Climent Picornell

L'Olivar, Pere Garau i Santa Catalina, mercats de Palma

 

Me demanaren un petit text sobre els mercats de Palma per acompanyar el calendari del 2025 que fa Paz Talens, de La Insular del carrer de l'Argenteria, amb fotografies del meu estimat Jaume Gual. Els mercats i les fires que són quasi tan antics com les persones. Comprar, vendre o intercanviar són elements consubstancials a la civilització. Tenim notícies d'intercanvis prehistòrics, de mercats àrabs i de fires medievals. A Palma la plaça del Mercat conserva encara el nom d'una activitat que ja no s'hi fa. Al mateix temps, l'evolució de les modernes formes de comerç, de la botiga al gran magatzem, fins als hipermercats, han fet que la majoria de mercats hagin anat transformant el seu objecte. Poc a poc, alguns, s'han anat revitalitzant, perdent el seu sentit primitiu, és així com els mercats de l'Olivar, Pere Garau i Santa Catalina s’han 'adaptat' als canvis i han sobreviscut.

El mercat de Santa Catalina és, actualment, el mercat d’aliments més antic de Palma, situat al barri del mateix nom, fora de les murades de la ciutat. Aquesta àrea fou tradicionalment habitada per pescadors a causa de la proximitat al mar, damunt el port i el Passeig Marítim. La seva posició geogràfica explica la popularitat actual entre la comunitat de vaixells esportius dels clubs nàutics. A més, s’ha convertit en un punt de trobada culinària, prop de restaurants i bars on els ciutadans locals es barregen amb els residents estrangers. El barri de Santa Catalina ha conservat moltes de les seves cases d’una o dues plantes i petits jardins interiors, gentrificades, això sí, pels estrangers. L’edifici del mercat que coneixem fou construït al voltant del 1920. Les divisions de les parades, però, no es feren fins el 1978. La renovació de tota la coberta tingué lloc el 1999. Santa Catalina manté el caràcter d’un mercat tradicional però és també un punt de trobada per al xef professional o pels qui presumeixen de gurmets. Un racó on, a més de poder fer la compra diària, es poden tastar sabors nous o simplement passejar i menjar alguna cosa en algun dels bars del mercat.

El Mercat de l’Olivar està situat en el centre històric de Palma. Damunt el solar que adquiriren el 1549 les monges franciscanes per construir-hi el Monestir de l'Olivar que fou desamortitzat l'any 1835. Sobre la que fou presó dels Caputxins, l'antic bordell de la Ciutat, i el Monestir, l'any 1951 l'arquitecte Gabriel Alomar hi projectà un nou mercat. És un edifici d’arquitectura mediterrània conformat per dues naus perpendiculars que s’obren cap a una plaça. Es va convertir en Societat Mercantil agrupant els comerciants del mercat que el 1998 aconseguiren la concessió administrativa, cosa que els va permetre fer una profunda remodelació acabada el 2003. Els gremis de peixateria, carns, fruites i verdures es van reagrupar situant-se en espais propis interconnectats. Dir “Vaig a l'Olivar”, a Ciutat és sinònim d'anar a fer la compra. Darrerament, però, la substitució de llocs tradicionals per espais destinats al 'sushi' japonès o a les ostres amb xampany, anuncien un canvi d'ús. Ai!

El barri de Pere Garau s’ubica al llevant de l’eixample de Palma i el referent és el seu Mercat. Al mapa de Palma de l'enginyer Calvet, 1901, ja hi quedà dibuixat: dues places rodones unides a la de Pere Garau, rectangular. Els seus carrers s'establiren sobre terrenys agrícoles i les primeres edificacions foren aixecades per famílies provinents dels pobles de Mallorca.  El Mercat de Pere Garau fou projectat per Guillem Fortesa i inaugurat el 1943, edificat en un solar que havia de ser el garatge dels cotxes de la funerària, la pressió veïnal, ho impedí. És el llombrígol comercial del barri. Un barri multicultural, amb un accelerat procés de canvi poblacional, multicultural, amb remodelacions peatonals discutibles com la del carrer Nuredduna. Els seus comerços estan dedicats, principalment, a la venda de productes frescos, de temporada i especialitzats. Un dels seus segells d’identitat és el mercat exterior de cada dimarts, dijous i dissabte: una munió de llocs de venda directa dels pagesos de Mallorca, amb gran afluència d’usuaris.

Els mercats de l'Olivar, de Pere Garau i de Santa Catalina són encara llocs de confluència, de trobada dels ciutadans, que donen vida a Ciutat.

