jcmllonja | 26 Abril, 2005 22:59
( J.W. Waterhouse)
NORD I SUD, ENCARA.
Climent Picornell.
Tot i que el determinisme geogràfic -una pseudoteoria que volia fer creure que els elements ambientals, el clima sobretot, són “determinants” en l’evolució dels pobles i les cultures- passà de moda, després de generar una sèrie d’aberracions polítiques, sempre queden, com a les botes de vi, baixos. Restes, mescles d’intuicions, particularitats, anècdotes que hom vol elevar a la categoria de llei.
En aquest cas va de nords i suds. La veritat és que no es sol mirar massa prim, i les sentències solen ser molt reduccionistes, coses com : els nords són rics i treballadors, els suds pobres i un poc... “passa tú”, per no dir vagos. Aquests llocs comuns del pensament han estat, repetidament, negats i renegats, o, si es vol, reinterpretats, segons a qui convenia. “De Despeñaperros p’arriba, trabajan; de Despeñaperros p’abajo, toreamos”, deien que deia en “Cagancho”, un torero famós, explicant, com veuen, el seu particular determinisme geogràfic nord-sud. I, n’hi ha d’exemples, com aquest, a balquena. Un altre i prou; el d’un historiador que cercava els límits entre sud i nord d’Europa, i a la fi els trobà : els del nord, afirmava, bevien cervesa i cuinaven amb mantega; els del sud bevíem ví i cuinàvem amb oli. I a partir d’aqui, feia la retxa. Un poc torta.
Per tant, el disseny és : els nords, consumistes, protestants i que fan la feia ben feta; els suds, bon vivants, epicuris i ...ja ho veurem, “si el temps no ho arregla, s’arreglarà tot sol”, que deia aquell. Si volen, ho poden arrebossar de cites d’autoritat i no hi ha de mancar ni la de M. Weber, ni la de L. Racionero, ni la de Paul Lafargue, un gendre d’en Karl Marx i el seu “dret a la peresa”, ni la dels economistes del ram de la dependència econòmica i l’intercanvi desigual.
El cas és que l’enlluernament pel nord o el que representa, umpl la mar de pasteres que travessen, en condicions miserables, l’estret de Gibraltar, per exemple. Són els coneguts efectes d’atracció i expulsió –la paraula més exacta és “sempenta”- que moven les migracions. I, vegin la paradoxa, els doblers de la gent del nord han possibilitat els viatges, còmodes, cap al sud, generats per l’atracció de tres elements ambientals, les tres “S” anglosaxones (“Sun”, sol; “Sand”, arena; “Sea”, mar). N’hi ha que n’hi afegeixen dues més, d’esses vull dir : Sexe i Sangria. Turisme de sol i platja, i també de preus baixos, que no comença amb essa, però ho farem venir bé. Així es generen els fluxos migratoris de la modernitat, el dels pobres, expulsats i sempentenjats, històric i repetit, i el dels rics, el més novedós. Sud i nord, i si volen afinar més, també podem trobar el sud del sud o el nord del nord.
A les illes Balears som objectiu confluent dels dos. Els dels rics, són els fluxos turístics i residencials, els de sol i platja que són, torna-m’hi-torna-hi, majoritàriament del nord cap al sud. Alguns autors - neodeterministes ?- interpreten aquests moviments com a noves invasions, cercant l’exemple amb el que van fer els pobles de la baixa edat mitjana. Així uns anomenen, als turistes, “les hordes del Nord” i, uns altres, “els nous bàrbars del Nord”. Es repeteixen generalitats, que sonen a “milonga” determinista, només cal afegir-hi la decadència d’Occident, i si un és un poc poeta, l’est i l’oest en aquest cas, i acabar amb guerres fredes o calentes per la nova dinàmica del terror, el maquillat i el de bon de veres. Per justificar aquestes noves migracions, turístiques, les modernes paranoies rebatien un concepte vell amb un nom nou : cerquen qualitat de vida. Els nous bàrbars del nord, fred i estressant, cercant el sud, càlid i sensual. Ja hi ha a qui li va bé un cert “neodeterminisme fatalista” i reduir la dinàmica moderna dels nords i suds a que no plou o a que els nadius són poc faners. Les sentències massa senzilles, però, solen amagar sempre o bony o bua.
| « | Abril 2005 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |