La turismofòbia és una malaltia?

La turismofòbia a les Balears no és cap malaltia social ni cap excentricitat ideològica. És una reacció. Potser emocional, potser desordenada, però perfectament comprensible. Quan una societat arriba a sentir que el seu territori, la seva vida quotidiana i fins i tot la seva identitat, han quedat subordinats a una sola activitat econòmica, el rebuig és inevitable. I aquest rebuig no neix de l'odi als visitants, sinó de la percepció creixent que el turisme ha deixat de ser una activitat integrada dins la societat per convertir-se en l'eix que ho condiciona tot.

Durant dècades se'ns repetí que el turisme era intocable. La indústria sense xemeneies. La locomotora del progrés. I és cert que transformà unes illes pobres i perifèriques en una societat amb nivells de renda impensables fa setanta anys. El turisme dugué feina, infraestructures i modernització. Però també deixà darrere seu destrucció territorial, dependència econòmica extrema, precarització laboral i degradació ambiental. El problema és que el turisme deixà de ser una activitat econòmica per convertir-se en una forma d'ocupació integral del territori. Gairebé vint milions de visitants anuals sobre unes illes amb poc més d'un milió d'habitants no són una anècdota estadística. Són una pressió colossal sobre carreteres, habitatges, platges, recursos hídrics i serveis públics. La saturació no és una percepció neuròtica: és una experiència física i quotidiana.

I mentre aquesta pressió augmentava, es consolidava un discurs gairebé religiós segons el qual qualsevol crítica al model equival a atacar el benestar general. El turisme es convertí en un dogma. Els grans poders turístics assumiren que els seus interessos coincidien exactament amb els de tota la societat. Qui qüestionava el model era tractat d'irresponsable, enemic del progrés o radical antisistema. Aquesta arrogància explica bona part del conflicte actual. Perquè el malestar no és només econòmic o ecològic. És també emocional. Molts de residents tenim la sensació que les nostrees illes han deixat de pertànyer-nos. Que vivim dins un mostrador. Que els barris, els pobles i fins i tot el paisatge funcionen sobretot com un decorat per al consum vacacional. El ciutadà es transforma lentament en personal de servei d'una economia orientada a satisfer visitants.

I aleshores arriba la pregunta incòmoda: qui paga el cost real del turisme? Perquè els beneficis es concentren en sectors molt determinats mentre les conseqüències negatives es reparteixen entre tota la població. Els residents assumeixen carreteres saturades, consum excessiu d'aigua, augment dels preus, contaminació, destrucció paisatgística i degradació de serveis. La riquesa existeix, sí, però cada vegada està més mal repartida.

La turismofòbia neix també d'una humiliació cultural silenciosa. Durant anys es va insinuar que la llengua, la cultura i els costums propis eren obstacles davant la modernitat turística. Les tradicions es convertiren en espectacle, els pobles en escenografies i la identitat en un producte decoratiu. El cosmopolitisme turístic generà sovint un autoodi subtil, la idea que allò propi era provincià i allò forà modern i superior.

Però la gran paradoxa és una altra. El turisme de masses acaba destruint allò mateix que comercialitza. Ven autenticitat mentre homogeneïtza. Ven paisatge mentre el degrada. Ven tranquil·litat mentre massifica. Ven cultura mentre la banalitza. Palma i molts pobles de les Illes corren el risc de convertir-se en espais sense vida real, ocupats per apartaments turístics, franquícies globals i visitants temporals.

Per això és fals reduir la turismofòbia a una simple hostilitat contra els turistes. El problema no és el visitant individual. El problema és un model econòmic addicte al creixement infinit dins un territori finit. Un sistema que necessita cada any més vols, més creuers, més places i més consum per continuar funcionant.

I quan una societat percep que aquest creixement no té límits, apareix inevitablement el desig de frenar. Ara fins i tot sectors tradicionalment entusiastes del turisme han començat a parlar de sostenibilitat, contenció i límits. Però massa sovint aquesta sostenibilitat sembla simple maquillatge retòric. La pregunta continua intacta: Quants de turistes són massa turistes? Quanta gent hi cap dins el paradís? La turismofòbia és, en realitat, el crit d'alerta d'una societat que comença a sospitar que el preu pagat pel monocultiu turístic és massa alt. No és odi als visitants. És cansament. És la necessitat urgent de recuperar el control sobre la pròpia terra, el propi temps i la pròpia vida.

Jardins d'altri amb naixença, educació, terraristes, germans Tanner

Anomèn 'Jardins d'altri' a la recollida d'ací i d'allà del que vaig llegint. Per exemple de Joan Puig i Ferreter (1882-1952) escriptor i polític, d'ell deia Gabriel Ferrater: “...la seva incultura era tan fabulosa, que gairebé no permetia que el seu talent es manifestés”- Tot i que sembla que en tenia de talent, ja ho diran vostès després de llegir com relatava el seu naixement: “Vaig néixer a la Selva del Camp, província de Tarragona, la matinada del 5 de febrer de 1882, i la meva naixença no alegrà ningú. El marit de la meva mare, perquè sabia que el fill no era seu; la mare, perquè la meva naixença significava per a ella l'esclat d'una catàstrofe, la deshonra; el meu pare (el cunyat de la mare), perquè temia que es descobrís la seva infàmia...” La veritat és que la narració promet. A que sí?

Joan Brossa: “La veritable família són els amics, l'altra no la pots triar”. Apollinaire deia, i podia ser ben bé una dita de Nietzsche: “No porteu a coll-i-be el cadàver del vostre pare, enterreu-lo d'una vegada i llestos”. Un altre pic Brossa: “No es pot ensenyar com fer coses interessants. Per això el vertader professor és el que ensenya l'alumne a esser ell mateix”. Ben diferent del concepte d'educació que tenia Joan Fuster: “L’educació del cans consisteix en aconseguir obediència. Com l'educació dels homes”. Joan Oliver (Pere Quart): “Quan jo mori, / tots, tots, / bons o dolents, / sereu només els meus supervivents”. “La paraula deslliura els ignorants, / comencen els amors amb la paraula, / les paraules menyscaben els tirans”.

