Categoria: General
En l’hora de la meva mort “En el cas del morir, quan la forma es dissol, s’obri la Vida que hi ha més enllà. És cert que una part de nosaltres desapareix, allò que es veu, però allò que no es veu no desapareix. Com...
Anècdota o categoria, en geopolítica A dues fronteres del món no m’han deixat entrar, a Albània, en temps del dictador comunista Enver Hoxha i a Líbia, ja en temps de Gaddafi, ara farà quasi cinquanta anys. El cas...
Jardins d’altri i damnatio memoriae Tornam als jardins dels veïnats que ens serveixen per confegir un escrit malgirbat i turmentat. Servidor és un procrastinador. Ja ho farem, demà..., ara no puc, demà, passat demà... Un vici, una...
Postal de Palma, de sa Calatrava a un amb kipà Retornant a Palma. La sent, de cada pic més, una ciutat de simulacions on, servidor, com altres, hi desenvolupa un cert fetitxisme historicista, vaig a un vell cafè, a una botiga antiga, passeig per...
Calor, Amazon, prudència i moraduix He dormit malament i he recordat el Bestiari de Pere Quart : “La Natura diligent / ens procura una bèstia / per a cada molèstia. / Si a les...
Dalt del Turó Tomba, ex-capellà, garrovers i balconing Climent Picornell Els gorrions teuladins comencen la simfonia, no per esperada menys esplendorosa. Una colla de tórtores turques fan el bordó baix, el contrapunt les gallines que...
Joan Miralles i Montserrat, la minyonia d’un homenot Macs, Pols i Campanes és el títol de l’autobiografia de Joan Mirallles i Montserrat (Montuïri, 1945), des del seu naixement fins que ha fet Preuniversitari i se’n va a...
Jack Kerouac, encara. E nguany es compleixen alguns centenaris de naixement, entre ells els de Jack Kerouac i Gabriel Ferrater. Dos llibres seus me marcaren: En el camí , de l’americà i Les dones i els dies , del català. Dos textos llegits...
Jardins d’Altri amb pessimisme Els Jardins d'altri és confegeixen espigolant d'ací i d'allà, trobats a un lloc o un altre, fixats en un torcaboques d'un bar o en les notes d'un telèfon mòbil. No em critiquin massa per...
Postals de Palma amb taca de sang Me top amb en Llucià Farreres, sempre capficat amb els seus temes i abans de dir-me bon dia ja m’amolla: “No diguis que no recordes quan aflorà als mitjans de comunicació estatals que Mallorca era pràcticament...