Climent Picornell

Jardins d'altri amb Gesualdo Bufalino

“Les banderes: bolquers per a pobles infantils que es compixen al llit. Ja que alguns moren encara per creure en elles, s'hauria de fer-les canviar cada dia, deixar, què sé jo, el tricolor a Madagascar, o a Itàlia la mitja lluna” (Gesualdo Bufalino) Sempre cont que em vaig inspirar, pels meus 'Jardins d'Altri', en Adolfo Bioy Casares i el seus De Jardines Ajenos, on ell recollia cites excelses de Shakespeare, però també 'ripios' d'un tango o anuncis d'un tauler d'hospital, composant un patchwork divertit, enginyós i savi. Hi ha però “experiments” als quals hi vaig arribar més tard. Són el casos de El Malpensant i Bluf de Paraules del sicilià Gesualdo Bufalino. De Sicília sempre he dit que m'han agradat Sciascia i Camilleri, però el meu amor per Bufalino els guanya. Bufalino: “Hi ha dues classes d'estúpids: els que creuen en tot i els que no creuen en res. Per desgràcia jo pertany a les dues”. “Una puta magra a Nàpols, després de la guerra: 'Es nota que ets un senyor, els vulgars trien les grasses'.” “Li agradava llevar-se la corona de llorer davant del mirall i provar-se'n una d'espines”.

Gesualdo Bufalino va néixer a Comiso el 1920, ciutat en la qual va residir tota la seua vida. Als 60 anys, animat per Leonardo Sciascia, es va donar a conéixer amb la novel·la Llanda de l'empestat. A aquest llibre n'hi seguirien vint més, entre els quals els dos llibres d'aforismes i altres pesques, ja citats. Bufalino va morir, el 1996, en un accident de cotxe, quan ja era considerat un dels millors narradors italians.

En els textos citats el lector hi trobarà una fidel mostra de l'agredolça ironia amb què Bufalino explora els temes més diversos, més profunds, més banals i més inusitats: la mort, el feminisme, conduir un automòbil, Déu, el paper dels crítics, els límits de l'art, l'ànima siciliana, l'escriptura i la vida. Bluf de paraules és un conjunt de xafarderies privades i públiques, records, paradoxes, coses òbvies lúgubres o alegres. Malgrat que el llibre sigui considerat aforístic, ell ho té clar: "El que suporten malament els aforismes és la quasi total absència de subjuntius i condicionals".

Vegeu-ne una mostra: "Tota dona que no m'estima és un home". “La meitat de mi no suporta a l'altra i busca aliats”. “El pacifisme és tort, però el bel·licisme és cec”. “Abans estimava els sentiments excessius; ara no els suport”. “Sense notes a peu de pàgina, algunes dones no es comprenen”. “Si voleu saber més de vosaltres, escolteu darrere de les portes”. “Viure d'incògnit, com Déu”.

Sobre la literatura: “Pensar en el mal, sense atrevir-se a complir-lo… Així es formen les vocacions poètiques”. “Qui abusa del propi enginy no mereix misericòrdia”. “La calúmnia desinteressada és, en qui la propaga, indici inobjectable de talent literari”. Com es pot veure tenia molt clar el que era la professió d'escriptor: “Què pots esperar d'uns tipus que es passen dia rere dia enfront del seu escriptori ajuntant paraules? Quasi no som humans, estam més prop dels caníbals, perquè aprofitaríem qualsevol cosa que ens contàs un amic en la intimitat, som éssers capaços de vendre els fills per una bona frase, que no es cansem mai d'espiar i furgar en els secrets aliens. Mala gent. Mantingueu-vos allunyats de nosaltres”.

Més cites de Bufalino: “Sospit que hi ha un polsim de vanitat en els meus arravataments d'angoixa”. “Abans del naufragi: llançar, amb les coordenades incorrectes, la pròpia minúscula botella a la mar”. “No hi ha cap raó perquè una idea regada amb la sang dels màrtirs sigui menys estúpida que una altra”. “Quina vergonya, després d'una honorable carrera de masoquista descobrir que m'estim molt!”. “Cap passió crema si no l'alimenta, de tant en tant, la mala fe”. “Com tot home lleig, sempre he estat objecte de passions desinteressades”. “Hi ha éssers desafortunats, l'única ambició dels quals en la vida és perfeccionar el desastre”.

