Climent Picornell

ENTENDRE "EL PETIT PRÏNCEP". Climent Picornell

jcmllonja | 04 Maig, 2006 10:10

Qui ha entès “El petit príncep” ?

Climent Picornell

Fa seixanta anys que l’editorial Gallimard va editar, en francès, “El petit príncep” d’Antoine Jean Baptiste Marie Robert de Saint-Exupéry ( 1900-1944), un home a qui el que li agradava de veritat era pilotar en avió, de fet va morir fent-ho i és dins mar prop de Marsella. Seixanta anys no és que sigui una data excessivament rodona, com els cinquanta o els cent, xifres més abocades a les efemèrides vull dir. Vet ací però que la mateixa editorial ha engirgolat ja el web amb els seixanta anys de l’edició del llibre. En francès, perquè – i això no els deu agradar gens als francesos-, per si no ho sabien, ja que és un fet que sovint s’oculta, va aparèixer primer “The little prince”, en anglès, tres anys abans, l’any 1943.

Un servidor va llegir el llibre de gran. No com ara que s’usa fer-lo llegir als infants, ajudats pels dibuixos del mateix autor que han esdevingut una icona global compartida, tant com el Che Guevara del fotògraf Korda, o la Marilyn Monroe amb les faldilles en l’aire, posem per exemple. No el vaig entendre. Supòs que perquè era major. I això m’ho va fer recordar en Miquel Barceló, a Felanitx, quan a la presentació del darrer llibre de n’Andreu Manresa – que, per cert, s’ha exhaurit- va començar la seva intervenció rememorant que quan era més jovenot a la sortida dels cines de poble, algú sempre solia demanar : “Tu l’has entesa ?”. I no era que haguessin vist “L’anneé dernière à Mariembad” del rarenc Resnais –que un servidor encara no l’hi ha glapit el sentit-, sinó pel.lícules més normals; fins que algú més sabut, un exègeta, donava la clau hermeneútica. Per exemple : “ella va tenir un trauma de petita”. “Ah ! Ara ho veig!” deia el personal amb la mateixa cara d’abans. Idò, una cosa com això.

El cas és que estic un poc aborronat perquè sé que “El petit príncep” és l’obra més traduïda de tots els temps, darrera La Bíblia i El Capital. Que tampoc els vaig entendre. I ja em toca posar cara de betzol. La Bíblia perquè quan la llegien, literalment, me pensava comprendre el fets que explicava, però just després els capellans damunt les trones la interpretaven d’una manera que jo no havia capit : “I allò que va dir Jeremies, vol dir...” una cosa contrària al que va dir. La veritat és que per això mai me ne refiat dels capellans. El Capital, que vaig provar de llegir un parell de vegades, em queia de les mans, i els qui provaven d’explicar-me’l, crec que tampoc l’havien entès. Qui sap si tampoc l’havien llegit. Ja ni amb “ Lire le Capital “ d’Althusser va tenir solució, a l’enrevés, afegir al banyat, no vaig fer tala. I perquè no diguessin – quan s’usava passar per marxista- vaig optar per llegir una cosa més curteta de Karl Marx i Friedrich Engels, no sé si va ser “El 18 de Brumari de Lluís Bonaparte”. Ja no me’n record de si el vaig entendre.

Així les coses, ho deman a la gent. Com és que s’ha anat fent tan famós “El petit príncep” ? És una qüestió de marketing editorial o és un d’aquests llibres que vehiculen valors eterns i, de boca a orella, aconsegueixen traspassar les barreres de les llengües – 159 traduccions - i esdevenen universals? Quina és la clau ? Quins els valors ? L’amistat ? La solidaritat ? L’autoajuda en format primitiu ? La ciència ficció en versió amable ? El discurs sobre el paper dels geògrafs al capítol XV ? La botànica comparada per allò dels “Baobabs” ? No me valen les interpretacions dels mestres d’escola, justificadores de perquè el posen als seus curricula escolars. Ni les frases, convertides en aforismes, fora de context : “Vet aqui el meu secret. És molt senzill : només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls”. No me quedarà més remei que demanar-ho als meus nebots que l’han hagut de llegir fa poc, ja que Saint-Exupéry, a la dedicatòria inicial, diu que va dirigit als nins. A part d’això, quina enveja per a un editor, i quin goig per un autor, saber que se n’han estampat quasi cent milions d’exemplars d’una obra amb la que hi has tengut cosa a veure.

“I la geografia, és veritat, m'ha servit molt”.

( ANTOINE DE SAINT-EXUPERY)

El capítol quincè és un dels més bells al.legats en favor de la geografia, la meva professió. Un gèograf que no ha estat mai enlloc, aconsella al petit príncep que visiti la Terra : “el planeta Terra té bona reputació”.

Antoine de Saint-Exupéry, l'autor de El Petit Príncep, fou un aviador i literat francés que va viure 44 anys. Nascut a Lyon, a l'any 1900 va morir el 1944. Saint-Exupéry va desaparèixer en una misió de reconeixement, quan sobrevolava França ocupada pels nazis, durant la Segona Guerra Mundial, l'any 2004 es trobaren les restes del seu avió prop de Marsella. Saint-Exupéry començà a escriure en prosa lírica vivències de caràcter novelesc i va continuar amb diaris, informes i cartes. Els seus textos son conseqüència de reflexions de tipus humanista i de crítica a la cultura. Entre les seves novelas destaquem “Vol nocturn” i “El correu del sud”. Com a diari “Pilot de guerra”. La seva obra més famosa i per la qual ha trascendit el seu nom és “EL PETIT PRÍNCEP”, un conte llarg i il.lustrat per ell mateix, que en format de llibre ha superat récords de vendes a tot el món i en tots els idiomes desde 1943, any en que es va publicar per primera vegada en anglès i en 1946 en francès. En les seves planes s'evoquen -de manera senzilla i clara- els valors de l’humanisme, la solidaritat, la tenacitat, la companyonia, l’entusiasme pel coneixement.

Plana oficial de Antoine de Saint-exupéry
La Biografía i milers de dades sobre Antoine de Saint Exupéry a la pàgina de Denis Roland de Espanya

El Petit Príncep en Xinés
El Petit Príncep en Castellà
Una plana sobre el Petit Príncep... bon punt de començament per buscar dades sobre el Petit Princep a la xarxa, frases del llibre en varies idiomes