Climent Picornell

Lenin, Mao, Pius XII i el Papa Francesc, embalsamats. Climent Picornell

jcmllonja | 16 Juliol, 2025 17:16

Lenin, Mao, Pius XII i el Papa Francesc, embalsamats

Ara, que ja tenim Papa nou, Lleó XIV, podrem parlar més tranquil·lament d'aquestes qüestions: ¿Com ho han fet perquè el cos del Papa Francesc aguantàs tants de dies sense que es corrompés? Existeixen tractaments químics que retarden l'autòlisi -destrucció cel·lular- i la propagació bacteriana. Tradicionalment s'ha emprat el formol o la formalina, que són tòxics i potencialment mutagènics. A més, impliquen la substitució completa de la sang bombada per les artèries, es sol drenar per la jugular, la caròtida o la femoral. Segons el tanatopràctic Andrea Fantozzi, les restes mortals dels últims papes han estat probablement tractades amb Fluytan, que fa que els cadàvers no necessitin ser exanguinats per complet i que també s'aplica de manera tòpica, té efecte "bactericida, trombolític -dissol els coàguls- i lipolític", la qual cosa contribueix a preservar els teixits i eliminar olors. "Permet un resultat altament higiènic alhora que garanteix un aspecte més presentable dels cossos".

El cas del Papa Francesc em du cap el record de la mòmia de Lenin, al mausoleu de la Plaça Roja de Moscú, sembla que amb problemes d’ubicació. El professor Ilia Zbarski, va contar com el 1924 el seu pare submergí el cos de Lenin en una mescla llefiscosa de glicerina i acetat de potassi, ja ha fet cent anys d’això. A requeriments de Stalin, havien de conservar el cos de Lenin, al qual se li havia injectat a través de l’aorta sis litres d’alcohol i formol, li tragueren la melsa, el fetge, el lleu, els budells, i li feren talls pertot perquè hi penetrassin els sucs que l’havien de conservar. La història passa per episodis d’alarma com quan li aparegueren fongs i llevadures negres damunt la pell, o pel maquillatge i la il·luminació ad hoc perquè sembli quasi viu. Trotski s´hi oposà.

Però, on de veritat és poden lamentar les malifetes a que es sotmet a un d’aquests herois de la modernitat, va ser en el procés de momificació de Mao Ze Dong: “El gran timoner” de la Xina. El qui fou el seu metge, Li Zhisui, explica les canòssies que passà l’equip i els resultats desconcertants després d’injectar-li diverses substàncies: “la cara de Mao és va inflar i el coll es feu més ample que el cap, els porus supuraven formol, les orelles formaven un angle recte amb el cap, l’aspecte del cadàver era grotesc”. Dos Maos, un de cera i un conservat en formol, estaren un any sencer a un hospital subterrani de seguretat a Pekin, fins que s’acabà el mausoleu de la plaça de Tian'anmem.

El que va ser un desastre fou l'embalsamament de Pius XII, el 'papa que va explotar en el seu taüt'. Després de morir, el 9 d'octubre de 1958, el seu metge, Riccardo Galeazzi-Lisi, li va aplicar un procediment de la seva invenció ('osmosi aromàtica') consistent en embolicar el cos amb cel·lofana i olis aromàtics. Això en lloc de conservar va accelerar la seva descomposició, alliberant gasos que van provocar acubaments entre la guàrdia suïssa que vetlava el cadàver. El seu tòrax va acabar rebentant en el cotxe fúnebre. El trauma va ser tal per a la Cúria Romana que els seus successors, Joan XXIII i Pau VI, van demanar que els seus cossos fossin preservats a la manera tradicional per als seus funerals. No obstant això, tant en el casos de Joan Pau I, Joan Pau II com de Benet XVI els serveis funeraris del Vaticà han optat per una tècnica més moderna. La mateixa que, segons sembla, s'ha utilitzat amb el Papa Francesc, ho explica Andrea Fantozzi, president de l'Associació Italiana de Tanatopràxia: “una conservació temporal dels seus cossos que permet la seva natural degradació una vegada conclouen els funerals i són enterrats”. Aquestes odissees expliquen les malifetes a les que són sotmesos els cossos “presents” d’aquests personatges històrics. No fan més que evidenciar la poca cosa en que ens convertim i les operacions necessàries per gaudir d’aquestes vies cap a l’eternitat.

Climent Picornell