Mai m'he volgut aferrar a la cita o a l'aforisme transcendent i engolafrat, ben igual que Bufalino, que ho diu molt bé a Les Calendes Greques: “D'acord: anacrònic fracassat, incapaç de pertànyer al meu temps, incapaç de guanyar-me als altres, no per això em rendesc... D'ara en endavant aquesta serà la meta: fer-li ganyotes al més sublim, enganar-lo sempre que es pugui amb una tímida bufonada, amb un acudit de petit bar”. D'això es tracta. Però: “La felicitat existeix..., n'he sentit a parlar”.

Climent Picornell 

D'on ve el nom de 'sobrassada'?

Al meu poble, Sant Joan, a Mallorca, encetaren la “sobrassada més grossa del món”, dins la pell de l'esquena del porc hi caberen setanta-sis quilos de pastó. Però, perquè és diu sobrassada? Sobrassada és, evidentíssimament, un italianisme incorporat al català de Mallorca, des de fa molts d'anys. La cita recurrent és la del Diccionari Alcover-Moll, que dóna com a bo el seu origen italià, el mot «soprassata», un farciment de carn de porc. Descarta el desbarat que véngui de «sobre-asada», perquè és crua, però hi ha -com veurem ara- una «soprassata» que és resultat d'una bullidura. La cita que es fa d'una missiva del Rei Martí, l'any 1403, demanant que de Sicília li enviïn «sobressaoes» [sic] (una errada de copista per «sobressades»), és la més repetida. I la seva procedència, a vegades, obviada. El doctor Antoni Contreras situa molt bé la problemàtica i com el meu admirat mestre Joan Coromines deixen portes obertes. El fet és que a partir de la segona meitat del segle XVI 'sobrassada' és un vocable corrent a Mallorca.

En italià es troben molts diversos mots, indecisos, que han conviscut, antigament i en l'actualitat: Soppressata, Sopressata, Soppresata, Sopresatta, Soppresatta, Sopresata, Sopressatta, Soppressatta, Soprasatta, Soprasata, etc. Encara que dos hi són de manera preferent: «soprassata» i «soppressata». Aquest dos predominen molt per sobre qualsevol altre i són usats per denominar dos productes molt diferents de la matança italiana del porc; perquè hi ha també «soprassata» de pop (i de sèpies i calamars) i de «vitello». Indubtablement el seu origen és de «soppressare» («stringere con soppressa»). Que vol dir premsar o comprimir, la qual cosa implica que el farciment de carn de porc es comprimia a l'interior d'un receptacle, i és premsava per eliminar-li l'aire que podia fer malbé el preparat; però alguna sobrassada calabresa o siciliana no té la forma que comporta el pressionar o prémer sobre dos costats un budell ple de farciment. L'origen de la sobrassada de les illes Balears prové de la «soppressata» del sud d'Itàlia, no de la del nord i centre que és un embotit que es fa bullint el cap del porc amb les orelles i el morro i la llengua, desferrant la carn dels ossos, afegint-hi greix, sal i espècies i embotint-ho. L'aspecte, la textura i els ingredients -encara que siguin del porc- no tenen res a veure amb la nostra sobrassada, ni amb la de Calàbria o Sicília. És semblant a una cosa que en deien per aquí «Cabeza de Jabalí». La nostra sobrassada no prové d'aquesta «soprassata» bullida.

A la segona, i aquesta és la bona, li direm “Soppressàta” i es fixin en l'accent i en la pronúncia, quasi com nosaltres. Aquesta per antonomàsia és la calabresa i siciliana, la de les regions de la punta de la bota que dibuixa la península italiana. Les «soppressàta» amb pebre vermell dolç són anomenades dolces i les coents «piccantes» i les que no tenen pebre vermell, que també n'hi ha, són quasi iguals, al que a Menorca en diuen “carn i xulla” o al que al meu poble, Sant Joan, en diuen “Sobrassada Catalana” o de Vic, una espècie de «fuet», però farcit dins un budell més ample.

El nom genèric de «soprassata» o «soppressata», present a milers de pàgines d'Internet, els ve perquè són carns de porc i perquè són premsades, o comprimides. D'aquí ve el nom i la paradoxa de que la nostra, justament, no ho és premsada. N'he vist de calabreses i sicilianes que tampoc no ho han estat i són, exteriorment, exactament iguals que les d'aquí, però per dins tenen el greix blanc més gros, i la textura menys pastosa, també les pengen i l'aire les cura. Així, la sobrassada mallorquina deu el seu nom a un embotit del sud d'Itàlia, que usava el budells del porc per farcir-lo, i premsar-lo, d'una pasta crua feta de carn bona de la matança del porc, amb afegitó del magre amb greix -de la xulla que deim a Mallorca- sal i espècies, principalment pebre negre, aquest, conegut molt anteriorment que el pebre vermell. Quan es divulga, des d'Amèrica, a partir del segle XVI, el pebre vermell, probablement pel seu perfum i per les seves propietats conservants, antioxidants, es desenvolupa, a Itàlia mateix, una variant de l'embotit originari -dolç i coent-, que probablement fa innecessari el seu premsat. La pregunta és: ¿aquesta varietat de sobrassada amb pebre vermell, més pastosa -«paté» per untar- és també originària d'Itàlia o és a Mallorca, ja amb el nom posat d'abans, on férem l'invent? Me decant per aquesta darrera possibilitat.

