Jardins de novembre amb moc, Juli Cèsar, genocidis i pilots de moto. Climent Picornell
• Balears, entre la saturació turística i l'emergència habitacional. Climent Picornell
• Neil Young, als seus 80 anys. Climent Picornell
• Recordant Guillem Frontera als talaiots dels Racons a Llubí. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Frontera, 'brutta situazione', peus i befa constant. Climent Picornell
• Jaume (IV) de Mallorca, l'han de desenterrar o no? Climent Picornell
• Dues propostes per salvar el català. Climent Picornell
• Dalt del turó amb dones magrebines, anglès, demografia, raó
• Caminant per Palma amb els turistes i els residents. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Gesualdo Bufalino. Climent PIcornell
• D'on ve el nom de 'sobrassada'? Climent Picornell
• La IA en una conversa d'estiu. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Mediterrani, cortesia, la vida i les arnes. Climent Picornell
• Dalt del turó amb un ase escorxat, Stalin, ping-pong i Sylvia Plath
• Sopar d'estiu amb flaccidesa i feromones. Climent Picornell
• Més sobre turisme i canvi social. Climent Picornell
• Passejant per Palma sense vesícula, 'Palma es ven' i Cristoneofeixisme
• Jardins d'altri amb apocalipsi, Catul, Brecht, Bioy Casares... Climent Picornell
• 'Bonisme? o gastar més amb armes. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'posesiones', ordi, un bon pop i Tom Waits
• Més sobre turisme i cultura local. Climent Picornell
• Tot esperant Emily Ratajkowski. Climent Picornell
• Els 'altres mallorquins'. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Dylan i la vida i la mort. Climent Picornell
• Lenin, Mao, Pius XII i el Papa Francesc, embalsamats. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'manolito', fornal, sexe, promesa i funeral
• Conviure amb la IA (Intel·ligència Artificial): una oportunitat també per a l'educació
• Conversant per Ciutat de globalització, neofeixisme i autoajuda. Climent Picornell
• Jardins d'Altri amb Cuerda, Il·lustrats, Blake i una tanka. Climent Picornell
• Dalt del turó amb peixos de la terra, bocs i Guillem d'Efak
• La Internacional Reaccionària. Climent Picornell
• Jardins d'altri del mes d'abril, entre la felicitat i el divorci. Climent Picornell
• Dalt del turó depressiu i amb brusca
• Quimi Portet i les seves cançons amb bell llemosí
• Internet és avui de dretes? Climent Picornell
• Dalt del turó amb skyline, Kant, reunió animal i grufar.
• 'Jardins d'altri' amb il·lusions, pensar, errades. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb Campari, suïcidi, Kallifatides i el riu Nil. Climent Picornell
• La Intel·ligència artificial (IA) i jo. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Panettone i escabetxo, 'cantantes', moldaves i haitianes
• "Jardins d'altri" amb l'impossible i la carn de gallina. Climent Picornell
• Un nou estoïcisme? Climent Picornell
• Woke i antiwoke. Climent Picornell
• Postals de Palma amb 'fannullone', la mar i el port, dretes i esquerres...
• Jardins d'altri amb 'cojones', Beckett, Lacan, Einstein...
