Climent Picornell

VOX : la Toponímia, ciència o moneda de canvi? Climent Picornell

jcmllonja | 02 Abril, 2026 10:52

VOX: la toponímia, ciència o moneda de canvi?

Llegesc a Última Hora que el partit d'extrema dreta VOX diu que condicionarà el seu recolzament a l'aprovació de les 88 esmenes a la Llei de Projectes Estratègics -una vertadera sacsejada a l'ordenament vigent que modificarà quasi trenta lleis- a un canvi en la Toponímia de les Illes Balears: “que se torni a la toponímia bilingüe, Palma-Palma de Mallorca, Maó-Mahón i altres com Santanyí-Santañí”. El Govern ja li ha respost que no està d'acord amb això ja que contravé la Llei de Normalització Linguística.

Faré una petita consideració per demostrar que el que proposa VOX és un desbarat anticientífic. Els noms tenen una significació i una correcta denominació que, sovint, és menystinguda per les mogudes polítiques, com es demostra ara, en un moment en que havíem arribat, després d'una feinada de normalització toponímica, a un acord generalitzat. L’Onomàstica és la disciplina que estudia els noms. De persones, de coses o de llocs. En aquest darrer cas li deim Toponímia. Per qüestions professionals he tengut un fort contacte amb la Toponímia i sé que els noms de les coses, dels llocs i de la gent, l’antroponímia i la toponímia, també són assetjats pels despropòsits. El fet de posar nom és un dels elements més hermosos en la personificació d’homes, dones i llocs. Els patronímics –Joan, Catalina, Pere, Margalida, Antoni, els més corrents en els rànquings antics, ara sobrepassats pels Marc, Mustafà, Vanessa, Ivan, Sheila…- marquen la història de les famílies. Com també marquen el territori els noms dels llocs, des dels microtopònims –un avenc, un cingle, una coma, un coll, una penya…- als macrotopònims: d’Amèrica (Amèrica per mor d’Amerigo Vespucci), fins a Mallorca (de Maiorica, la 'major' d’un grup d’illes). Escric amb el Bec de Ferrutx davant, hermosa figura geològica estratificada. En toponímia també es configuren 'estrats'. A les Balears hi ha noms d'estrats preromans (Eivissa, Inca, Sóller...), romans (Palma, Pollença, Costitx…), àrabs ( Algaida, Binissalem…), berbers, mossàrabs i, la gran majoria, catalans, designant milers de llocs concrets (Sa Pobla, Sant Joan, Pla de l’Enzell, Es Vedrà…). Hi ha també topònims “foscs”, mals de desentrellar en el seu origen o altres que són fòssils, hereus i testimonis de l’antigor (Es Cibollar de s’Albufera, que prové del llatí 'cipol·la', ceba).