M'agrada llegir l'article final de l'excel·lentíssima revista Mètode de la Universitat de València, l'escriu sempre Ramon Folch, aquest anava sobre Rellotges, acabava així: “No hauríem de confondre memòria culta amb nostàlgia deletèria. El present, al capdavall, és el passat del futur. Les nostres mentalitats haurien de prendre'n nota. La mandra ho dificulta. I ens fa envellir”. No sé molt bé si ho he entès. Nostàlgia deletèria? Mortal, destructiva? El present, al capdavall, és el passat del futur? Genialitat o lloc comú?

Repàs algunes de les revistes a las que, encara, estic subscrit, és el torn de Sàpiens, en un article sobre un abús de poder de 1607, en un text ressaltat hi llegesc: “...instruments contundents destinats a immobilitzar cossos que podien esdevenir violents o perillosos... La frontera entre la contenció terapèutica i el castig era fràgil, i la temptació d'utilitzar-la com a mecanisme de punició devia ser ben real”. Escarrufa! I sona més modern del que es suposa, ai las!

En un encontre de gent interessada en noves relacions dels homes i les dones amb el camp i amb l'alimentació, un reducte de neo-hippies, agaf de damunt una taula un pamflet: Manifest terrarista. No entenc la meitat de les coses que diu... Acaba així: “El terrarisme se situa -ens situa- en una altra geografia: oberta, inacabada, fèrtil i present. Fa dels gestos quotidians el seu mitjà, estimula els vincles de proximitat, evita els intermediaris, s'organitza. La contemplació, l'escolta, el tacte, la resistència, són la seva senda... Crear, compartir, defensar zones, regenerar la terra, reforçar els lligams i perseverar fins a la mort -que pot ser una gran i bella acció terrarista: enterrar-se i, amb la pròpia descomposició, gestar vida. Vida per la vida. Esdevenir de nou, humus.” I com a signatura: “Gestem el complot, gestem el compost”. No pareix d'aquest moment, d'ara, vull dir. Vintage? Dèjá-vu? Res?

Aquí, tal vegada, hi preferesc, de molt, la humilitat de Robert Walser qui a la seva obra Els German Tanner fa dir a un personatge, reflex d'ell mateix: “Preferesc comptar-me entre els que no tenen res, així com a a mínim la meva ànima serà meva”. Molt diferent de Daniel Guzmán, cineasta: “Som un punki: primer xerr i després pens”.

 

Caminant per Palma a l'estiu, amb Wagner, apple, IA, Duras

Els vianants declaren a una enquesta del RACC que caminen amb molta més inseguretat d'ençà que han aparegut els espais per circular bicicletes i, sobretot, els patinets, en alguns llocs en espais compartits amb els vianants. Tots hi estam absolutament d'acord, després que ens passin una tirallonga de turistes que fan un circuit guiat pel centre de Palma sense cap respecte pels qui anam a peu. “Es tracta de desdramatitzar el fracàs, no passa res, aixecar-se i tornar-hi, d'una altra manera, si tant es vol, però no quedar nadant dins el maremàgnum de l'auto-penediment”. Això li va predicant en Joan a na Maria de Lluc, respecte d'un entrebanc que ha tengut un fill seu a unes oposicions. En Jordi, Panamà passat pel cap, es queixa de molt de maldecap: “Hauré de revisar com estan disposades les coses a ca nostra, avui el qi no marxa bé”. “Qui?” Demana na Júlia. “El qi, en el fengshui, que estudia la disposició i l'orientació de les coses dins la casa, cosa que influeix directament en la circulació del qi, l'energia vital. I ja està bé de fer-ne bromes! Ni qui, ni qua... el qi!” Com que veim que s'ho pren molt seriosament, no insistim. Per distendir el passeig coment que he de presentar un llibre de Pere Estelrich, Cròniques Wagnerianes, sobre les seves estades a Bayreuth, i, com no podia ser d'altra manera, els coment, dins el llibre troba lloc per a dedicar un capítol a “Ich Habe Genuch”, una cantata de... Bach! 'Ja en tenc a bastament' diu Jesucrist enclavat”. “Bach és un miracle” digué el mestre Pau Casals”, fa notar en Joan, a qui, sé, que no li agrada Wagner. “Venga Joan! No vull sentir allò tan barroer que digué Woody Allen!” Li dic. “Que digué?”, demana na Judith amb mala bava. “Idò digué: 'Quan sent música de Wagner me peguen ganes d'envair Polònia”. “Molt injust! I si voleu saber perquè veniu a la meva presentació”. “Bé. Mirau: ho podem deixar en allò que escrigué Beethoven al manuscrit de la seva Missa Solemnis: “Sortida del cor, tan de bo pugui retornar al cor”.

En Guillem treu una poma i li fot queixalada. “Que te fa falta sucre?” Li dic. “No ho faig perquè vull viure bé: An apple a day, the doctor away, diuen els americans, una poma al dia, manten el metge allunyat”. “Alerta amb els refranys” li faig avinent jo amb un altre que diu: “An apple a day... you die anyway ! (una poma al dia... te moriràs de totes les maneres)”.

