Climent Picornell

Sopar d'estiu amb flaccidesa i feromones. Climent Picornell

jcmllonja | 22 Setembre, 2025 12:43

Sopar d'estiu amb flaccidesa i feromones

“Climent hauries de venir al sopar de demà”. “Demà?” “Sí, tenc una taula molt difícil i tu ets el meu 'help angel' per aquestes qüestions, no me pots dir que no”. Idò, cametes me valguin cap a la casa, majestuosa, dels meus amics, cultes, educats, sensibles i sobre tot, bons amics. Quan vaig arribar sonava una cançó del grup “Ànimos Parrec”: “Qui passarà per ses ginyes, qui esmotxarà els ametlers, qui farà cas en els vells...” El meu amic i amfitrió ha repoblat d'ametlers deus quarterades: “no vull que la Xylella me guanyi a mi també!”

Me toca seure a un taula devora el safareig, centenari, avui ple de nenúfars. La taula sembla difícil perquè hi han col·locat tots els outsiders del sopar, inclòs un servidor. M'havia posat les espardenyes d'espart vermelles, el calçons verds i la camisa blanca. Res! Les sabates més normals que hi havia eren unes sandàlies multicolors que duia un senyor que va dir que era peruà, de llinatge Iwasaki, parent d'enfora d'en Fujimori. Dues dones joves que feien coneixedor que eren parella, massa coneixedor, ho devien esser de fresc i encara menjaven pa de noces, vestits transparents de Cortana que deixaven, no entreveure, sinó veure, uns pits perfectes i uns monts de Venus bens depilats. Un matrimoni -“fem quedar bé amb aquest dos, m'havia dit el meu amic, són els més rics de tots el que hi ha avui aquí”- ell duia una camisa imperi carabassa i ella un vestit de llengües mallorquines. Un compositor, del qual el meu amic Joan Quena, que li havia estrenat una obra, em confessà que li hagué de dir que allò que havia escrit no hi arribava cap veu humana, 'cap problema va dir ell, ho cantarà una veu inhumana feta per la IA'. Mentre, ens servien, com sempre, un sopar de productes de proximitat, el millor eren els melicotons de son Burixó . El sopar començà fort, perquè n'Iwasaki, el peruà, demanà com se n'havien temut que eren lesbianes. En comptes d'importunar-se, se'ls il·luminà la cara: “Idò, quan no vaig poder aguantar més la llàstima que em feia que allò tan sòlid i enorme que m'havien ficat, es reduïa i s'ablania entre les meves cames fins que quedava com els calamars que arrebossava la meva padrina a la cuina”. Bono! Vaig pensar: avui m'ho passaré molt millor que l'any passat. 'Cosa que no passa ara' i mirà la seva parella amb amor. El de la camisa imperi prova de desviar la xerrada cap a la problemàtica del wellness com a negoci i el seu vessant sexual “he llegit que s'ha posat de moda lligar amb perfum de feromones, qui t'ensuma, si te n'has posat, fa que et percebi com la persona més atractiva; això pot ser un gran negoci”. “I tant” vaig dir “que ho demanin a l'actriu Gwyneth Paltrow “que llançà la marca 'Goop' i ara factura milers de milions de dollars” “I què ven?” “Es va fer famosa per vendre unes espelmes que feien l'olor de la seva vagina, però ven suplements alimentaris, vibradors, llibres de receptes 'detox', podcasts sobre mindfulness” “Està vostè molt ben informat” me contesta una senyora major, la única que du joies, altres han cregut que havien de vestir com l'hortera d'en Mark Zuckerberg, l'amo de Meta, i del Facebook i del WhatsApp. Diu la senyora: “tot això és una enganyifa, el benestar, físic i mental, al que aspira tothom, és una pràctica molt senzilla per conduir a un bon estat, que ara es diu 'holístic' i amb això dels perfums amb feromones: on anirà a romandre l'art de la seducció?” M'anava reconciliant amb els integrants de la taula i això que abans de venir havia practicat un exercici que feien els estoics, el premeditatio malorum, que consisteix en preparar-se mentalment pels moments en que creus que ho passaràs malament. Per fugir de la taula faig una pregunta 'destróyer': “Ja estan preparats per la tercera guerra mundial?” El més rics confessen que han comprat un terrenys al Neuquén, a l'Argentina, conec la regió, a la baixada de les muntanyes dels Andes, “per refugiar-nos d'una futura guerra nuclear”, tant els fa, si funciona o no la motoserra redemptora d'en Javier Milei. “Ens entrenam per a dissuadir els conflictes, però...” Quan veig que la discussió es mantén, me'n vaig. Els amics s'han comprat un obra de fang immensa de Miquel Barceló i l'han col·locada prop del torrentó, amb l'excusa de anar a veure-la, vaig a veure-la”.

Climent Picornell