Damunt aquesta xarxa riquíssima, s’hi espargí el maltracte de la denominació castellanitzadora dels topònims mals escrits –'Casucha' per Carrutxa, o 'Lluchmayor' per Llucmajor-. Una primera fita fou la correcta denominació, tasca més o menys resolta, no sense batalles, com la del batle que volia recuperar la 'i' que hi havia abans, i indegudament, a Andratx... Així les coses i després de debats diversos, la recollida i normalització toponímiques, a nivell acadèmic i polític, havia quedat resolta fins que, de tant en tant, tornen a sortir bonys o forats d’antany i problemàtiques irresoltes. Entre aquestes darreres la de la neotoponímia inventada dels hotels i les urbanitzacions litorals, que vaig estudiar com la “Nova toponímia del turisme”, ja fa anys. Milers de bars, restaurants, hotels i apartaments turístics, esdevenen guia i referència dominant amb noms sense massa gràcia: Hotel San Francisco, Bahía Palace o Los Milanos, tant se val. I a més, centenars d’urbanitzacions (Shangri-La, La Siesta, Bellevue, Porto Cristo Novo, o Palmañola – confegit amb la meitat de Palma i Buñola-), nous establits, amb els seus corresponents carrers, des de la Calle del Pulpo fins a la Calle del Calamar. Temps després vaig haver de tractar amb els militars del Servicio Geográfico del Ejército per dur a terme la toponímia dels fulls del “Mapa Topográfico Nacional 1: 25.000. Islas Baleares”. Em deia un general, preocupat i indignat, davant la nova normativa que impulsava la correcció toponímica: “los nombres de los vértices geodésicos no los pueden tocar, ni el del Mar Mediterráneo!”. Històries d’un temps? O ara es repetiran? També, juntament amb n’Antoni Ordinas vam dirigir la toponímia de les fulles del mapa de Balears 1:5.000, mapa de referència per a la cartografia autonòmica i de la qual, ara, el propi Govern Balear és l'encarregat del seu manteniment.
Al mateix temps que sobrevivien encara els noms de carrers amb la deixa feixuga del franquisme –noms de falangistes i militars, sobretot- cosa que feia ben necessària una recuperació del bagatge dels noms tradicionals, un altre problema sobrevolava les nostres preocupacions, l’abandonament de la ruralia: els microtopònims, es perdien per sempre amb la mort de pagesos, pastors i garriguers. Filòlegs i geògrafs continuàrem la tasca, que no vull dir que estigui acabada, però sí molt repuntada. Paral·lelament a tot això hi feia falta aplicar la correcció toponímica, capolada per la cartografia oficial durant anys, feta per agrimensors i militars forasters, amb una ignorància i un despreci per la nostra llengua ben manifestos.

Serveixi el que he dit fins ara per fer veure que la Toponímia i el seu maneig necessita una preparació i uns coneixements, filològics i geogràfics, sobretot. Però, sempre surten i es mobilitzen toponimistes aventurers – no se’ls coneix cap feina anterior com experts en la matèria- sempre per aconseguir que no es mogui l’satus quo o que retorni. És a dir perquè s’eternitzi l’errada o perquè no es mogui el topònim de la seva grafia espanyola. Els desbarats que hi havia a la toponímia dels mapes oficials, era impressionant, hereva de topògrafs i agrimensors forans que transportaven sobre el paper fonètiques desconegudes per a ells: el “molí Paperer” fou cartografiat al mapa com el “Molino de Popeye” o Santanyí per Santañí, i els estalviï la relació completa de desastres toponímics. Aquestes comissions d'afeccionats que es desperten amb un interès repentí per la toponímia solen emprar raonaments molt discutibles científicament, tal com: si es canvia el nom incorrecte pel correcte, diuen, es perdrà la marca comercial o turística i això ens durà pèrdues econòmiques; s’intenta així ajuntar a la seva comitiva a empresaris i polítics afins: aquesta és la causa del topònim bífid Eivissa o Ibiza. O usen també, altres raons més, diguem-ne, pseudo-acadèmiques. Una d’elles la cartografia històrica. Mirin, he publicat més de vint treballs sobre mapes antics de les illes Balears i amb la toponímia als mapes històrics s’hi ha d’anar amb molt de compte; durant molts d’anys alguns d'aquests mapes eren fets a l’estranger i es copiaven els cartògrafs, els uns als altres, sense haver estat mai al lloc que escrivien al mapa. Un exemple, durant més de tres-cents anys, a molts de mapes antics, valuosíssims, a Eivissa hi surt el topònim “San Hilario”, que no és altra que Santa Eulàlia. És cert que la inseguretat en les grafies és corrent, però el nom de Maó, sense la hac ni la n final, és el més emprat, de llarg, a les famosíssimes cartes nàutiques antigues. En poques paraules ¿No existeix ja un Nomenclator Toponímic Georeferenciat de les illes Balears? ¿No té el govern una Comissió de Toponímia de les Illes Balears, creada mitjançat el Decret 36/2011, de 15 d'abril? ¿Aquests toponimistes aficionats no es podien distreure, amb una altra cosa menys ridícula per passar el temps?

Climent Picornell