Climent Picornell

Dalt del Turó de desembre, amb estornells.

 

Milers d'estornells s'aturen a reposar al pinaró de davant ca nostra. No és una remor el que fan és com el renou d'una maquinària moguda per milenars de cors petits. Una de les meves dèries és saber coses sobre la migració dels ocells, som geògraf i aquest és un bon exercici de Biogeografia. Foren el meu padrí, el ferrer Climent, i mon pare, els meus primers mestres d'ornitologia, coneixien els cants i els costums de molts d'ells, i els sabors també, els era ben igual fer una caçada, per fer-los fregits i menjar-los sencers, rossegant els seus ossets. Però, a més de considerar-los per la seva utilitat proteínica, els tenien amor, respecte i admiració. Em vaig fer gran i canviaren els mestres, aquí he de citar l'aparició del llibre de Joan Mayol Els aucells de les Balears, a la benemèrita editorial Moll, amb una reedició recent. Quina meravella i quin gust el poder consultar-lo sovint! La meva darrera lectura: L'enigmàtic tarannà dels ocells de Jennifer Ackerman. 

Per què migren els ocells? Perquè aquests animalets canvien temporalment el seu territori cercant un altre part de la Terra on trobar menjar o on nidificar i reproduir-se? Un territori que, en alguns casos, pot estar a milers de quilòmetres? Era, en aquest cas davant ca nostra, el cas dels estornells, migrants d'hivern, que venien del nord d'Europa, grans consumidors d'olivó d'ullastre. Els ocells són increïblement precisos en les seves migracions. ¿Com pot ser que un cucut, 'cucui' en mallorquí (no el confongueu amb l' enganapastors), que ha nascut sense conèixer els pares, ja que aquests han fet els ous dins el niu d'altres ocells, vagi a hivernar a la mateixa zona de l'Àfrica que els seus companys? ¿Com pot ser que l'any vinent torni on va néixer?  ¿Tal vegada per una petjada genètica causada per quan hagueren de fugir de la terra coberta de gel, durant les glaciacions del Quaternari? ¿O de temps abans? Sigui com sigui, ocells com els ropits, en els qui s'ha estudiat la influència del camp magnètic terrestre, tenen un magnetoreceptor a l'ull dret que els ajuda a navegar durant la nit, ja que són migrants nocturns, com els tords. I que me'n direu dels falcons de la reina? Amb una velocitat migratòria increïble de 100 km/h. En definitiva, els estornells que s'aturaren al boscarró de davant ca nostra migraven per un fenomen instintiu, per uns mecanismes neurofisiològics, adquirits per un llarg procés de selecció natural, que se transmeten hereditàriament. M'informa Josep Bort, del 'G.E.R-Ecologistes en acció', que aquests mecanismes son estimulats principalment per la relació entre el nombre d'hores diürnes i nocturnes, això provoca una estimulació de la glàndula hipofisiària que segrega unes hormones, les gonadotropines, que actuen sobre el metabolisme dels greixos i el procés de muda. Les oronelles i les falzies interpreten la posició del sol i dels estels, calculant l'hora del dia; detecten fronts nuvolosos i tempestes que s'aproximen, i canvien el rumb; reben vibracions sonores ultracurtes característiques de cada zona del planeta; calculen amb exactitud la seva posició dins el camp magnètic de la Terra.

Algunes aus migren en solitari, altres en estols enormes i les de major grandària amb formació ordenada, col·locant-se cada au al mateix nivell que les altres, però darrera i un poc al costat de la que la precedeix formant una "V" invertida, així eviten els trebolins d'aire que deixa la companya anterior i aconsegueixen una bona visibilitat, és el cas dels flamencs que arriben al Salobrar.

El mètode tradicional més conegut per marcar els ocells i, recuperant-los poder saber d'on venen, és l'anellament. És el més tradicional i utilitzat, les primeres referències d'aus anellades a Europa se remunten als inicis del s. XVIII, quan un monjo alemany senyava les cigonyes de la seva localitat. En 1.888 se recuperà a Girona una cigonya amb una plaqueta de llautó, quatre dies després de ser marcada a Rússia. Avui, però, a més dels contejos, observacions directes, etc... els radars i els marcatges electrònics ens permeten saber exactament alguns periples de molts diversos aucells.

Al cap d'una estona, els estornells de davant ca nostra, deixaren els arbres i partiren formants unes figures de 'cardumen' aeri, tan típic d'aquests aucells quan volen agrupats, ningú topa amb el de davant, i ordenats, com un rellotge, marxaren en direcció a Tramuntana.

 

Climent Picornell