• Dalt del Turó amb ullastres, 'agres', bassiot, figues i Fujimori
• L'OLivar, Pere Garau i Santa Catalina, mercats de Palma. Climent Picornell
• UC. Cançons d'Eivissa. 50 Anys. Climent Picornell
• Dalt del turó de desembre amb estornells
• I si féssim cas de la demografia de les Balears? Climent Picornell
• Moixos. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb artistes, jueus, 'sapere aude' i befa constant. Climent Picornell
• Dalt del turó de novembre, amb barrumbades, porcs i llibertat
• Antivacunes i pseudociències diverses. Climent Picornell
• La classe mitjana i les eleccions als Estats Units. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Estellés, Play station i 'les neiges d'antan'. Climent Picornell
• Dalt del turó amb llestiscle, bravejar i un país sense nom
• Caminant per Palma, entre el dol i el desig. Climent Picornell
• "Quatre poetes mallorquins": Llorenç Moyà, Jaume Vidal i Alcover, Josep M. Llompart i Blai Bonet
• Dalt del turó amb gregal, revetla, 'muridero' i el Chichi
• Jardins d'altri amb lleugeresa, conversa, por i solitud. Climent. Picornell
• Palma reconstruïda? "Palma, mon amour !" Climent Picornell
• La mala jugada de l'autocura ("autocuración" o "self-care")
• Les indústries de la depressió i de la felicitat. Climent Picornell
• Per Ciutat, passejant amb un llibre de Gay Talese. Climent Picornell
• Dalt del turó amb estiu , 'tontos', pells de conill i canyar amb xalet
• Jardins d'altri amb merdetes, adolescència, castellanismes i manicomi. Climent Picornell
• Jardins d'Altri d'un mes d'agost. Climent Picornell
• Dalt del turó amb paparres, figues, magrebins i pous
• Sopar malaguanyat d'estiu, com sempre. Climent Picornell
• Rosa Planas: una antologia de Palma. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb llop, ficció, mapamundi i Parlament. Climent Picornell
• Dalt del turo amb milanes, bossot, ullastre i moix pròdig
• Converses per Palma amb silencis, socialisme, rotondes i un torero. Climent Picornell
• Turisme i societat a les illes Balears (Ara: Tots turismofòbics?). Climent Picornell
• Jardins d'altri amb marxisme, temps, bourgeois i silenci. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'cossetxadores', coloms, capellà i rossinyol
• De l'hivern cap al suïcidi fins el reemplaçament demogràfics. Climent Picornell
• ¿Límits al turisme? ¿ 20 milions de turistes ja basten ? Climent Picornell
• Passejant per Palma amb català, coca, fills i immigrants. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb temps, veritat, 'Madame Ovary' i història. Climent Picornell
• De Google, la memòria i els punts obscurs d'Internet. Climent Picornell
• Dalt del turó amb udols, dissabte, coloms i badalls
• Enric Benito: El nin que es va enfadar amb la mort. Climent Picornell
• Els objectes de ca nostra tenen història. Climent Picornell
• Biografia de Palma, una Ciutat envaïda. Climent Picornell
• Pere Garau: biografia d'un barri de Palma. Climent Picornell
• "El temps de les magranes". de. Caterina Karmany i Jaume
• Heterosexualitat, monogàmia, poliamor i amics. Climent Picornell
• Els hotelers contra les vivendes vacacionals. Climent Picornell
• Dalt del turó amb mandarines, cafè amb llet i saviesa
• Jardins d'altri amb jutge, emoció, riure i suïcidi. Climent Picornell
• Caminada per Ciutat amb depressió hivernal. Climent Picornell
• Dalt del turó amb moixos, saliva, planters i cilindre
• Hipocondria, feng shui i amor. Climent Picornell
• Dalt del turó amb paciència, cul, pigota i cuc de s'orella
• Converses per la plaça Gomila, amb condó, Tito's i burgesia turística. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Kissinger, Twain, Semprún, Einstein, Padgett... Climent Picornell
• D' Israel a Europa, passant per ca nostra. Climent Picornell
• Molts d'anys! Molts? Climent Picornell
• NADAL. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb inflació, carboni, amics i enemics. Climent Picornell
• Converses per Ciutat amb idioma, viatge, jueus i cafè. Climent Picornell
• Dalt del turó amb diaris, barriguera i carregadors.
• Converses per Palma amb kundalini, col·lapse i ecofeixisme. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb improvisació, olor, memòria i vanitat. Climent Picornell
• Des de la geopolítica: Israel i Hamàs. Climent Picornell
• Converses entotsolades. Climent Picornell
• Jardins d'altri sobre l'escriure i el llegir. Climent Picornell
• Sentiments, trastorns i contradiccions. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Pius XII, diaris i setmesó
• La Psicogeografia i les geografies personals. Climent Picornell
• Dalt del turó amb xoriguers, pecats i dos dragons.
• Jardins d'altri amb mallorquins, ornitologia i "todo a cien" . Climent Picornell
• Converses per Palma amb Coderch, Fraga Iribarne i eco-ansietat
• La culpa és del turista? Dels hotelers? Dels mallorquins ?
