Climent Picornell

Guerres, geopolítica i les Balears com a 'refugi turístic'. Climent Picornell

jcmllonja | 11 Juliol, 2026 12:01

Guerres, geopolítica i les Balears com a 'refugi turístic'

Quan el 'general' Donald Trump decidí convertir-se en un senyor de la guerra, després de presumir que n'havia acabades set, i quan alguns míssils iranians acabaren caient devers Turquia -un dels mercats de la nostra competència més destacat-, o quan alguns drons explosionaren a hotels de Marriott o Radisson a Dubai i Bahrain, es va començar a parlar de si les illes Balears, com altres vegades, es tornarien a convertir en un destí refugi, on aniria a parar part del turisme atemorit de les zones més properes a la guerra d'Iran. En un principi alguns líders del sector turístic ho negaren... Ara ja no. El CEO de Melià, Gabriel Escarrer, anunciava a la Junta d'Accionistes que el seus turistes augmentarien un 10 % per mor de l'efecte refugi a les illes Balears. Turespaña ho eleva al 15 % pel mercat alemany. Exceltur encara en fa un gra més.

Es ben sabut que els turistes defugen els llocs en els quals desordres i altres perills posen en dubte que puguin acomplir les seves vacances amb tranquil·litat. El turista, en aquest aspecte, és poruc, “covard” i pren les decisions amb un punt de mira propi. Quan els americans, ja fa anys, bombardejaren Líbia, Gaddafi respongué, amb un solitari i patètic míssil que explotà a una illa del sud de Sicília, Pantel·leria. El turisme nord-americà, a tota Europa, quasi desaparegué. La percepció del destí “Europa” pels americans era i és així de difusa. L’onze de Setembre de 2001 és un altre d’aquests episodis que varen fer disminuir la demanda del turisme, sobretot del que ha d’agafar un avió, que es redueix més que les altres. Disminueix, però no desapareix. Les famílies modernes no abandonaran el consum de les seves vacances i s'ha de tenir en compte que els països del Mediterrani oriental, el 2025, varen rebre 180 milions de turistes, dels quals 47 milions eren europeus. Però ara el grans hubs aeroportuaris de Doha, Abu Dhabi i Istambul estan fets malbé, generant falta de connectivitat aèria als mercats de l'Orient llunyà, des de l'India, a la Xina passant per Tailàndia o Bali.

El turisme manté un lligam clar amb els aconteixements polítics, independentment que els destins es situïn a règims democràtics o totalitaris. Com és el cas de Cuba, un país amb les llibertats segrestades, i que va optar pel desenvolupament turístic en ghettos, inaccessibles als cubans, i on els nostres empresaris balears hi obriren hotels, co-gestionats amb el règim castrista, desafiant les advertències nord-americanes. Ara que Trump parla d'invadir Cuba, cal recordar la llei Helms-Burton, encara en vigor, malgrat el “blocking statute” europeu. Gabriel Escarrer assentà la seva expansió internacional amb un hotel a l’illa indonèsica de Bali, on hi ha atemptats terroristes islamistes radicals. Com n'hi ha hagut a les piràmides d’Egipte, o l’explosió d’una bomba a la sinagoga de l’illa de Djerba –la joia de la corona del turisme de Tunísia-, o els atemptats a Istanbul. El cas és que quan la guerra d’Iraq o durant els disturbis provocats per les anomenades 'primaveres àrabs', o, ara mateix a l'Iran, han afectat determinades rutes d'aviació, de creuers o la percepció de seguretat a determinats països. La tensió a l’est del Mediterrani i al canal de Suez també ha alterat rutes comercials i turístiques, han provocat controls més estrictes a aeroports i ports, més presència policial a zones turístiques, vigilància antiterrorista o increment dels costos de seguretat.

Les guerres i els actes terroristes als nostres destins de la competència han redireccionat turistes cap a ca nostra, etiquetada de destí tranquil, refugi, en contra d’aquestes altres destinacions mediterrànies amb la variable islàmica. Un exemple paradigmàtic és Algèria - país amb recursos de sol i platja, verges i impressionants- però amb convulsions latents sòcio-religioses que impedeixen el seu desenvolupament turístic. ¿La guerra d'Iran i la inestabilitat a l'Orient Mitjà afectarà les illes Balears? Sí, malgrat aquesta casuística pugui esdevenir miserable ¿Algú avaluà el cost de la participació espanyola a la guerra d’Irack, des del punt de vista de la seva repercussió turística? Fa mal parlar de qüestions tan prosaiques amb morts. Els operadors turístics alemanys ja han declarat que s’ha d’esperar a veure com reacciona el mercat, als menys tres mesos, per assegurar les tendències. No ho crec, l'expectativa ja s'ha acomplert, el temor del turista torna a donar el paper a Balears de destí tranquil, 'un refugi', que sempre ha tengut entre els seus consumidors europeus, malgrat enguany ho hagin de pagar un poc més car. El terrorisme i les guerres són variables a tenir en compte en els càlculs geopolítics de la logística del turisme.

Climent Picornell