“Continues usant, i pagant, la Intel·ligència Artificial?” Me demana na Judith. “Sí, naturalment, som molt amics amb el ChatGPT. Mira, Judith, ja veus que els diaris van plens d'articles i notícies sobre la Intel·ligència Artificial, ja no els llegeixo, davant les opinions de tants d'illetrats. Se'm fa molt present el que deia una de les anomenades 'lleis' de Clarke (per Arthur Clarke, no vos penseu...): “Tota tecnologia a bastament avençada resulta indistingible de la màgia”. Continuu: “Però amb això de que els artistes, els pintors i els poetes, sobretot, 'veuen' el que nosaltres no veiem, he reparat amb el que deia l'artista xinés Ai Weiwei: “La IA és una eina i com a tal no té res de dolent. De totes les maneres, com totes les eines eficients, el poder les utilitza per controlar-nos. No sé que hi podem fer per evitar-ho. Cada individu té la responsabilitat de protegir la seva dignitat. La IA pot aixafar-la i acabar amb la nostra privacitat, i això és perillós”. “Jo no hi veig res de bo”, diu en Joan, “i parlant d'aquesta especial anticipació que tenen els artistes, te diria que ja als anys noranta Rafael Sánchez Ferlosio titulà un llibre seu: 'Vendran más años malos y nos haran más ciegos'. Tendria raó?” . “No ho sé, però me recorda molt això el que un dia Lacan li digué a Marguerite Duras, a la qual admirava molt: 'No deu saber el què ha escrit. Perquè es perdria'”. “Home! És una frase molt citada i enigmàtica. Per a Lacan, hi ha una part de la veritat subjectiva que emergeix en l'escriptura, en l'art o en la paraula sense que l'autor la domini conscientment. Duras, segons ell, havia aconseguit captar alguna cosa molt profunda sobre el desig, la follia o la subjectivitat sense passar necessàriament per una teoria psicoanalítica. Pot sonar com un elogi: «has escrit més del que saps». Però també conté una advertència: l'obra autèntica sempre excedeix el seu autor. O no?” “I jo que sé?” Deixem aquests discursos i anem a fer el vermut que si mos torbam els turistes mos hauran pres el lloc”. “Prest tots serem turismofòbics !”

Climent Picornell

Guerres, geopolítica i les Balears com a 'refugi turístic'

Quan el 'general' Donald Trump decidí convertir-se en un senyor de la guerra, després de presumir que n'havia acabades set, i quan alguns míssils iranians acabaren caient devers Turquia -un dels mercats de la nostra competència més destacat-, o quan alguns drons explosionaren a hotels de Marriott o Radisson a Dubai i Bahrain, es va començar a parlar de si les illes Balears, com altres vegades, es tornarien a convertir en un destí refugi, on aniria a parar part del turisme atemorit de les zones més properes a la guerra d'Iran. En un principi alguns líders del sector turístic ho negaren... Ara ja no. El CEO de Melià, Gabriel Escarrer, anunciava a la Junta d'Accionistes que el seus turistes augmentarien un 10 % per mor de l'efecte refugi a les illes Balears. Turespaña ho eleva al 15 % pel mercat alemany. Exceltur encara en fa un gra més.

Es ben sabut que els turistes defugen els llocs en els quals desordres i altres perills posen en dubte que puguin acomplir les seves vacances amb tranquil·litat. El turista, en aquest aspecte, és poruc, “covard” i pren les decisions amb un punt de mira propi. Quan els americans, ja fa anys, bombardejaren Líbia, Gaddafi respongué, amb un solitari i patètic míssil que explotà a una illa del sud de Sicília, Pantel·leria. El turisme nord-americà, a tota Europa, quasi desaparegué. La percepció del destí “Europa” pels americans era i és així de difusa. L’onze de Setembre de 2001 és un altre d’aquests episodis que varen fer disminuir la demanda del turisme, sobretot del que ha d’agafar un avió, que es redueix més que les altres. Disminueix, però no desapareix. Les famílies modernes no abandonaran el consum de les seves vacances i s'ha de tenir en compte que els països del Mediterrani oriental, el 2025, varen rebre 180 milions de turistes, dels quals 47 milions eren europeus. Però ara el grans hubs aeroportuaris de Doha, Abu Dhabi i Istambul estan fets malbé, generant falta de connectivitat aèria als mercats de l'Orient llunyà, des de l'India, a la Xina passant per Tailàndia o Bali.

El turisme manté un lligam clar amb els aconteixements polítics, independentment que els destins es situïn a règims democràtics o totalitaris. Com és el cas de Cuba, un país amb les llibertats segrestades, i que va optar pel desenvolupament turístic en ghettos, inaccessibles als cubans, i on els nostres empresaris balears hi obriren hotels, co-gestionats amb el règim castrista, desafiant les advertències nord-americanes. Ara que Trump parla d'invadir Cuba, cal recordar la llei Helms-Burton, encara en vigor, malgrat el “blocking statute” europeu. Gabriel Escarrer assentà la seva expansió internacional amb un hotel a l’illa indonèsica de Bali, on hi ha atemptats terroristes islamistes radicals. Com n'hi ha hagut a les piràmides d’Egipte, o l’explosió d’una bomba a la sinagoga de l’illa de Djerba –la joia de la corona del turisme de Tunísia-, o els atemptats a Istanbul. El cas és que quan la guerra d’Iraq o durant els disturbis provocats per les anomenades 'primaveres àrabs', o, ara mateix a l'Iran, han afectat determinades rutes d'aviació, de creuers o la percepció de seguretat a determinats països. La tensió a l’est del Mediterrani i al canal de Suez també ha alterat rutes comercials i turístiques, han provocat controls més estrictes a aeroports i ports, més presència policial a zones turístiques, vigilància antiterrorista o increment dels costos de seguretat.