• Dalt del turó amb fil·loxera, marihuana i un gall de llavor
• Converses per Palma amb dimissió, narcisissisme i malestar. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb penediment, jueus i poc esntusiasme. Climent Picornell
• Sopar d'estiu, entre el Bodhisattva i el Baignoire. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Pessoa, plaques solars, nínxols i Montaigne
• Jardins d'altri amb revolucionaris, ratolins, felicitat i Di Stéfano. Climent Picornell
• Generacions: silenciosa, boomers, X, millenials, centennials, Alfa... Climent Picornell
• Converses per Palma amb tràfic, Portitxol, Peret i el reguetón. Climent Picornell
• Més sobre turistes i residents de Balears. Climent Picornell
• "S'Arxiduc" d'en Mendiola. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Battiato, brillantina, un 'sanchista' i en Proust
• Converses per Palma, de Dublin al Dry Martini, passant per l'extrema dreta. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb felicitat, trotskistes i Bob Dylan. Climent Picornell
• De Palma dels protagonistes a Ciutat de figurants. Climent Picornell
• Dalt del turó amb carxofes, cireres ... i un homoniqueu
• Reflexió post-turística. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb pedres, Picasso, enmerdament i romaní. Climent Picornell
• Converses per Palma amb Bukowski, nostàlgia i banyes. Climent Picornell
• Setmana, de sis dies. Climent Picornell
• El full en blanc, la soledat de l'escriptor i altres facècies. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb semen, sang, desig i univers. Climent Picornell
• Converses de parcs solar, geopolítica, Pink Floyd i crisis financeres. Climent Picornell
• Més sobre el ChatGPT. Climent Picornell
• Contra les pseudoteràpies i l'autoajuda. Climent Picornell
• Converses: notícies, depressions, musulmans i cinquè poder. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb nostàlgia, sexe, mestres, tombes i sort. Climent Picornell
• Dalt del Turó: capellets de teulada, arengades i el Barça
• Els hippies vells es moren, com David Crosby. Climent Picornell
• Dalt del Turó: neu, moixos, palles i a fer nonó
• Jardins d'altri amb dones, tributs, amor i covardia. Climent Picornell
• Converses erràtiques per Palma. Climent Picornell
• Què és la gentrificació? Palma gentrificada ? Climent Picornell
• Converses o soliloquis Climent Picornell
• Jardins d'altri amb futbol, feixistes i aforistes. Climent Picornell
• Palma i la nostàlgia com ingredient. Climent Picornell
• Dalt del turó: canyes, beques i rosers podats
• Dalt del turó: boira, planters i palla.
• Jardins d'altri, per acabar l'any. Climent Picornell
• Per Ciutat, banyada. Climent Picornell
• Converses. Climent Picornell
• 25 anys sense Nadal Batle
• Notes per l'història del Turisme: política i religió. Climent Picornell
• Postal de Palma: l'alè de les ciutats. Climent Picornell
• Apocalipsis quotidianes conspiranoïques. Climent Picornell
• Més sobre els impactes del Turisme. Climent Picornell
• Encontres a Ciutat. Climent Picornell
• Postal de Palma a la tardor. Climent Picornell
• La terra és rodona (contra els terraplanistes). Climent Picornell
• Jardins d'altri, ara. Climent Picornell
• Genius loci, prebe coent, cucamolla i pluviómetres
• Gínjols, garroves, bous i cendres
• Jardins d'altri setembrins Climent Picornell
• El turisme. bo, dolent o regular ? Climent Picornell
• Retorn a Palma: sentir i escoltar Climent Picornell
• Vells, Bitter-Kas i escatologia necessària
• Jardins d'altri agostencs Climent Picornell
• Tórtores, somera, galliner i pesta
• Jardins d'altri estiuencs. Climent Picornell
• Peripatetisme per Palma. Climent Picornell
• Sopar d'estiu amb botxor, alemanys i Thermomix. Climent Picornell
• Els orígens de la turismofòbia Climent Picornell
• Falzies, bevedors, "Los Melones" i el saig
• BENEIT !! Climent Picornell
• En l'hora de la meva mort Climent Picornell
• Anècdota o categoria en geopolítica Climent Picornell
• Jardins amb Damnatio memoriae. Climent Picornell
• Postal de Palma, de sa Calatrava amb un amb kipà. Climent Picornell
• Calor, Amazon, prudència i moraduix
• Tomba, ex-capellà, garrovers i balconing
• Joan Miralles i Montserrat, la minyonia d'un homenot Climent Picornell
• Jack Kerouac, encara
• Jardins d'Altri amb pessimisme
• Postals de Palma amb taca de sang
• Avui es canta la missa del To Pascal a Sant Joan
• Magraner, 'tirita', russos i cocaïna
• Jardins d'altri amb evangelis Climent Picornell
• Porgar fum
• Jardins d'altri, entre la vida i la pantalla. Climent Picornell
• Boires, Erasmus, oliveres...