La IA en una conversa d'estiu

“La Intel·ligència Artificial serà una revolució tan gran com la que va suposar la revolució industrial, o l'arribada d'internet, però més ràpida". Ho diu en Marcel, asseguts a la plaça del poble, davant la mar, que avui va moguda. “Heu de tenir en compte” és en Jordi qui parla “que la IA que apareix a finals del 2022 és la que ha desencadenat la seva popularització, crea noves dades i contingut original a partir de l’aprenentatge d’un conjunt enorme de dades, amb el que ha estat entrenada”. “És cert” reconeix en Mariano, “no han passat tres anys encara que el ChatGPT va mostrar el nas i ja és per tot. La faceta que l'ha fet més popular, l'ús per part dels estudiants, que s'han convertit en grans experts, molt més que els seus mestres, la qual cosa ha generat una nova paradoxa educativa”. “Tanmateix les IA de les empreses més grosses guanyen terreny a les IA aparegudes per tot arreu, perquè operen amb un major nivell de qualitat i eficiència”, diu en Colau que és metge “en essència, la IA ha permès guanyar temps, per accelerar investigacions, en medicina per teixir millors diagnòstics i per donar forma a una medicina més proactiva en la detecció primerenca”. Tots menys dos, som vuit a la rotllada, ja hem descarregat diversos enginys de IA als nostres mòbils i ordinadors i preguntem sovint a la IA. “Jo sempre li don les gràcies,” és en Tòfol, conegut per la seva paranoia “al ChatGPT, al Copilot, al DeepSeek... després d'una consulta, no fos cosa, si algun dia comanden, se'n recordin de que els he maltractat de paraula o d'obra”. “Jo en canvi tenc una relació molt temerosa amb l'Internet” és n'Àngela, més tirada a la mística “sé que estic enviant informació a algú a qui no conec: l'anonimat és la gran fal·làcia de les IA. A més, consumeixen de cada vegada més energia, en el seu ús i el seu “entrenament”. “Sí però ara ens anuncien que amb la computació quàntica tot això es resoldrà” afirma en Colau . Na Francisca ho enfoca amb el seu particular interès pedagògic “Els estudis relacionen l'exposició dels nins a les pantalles amb addiccions, inatenció, disminució en el vocabulari i impulsivitat”. “No hem de mesclar ous amb caragols!” afirma un servidor. “Però té raó n'Àngela” retruca en Mariano “el ChatGPT, ens farà tornar més 'torpes', confiant en que la resposta la donarà sempre un altre, al nostre ordinador o al nostre telèfon mòbil; perdrem la capacitat de pensar!” “Pensa tu!” dic, i pos l'exemple platonià, aquell del dirigent de l'antiguitat que un pic inventada l'escriptura, la va voler prohibir, temerós de que perdéssin la memòria, confiats en que tot quedaria escrit. I no va passar. “I no passarà res de tot això!” “A mi me fan por les seves aplicacions sense mesura ètica” diu en Tòfol que havia estat capellà “perquè la IA canviarà també la manera de fer la guerra, sense anar més enfora la IA augmentarà la letalitat i precisió dels drons usats contra persones”. “Mirau” puntualitza en Julià que va estudiar filosofia a París “és un canvi de paradigma que, com tots els anteriors, pot canviar el món per bé, però també per mal. Tu pots fer servir un dron per transportar medicines o per transportar una bomba i el problema no és el dron, el problema és qui hi ha darrere del dron. També es cert que Grok, la IA d'Elon Musk reescriu determinats continguts relacionats amb el seu amo i amb les seves 'manies'. Ara 'X', abans Twitter, ja du Grok de regal, i prest ho duran tots els cotxes Tesla, l'origen de la fortuna de Musk”. “La IA” torn a insistir “és un gran invent humà, com el ganivet, que pot ser emprat per fer mal, però també com un dels grans avenços de la humanitat. O no?” “Por,” sentencia n'Amador “res de res, a la ciència no li has de posar fronteres!”

