La Llotja: els culpables, segons el batle, són els qui pateixen. Climent Picornell

jcmllonja | 18 Setembre, 2026 11:45

La Llotja: els culpables, segons el batle, són els qui pateixen

Les imatges de dues nines engrillonades per la Guàrdia Civil a Santa Maria després d'haver pintat amb esprai els vidres d'una immobiliària eren inquietants. Però encara ho fou més la seqüència que les acompanyà. I també la manifestació amb més de 60.000 persones demanant límits a l'excés de turisme, que acabà amb una batussa per part de la Polícia Nacional, agressiva i totalment innecessària. A Palma, dies abans, la Policia Local i els Bombers retiraven furiosament unes modestes pancartes de plàstic penjades pels veïnats del barri de la Llotja. El seu delicte era reclamar una cosa tan elemental com «respecte, civisme i menys renou».

L'Ajuntament de Palma no només les va retirar. Va obrir expedient, les confiscà i imposà una multa de 240 euros a l'associació veïnal. Tot, segons el consistori, perquè els ancoratges de les pancartes podien representar un risc. Sorprèn la rapidesa amb què es va actuar. Quan es tracta de protegir els drets dels residents, la maquinària administrativa sembla funcionar amb... una eficàcia admirable! En canvi, quan els qui incompleixen les ordenances són negocis de l'oci nocturn, terrasses que envaeixen l'espai públic, locals que superen sistemàticament els límits acústics o activitats que converteixen la plaça de sa Llotja en una festa permanent (vint concerts cada dia amb altaveus, sense cap compareixença de la policia), idò... la diligència municipal desapareix.

És aquí on el batle Jaume Martínez, i el seu segon, Xavier Bonet, queden políticament retratats. La sensació que tenen molts residents és ben clara: la mà dura s'exerceix contra qui protesta, mentre la mà esquerra es reserva per als qui obtenen beneficis econòmics del model que degrada la ciutat. No és un debat sobre unes pancartes. És un debat sobre quina Palma vol defensar l'Ajuntament. Els veïnats de la Llotja no reclamen privilegis. Demanen poder dormir. Demanen que es fessin complir les mateixes normes que l'Ajuntament invoca quan decideix sancionar-los a ells. Demanen que els seus drets fossin, al menys, tan importants com els interessos econòmics dels negocis que converteixen el barri en un parc temàtic nocturn.

La resposta ha estat enviar policies, bombers, expedients i multes. Aquest és el missatge polític que transmet el govern municipal de Jaume Martínez i Xavier Bonet: qui denuncia les conseqüències del model turístic pot acabar sancionat; qui les provoca continua fent negoci. És una inversió perillosa dels papers. Els residents passen a ser el problema. Els qui contaminen acústicament, saturen l'espai públic o degraden la convivència apareixen com a víctimes d'un excés de protesta ciutadana.

Aquest mecanisme de culpabilitzar els qui pateixen els problemes és vell. Molt vell. Quan una administració és incapaç o no vol afrontar les causes del conflicte, acaba dirigint tota la seva energia contra els qui les denuncien. Palma viu una tensió creixent entre el dret a la ciutat dels seus habitants i un model que sembla no conèixer límits. Cada any hi ha més turistes, més habitatges destinats al lloguer vacacional, més pressió immobiliària, més ocupació de l'espai públic i més renou. Els serveis públics no creixen al mateix ritme i la qualitat de vida dels residents es deteriora.

En aquest context, perseguir una associació de veïns per unes pancartes és molt més que una anècdota administrativa. És un símbol. Simbolitza quines són les prioritats d'un govern municipal. Jaume Martínez i Xavier Bonet ja no són a temps de rectificar. Ni de retirar les sancions, ni retornar les pancartes i, sobretot, començar a escoltar els residents abans que els grans i petits interessos econòmics. Mentre això passi, quedarà la imatge d'una ciutat on la porra arriba abans que el diàleg i on reclamar silenci acaba essent més perseguit que provocar renou.

Climent Picornell