Climent Picornell

Més sobre turisme i canvi social

El turisme suposa sempre un canvi en els costums, valors i moral de les societats receptores, que es transformen. Es reconeix que les morals tradicionals sofreixen un fort  “shock” quan s’enfronten a comportaments com l'ús del bikini, el nudisme -o el “top less”- o el hippisme. Hi ha ha una ruptura de la concepció tradicional de la família. Per a alguns és una anècdota, per a altres una categoria, però la figura de l’anomenat "Picador" que els manuals d’estudis d'impacte social del turisme en diuen la “beach-boy syndrome”, pot ser  menyspreable o significativa, tant se val, però la cita de la pastoral del bisbat, l’any 1962 (“Hombres!  No sucumbáis a la seducción y al dinero de las extranjeras!”), és exponent de la preocupació que sentia una institució poderosa com l'església catòlica. Cal reconeixer que el clergat local per mor dels esfectes turístics perd el seu paper de "cacic" de la comunitat. No s’ha d’oblidar, però, que el gran patrimoni cultural de les religions, fa que aquestes considerin el turisme, també, com a generador de rendes per les visites i pagaments d’entrades al seu patrimoni, monumental sobretot. 

Ja el bisbe Enciso, de Mallorca, en una carta pastoral analitzava els efectes positius i els negatius de l’arribada del turisme: “L'economia de l'illa evoluciona ràpidament, la indústria hotelera es desenvolupa a un ritme accelerat, troben feina ben remunerada els illencs i els que vénen de fora, creixen les ciutats, especialment la capital, i es multipliquen els mitjans de comunicació amb tot el món. S’estableixen contactes d’amistat i comprensió entre persones, comunitats i pobles diversos. Afavoreix un moviment d'òsmosi entre les classes socials". Per contra, s’afirma, que “el turisme i l'estiueig afavoreixen la dispersió, el debilitament dels vincles familiars i l'evasió del sistema protector del propi ambient. Es viu fora de casa i s'afavoreixen les tentacions i les aventures. El turisme afavoreix també la despersonalització i la superficialitat en un clima de llibertat. També afavoreix l'egoïsme, ja que el turisme cerca diversió i es desentén de la societat i dels seus membres. També influeix en l'abandonament o allunyament de la pràctica religiosa i l'indeferentisme religiós, afovorint el materialisme, el luxe i les despeses excessives”.

L’església de les illes va passar per diferents fases en relació al turisme. Al principi de temor i alerta per si causava un destrucció social; en un segon estadi, molts de capellans progressistes veien en el turisme un vector d’obertura mental de la societat; un tercer, de preocupació per l’explotació dels treballadors turístics i pels fenòmens de marginació social que aquesta nova societat turística generava i, finalment, un crit d’atenció pels efectes de degradació social i mediambiental. És en aquest sentit que es publica la “Carta dels bisbes Balears : Ecologia i Turisme a les nostres Illes” on dibuixaven una cara positiva del turisme, “el turisme, avui com avui, podem dir que és el pa de les nostres illes” i una cara negativa: erosió continuada dels signes d’identitat del nostre poble; baixada de valors religiosos i morals de tipus personal i familiar; criteris mercantilistes del negoci turístic sense contraprestacions socials ni culturals; el contrast entre una classe treballadora aclaparada de feines i limitacions econòmiques i el món turístic on hi mana l´oci i l’ostentació econòmica i es remarquen els efectes negatius en el camp ecològic. A les conclusions es fa una crida perquè s’estudiin profundament els efectes del turisme i, als diferent col.lectius implicats, una demanda del que avui en dia es coneixeria com sostenibilitat turística.

És cert que quan els valors més fonamentals del grup es posen en dubte, molt sovint, el profit econòmic s’anteposa a la pròpia moral. D'aquesta manera s'instaura una doble moral: tolerant pels visitants i més rígida pels indígenes. Les fronteres d’aquesta doble moral, però, es van diluïnt de forma paulatina i inevitable, quan s’acosten i s'igualen els nivells de desenvolupament i els models de comportament. A les nostres illes el turisme va ser considerat, en principi,  com a font de progrés cultural, no tan sols material. No així, amb posterioritat en què se l'acusa de ser el reponsable de la pèrdua de les senyes d'identitat de la col.lectivitat. No tot s’ha de vendre, en funció del pragmatisme econòmic, al turisme. 

Climent Picornell