Climent Picornell

Turisme tòxic, la dinàmica turística de Balears, la 'fàbrica d'Espanya'. Climent Picornell

jcmllonja | 02 Abril, 2026 10:12

Turisme tòxic, la dinàmica turística de Balears, la 'fàbrica d'Espanya'

A “Contra el Turismo”, el sociòleg Rodolphe Christin diu: “En tots els llocs massificats del món assistim a una saturació turística amb un greu impacte sobre la vida quotidiana: ja no es pot viure i treballar amb normalitat i l'accés a l'habitatge es torna quasi impossible, expulsant la vida local a la perifèria. El turisme s'ha convertit en una indústria tòxica i totalitària que afecta el conjunt de la vida de les persones, el descontent de les quals no s'atura de créixer. Reconèixer aquesta realitat no és turismofòbia, sinó una reflexió política que no pot ser titllada de patològica”. Me tranquil·litz sabent que la meva turismòfobia no és patològica sinó el resultat de l'èxit turístic de l'Estat Espanyol, batent record de turistes any rere any. Sé, però, que l'augment de la turismofòbia, per excés de turisme, podria perjudicar l'arribada de turistes, ja que es pot crear un estat de rebuig en els mercats emissors que els pot fer optar per altres destinacions, més submises.

Repàs les recents dades d'Ibestat respecte del turisme a Balears de l'any 2025: 19.053.592 de turistes arribats a les illes. 13.557.608 a Mallorca, 3.727.661 a Eivissa i Formentera i 1.768.124 a Menorca. Es superen per poc els 18.730.440 de l'any 2024, un 1'73% més. La despesa turística total augmenta un 4'71% (23.406 milions d'euros). El nombre de pernoctacions disminueix un 4'32 per cent, la qual cosa suposa que els turistes queden menys dies que abans, em referesc als 15.708.921 estrangers i als 3.344.671 espanyols que ens visitaren, amb una estada mitjana de 6,22 dies, a Eivissa i Formentera només 5,4 dies. Les vacances s'han encarit i per això queden menys temps.

Davant aquestes xifres de creixement moderat, no hem arribat encara als vint milions de turistes que servidor va pronosticar fa uns anys per l'any 2025, el Govern Balear ja ha sortit a declarar: “El 2025 ha estat l'any de la redistribució intel·ligent: hem moderat la pressió durant l'estiu mentre hem impulsat de manera decidida la rendibilitat en temporada mitjana i baixa, on ela despesa turística ha augmentat un 10,2%”. Només són quatre els mesos amb menys turistes que l'any anterior: maig, octubre, novembre i desembre. Però el govern ja repica les campanes tot dient: “Hem aconseguit una reversió de les dinàmiques, basades en la moderació de les arribades turístiques i per tant de la pressió humana en general”. L'Executiu insisteix que la saturació és un problema en vies d'extinció. Què més voldríem! Aquest discurs els serveix, també, per aparcar la pujada de l'Impost de Turisme Sostenible, l'ecotaxa, argumentant que «ja no es percep com una mesura d'urgència, sinó que s'ha de reflexionar on i en què s'han d'invertir els doblers que és recapten, ja que canvia la dinàmica turística” i ens recorda, insistentment, la rendibilització de les visites turístiques. Com si no fes tres anys que gestionassin l'ecotaxa! No és aquest el cas de Barcelona que ja ha convertit la fiscalitat turística en la segona font d'ingressos per a l'Ajuntament, després de l'IBI. Hi ha d'haver un mecanisme perquè la ciutadania deixi de pagar pels residus generats pels turistes. Qui embruta, paga. I si no basta, que pagui més.

Guillem López Casasnovas es referia a l'economia balear com la “Fàbrica d'Espanya”: “Si s'ha calgut trinxar el territori i ningú no ha demanat permís, si s'han distorsionat per la via de la rendibilitat a curt termini la resta dels sectors productius, ningú ha demanat mai disculpes. La màquina de trasllat de beneficis a alguns i l'assumpció dels costos socials conjunts no ha parat. Se subvenciona el transport, es manté l'IVA reduït i es tolera un mercat de treball amb estacionalitat d'atur finançada entre tots. I tot des de l'esquer de la creació d'ocupació, no importa de quina qualitat. Es tracta de maximitzar l'arribada de turistes per facilitar que quadrin els comptes de l'economia espanyola, a costa d'un deteriorament dels indicadors de qualitat de vida. Això fa distanciar la ciutadania d'una realitat econòmica que ha beneficiat a alguns autòctons i marca un futur molt pobre a l'economia illenca”. Reprenc, ja amb més tranquil·litat, la meva creixent turismofòbia.

Climent Picornell