“La IA redueix el temps i les barreres de coneixement també en els treballs qualificats, el que permetrà, a treballadors que no ho són, desenvolupar tasques més complexes. Per tant, no és cert que la IA només afectarà a les tasques més rutinàries i de baixa qualificació”. “Vaja, espera, espera...” és n'Apol·lònia, que ha estat coach de mindfulness “s'ha de garantir un ús responsable, transparent i ètic de la IA”. “El que no farà la IA és llaurar o fer pa...” diu en veu baixa en Jaume, pegant un glop de cervesa ben fresca.

Climent Picornell 

Jardins d'altri amb Mediterrani, cortesia, la vida i les arnes

Els 'Jardins d'altri' són furts. Lectures manllevades d'altres. Disperses i dislocades, com un servidor de vostès. Ho escriu Predag Matvejevic a Breviari Mediterrani, una de les meves lectures d'estiu davant la mar, divisant a l'esquerra el cap des Pinar i a la dreta el cap de Ferrutx, davant Cala Tonó. “Per començar, triem el punt de partida: una badia o una escena, un port o un esdeveniment, una navegació o un relat. És menys important d'on hem sortit que on hem arribat, i què hem vist i com. Algunes vegades, quan naveguem, ens sembla que tots els mars són iguals: unes altres, cadascun sembla diferent. El Mediterrani és igual i diferent al principi i al final”.

A Cortesia, el quadernet de poemes de Lluís Maicas i Horacio Sapere, a la col·lecció Poet's Room dirigida per Sapere hi faig una pellucada: “La cortesia / del botxí / que estudia anatomia.” O aquesta altra: “La cortesia de la corbata / que, vencent la temptació / d'escanyar-nos, / ens deixa respirar.” Definitivament: “A la fira / podia triar / entre un collar / de perles de plàstic / o una fel·lació / de cortesia / de la dona pantera.”

Tanmateix, com deia J.P. Sartre: “La vida no té sentit a priori. Abans de viure-la no és res, però depèn de tu donar-li un sentit, i el valor no és altra cosa que el sentit que tu tries”. I és així, o no? Vegem-ho amb exemples. Li demana el periodista: “¿Si no fumam, ni bevem, ni miram vídeos, ni menjam sucre, ni som peresosos, ni parlam massa, ni mentim...què som?”. Contesta assenyadament Júlia Wertz: “Som perfectes. I això no existeix. La felicitat és un mite. La meva idea de la felicitat és acceptar-se. L'estabilitat és producte d'entendre que no existeix la felicitat perpètua. Són flaixos. I no es pot viure d'un flaix”. Ben cert, acceptar la felicitat com una espira, un llampec momentani, i aprofitar-lo, i recordar-lo, fins que ens n'apareix un de nou.

Per complementar l'anterior Ramon Folch: “Percebem el moment com a norma: Propendim a creure que existeix una normalitat de les coses, expressada en la manera com són quan nosaltres les observam. Solem creure que la nostra normalitat és la manera normal de ser”. Quotidianitat, rutines, estabilitat, ja me bé. Però, afegeix Folch: “Panta rei, tot flueix i canvia, els presocràtics tenien raó. Virus, arqueus, simbiogènesi, escalfament global, espaitemps, matèria fosca...: cap catecisme no els explica satisfactòriament, perquè res no s'entén si no és des de l'heterodòxia responsable. L'estabilitat és il·lusòria. El canvi és la norma”.

Quan s'apropa l'estiu austral milers de milions d'arnes bogong (Agrotis infusa), “polillas” en espanyol, invertebrats minúsculs, deixen les praderies del sud d'Austràlia, volen durant vàries nits, orientant-se per la magnetorrecepció i les estrelles, i van a unes coves de les Muntanyes Nevades a més de mil quilòmetres de distància, fugint de la calor. Passen l'estiu en letargia, retornen on van néixer per aparellar-se i morir. Absurd? Quin sentit té? El de la perdurabilitat de la vida? Tanmateix, així com van les coses al nostre planeta, ens recorda Jordi Pereyra que “Per viure a Mart farà falta molt de sentit de l'humor”!

