Climent Picornell

Lloança dels defensors dels camins públics de Balears. Climent Picornell

jcmllonja | 12 Febrer, 2026 10:22

Lloança dels defensors dels camins públics de Balears

La nervadura fina que recorr el nostre territori està formada per un colossal entramat de camins i caminois. Molts s'aboleixen o són tallats o llaurats o es deixen perdre o són furtats per propietaris que entenen que allò és seu i no del comú encara que el camí és public o hi ha un dret de pas inalienable. Xavier Campillo i Rafael López-Monner a El Llibre dels camins (Arola Ed.): “La llibertat de circular o desplaçar-se pel territori, sigui aquesta l’expressió d’una necessitat social o bé d’un desig de moure’s per simple gaudi, és un dret fonamental de la Constitució”. Aquest dret pot topar amb el de la propietat privada ¿Com es resol? A través del viari públic. Sense camins públics no tenim la llibertat fonamental de moure’ns pel país, ni de gaudir de la seva natura. “Sense camins públics, ras i curt, no hi ha llibertat”, tornen a dir al El llibre dels camins, subtitulat: “Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets”.
DCVB: “Camí: Espai apte per transitar-hi, que cal recórrer per anar d'un lloc a un altre”. Camí real, Camí de carro, Camí de ferradura, Camí sender, Camí de sagraments, Camí misser, Camí de creu, Camí dels molinants, Camí ramader, Camí de combregar, Camí de tres peus... fins arribar al Camí de Sant Jaume, que com saben és la Via Làctia.
Laura López Rigo diu a l'Ara Balears en una recerca excel·lent: “A Mallorca hi ha més de 300 camins públics tancats, segons la Plataforma pels Camins Públics i Oberts”. Sebastià Matamales: “D’ençà que la terra s’ha convertit en un objecte d’especulació, el valor que donaven a les finques que tenien camins ha canviat. Abans una possessió que no tenia camí no valia res i ara val molt més si no en té”. És ver que un camí pot perdre el caràcter públic si ha deixat d’emprar-se i la natura l’ha tapat, si s’ha desfigurat o si fa anys que l’Administració, que té l’obligació de recuperar-lo d’ofici -si se n’ha fet un ús privatiu–, no se n'ha preocupat. Existeix una Llei de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca (2018) que obliga els ajuntaments a tenir un catàleg de camins públics. Aquesta catalogació es pot discutir i la resolució la fa un jutge. El membre de la Plataforma Pro Camins de Manacor, Sebastià Gaià, “si d'un camí tancat, el catàleg diu que és públic, s'ha d'obrir. Però, si no hi està inscrit, és més complicat, perquè s’ha de demostrar amb documentació, mapes, plànols o testimonis que hi va haver un pas públic continuat”. La pressió social de les entitats procamins ha estat clau i s’han hagut d’enfrontar amb alguns propietaris, 1500 persones s'obriren pas, l'any 2005, a la finca d'Es Fangar: “Ens han empès, ens han posat denúncies falses...”.

“Les propietats d’Eivissa són molt més petites, la qual cosa fa que la xarxa de camins sigui molt més extensa”, explica Joan Costa, que calcula que hi ha “milers” (!) de camins tancats. Alguns han estat usurpats “sense interès de fer-ho” , el camp s’ha deixat de cultivar i si els camins estan embossats i plens d’herba, això facilita que els propietaris se n’apropiïn perquè no s’hi passa”. Només Santa Eulària té el catàleg de camins fet. La turistificació del territori també és la causa del tancament d’alguns camins. A Eivissa i Formentera manca mobilització ciutadana. Malgrat això, els veïns celebren que ells mateixos han obert el camí de Can Lavilla, que “feia més de 50 anys que estava tancat”.

A Menorca cal remarcar l'èxit en tornar a obrir el Camí de Cavallls una antiga ruta que voreja completament Menorca, la funció de la qual era la defensa de l'illa. La Llei del Camí de Cavalls va establir el seu recorregut i ha possibilitat els convenis i les expropiacions, ja que travessa cent vint finques privades. La Coordinadora de Camins de Menorca, de 14 entitats ciutadanes, diu que hi ha mig centenar de camins tancats o abandonats a Menorca que podrien ser públics; 40 més també ho són damunt el paper però no en la pràctica, ja que no hi deixen passar. Ciutadella té contenciosos pendents amb la maquinària jurídica de dos propietaris: Víctor Madera (per Santa Anna i el barranc de Macarella) i Manel Adell (Algaiarens i Son Felip). Ferreries va interposar una demanda per recuperar el tram de Binimoti del Camí d’en Kane, l’antic camí entre Maó i Ciutadella que els britànics crearen; els tribunals donaren la raó al Consistori, però la propietat va recórrer.

Vagi ben alt i clar el meu suport i la meva estima a totes les associacions i coordinadores que de manera absolutament franca, desinteressada i meritòria fan feina per aconseguir que els drets de pas i els camins públics de les illes Balears siguin respectats.

Climent Picornell