Les guerres i els actes terroristes als nostres destins de la competència han redireccionat turistes cap a ca nostra, etiquetada de destí tranquil, refugi, en contra d’aquestes altres destinacions mediterrànies amb la variable islàmica. Un exemple paradigmàtic és Algèria - país amb recursos de sol i platja, verges i impressionants- però amb convulsions latents sòcio-religioses que impedeixen el seu desenvolupament turístic. ¿La guerra d'Iran i la inestabilitat a l'Orient Mitjà afectarà les illes Balears? Sí, malgrat aquesta casuística pugui esdevenir miserable ¿Algú avaluà el cost de la participació espanyola a la guerra d’Irack, des del punt de vista de la seva repercussió turística? Fa mal parlar de qüestions tan prosaiques amb morts. Els operadors turístics alemanys ja han declarat que s’ha d’esperar a veure com reacciona el mercat, als menys tres mesos, per assegurar les tendències. No ho crec, l'expectativa ja s'ha acomplert, el temor del turista torna a donar el paper a Balears de destí tranquil, 'un refugi', que sempre ha tengut entre els seus consumidors europeus, malgrat enguany ho hagin de pagar un poc més car. El terrorisme i les guerres són variables a tenir en compte en els càlculs geopolítics de la logística del turisme.

Caminant per Palma: de resistir a desistir

Passam per davall els cartells que han penjat els veïnats: “El renou és tortura” i demanen “Silenci, respecte i civisme” davant la inacció del nostre Ajuntament, mentre un músic amb altaveus a gran volum, ben enmig de la plaça de la Llotja, canta una cançó d'en Loquillo. Ai Palma, Palma...!

Com sempre el qui du la bandera de la conversa és en Pere, amb les seves coses i les seves dèries: “Marta Echaves, investigadora cultural, me deia “la gent sol pensar que la cultura de la psicodèlia i el new age sempre ha estat progressista, però la història ha demostrat que també hi interferiren perfils més feixistes i obscurs. Pens amb el vincle entre amfetamines i la Segona Guerra Mundial, la reacció dels opiacis amb els soldats a Vietnam, com la Guerra Freda influí en la investigació dels ansiolítics i antidepressius o els nexes entre el ioga i el sionisme”. “Da-liiii! Pere no te passis! Ja sabem que el teu alè vital te du a estar prop dels israelites, però d'això a ajuntar ioga i sionisme ja es la hòstia, deixa-ho anar!” Li replica na Marta que és molt guerrera en això de Palestina. El grupet d'amics es passeja per una Palma que es deixondeix de l'amable letargia hivernal i primaveral i ja dona senyes del que vendrà aquest estiu. Júlia: “Amb la història de que som un destí refugi, refugi per als estrangers acollonits que no voldran anar prop del conflicte d'Orient, amb tots aquest més, tendrem una anyada turística espantosa”. “Refugi? Refugi per a qui?” Es demana en Carles “A nosaltres ens destrossen el nostre refugi! Tu Climent que ets geògraf ens hauries d'explicar com se menja això?” Mir de respondre: “Jo? He estat un geògraf molt mediocre, la qual cosa fa que no n'estigui massa orgullós, però les coses són així com són... són moviments de tipus mundial, que voleu que hi facem des de la nostra Mallorqueta? Fugir?” “Idò na Llucia Ramis ja ha fuita, vaig llegir el que deia a la seva darrera obra, escoltau: 'Mallorca, com l'enamorament, és preciosa des de la distància, des de l'enyorança, des de la idealització. Quan en formes part, o et fons en la seva llum o et sents fora de lloc i necessites sortir-ne per reivindicar-te. Per això abunden els escriptors a les illes, perquè escriure és una fugida, i no hi ha gaires maneres d'escapar d'una illa' ho diu al seu llibre Un metre quadrat” que na Marcel·la branda ben alt. “Molt típic dels mallorquins, tapar-se els ulls o fugir. Encara serà veritat que som com ens pintava en Guy de Forestier -que tot sabeu que era el pseudònim d'en Carlos García-Delgado, l'arquitecte- a Queridos mallorquines . Els dic: “Vaig editar un llibre -Un paso atrás- amb sentències, aforismes i dites diverses amb les quals acaba el seu article dels diumenges, Boulevard, al DM, el periodista Matías Vallés. Ahir vaig recollir el darrer: “Un mallorquí sempre preferirà la convenció a la convicció”. Una veritat com un temple! La convenció davant el turisme és acomodar-s'hi, quan la convicció és estar-ne fins als ous, ser turismofòbic, però com a 'bons mallorquins' la convenció diu que ens hem d'adaptar a la massificació i renunciar a la nostra Mallorca vuit mesos a l'any!” No t'excitis me diu na Marcel·la. “Parlant de turisme” és en Joan qui s'ha despert, després de mirar obsessivament el seu mòbil, “A la Fira de Turisme de Berlín, març de 2026, a l'estand de l'enorme firma d'informàtica ORACLE només hi havia un únic cartell que deia 'AI changes everithing': 'La IA ho canvia tot'. Idò!” “M'hauré de repensar el meu entusiasme per la IA?” Li deman. En Xavier que escoltava sense dir res fins ara: “Sabeu que vos vull dir que tot això em fa molta pena, prest passarà com amb la nostra llengua: estam a punt de passar de resistir a desistir”. Sentencia na Marta: “Parlant de la pena, vaig anar a veure al Teatre Principal un biopic artístic, si se li pot dir així, que havia fet l'actor artanenc Pep Tosar sobre el poeta Miguel Hernández que em va agradar molt, ara he enganxat aquests versos seus, magnífics: “Sobre la pena duermo, solo y uno; pena, es mi paz y pena mi batalla, / perro que ni me deja ni se calla / siempre a su dueño fiel, pero importuno”. “Sempre m'imagín” dic “que un turista, un representant de tots, ve i me diu, com a la famosa pel·lícula Casablanca el personatge de Peter Lorre demana al de Bogart: “Em menysprees, ¿Veritat, Ricky?”. I aquest, jo en aquest cas, li respon: “Si pensàs alguna vegada en tu, probablement ho faria”. Responen tots: “No imaginis tant i paga els Camparis!”

 

Jardins d'altri amb cristianisme, obediència, matar i morir

Els meus 'Jardins d'altri' són espipellades inconnexes, un tutti-frutti de mal gust que he anat arreplegant d'ací i d'allà. Els deman excuses d'antuvi.

