Climent Picornell

Caminant per Palma amb 'Aire d'Intrús', ecotaxa, la nova dreta, IA, poemes. Climent Picornell

jcmllonja | 02 Abril, 2026 10:38

Caminant per Palma amb 'Aire d'Intrús', ecotaxa, la nova dreta, IA, poemes

“Fa goig passejar per Palma i veure-la neta i endreçada a l'hivern” comenta na Bel “No com a l'estiu en que les papereres estan pleníssimes”. En Jordi diu: “Vaig escoltar un regidor de Barcelona que deia que les papereres de la Rambla es buiden, durant l'estiu, catorze vegades al dia, catorze!, això suposa un cost important amb un dispositiu específic de neteja del passeig, per on passen cada dia 200.000 persones, quasi totes turistes”. “¿I això ho han de pagar els barcelonins, o hem de pagar els ciutadans?” Demana en Víctor “No. Està ben clar. El que pagui el turista ho deixarà de pagar el barceloní, per tant, abaixaran els impostos als residents, i els residus que generen els turistes que els paguin els turistes i no la ciutadania de Barcelona. Qui embruta, paga: el mecanisme és doblar l'impost a les estades turístiques”. Es posa seriosa Na Marina: “Normal. O no? I aquí, com així no ho fan? Perquè els hotelers, els nostres governants a l'ombra, no ho volen? Punyeta i què si no ho volen? Que són els amos de Palma? O de Mallorca?”.

“Són molt de dretes, els hotelers”. “Sí, però sempre ho han estat. A mi” és en Toni qui parla “em preocupen més aquests predicadors de la Nova Dreta”. “Perquè?” li deman “Idò, perquè van rendibilitzant el descontentament de la joventut, cada vegada més escorada, amb la seva crítica a un teòric pensament únic vinculat al progressisme, als esquerrans wokes”. “Mirau, vaig escoltar a Jano Garcia, autor de El Triunfo de la Estupidez, on carrega contra alguns dels consensos més assentats: la igualtat, la justícia social, la solidaritat entre generacions i la multiculturalitat. Enfront del que considera valors imposats, proposa una moral religiosa que permeti discernir el bé del mal”. “Això sí que ho és estúpid! Estam ben arreglats si això és del que van els joves ara!”

Canvii de tema: “Vaig presentar el nou llibre del meu amic Joan Perelló, un escriptor de raça, dels bons. Aire d'Intrús, és un text inquietant, depressiu, fosc, a vegades brut, de personatges insatisfets, frustrats... Ho aconsegueix molt bé, en Joan Perelló de transmetre-nos aquesta atmosfera de records, de moments presents, de relacions insulses, algunes plenes d'odi o d'indiferència. Entrareu dins un món, en alguns moments, espectral, però passareu gust de llegir-lo, vos delectareu amb la prosa, a moments poesia pura”. “Els escriptors sempre teniu present o la vostra vanitat, o el vostre desig de salvar-vos de l'oblit maldament sia ancorant-vos en el sofriment i en la frustració dels vostres personatges” rebleix na Margalida. “Tu ja empres la IA?” Demana na Lola. “Sí” “I tu també, encara que no en siguis conscient, i el que l'hauràs d'usar, el 2026 serà l'any de l'assentament de la IA. Oriol Vinyals, un crack de la Intel·ligència Artificial mundial, fa feina a Google en aquestes qüestions, opina que totes les tecnologies tenen un ús dual. Però hem de pensar, per exemple, en les regions del planeta on no hi ha cap universitat, la qual cosa et barra l’accés a aprendre, allà la IA brinda un tutor personalitzat a aquestes persones. Globalment, aquestes eines estan reconfigurant l’accés a recursos, a tutors, a coneixement. I això és un bon motiu pel qual es desenvolupen”. “No hi vagis en contra, Mariano, la IA és una eina que perdurarà, i és important educar tant com es pugui la societat per tenir debats sobre el seu ús”. “Ben cert” diu en Gori, professor a la UIB “Potser a les universitats s’hauran d’ensenyar altres coses, i ben segur, ja, ara mateix, ensenyar d'una altra manera, ja!”

“Sabeu poemes de memòria?” “Sencers no, però alguns trossos...sí , jo em vaig aprendre el començament de Joc de Tennis de Josep Carner: 'Anaves damunt l'herba de la prada / i volava el teu braç adolescent, / i pel filat de la raqueta alçada / travessava la llum del sol ponent'. “Jo el començament de de La relíquia de Joan Alcover: “Faune mutilat / brollador eixut / jardí desolat / de ma joventut.” “Venga, venga, deixa-ho anar! Que acabarem passant el rosari amb els misteris de Dolor”. “Ja els agradaria a aquests de la nova dreta!” “En deu saber de fer poemes la IA?” “I tant! I bons! Ara mentre feim el Campari amb peixet frit n'hi farem fer un parell”. “Sobre el Campari? Sí, i perquè no?”

Climent Picornell