Climent Picornell

"BOMBA" DE GREGORY CORSO, EN CATALÀ. Climent Picornell

jcmllonja | 17 Març, 2006 19:30

Feia dies que volia enganxar al meu bloc, un poema d'un dels integrants més representatius de la "Beat Generation", "BOMBA" de Gregory Corso. Un bon dia a un dels meus blocs preferits "El Naufragi del Golea", als blocs de Balearweb, vaig veure que el meu amic Miquel Flaquer havia versionat, de forma imponent, al català, el poema de Corso. Tot seguint l'estil cal.ligrammàtic que imposà, ja fa temps, Guillaume Apol.linaire.

BOMBA

Motor de la història Fre del temps Tu Bomba
Jugueta de l’univers El més gran d’allò arrabassat al cel No puc odiar-te
Odii l’entremaliat llamp la mandíbula d’un ase?
El bonyegut pal d’un milió aC la maça la batolla la destral?
La catapulta Da Vinci el tomahawk de Cochise el trabuc de Kidd el punyal de Rathbone?
Ah i la trista i desesperada pistola de Verlaine Puskin Dillinger Bogart?
I no té Sant Miquel una espasa ardent Sant Jordi una llança David una fona?
Bomba ets tan cruel com l’home que et fa i no ets més cruel que el càncer
Tothom t’odia s’estimarien més morir d’un accident de cotxe d’un llamp ofegats
Caient des d’un terrat la cadira elèctrica un atac de cor vellesa vellesa Oh Bomba
S’estimarien més morir de qualsevol cosa que no fossis tu El dit de la Mort fa feina per ell mateix
No toca a l’home decidir si explotes o no La Mort fa molt que ha distribuït el seu
blau categòric Et cant bomba Excentricitat de la Mort jubileu de la Mort
Gemma del més suprem blau de la mort El volador s’estavellarà la seva mort serà diferent
de la de l’escalador que caurà Morir per una cobra no és morir per un porc en mal estat
Alguns moren a l’aiguamoll alguns a la mar i d’altres per l’home de cabells espessos en la nit
Oh hi ha morts com bruixes d’Arc morts que espanten com Boris Karloff
Morts sense sentiment com naixement-mort morts sense pena com el vell dolor de Bowery
Morts en abandó com la Pena Capital morts majestuoses com les dels senadors
I morts impensables com Harpo Marx al·lotes a les portades de Vogue la meva
No sé com és d’horrible la mort de Bomba només m’ho imagín
Així i tot cap mort coneguda té una preestrena tan ridícula veig
una ciutat la ciutat de Nova York vessant ulls espantats refugi del metro
Vintenes i vintenes una revinguda d’humanitat els tacons alts es dobleguen
Els capells volen La joventut oblidant les seves pintes
Senyores sense saber què fer amb les seves bosses de la compra
Màquines de xiclet impertèrrites Així i tot perillós el tercer rail
Germans Ritz del Bronx atrapats en el tren A
El pòster somrient de Schenley sempre somriurà
Entremaliada mort Bomba sàtir Mort bòmbica
Tortugues explotant sobre Istambul
L’arpa voladora del jaguar
que prest s’enfonsarà a la neu àrtica
Pingüins llançats contra l’Esfinx
El capcurucull de l’Empire State
clavat en un camp de bròquil a Sicília
L’Eiffel modelada com una C a Magnolia Gardens
Santa Sofia escloscant-se sobre el Sudan
Oh Mort atlètica Bomba esportiva
Els temples dels temps primers
suspesa la seva gran ruïna
Electrons Protons Neutrons
ajuntant cabells hesperis
caminant el dolorós golf d’Arcàdia
unint timoners de marbre
entrant a l’amfiteatre final
amb sentiment d’himnòdia de totes les Troies
proclamant torxes de xiprers
de curses de plomes i banderes
i no obstant coneixent Homer amb una petjada de gràcia
Vet aquí l’equip visitant del Present
l’equip local del Passat
La lira i la tuba acoblades alhora
Escoltau la salsitxa soda olives raïm
gala galàxia vestida i uniformada
comissari Oh els feliços estands
Arrel etèria i visques i xiulades
L’assistència bilionària sense precedents
El pandemònium zeusià
Hermes competint amb Owens
La pilota ensalivada de Buda
Crist expulsat per tres strikes
Lúter escapolint-se a la tercera base
Mort de Planetari Hosanna Bomba
Gush s’aixecà el final Oh Bomba de Primavera
Vine amb la teva túnica de dinamita verda
desamenaça l’inviolat ull de la Naturalesa
Davant teu el cargolat passat
rere teu el cridaner Futur Oh Bomba
Lligada dins l’aire herbat de trompeta
com la guineu del crit del caçador
el teu camp l’univers la teva tanca la geo
Bóta Bomba Lligada Bomba juga ziga-zaga
Les estrelles un eixam d’abelles dins la teva bossa de gresca
Enganxa’t àngels als teus peus de jubileu
