Climent Picornell

 

 

 

Turisme i societat a les illes Balears (Ara: tots turismofòbics?)

 

 

“El turisme de masses és una de les expressions del triomf de la humanitat en el camí cap a la igualtat d’oportunitats, és la meta a la qual aspiren els governants seriosos. És un dels fins que persegueixen les constitucions elaborades amb rigor per homes de bona fe” (Gabriel Escarrer Julià, empresari turístic). “Els materialistes no tenien en compte que quan les coses no duren prou perquè puguin esser assimilades, els homes s’acostumen a no estimar-les i la seva inconstància acaba per estendre's a les amistats, als amors i als sentiments; i vet aquí la gènesi d’un tipus d'imbecil·litat moral dels nostres dies: el turisme” (Llorenç Villalonga, escriptor). Turismofòbic? A la 'Crònica del canvi social i cultural accelerat de les illes Balears' s'hi ha d'afegir ara la conversió del Partit Popular de Balears a la creença que les illes Balears estan massificades i amb problemes de saturació turística.

S'ha d'aclarir d’antuvi que el turisme ha estat portador a les Balears d’aspectes positius i d’altres, francament negatius. En l’actualitat s'ha disparat el nombre de turistes per damunt dels devuit milions anuals i l’aparició d’un nou esperit de contenció per part de l’administració o d’un sentiment per part dels residents de què s’estan ultrapassant els límits i les capacitats de càrrega de les Balears. Turismofòbia?

La societat balear ara s’interroga sobre si no es podria haver fet d’una altra manera o si és el preu que s’ha pagat per passar de pobres a rics. Tot plegat una qüestió no massa original, ja que els models d’evolució dels centres turístics a altres bandes del món ens donen pautes. Conceptes que ara sentim -final, maduresa, saturació, obsolescència- han estat estudiats i els canvis -substitució, protecció, mutació, reconversió, restauració, esponjament, post-estancament- també.

Alguns consideren dolent, no el turisme en sí, sinó la turistització de les Illes. S'ha arribat a qualificar el turisme com una activitat “etnocida” (Jurdao Arrones), aniquiladora de cultures. Turismofòbic? És ben conegut l’ús del terme 'balearització', encunyat malèvolament pels competidors que, sens dubte, tengué èxit.  No és estranya la qualificació dels turistes com a nous bàrbars del Nord. Altres, són partidaris d'un creixement amb el paradigma del que s’anomena turisme sostenible. Nogensmenys, l’ús abusiu del concepte de sostenibilitat li ha fet perdre sentit, lligat al que s’ha anomenat l“hipocresia del proteccionisme”. 

Altres creuen que, a part d'una millora de les condicions econòmiques de la societat receptora, l'arribada dels nous vinguts ha ajudat a una necessària renovació de les estructures socials, anquilosades. La valoració del turisme a Balears es mou entre la pesta i la maina. S'arriba a plantejar clarament si Balears és o no una regió desenvolupada clarificant la relació entre nivell de renda, nivell de benestar i altres disfuncionalitats, ja que l'economia balear és capaç de generar, gràcies al turisme, molta renda, però aquesta, cada cop, està més mal repartida, els excedents no són tots invertits a les Balears i la ineficiència de la política distributiva del sector públic cap a les illes, ens allunya, cada cop més, del potencial de creixement. Turismofòbics? 

Algú altre es plany de la servitud que comporta abocar-se totalment al turisme,  “una activitat en si mateixa capitalista i no benefactora, ni culturalista, ni "socialista", no crec que es pugui titllar d' antidemocràtica la recerca del turista més selecte o més ric, com no sia la vocació de tots els illencs la de llustra-botes..." (Vicenç Rosselló, 1977). Turismofòbic?  A certs llocs el procés ha acabat amb episodis de rebuig del turisme. Si bé és cert que hi ha una certa hostilitat, larvada, tant cap els turistes, com cap els immigrants i els residents estrangers, els  problemes suscitats amb aquests col·lectius atrets a les illes pel desenvolupament turístic, fluctuen entre la integració o limitar la venda de terres. La sensació de què no hi cabem tots a l’illa, la sobresaturació dels serveis i dels indrets, ha destapat la problemàtica de mesurar la capacitat de càrrega a les illes Balears, en funció del límit de les infraestructures i del medi ambient, però, cal recordar també que s'ha de mesurar la càrrega psicològica, social i cultural. Tursimofòbics?

 

Climent Picornell