He sentit contar que el gran escultor Bernini va fer totes les seves escultures per encàrrec, menys una: la de la seva amant Constanza Piccolomini Bonarelli. La va fer mostrant generosament l'escot dels seus pits. Quan descobrí que l'enganava amb el seu germà Luigi, ordenà que destrossassin el rostre de l'estàtua i va provar de matar al seu germà. Gràcies a d'intervenció del seu gran admirador, el Papa Urbà VIII, no li passà res. Hagués estat bé que algú li recités uns versos d'Elisa Fernández Guzmán: “Jo, com déu, / t'ho perdon tot / fins i tot el que encara / no m'has fet”.

I ja que hi som. M'han sentit a dir, perquè ho repeteixo molt, que no perdonaré als capellans que me xafassin la meva infància amb la por a l'infern. Ho he recobrat llegint una entrevista a l'escriptora Mona Cholet que defineix el cristianisme com “la religió de l'ansietat”. “Ha estat més culpabilitzador que les altres religions monoteistes?” Li demanen. “Sí. Sant Agustí va ser decisiu en la fixació del pecat 'original' com a dogma. Durant segles s'inculcà la idea de que fins i tot un 'mal pensament' podia condemnar-te. Part de l'església practicà la pedagogia del terror”. Idò! Per reblanir un poc l'anterior, em ve al cap un conte de Woody Allen que succeeix quan Déu ordena a Abraham sacrificar el seu fill Isaac. Bé, la qüestió és que arribada l'hora, com se sap, Déu li diu que no ho faci que era per 'provar-lo'. I Abraham s'emprenya amb Déu i li diu: “Mai sé quan parles seriosament!”

Vago i procrastinador com som, m'agrada quan algú apareix i em dona la raó. És el cas de Laura Carreira, jove directora de cinema portuguesa: “Crec que els essers humans no hem nascut per treballar, sinó per estimar-nos, escoltar-nos i fer-nos companyia”. Que els pareix? Malgrat llavors continuii: “Però el cert és que passam la major part del nostre temps treballant, i que és això el que determina en gran mesura la nostra identitat”. Ai las! A mesura que em faig vell vaig tombant a l'atracció, quasi una abducció, per les coses repetides i sabudes, lluny de les novetats i els assumptes no esperats.

L'antropòleg David Graeber en el seu assaig El amanecer de todo (2021) explica que qualsevol festa, des de la d'aniversari fins a la festa major del poble, s'ha d'entendre com una vàlvula d'escapament de la rutina per, tot d'una que acaba, retornar amb forces renovades “als hàbits quotidians de l'obediència”. No diu a qui, però ja ho podem suposar, l'obediència als qui comanden, des de les micro-obediències a les macro-obediències, vagin aquestes desfressades de consum o de turisme. Quina misèria! Ara que consumim el que ens arriba per les xarxes socials. Una de les cites d'Elies Canetti, recordin que fou Nobel de literatura, diu: “Ningú és més solitari que aquell que no ha rebut mai una carta”. Posada a l'estil modern com seria? “Ningú és més solitari que aquell que no ha rebut mai un WhatsApp?” Vatuadell! Agobiats per la magnitud de la missatgeria electrònica tal vegada l'hauríem de canviar: “Ningú és més solitari que aquell que ha rebut cents de missatges?” No els llegim, saturats per l'excés de “cartes” modernes.

Morir i matar. Trob una cita del meu amic i metge pollencí Joan Carles March: “La persona que se suïcida no vol morir, vol deixar de patir”. Més de morir i matar. No és que Ramiro de Maeztu sigui sant de la meva devoció però sempre he recordat el que digué al anarquistes que l'afusellaren: “Vosaltres no sabeu perquè em matau; però jo si que sé perquè mor: perquè els vostres fills siguin millors que vosaltres”. Pensava Wilhelm Stekel, un dels principals deixebles de Sigmund Freud que “Allò que distingeix un home immadur és que desitja morir noblement per una causa, mentre que allò que distingeix un home madur és que desitja viure humilment per servir-la”. Caldria afegir-li el matís d'una cançó de George Brassens: “En rendant l'âme à Dieu c'est bien de constater / Qu'on a fait fausse route, qu'on s'est trompé d'idée / Mourrons pour des idées, d'accord, mais de mort lente / D'accord, mais de mort lente”. Morir per les idees, d'acord, però de mort lenta. Conten que quan Valle-Inclán sentia els venedors de diaris que anunciaven pel carrer que Blasco Ibáñez havia mort, s'aixecà de la seva taula del bar on estava assegut i sortí al carrer per dir-los: “No li faceu tanta publicitat”. Entre escriptors tot és permès. O no?

