Climent Picornell

LA FIGUERA DE ROMA. Climent Picornell

jcmllonja | 10 Abril, 2005 09:34

(Fotografia de Javier Peiró a www.trekearth.com . Davall les figueres,  ravanisses grogues "for ever", com els "strawberry fields forever".)

Ara, amb tot aquest rebumbori per la mort del Papa, s’ha estravengut que a ca meva –romanòfils convictes i confessos – mon pare coneixia millor Roma que Palma, ha sortit el tema de la figuera que tenim, a la finca que anomenam "Puig del Càrritx", beneïda pel Sant Pare. La història va anar així i la deix penjada al bloc, extreta d’un article que vaig publicar a "L’Observador del Pla de Mallorca" i a "El Sud de Mallorca", ja fa temps. Però ara torna a ser un bon moment.

La Figuera de Roma

Climent Picornell

Els mecanismes que provoquen els records de les persones que hem estimat són insospitats i les casualitats que els indueixen, també. Parlàvem, a l’ombra immensa del nostre lledoner, d’arbres singulars. Un tema que ara s’ha posat de moda per l’afany arboricida dels nostres governants, ja sigui a Manacor, Ciutat o a la carretera de Valldemossa. O de quan la batlesa de Costitx feu tallar els pins de la plaça, que aixecaven el paviment i els substituí per fassers. O de quan, una de les germanes Missirris, tirava poals de lleixiu a les garengoles dels polls de la plaça, per provar d’assassinar-los, perquè feien fullaca davant ca seva, cansada d’agranar la carrera. O quan tallaren un venerable ailant de la plaça Nova ( Ailanthus altissima, arbre d’origen xinès, introduit a Mallorca el segle XIX, les seves fulles eren bona menjua per un cuc de seda), perquè, justament allà, hi havien de sembrar...una cabina de telèfon. Sortiren a la conversa arbres que venien de lluny. Com l’arbre de pisos de Son Brotat que dugueren directament dels boscos del sud de Xile; un noguer, grandiós, que hi ha al costat del safareig de Can Calent, va ser l’únic que salvà el repadrí quan tornà de l’Argentina ( aquell país on "como no !" vol dir que sí); un til.ler, ara magnífic, que els enviaren del nord de França als Horrach de Ses Salines...Un servidor, vet aquí la casualitat, havia menjat una figa flor, d’una figuera albacor, aquell mateix matí : la "figuera de Roma".

Mon pare, romanòfil convicte, mantingué amb la ciutat de Roma una relació de fidelitat, estimació i mitificació eternes. Hi anà quasi setanta pics i la coneixia fil-per-randa. En una d’aquestes eixides, dins un corral, veïnat d’un estanc, prop de Sant Pere –anaven a una d’aquelles benediccions urbi et orbe que feia el Papa- afinaren una figuera. L’amo de l’estanc, després de comprar-li un quern de rodets de Toscani, aquells purets forts que pareixen garroves, li donà una tanyada de la figuera. Quan el papa beneïa, mon pare alçà la figuera, que també rebé la dosi corresponent de benedicció. De tornada a l’hotel, la tengueren dins el water un parell de dies ( ara la trec, ara la hi pos) i, encara que hi hagué una mica de discussió amb l’hostessa de vol, amb la comprensió del comandant –el comandante Bustamante, precisava- aconseguiren embarcar-la dins l’avió. Després del consabut "jo te sembr que Déu t’aferr...", la figuera, quan fou el temps, tragué els seus ulls i ara fa figues a balquena : beneïdes, pel papa Joan Pau II.

És ver que a Mallorca tenim la "mata escrita" al carreró de Meià, una mata-selva escrita per Ramon Llull diuen, i l’alzina del set cimals i el garrover de la Marquesa i l’ullastre on el sen Toni Broll s’hi rompé les dues cames, un any una i un altre any l’altra -encara s’hi veuen els dos impactes del mobylette- , però arbres beneïts pel papa de Roma, a l’illa de Mallorca, vos pos messions que només hi ha la nostra figuera.

Qui sap, si s’estrevenia que les seves figues, o la seva lletrada, tan se val, tenguessin algun efecte curatiu i miraculós, es podrien empotar i vendre, i fer un poc de negoci. Va tan malament la pagesia !

 

 

 

 

 

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb