jcmllonja | 10 Març, 2006 21:00
La sobrassada : “le deuxième meilleur paté du monde”
Climent Picornell
M’interessa molt el tema de la sobrassada, en
el seu context geogràfic i etnogràfic. I d’ella algunes qüestions fonamentals.
1.- Per què és diu sobrassada ? 2.- Quan
es comença a usar el pebre vermell, que li donà el toc característic i passà
del color grana al roig ? 3.- Quan esdevé una pasta que es pot untar: un “paté”
? El primer tema és molt repetit i
recurrent. Del segon tenc una cronologia, bàsicament argumentada en la geografia
de la difusió del pebre vermell per Europa provinent d’Amèrica i al tercer, la
cosa va per l’augment del greix a la pasta i la sobretrituració de la carn.
El
títol de l’article ve suggerit pel fet que ara, avui, els problemes del grip de
les aus fa témer el “grip mediàtic” als productors del foie-gras, ja que estabulant
les ànneres, o pitjor, vacunant-les, els consumidors desertin. Els francesos,
qui displicentment, havien catalogat la sobrassada com “el segon millor paté
del món” -evidentment després del seu, que és el primer- veuen com ara la por
els envaeix. És l’hora de la sobrassada! Un pic que el porc ja passà el seu
grip particular amb la pesta porcina africana, que tancà mercats durant anys i
de la qual estudiam la seva difusió mundial. Podria així continuar amb to de
soflama – el viva cartagena!
esdevengut un visca Sant Joan de Mallorca
!- sentenciant que la millor sobrassada del món és la de na Rosa “Boireta”.
No va per aquí el meu to, que se contén
dins la reflexió intel·lectual.
Sobre la primera qüestió : Sobrassada és, evidentíssimament, un
italianisme incorporat al català de Mallorca, des de fa molts d’anys. Ara bé la
pregunta subsegüent és : de quin italianisme, de quina part d’Itàlia, de quin
embotit ? Aquí és on es fan imprecises o excessivament genèriques les fonts que
he consultades, que són quasi totes les que un servidor considera solvents. La
cita recurrent és la del Diccionari Alcover-Moll, que dóna com a bo el seu
origen italià, el mot “soprassata” , un farciment de carn de porc.
Descarta el desbarat que vengui de “sobre-asada”, perquè és crua, però hi ha –com veurem- una “soprassata” que és resultat
d’una bollidura. I la cita que es fa d’una missiva del rei Martí, l’any 1403,
demanant que de Sicília que li enviïn “sobressaoes” [sic] ( una errada de
copista per “sobressades”), és la més repetida. I més la seva procedència. El
doctor Antoni Contreras situa molt bé la problemàtica i com el meu admirat
mestre Joan Coromines deixa moltes portes obertes. El fet és que a partir de la
segona meitat del segle XVI sobrassada és un vocable corrent a Mallorca, segons
un servidor provinent del sud d’Itàlia en el marc de les relacions entre
territoris de la corona d’Aragó.
En italià es troben
molts diversos mots, indecisos, que conviuen, antigament i en l’actualitat : Soppressata, Sopressata, Soppresata,
Sopresatta, Soppresatta, Sopresata, Sopressatta, Soppressatta, Soprasatta,
Soprasata,
etc. Encara que dos hi són de manera preferent : “soprassata”
i “soppressata”. Aquest dos predominen molt per sobre qualsevol altra i
curiosament, són usats per denominar dos productes molt diferents de la matança
italiana del porc; perquè hi ha també “soprassata”
de pop ( i de sèpies i calamars) i de “vitello”.
Indubtablement el seu origen és de “soppressare”. Que vol dir premsar o comprimir, la qual cosa implica que el farciment de carn de porc és comprimia a l’interior d’un receptacle, i és premsava per eliminar-li l’aire que podia fer malbé el preparat, però alguna casta de sobrassada calabresa i siciliana no té la forma aplanada que comporta el pressionar o prémer sobre dos costats un budell ple de farciment.


Sobrassada del Nord d'Itàlia
L’origen de la sobrassada de les illes Balears
prové de la “soppressata” del sud d’Itàlia, no de la del nord i centre, majorment anomenada “soprassata”, que és un embotit absolutament i rotundament
diferent. A major abundor, les relacions polítiques entre el Sud d’Itàlia i les
Balears eren molt més freqüents. La “soprassata” del centre i nord d’Itàlia, és
un embotit que es fa bullint, un parell d’hores, el cap del porc amb les orelles i el morro i
la llengua, desferrant la carn dels
ossos, afegint-hi greix, sal i espècies i embotint-ho, abans dins budell, ara
dins tela o sac de “yute” o similar. L’aspecte, la textura i els ingredients
–encara que siguin del porc- no tenen res a veure amb la nostra sobrassada, ni
amb la de Calàbria o Sicília. És semblant a una cosa que en deien per aquí
“Cabeza de Jabalí”, més negra amb les cotnes i els seu tendrum ( pronunciau
“cornes” i “tumrum”). És un embotit molt viu a Itàlia avui en dia, i a
l’Argentina italiana, una cosa semblant a
Nordamèrica, i a França, li diuen “Headcheese” o “Fromage de tête”. La nostra
sobrassada no prové d’aquesta “soprassata”.
A la segona, i aquesta és la bona, li direm “Soppressàta” i es fixin en l’accent i en la pronuncia quasi con nosaltres. Aquesta per antonomàsia és la calabresa i siciliana, la de les regions de la punta de la bota que dibuixa la península italiana. Feta de les bones carns del porc, crua, amb afegitó del magre, sal, i pebre negre i, a alguns llocs, pebre vermell dolç i coent. Les “soppressata” amb pebre vermell dolç són anomenades dolces i les coentes “piccantes”; les que no tenen pebre vermell, que també n’hi ha, són molt semblants, quasi iguals, al que a Menorca en diuen “carn i xuia” i al meu poble, Sant Joan, en diuen “Sobrassada catalana o de Vic”, una espècie de “fuet”, però farcit dins un budell gruixat.

Sobrassada del Sud d'Itàlia
El nom genèric de “soprassata” o “soppressata”,
present a milers de pàgines d’Internet, els ve perquè són carns de porc i
perquè són premsades, o comprimides, -un temps ho eren, ara, no tant- a fi i
efecte que perdessin l’aire que es pogués haver infiltrat quan les omplien.
D’aquí ve el nom i la paradoxa de que la nostra, justament, no ho és premsada. N’he vist de calabreses i
sicilianes que no ho han estat i són, exteriorment, exactament iguals que les
nostres, per dins tenen el greix blanc, més vist i gros, i la textura menys
pastosa, però les pengen i l’aire les cura.
Així, molt probablement,
la sobrassada mallorquina deu el seu nom a l’embotit que provenint del sud d’Itàlia,
usava el budell gruixat del porc per embotir una pasta crua feta de carn bona de
la matança del porc, amb afegitó del magre amb greix – de la xulla que deim a
Mallorca i de la panxeta- sal i espècies, principalment pebre negre, aquest
conegut molt anteriorment que el vermell. Quan es divulga, des d’Amèrica, a partir del segle XV el pebre vermell, probablement
pel seu perfum i per les seves propietats conservants, antioxidants, es desenvolupa,
a Itàlia mateix, una variant de l’embotit originari –dolç i coent-, que
probablement fa innecessari el seu premsat o el seu punyit. La pregunta – a
contestar pròximament- és : aquesta varietat de sobrassada amb pebre vermell,
més pastosa –“paté”- és també originària d’Itàlia o és a Mallorca, ja amb el
nom posat d’abans, on férem l’invent ? Me decant per aquesta darrera
possibilitat.
thestooge | 16/03/2006, 19:46
Mesquida | 16/03/2006, 19:51
Antoni Seguí | 16/07/2012, 10:10
Pens que a Mallorca es diu "sobrassada de Vic" perquè -atès que la llonganissa es fa de sobrassada- s'entengueren en qualque moment com a sinònims aquests dos mots -llonganissa i sobrassada- i a la llonganissa feta segons la manera de Catalunya -semblant a la carn-i-xulla de Menorca- quan es fa en les matances mallorquines se la denominà "sobrassada de Vic".
Antoni Seguí | 16/07/2012, 10:10
Pens que a Mallorca es diu "sobrassada de Vic" perquè -atès que la llonganissa es fa de sobrassada- s'entengueren en qualque moment com a sinònims aquests dos mots -llonganissa i sobrassada- i a la llonganissa feta segons la manera de Catalunya -semblant a la carn-i-xulla de Menorca- quan es fa en les matances mallorquines se la denominà "sobrassada de Vic".
una mierda inhada | 17/12/2012, 08:43
ply boy en un palo
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
CAMAIOT I L'IDENTITAT IMMIGRANT DE LA SOBRASSADA
Un ciutadà a mantaces | 15/03/2006, 08:21