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• La turismofòbia és una malaltia? Climent Picornell
• Jardins d'altri amb naixença, educació, 'terraristes', germans Tanner. Climent Picornell
• Caminant per Palma a l'estiu, amb Wagner, apple, IA, Duras. Climent Picornell
• Guerres, geopolítica i les Balears com a 'refugi turístic'. Climent Picornell
• Caminant per Palma: de resisitir a desistir. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb cristianisme, odediència, matar i morir. Climent Picornell
• Dalt del turó amb albercocs, eclipsi, rellotge de Sol i Turmeda
• Mallorca és Las Vegas? Climent Picornell
• Dalt del turó amb flor de taronger, 'santito de guixo' i nitrogen.
• Jardins d'altri amb humor, 'división de opiniones' i AENA. Climent Picornell
• Petita història d'un bar de poble. Climent Picornell
• Quan educar en català era un acte de valentia: 50 anys de l'escola Mata de Jonc. Climent Picornell
• Reflexions sobre l' Ecotaxa (´Horitzó 2038'). Climent Picornell
• 25 anys de l'ecotaxa, els hotelers contra el Govern. Climent Picornell
• VOX : la Toponímia, ciència o moneda de canvi? Climent Picornell
• Dalt del turó amb garballó, Els Calderers, pròstata i Carner
• Jardins d'altri amb 'bananalització', fel·lació, IA i el nou opi del poble. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb 'Aire d'Intrús', ecotaxa, la nova dreta, IA, poemes. Climent Picornell
• Forever Young (De Bob Dylan i Formentera, encara). Climent Picornell
• Jardins d'altri amb passat, mort, Abascal, cans i moixos. Climent Picornell
• Més sobre IA. Climent Picornell
• Dalt del turó amb carxofes, el cos de Crist, piscines, el precuneus i un mussol
• Turisme tòxic, la dinàmica turística de Balears, la 'fàbrica d'Espanya'. Climent Picornell
• Reconstruir Palma ( a través dels llibres). Climent Picornell
• Jardins d'Altri amb paradoxes, futur, poesia, 'flexiguretat' i vae victis. Climent Picornell
• Lloança dels defensors dels camins públics de Balears. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb Rosalía, Simone Weil i Byung-Chul Han. Climent Picornell
• Dalt del turó amb cirerer de Pastor, amazon, nutrició, en Tarzán i un 'appuntamento'
• Existeix la mort? Pesa l'ànima? Climent Picornell
• Jardins d'altri amb morts, castellans, Rajoy i Göring o Goebbels. Climent Picornell
• És la immigració, estúpid! Climent Picornell
• Dalt del turó de novembre amb nesples, 'quicos', Gírgola i la Mort.
• Jardins de novembre amb moc, Juli Cèsar, genocidis i pilots de moto. Climent Picornell
• Balears, entre la saturació turística i l'emergència habitacional. Climent Picornell
• Neil Young, als seus 80 anys. Climent Picornell
• Recordant Guillem Frontera als talaiots dels Racons a Llubí. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Frontera, 'brutta situazione', peus i befa constant. Climent Picornell
• Jaume (IV) de Mallorca, l'han de desenterrar o no? Climent Picornell
• Dues propostes per salvar el català. Climent Picornell
• Dalt del turó amb dones magrebines, anglès, demografia, raó
• Caminant per Palma amb els turistes i els residents. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Gesualdo Bufalino. Climent PIcornell
• D'on ve el nom de 'sobrassada'? Climent Picornell
• La IA en una conversa d'estiu. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Mediterrani, cortesia, la vida i les arnes. Climent Picornell
• Dalt del turó amb un ase escorxat, Stalin, ping-pong i Sylvia Plath
• Sopar d'estiu amb flaccidesa i feromones. Climent Picornell
• Més sobre turisme i canvi social. Climent Picornell
• Passejant per Palma sense vesícula, 'Palma es ven' i Cristoneofeixisme
• Jardins d'altri amb apocalipsi, Catul, Brecht, Bioy Casares... Climent Picornell
• 'Bonisme? o gastar més amb armes. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'posesiones', ordi, un bon pop i Tom Waits
• Més sobre turisme i cultura local. Climent Picornell
• Tot esperant Emily Ratajkowski. Climent Picornell
• Els 'altres mallorquins'. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Dylan i la vida i la mort. Climent Picornell
• Lenin, Mao, Pius XII i el Papa Francesc, embalsamats. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'manolito', fornal, sexe, promesa i funeral
• Conviure amb la IA (Intel·ligència Artificial): una oportunitat també per a l'educació
• Conversant per Ciutat de globalització, neofeixisme i autoajuda. Climent Picornell
• Jardins d'Altri amb Cuerda, Il·lustrats, Blake i una tanka. Climent Picornell
• Dalt del turó amb peixos de la terra, bocs i Guillem d'Efak
• La Internacional Reaccionària. Climent Picornell
• Jardins d'altri del mes d'abril, entre la felicitat i el divorci. Climent Picornell
• Dalt del turó depressiu i amb brusca
• Quimi Portet i les seves cançons amb bell llemosí
• Internet és avui de dretes? Climent Picornell
• Dalt del turó amb skyline, Kant, reunió animal i grufar.
• 'Jardins d'altri' amb il·lusions, pensar, errades. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb Campari, suïcidi, Kallifatides i el riu Nil. Climent Picornell
• La Intel·ligència artificial (IA) i jo. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Panettone i escabetxo, 'cantantes', moldaves i haitianes
• "Jardins d'altri" amb l'impossible i la carn de gallina. Climent Picornell
• Un nou estoïcisme? Climent Picornell
• Woke i antiwoke. Climent Picornell
• Postals de Palma amb 'fannullone', la mar i el port, dretes i esquerres...
• Jardins d'altri amb 'cojones', Beckett, Lacan, Einstein...
• Dalt del Turó amb ullastres, 'agres', bassiot, figues i Fujimori
• L'OLivar, Pere Garau i Santa Catalina, mercats de Palma. Climent Picornell
• UC. Cançons d'Eivissa. 50 Anys. Climent Picornell
• Dalt del turó de desembre amb estornells
• I si féssim cas de la demografia de les Balears? Climent Picornell
• Moixos. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb artistes, jueus, 'sapere aude' i befa constant. Climent Picornell