rodes de llum de pluja sobre el teu seient entarimat
Tu estàs llest i contempla tu estàs llest
i els cels són amb tu
hosanna creixent calor gloriosa connexió
BOMBA oh destrucció antifonia esquerda fusa BUM
Bomba assenyala l’infinit un forn sobtat
escampa la teva multitudinària i aconseguida escombrada
mostra agenda esborronadora
Estrelles carronyeres planetes ossaris elements carcassa
Cadaveritza l’univers he, he, he! saltirona amb-el-dit-a-la-boca
sobre els seus fa molt de temps morts Ni
Del teu alleugerit i embolicat ull espàstic
exhausts diluvis de celestials necròfags
De la teva apel·lacional matriu
vomita ràfegues de cucots
Esqueixa’t la panxa Bomba
de la teva panxa vessen voltòriques salutacions
Endavant batalla els teus dits adornats amb monyons de hiena
al llarg del caire del Paradís
Oh bomba Oh el definitiu Flautista
tant el sol com la lluerna ballen el vals darrera el teu xoc
Déu abandonat ridículament despullat
sota la Seva prima apocalipsi esquitada de fals talc
No pot sentir les profanacions
feliç-el-dia de la teva flauta
És vessat sord dins l’orella berrugosa del Silenciador
El seu Regne una eternitat de cera aspre
Embossats tocs de trompeta el destrompetegen
Àngels lacrats li descanten
Un Déu sense Tro Un Déu mort
Oh Bomba el teu BUM la Seva tomba
Que em tombi cap endavant sobre una taula de ciència
un astròleg interessant-se en prosa de dragó
mig entès en guerres bombes especialment bombes
Que som incapaç d’odiar allò que és necessari estimar
Que no puc existir en un món que consent
un nin en un parc un home morint en una cadira elèctrica
Que som capaç de riure’m de totes les coses
tot el que sé i tot el que no sé per així ocultar el meu dolor
Que dic que som un poeta i per tant estim tothom
sabent que les meves paraules són la coneguda profecia de tots els homes
i les meves no paraules no menys que un cercle de coneixences
Que som múltiple
un home que persegueix les grans mentides d’or
o un poeta vagant entre cendres brillants
o allò que imagín que som
un somni de tauró dentat un menjahomes de somnis
Idò no necessit ser un saberut sobre les bombes
Feliçment perquè si sentís que les bombes són erugues
no dubtaria que esdevindrien papallones
Hi ha un infern per a bombes
Són allà les veig allà
Seuen en brides i canten cançons
sobretot cançons alemanyes
i dues cançons americanes molt llargues
i desitjaria que hi hagués més cançons
especialment cançons russes i xineses
i algunes més cançons americanes molt llargues
Pobra petita Bomba que mai no serà
una cançó esquimal t’estim
Vull posar un xupa-xup
dins la teva boca corbada
Una perruca rissada i rossa sobre la teva closca pelada
i fer-te saltironar amb mi com Hansel i Gretel
al llarg de les pantalles de Hollywood
Oh Bomba en la qual totes les coses precioses
morals i físiques participen ansiosament
Oh floc de fada collit des del
més gran arbre de l’univers
Oh tros del cel que ofereix
tant a la muntanya com al formiguer un sol
Estic dret davant la teva fantàstica porta de lliri
te duc roses Midgardian almesc d’Arcàdia
Reputats cosmètics de les al·lotes del cel
Dóna’m la benvinguda no tenguis por d’obrir la teva porta
ni la gris memòria del teu fantasma fred
ni els macarrons de clima indefinit
el seu cruel desglaç terrestre
Oppenheimer és assegut
en l’obscura bossa de Llum
Fermi està sec en el Moçambic de la Mort
Einstein la seva boca de mite
una corona de peus de cabra sobre el cap del calamar lunar
Deixa’m entrar Bomba aixeca’t des d’aquest racó prenyat de rates
no tenguis por de les graneres alçades de les nacions del món
Oh Bomba t’estim
Vull besar el teu repic metàl·lic menjar el teu bum
Tu ets un cant de glòria un acme de xiscle
un líric capell del Senyor Tro
Oh fes ressonar els teus genolls de tanc
BUM BUM BUM BUM BUM
BUM vosaltres cels i BUM vosaltres sols
BUM BUM vosaltres llunes vosaltres estrelles BUM
vosaltres nits BUM vosaltres dies vosaltres BUM
BUM BUM vosaltres vents vosaltres niguls vosaltres pluges
Féu BANG vosaltres llacs vosaltres oceans BING
Barracuda BUM i puma BUM
Ubangui BANG orangutan
BING BANG BONG BUM abella ós babuí
vosaltres BANG vosaltres BONG vosaltres BING
la coa l’aleta l’ala
Sí Sí entre nosaltres una bomba caurà
Les flors botaran de plaer per sobre les seves arrels dolorides