Climent Picornell

Jaume (IV) de Mallorca, l'han de desenterrar o no? Climent Picornell

jcmllonja | 05 Desembre, 2025 09:19

Jaume (IV) de Mallorca, l'han de desenterrar o no?

Algú, no sé exactament qui, del Consell Insular de Mallorca, no vol que es gastin uns doblers, ja concedits, en desenterrar i, si s'escau, retornar a Mallorca les despulles del rei Jaume (IV) de Mallorca i depositar-les amb la resta dels seus familiars a la Seu de Ciutat. Per què?

El Regne de Mallorca (1276-1349) fou una entitat creada per voluntat del rei Jaume I. A la seva mort, el 1276, al fill gran, Pere, li va deixar el regne continental d'Aragó i el Principat de Catalunya. Les illes Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya i el senyoriu de Montpeller van constituir una nova corona, el Regne de Mallorques, que va ser per al fill petit Jaume. Aquesta partició fou, finalment, qüestionada pel rei Pere IV el Cerimoniós, qui reconquerí el Regne de Mallorques a 1349.

Jaume (IV) era fill de Jaume III, que va morir a la batalla de Llucmajor el 1349. El vencedor feu presoners Jaume (IV) i la seva germana Elisabet. Jaume (IV) aconseguí escapar de la dura presó i un pic lliures, ell i la seva germana s'entestaren en reconquerir el seu reialme. Vint-i-cinc anys després de la derrota a Llucmajor aconseguiren reunir un exèrcit, de prop de set-mil homes, amb el qual van envair Catalunya fins arribar a les portes de Barcelona, l'any 1374. Per les raons que siguin, tot es va malbaratar, i Jaume (IV), protegit pel rei de Castella, malalt, morí a Sòria el 1375.

La traducció del testament de Jaume (IV) amb l'ajuda inestimable de mossèn Josep Estelrich “Turricano” de Sant Joan, feu interessant localitzar, exactament, el lloc d'enterrament. Jaume i Elisabet foren els darrers depositaris dels drets de l'anomenada casa reial del Regne de Mallorques. Elisabet no és enterrada, com es diu, a París. Elisabet signà com Reina de Mallorca fins a la seva mort, el 1404, després, aquests drets, ja purament nominals, s'escampen entre diversos personatges. És enterrada en alguna tomba del cementeri del municipi occità de Gallargues. De Jaume (IV), (ho pos sempre entre parèntesi, perquè fou Príncep, Infant de Mallorca i hereu de la dinastia de Mallorca, però no arribà a regnar mai) d'ell, com he dit, es sabia que devia estar enterrat a Sòria.

Amb el 'Projecte Jaume IV', amb el catedràtic d'història medieval Gabriel Ensenyat i Pujol i amb l'arqueòloga Helena Inglada al seu front, l'any 2008, realitzaren una campanya a les runes del convent de Sant Francesc de Sòria, amb el suport del CIM. El projecte s’inicià per l'interès de Josep Mas i Llaneres en el moment de la localització, en els arxius Nacionals de París, d’una còpia testamentària signada per l’Infant Jaume (IV) de Mallorca. El testament de Jaume (IV), du data de 16 de febrer de 1375. Fou redactat i rubricat a Sòria i indica com a lloc d’inhumació el Convent de Framenors Franciscans. L’estat d’abandonament de dit convent obligà, el 2008, en primer lloc, a dur a terme una neteja general, que fou realitzada per la brigada municipal de l'ajuntament de Sòria. Just després es procedí a una prospecció mitjançant georadar per localitzar espais en el subsòl que es poguessin correspondre amb una tomba o una cripta. Amb l'ajuda del georadar es va cartografiar el que quedava davall les runes del convent, incendiat a la guerra del francès de 1808, i es va aconseguir identificar un buit on hi podria haver la tomba de Jaume (IV). Es varen obrir uns sondejos i la documentació d’aquest conjunt d’estructures confirmà la presència d'un espai construït sota l'altar com a possible cripta.

El 'Projecte Jaume (IV)' ha estat condormit uns anys, i ara, en els 650 anys de la seva mort, es volia fer una segona campanya per veure de trobar l'enterrament. Es faria justícia a un personatge tan desgraciat com fou el rei Jaume (IV). La Diputación de Sòria i la Junta de Castilla y León, que col·laboren en la campanya, ja varen fer a saber que “si encontramos al rey, el rey se queda en Soria”. Servidor és del parer que el que correspon és traslladar-lo a Mallorca i dipositar-lo juntament amb la seva nissaga a la Seu de Palma. Com s'ha de fer l'excavació de la cripta i com s'ha de gestionar el trasllat de les restes de Jaume (IV) a la Seu de Palma, si es troben, són fets ben interessants, tan arqueològicament, com històricament.

El projecte és engrescador a bastament com per dedicar-li aquesta nova intervenció. S'havia demanat a la Conselleria de Cultura del Consell Insular de Mallorca col·laboració per fer-ho, la va donar, però, es veu, que a algú del CIM no li sembla bé.

Climent Picornell