• Dalt del turó de novembre, amb barrumbades, porcs i llibertat
• Antivacunes i pseudociències diverses. Climent Picornell
• La classe mitjana i les eleccions als Estats Units. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Estellés, Play station i 'les neiges d'antan'. Climent Picornell
• Dalt del turó amb llestiscle, bravejar i un país sense nom
• Caminant per Palma, entre el dol i el desig. Climent Picornell
• "Quatre poetes mallorquins": Llorenç Moyà, Jaume Vidal i Alcover, Josep M. Llompart i Blai Bonet
• Dalt del turó amb gregal, revetla, 'muridero' i el Chichi
• Jardins d'altri amb lleugeresa, conversa, por i solitud. Climent. Picornell
• Palma reconstruïda? "Palma, mon amour !" Climent Picornell
• La mala jugada de l'autocura ("autocuración" o "self-care")
• Les indústries de la depressió i de la felicitat. Climent Picornell
• Per Ciutat, passejant amb un llibre de Gay Talese. Climent Picornell
• Dalt del turó amb estiu , 'tontos', pells de conill i canyar amb xalet
• Jardins d'altri amb merdetes, adolescència, castellanismes i manicomi. Climent Picornell
• Jardins d'Altri d'un mes d'agost. Climent Picornell
• Dalt del turó amb paparres, figues, magrebins i pous
• Sopar malaguanyat d'estiu, com sempre. Climent Picornell
• Rosa Planas: una antologia de Palma. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb llop, ficció, mapamundi i Parlament. Climent Picornell
• Dalt del turo amb milanes, bossot, ullastre i moix pròdig
• Converses per Palma amb silencis, socialisme, rotondes i un torero. Climent Picornell
• Turisme i societat a les illes Balears (Ara: Tots turismofòbics?). Climent Picornell
• Jardins d'altri amb marxisme, temps, bourgeois i silenci. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'cossetxadores', coloms, capellà i rossinyol
• De l'hivern cap al suïcidi fins el reemplaçament demogràfics. Climent Picornell
• ¿Límits al turisme? ¿ 20 milions de turistes ja basten ? Climent Picornell
• Passejant per Palma amb català, coca, fills i immigrants. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb temps, veritat, 'Madame Ovary' i història. Climent Picornell
• De Google, la memòria i els punts obscurs d'Internet. Climent Picornell
• Dalt del turó amb udols, dissabte, coloms i badalls
• Enric Benito: El nin que es va enfadar amb la mort. Climent Picornell
• Els objectes de ca nostra tenen història. Climent Picornell
• Biografia de Palma, una Ciutat envaïda. Climent Picornell
• Pere Garau: biografia d'un barri de Palma. Climent Picornell
• "El temps de les magranes". de. Caterina Karmany i Jaume
• Heterosexualitat, monogàmia, poliamor i amics. Climent Picornell
• Els hotelers contra les vivendes vacacionals. Climent Picornell
• Dalt del turó amb mandarines, cafè amb llet i saviesa
• Jardins d'altri amb jutge, emoció, riure i suïcidi. Climent Picornell
• Caminada per Ciutat amb depressió hivernal. Climent Picornell
• Dalt del turó amb moixos, saliva, planters i cilindre
• Hipocondria, feng shui i amor. Climent Picornell
• Dalt del turó amb paciència, cul, pigota i cuc de s'orella
• Converses per la plaça Gomila, amb condó, Tito's i burgesia turística. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Kissinger, Twain, Semprún, Einstein, Padgett... Climent Picornell
• D' Israel a Europa, passant per ca nostra. Climent Picornell
• Molts d'anys! Molts? Climent Picornell
• NADAL. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb inflació, carboni, amics i enemics. Climent Picornell
• Converses per Ciutat amb idioma, viatge, jueus i cafè. Climent Picornell
• Dalt del turó amb diaris, barriguera i carregadors.
• Converses per Palma amb kundalini, col·lapse i ecofeixisme. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb improvisació, olor, memòria i vanitat. Climent Picornell
• Des de la geopolítica: Israel i Hamàs. Climent Picornell
• Converses entotsolades. Climent Picornell
• Jardins d'altri sobre l'escriure i el llegir. Climent Picornell
• Sentiments, trastorns i contradiccions. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Pius XII, diaris i setmesó
• La Psicogeografia i les geografies personals. Climent Picornell
• Dalt del turó amb xoriguers, pecats i dos dragons.
• Jardins d'altri amb mallorquins, ornitologia i "todo a cien" . Climent Picornell
• Converses per Palma amb Coderch, Fraga Iribarne i eco-ansietat
• La culpa és del turista? Dels hotelers? Dels mallorquins ?
• Dalt del turó amb fil·loxera, marihuana i un gall de llavor
• Converses per Palma amb dimissió, narcisissisme i malestar. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb penediment, jueus i poc esntusiasme. Climent Picornell
• Sopar d'estiu, entre el Bodhisattva i el Baignoire. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Pessoa, plaques solars, nínxols i Montaigne
• Jardins d'altri amb revolucionaris, ratolins, felicitat i Di Stéfano. Climent Picornell
• Generacions: silenciosa, boomers, X, millenials, centennials, Alfa... Climent Picornell
• Converses per Palma amb tràfic, Portitxol, Peret i el reguetón. Climent Picornell
• Més sobre turistes i residents de Balears. Climent Picornell
• "S'Arxiduc" d'en Mendiola. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Battiato, brillantina, un 'sanchista' i en Proust
• Converses per Palma, de Dublin al Dry Martini, passant per l'extrema dreta. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb felicitat, trotskistes i Bob Dylan. Climent Picornell
• De Palma dels protagonistes a Ciutat de figurants. Climent Picornell
• Dalt del turó amb carxofes, cireres ... i un homoniqueu
• Reflexió post-turística. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb pedres, Picasso, enmerdament i romaní. Climent Picornell
• Converses per Palma amb Bukowski, nostàlgia i banyes. Climent Picornell
• Setmana, de sis dies. Climent Picornell
• El full en blanc, la soledat de l'escriptor i altres facècies. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb semen, sang, desig i univers. Climent Picornell
• Converses de parcs solar, geopolítica, Pink Floyd i crisis financeres. Climent Picornell
• Més sobre el ChatGPT. Climent Picornell
• Contra les pseudoteràpies i l'autoajuda. Climent Picornell
• Converses: notícies, depressions, musulmans i cinquè poder. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb nostàlgia, sexe, mestres, tombes i sort. Climent Picornell
• Dalt del Turó: capellets de teulada, arengades i el Barça
• Els hippies vells es moren, com David Crosby. Climent Picornell
• Dalt del Turó: neu, moixos, palles i a fer nonó
• Jardins d'altri amb dones, tributs, amor i covardia. Climent Picornell
• Converses erràtiques per Palma. Climent Picornell
• Què és la gentrificació? Palma gentrificada ? Climent Picornell
• Converses o soliloquis Climent Picornell
• Jardins d'altri amb futbol, feixistes i aforistes. Climent Picornell
• Palma i la nostàlgia com ingredient. Climent Picornell
• Dalt del turó: canyes, beques i rosers podats
• Dalt del turó: boira, planters i palla.
• Jardins d'altri, per acabar l'any. Climent Picornell
• Per Ciutat, banyada. Climent Picornell
• Converses. Climent Picornell
• 25 anys sense Nadal Batle
• Notes per l'història del Turisme: política i religió. Climent Picornell
• Postal de Palma: l'alè de les ciutats. Climent Picornell
• Apocalipsis quotidianes conspiranoïques. Climent Picornell
• Més sobre els impactes del Turisme. Climent Picornell
• Encontres a Ciutat. Climent Picornell
• Postal de Palma a la tardor. Climent Picornell
• La terra és rodona (contra els terraplanistes). Climent Picornell
• Jardins d'altri, ara. Climent Picornell
• Genius loci, prebe coent, cucamolla i pluviómetres
• Gínjols, garroves, bous i cendres
• Jardins d'altri setembrins Climent Picornell
• El turisme. bo, dolent o regular ? Climent Picornell
• Retorn a Palma: sentir i escoltar Climent Picornell
• Vells, Bitter-Kas i escatologia necessària
• Jardins d'altri agostencs Climent Picornell
• Tórtores, somera, galliner i pesta
• Jardins d'altri estiuencs. Climent Picornell
• Peripatetisme per Palma. Climent Picornell
• Sopar d'estiu amb botxor, alemanys i Thermomix. Climent Picornell
• Els orígens de la turismofòbia Climent Picornell
• Falzies, bevedors, "Los Melones" i el saig
• BENEIT !! Climent Picornell
• En l'hora de la meva mort Climent Picornell
• Anècdota o categoria en geopolítica Climent Picornell
• Jardins amb Damnatio memoriae. Climent Picornell
• Postal de Palma, de sa Calatrava amb un amb kipà. Climent Picornell
• Calor, Amazon, prudència i moraduix
• Tomba, ex-capellà, garrovers i balconing
• Joan Miralles i Montserrat, la minyonia d'un homenot Climent Picornell
• Jack Kerouac, encara
• Jardins d'Altri amb pessimisme
• Postals de Palma amb taca de sang
• Avui es canta la missa del To Pascal a Sant Joan
• Magraner, 'tirita', russos i cocaïna
• Jardins d'altri amb evangelis Climent Picornell
• Porgar fum
• Jardins d'altri, entre la vida i la pantalla. Climent Picornell
• Boires, Erasmus, oliveres...
• De caminants, passejadors i "flâneurs" Climent Picornell
• Jardins d'altri de gener Climent Picornell
• Nínxols, brebatge i orgues
• Repensar-nos. Climent Picornell
• Confinament, ventositat, presó
• Jardins d'altri hivernals Climent Picornell
• Burgesia turística? Climent Picornell
• Grills, solls i cocarrois
• GUILLEM FRONTERA, paisatge i societat . Climent Picornell
• Figues, moros, ciclistes, ciurons i un 'moticultor'
• Jardins d'altri amb aforismes Climent Picornell
• Corbs, cendres, banyes i donardes
• 600 anys de la Llotja Climent Picornell
• Ullastres, jugadors i el dia s'allarga
• Born Climent Picornell
• Jugadors, Pitalers, alemanys i brebatge
• Xaboles, ovelles, paracaigudista, vídues
• La ciutat pandèmica Climent Picornell
• Més Jardins d'Altri Climent Picornell
• Gírgoles de poll, cebet, senyors i tirs
• Jardins (d'Altri) Climent Picornell
• Pandèmia, brasers, taronger bord
• Mussol, selleter i milanes
• Plou, somnis i casa esbucada
• Hivern a foravila
• Mascaretes i garroves
• Ordi, separats i serp
• Clots, discapacitats, el padrí i la rata-pinyada
• Pandèmia i paisatge
• Carxofes, antigors i padrins
• Cafès, endolats i coentor
• Divendres, paons, bous i esplugabous
• Final de tardor, fotografies i niguls
• Milanes, birros i quartons
• Fressar, calor i coentor
• Claveller d'aire, taronges i felicitat
• Ravanissa, capsibos i olivó
• Llebres i rotondes
• Temps i contarelles de gener
• Verros i polissons
• Salvatgina puta!
• Vermell de roselles
• Les possessions
• Aucellons, panades i rubiols
• Matances no atropellades, ensaïmades de tallades i un mort
• Calmes de gener i dignitat retornada
• Cama-roges, bolets i Nadal
• Passar pena, botifarres i porcelles
• De l'octubre i un albó
• D'abans i altres essències
• L'estiu i la festa
• Estiu de ple, amb serps i espluga-bous
• Figues-flors i prebes coents
• Remeis per viure bé
• De l'unicorn al bell mig de l'illa aimada
• Brou a rompre !
• Temps de matances i altres andances
• El desembre congelat ( o això era abans?)
• Panellets, morts i "tricotraco"
• Octubre o la curiositat
• Ni paparres, ni segadors
• Picadura d'abella, el llop i ram-usat-sac-arnat-suro-amb-ham
• Fuita de Ciutat, menja-mosques i anguila
• N'hi ha que duren tota sa vida
• Per una moratòria turística a les illes Balears
• Dia plujós amb quadern antic
• Figueres despullades i grípies buides
• Un sac buit no s'aguanta
• Coses dels desembres
• De santa Catalina a Nadal, un mes cabal
• Aromes de tardor
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : ARRI I OU !! Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI: EL CREPUSCLE, SEMPRE, ENCENDRÀ ESTELS Climent Picornell

• General [780]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom