Climent Picornell

Més sobre IA. Climent Picornell

jcmllonja | 02 Abril, 2026 10:15

Més sobre IA

Ja els he explicat la meva fascinació per la Intel·ligència Artificial, tot i que som bàsicament un usuari que paga 23 € cada més a OpenAI per usar el ChatGPT Plus. Kiko Llaneras explicava molt bé, al diari El País, com va néixer aquest debessei: “La intel·ligència artificial va néixer en els anys cinquanta quan un grup de pioners es va preguntar si podrien fer que els seus ordinadors 'pensassin'. Després de 70 anys, una cosa tremenda ha ocorregut: les xarxes neuronals resolen tasques cognitives. Durant 300.000 anys, això va ser un monopoli en exclusiva d'éssers vius. Ja no. No és una controvèrsia: és un fet. L'investigador en IA François Chollet ho resumeix així: és com descobrir una clau mestra que obri de cop totes les portes”. L'impacte d'aquesta transformació serà profund. Com ha dit Ethan Mollick: “encara que el desenvolupament de la IA s'aturàs demà, encara tindríem una dècada de canvis”. Ningú sap fins on arribaran aquestes màquines. Llaneras continua afirmant que les màquines poden aprendre: “Un sistema d'aprenentatge automàtic s'entrena en lloc de programar-se. El cas més potent són els grans models de llenguatge com Claude, Gemini o ChatGPT. Són xarxes neuronals: troques d'unitats de càlcul connectades en capes successives —que imiten les neurones del cervell—, amb centenars de milers de milions de paràmetres que s'ajusten durant el seu entrenament”.

Em va copsar una entrevista que va fer Manuel G. Pascual a Blaise Aguera i Pascal que és vicepresident de Google i ha publicat recentment un llibre, Què és la intel·ligència? Nascut a Rhode Island, té ascendència catalana. “Sé dir ‘collons de Déu’ i alguna altra cosa”. El seu pare, “un jove comunista de Reus” va conèixer a la seva mare a un kibbutz a Israel. Quan li demana Manuel G. Pascual si les màquines superaran la ment humana, diu que pioners de la disciplina opinen que això ja ha succeït. “Els grans models actuals ja són més intel·ligents en molts de sentits que nosaltres individualment. Però la intel·ligència humana és col·lectiva. Individualment, podríem tenir alguna especialitat, però en moltes àrees no som molt bons però cooperant fem coses sorprenents: viatgem a la Lluna o trasplantem òrgans. La MDA, l' Arquitectura dirigida per models, va suposar un canvi real: l'arribada de l'aprenentatge no supervisat. Va ser llavors quan es va fer un salt de veritat”.

El diari Ara presentà una entrevista feta per Cristina Sáez a Oriol Vinyals. “A la Universitat Politècnica de Catalunya no recorden cap ovació tan llarga com la que va rebre Oriol Vinyals (Sabadell, 1983) quan a finals de novembre va ser investit doctor honoris causa. És al top 10 d’investigadors en IA més citats del món. Es va especialitzar en dos camps: l’aprenentatge màquina i l’aprenentatge profund. Des del 2016 és vicepresident de recerca i cap d’aprenentatge profund de Google DeepMind. Cristina Sàez insisteix en el que diuen alguns de l'IA: “no tot el que mostra la IA és correcte”. “Cert” afirma Vinyals “I si no domines un determinat tema o tot el que saps ho has après amb la IA, no podràs ser crític. Necessitam coneixements per poder dubtar del que et diu la IA, reavaluar, corregir. En un futur no tindrà errors, però ara sí. Per això és important tenir aquest punt crític. Una altra de les preocupacions, un poc redundants dels negacionistes de la IA, és que el talent humà serà substituït per l'ús d'una màquina. Demana Sàez a Vinyals: “Com es pot distingir la gent amb talent de la gent que fa servir molt bé la IA?” “Potser cal redefinir què és el talent. Adaptar-se al canvi constant és ara un talent més ben valorat que, posem per cas, calcular números de 500 xifres, però abans de l’aparició de les calculadores poder fer això era molt valorat. Si algú avui en dia fa servir molt bé l’IA i el resultat que n’obté és molt bo, això també és talent!”.

Ens podem relacionar amb Copilot, Gemini o ChatGPT en català i ens responen també en la nostra llengua, tot i que en anglès, la lingua franca d'ara ho volguem o no, és encara la manera més efectiva de parlar-hi. Oriol Vinyals: “Podem calcular què passa quan fem la mateixa pregunta en anglès o en català; mesurar numèricament les diferències ens permet començar a optimitzar i a entendre com podem introduir els idiomes. A Google ara és prioritari que Gemini sigui precís en moltes llengües. I estem millorant molt! De fet, hi ha molts catalans que hi treballem, a Google, i hi ha evidentment molt d’interès. Encara hi ha diferències entre l’anglès i altres idiomes, però seran cada cop menys i menys perceptibles amb les noves generacions del model”.

Climent Picornell