• De caminants, passejadors i "flâneurs" Climent Picornell
• Jardins d'altri de gener Climent Picornell
• Nínxols, brebatge i orgues
• Repensar-nos. Climent Picornell
• Confinament, ventositat, presó
• Jardins d'altri hivernals Climent Picornell
• Burgesia turística? Climent Picornell
• Grills, solls i cocarrois
• GUILLEM FRONTERA, paisatge i societat . Climent Picornell
• Figues, moros, ciclistes, ciurons i un 'moticultor'
• Jardins d'altri amb aforismes Climent Picornell
• Corbs, cendres, banyes i donardes
• 600 anys de la Llotja Climent Picornell
• Ullastres, jugadors i el dia s'allarga
• Born Climent Picornell
• Jugadors, Pitalers, alemanys i brebatge
• Xaboles, ovelles, paracaigudista, vídues
• La ciutat pandèmica Climent Picornell
• Més Jardins d'Altri Climent Picornell
• Gírgoles de poll, cebet, senyors i tirs
• Jardins (d'Altri) Climent Picornell
• Pandèmia, brasers, taronger bord
• Mussol, selleter i milanes
• Plou, somnis i casa esbucada
• Hivern a foravila
• Mascaretes i garroves
• Ordi, separats i serp
• Clots, discapacitats, el padrí i la rata-pinyada
• Pandèmia i paisatge
• Carxofes, antigors i padrins
• Cafès, endolats i coentor
• Divendres, paons, bous i esplugabous
• Final de tardor, fotografies i niguls
• Milanes, birros i quartons
• Fressar, calor i coentor
• Claveller d'aire, taronges i felicitat
• Ravanissa, capsibos i olivó
• Llebres i rotondes
• Temps i contarelles de gener
• Verros i polissons
• Salvatgina puta!
• Vermell de roselles
• Les possessions
• Aucellons, panades i rubiols
• Matances no atropellades, ensaïmades de tallades i un mort
• Calmes de gener i dignitat retornada
• Cama-roges, bolets i Nadal
• Passar pena, botifarres i porcelles
• De l'octubre i un albó
• D'abans i altres essències
• L'estiu i la festa
• Estiu de ple, amb serps i espluga-bous
• Figues-flors i prebes coents
• Remeis per viure bé
• De l'unicorn al bell mig de l'illa aimada
• Brou a rompre !
• Temps de matances i altres andances
• El desembre congelat ( o això era abans?)
• Panellets, morts i "tricotraco"
• Octubre o la curiositat
• Ni paparres, ni segadors
• Picadura d'abella, el llop i ram-usat-sac-arnat-suro-amb-ham
• Fuita de Ciutat, menja-mosques i anguila
• N'hi ha que duren tota sa vida
• Per una moratòria turística a les illes Balears
• Dia plujós amb quadern antic
• Figueres despullades i grípies buides
• Un sac buit no s'aguanta
• Coses dels desembres
• De santa Catalina a Nadal, un mes cabal
• Aromes de tardor
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : ARRI I OU !! Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI: EL CREPUSCLE, SEMPRE, ENCENDRÀ ESTELS Climent Picornell
• DEU IDEES EN DEU MINUTS SOBRE TURISME I CULTURA Climent Picornell
• POSTALS, JARDINS, APUNTS ( I QUE ELS DÉUS MOS DONIN LA MAINA ) Climent Picornell
• SETMANA ( NULLA DIES SINE LINIA ) Climent Picornell
• LA CULTURA ENTRE L'UCI I EL RESET Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB LA RIERA I L'EMBAT Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA OFEGATS PER L'ESTÈTICA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB UTOPIA PRIMAVERAL Climent Picornell
• LA FI D'EUROPA I DE LES HUMANITATS Climent Picornell
• PILOTS ITALIANS A MALLORCA I CRIMS DE GUERRA Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB SETCIÈNCIES I UN FORÇARRUT I Climent Picornell
• LA MEMÒRIA BIOCULTURAL DE LES VARIETATS LOCALS DE LES ILLES BALEARS Climent Picornell
• DE l'ORIGEN DEL PAISATGE (... I LA PINTURA DE LES BALEARS) Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA ENFANGATS PEL CALL VERMELL Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA DE LA MÀ DE ROSSELLÓ-PÒRCEL Climent Picornell

• General [766]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom