Climent Picornell

 

Internet és avui de dretes?

 

Perquè això de que no és de dretes ni d'esquerres sinó que és una eina neutra que vehicula el que hom hi posa, ja no s'ho creu ningú. Malgrat el que digui el manifest El dret d'accés a Internet : “És el dret humà que posseeix tota persona per accedir a Internet amb la finalitat d'exercir i gaudir de la llibertat d'expressió ... de manera que els Estats i les Nacions Unides tenen la responsabilitat de garantir que l'accés a Internet sigui àmpliament disponible, no podent restringir injustificadament el seu l'accés...”   Per contribuir a l'enfortiment d'una societat de drets i llibertats basada en la igualtat. Queda bé, no? Massa i tot.

Però, Delia Rodríguez, afirma que Internet és avui de dretes, i exposa dos fets significatius: “Mentre se succeïxen imatges en blanc i negre d'icones com John Lennon, Pablo Picasso o María Callas, l'actor Richard Dreyfuss recita un poema: “Això és per als bojos. Els inadaptats. Els rebels. Els esvalotadors. Perquè ells canvien les coses. Ells inventen. Ells imaginen. Ells curen. Ells exploren. Ells creen. Ells inspiren. Ells impulsen la humanitat cap envant”. Acaba amb l'eslògan Think different, pensa diferent. Som a 1997 i Steve Jobs acaba de tornar a Apple. La següent escena és més recent, de 2024. Apple és l'empresa amb més valor en Borsa del món i el seu president, Tim Cook, observa amb gest seriós la segona investidura de Donald Trump com a president dels EUA, per a la qual, com la resta de l'elit tecnològica, ha donat diners. No estan lluny Mark Zuckerberg (Meta), Jeff Bezos (Amazon), Sundar Pichai i Sergey Brin (Google), Elon Musk (X, SpaceX) i Sam Altman (OpenAI).

Si els expòs, ara, el que pretén l'organització Computer Professionals for social Responsability és perquè vegin quina distància hi pot haver entre els 'desideràtums' i la crua realitat: “La xarxa ha de ser oberta i a l'abast de tothom, els usuaris tenen el dret a la privadesa...” ara, es fixin “les persones som els administradors de la xarxa i no els seus propietaris”! S'ho creuen a això? I no en parlem després de que Zuckerberg i Musk desmantellaren els seus sistemes de confirmació de dades o de control de notícies falses a Facebook i a X. Entràrem dins el territori de la post-veritat, amb l'excusa de que ho feien per defensar la llibertat d'expressió. Les fake-news s'han fet habituals i 'vertaderes'!

Els grans líders ja no ens animen tant a “pensar diferent” sinó a reconèixer la visió superior d'empresaris milmillonaris o d'un dirigent autoritari com Trump. Zuckerberg, diu que les “vibracions” culturals i el “mainstream” han canviat, i per tant, Meta, amb Facebook, Instagram, WhatsApp... i la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez: “Totes les plataformes massives de xarxes socials dels Estats Units són controlades per la dreta”. Ho diuen des de dos llocs enfrontats de l'espectre polític: un des del cim de la Internet dels “Tech-bro”, els amos de la Xarxa, l'altra des de les persones progressistes, en direm 'woke', els dos, tenen raó: Internet és ara de dretes.

Opina Jaime Rubio Hancock que Internet tenia potencial per a proporcionar un canvi en la dècada dels anys 80, quan l'acadèmia i les iniciatives ciutadanes li van imprimir un caràcter descentralitzat, horitzontal i obert. Però ara, amb excepcions, s'ha produït un gir. “Sé que això sona a hippies de cabells llargs”, diu, però sobretot fins a ben entrats els anys 90 i 2000, Internet prometia alliberar l'individu de la tirania de governs i grans empreses, en facilitar l'intercanvi d'idees d'igual a igual”. Aquest punt de vista va semblar veure's amb el paper de les xarxes socials en les primaveres àrabs de 2011 i en els moviments com el 15-M, encara que tot això, pocs anys després, ens sembla un miratge. 

Ara és fa una lectura ultraindividualista. Alguns “il·lustrats foscos” com Curtis Yarvin volen substituir els governs per una espècie de consells d'administració,  com se li ha deixat a Elon Musk perquè faci i desfaci en tots els departaments del govern dels Estats Units sense cap control del Congrés o del Senat. Volíem que la xarxa s'expressàs contra la injustícia, el desemparament, l'avorriment i la desídia. Ho tenim malament.

Climent Picornell