No passeu ànsia, al seu Nocturlabi, Josep Lluís Pol, ens explica: “En descloure el primer rou de l'alba, un nou jorn floreix roba de llengües al teler de l'entrellum i comprenc perquè quan el dia fineix, les darreres clarors s'entesten en filar cotons d'herba-sana i farigola.” I tot parlant d'herbes: “Erro per aquí, per on la sàlvia dolça i les herbes estranyes / creixen en una carretera de pedra esmicolada que el Sol torra. / Rodes tortes i polsoses que es rovellen al Sol; parets brunes com rapè on corren les sargantanes. / Som aquí, a l'ombra del ventall de drac d'una figuera, / envoltat de formigues i meditant sobre l'home.” (De Formentera Lady, cançó de King Crimson, traducció de Miquel Àngel Llauger). No ens cal més que tornar a acceptar el que deia Valle-Inclán a Luces de Boemia: “Les imatges més belles en un mirall còncau són absurdes”. I que? L'aigua de meu Mediterrani m'espera a Cala Tonó. Sent l'aigua com un flaix de felicitat. I què?

Climent Picornell

 

Dalt del turó amb un ase escorxat, Stalin, ping-pong i Sylvia Plath

Les oronelles i falzies ja han partit, avancen la seva tornada a principis de juliol, l'estiu queda orfe sense la seva piuladissa. I, per un altre costat, les tempestes d'estiu que abans apareixien a finals d'agost, ara ja ho fan a principis de juliol. Canvi? Ben probablement. Sense ametlers i quasi sense figueres fora vila apareix amb un semblant nou, hi ha però rostoll als camps segats, amb cossetxadores moderníssimes, i garbes rodones i enormes que, a posta de sol, fan una ombra llarga i preocupant.

De baixada cap al cassino pas per davant ca na Bieleta, una dona rara i dolenta que, rica, vivia com una miserable i havia aconseguit dominar, era un poc bruixota, una fadrina vella, Na Vernissa, a la qual reblania a força de pallisses i feia que la servís i que donàs aigua per beure a l'ase que estirava el carro, on hi duia dos enormes santcristos corcats. Un dia es va morir l'ase i el van escorxar i fer trossos a un bocí devers els camí de ses Casetes. M'imagin les dues dones amb ganivets i destrals fent parts i quarts d'aquell animal mort. No tot són flors i violes en aquestes viles petites de la Mallorca Profunda, “entre Puerto Urraco i Atapuerca”, va definir el poble n'Agustí Parral.

Quan arrib a la rotllada del Bar Centro, en Biel Xau, que té el costum de manejar, mentre prenem cerveses, el Copilot, una Intel·ligència Artificial, ens demana: “Qui va dir això?” pregunta al redol d'amics, “És aliè a l'esperit del marxisme-leninisme enaltir a una persona fins a transformar-la en un superhome, dotat de característiques sobrenaturals semblants a les d'un déu. A un home d'aquesta naturalesa se'l suposa dotat d'un coneixement inesgotable, d'una visió extraordinària, d'un poder de pensament que li permet preveure-ho tot i, també, d'un comportament infal·lible”. Ningú ho va saber. “Idò” diu ell “No ho digueren referint-se a Donald Trump. No. Ho digué Nikita Jruschov, el 25 de febrer de 1956 al Congrés del Partit Comunista de la URSS, tot denunciant el comportament de Josef Stalin, mort tres anys abans d'un vessament cerebral”. “Demanar això en aquesta taula és complicat i delicat” li respon n'Amador Claret “perquè ja saps que mos movem entre el catastrofisme innat, el pessimisme ingenu o el bonisme nostàlgic”.

Li coment al meu amic Joan que no me sent gaire bé: “Això” diu ell “ja ho saps des de que eres jove, ets i seràs carn de divà de psiquiatre fins que te moris!” “He hagut de remar de valent per sortir-ne ben parat” vaig afirmar. “Però no te creguis...” els obr un poc la meva animeta al redol de tertulians, encara que la cadira era mal present i hi feia mal seure, “hi va haver dues coses que me marcaren en la meva adolescència. Una: que vaig ser segon en el campionat de ping-pong de la parròquia. Aquest fracàs m'ha acompanyat tota la meva vida, fent de “segundón”, mai de campió, quina creu començar alguna cosa i saber que no guanyaràs, quin trauma insuperable! Quin sentit de la inferioritat arrapat a la meva carn! No me n'he pogut alliberar mai! A l'hora de la mort esper, pel meu bé, també ser el segon, i que s'oblidin de mi, mentre aplaudeixen al guanyador. Dues: me digueren que per saber si tenia vocació havia d'esperar la crida del Senyor, i espera que t'espera, em preguntava si m'enviaria senyals fefaents de que havia de seguir la vocació de servir-lo, evidentment fent-me capellà. Idò això, espera que t'espera les senyals del més enllà... encara ara esper, dins el dubte de si no vaig saber escoltar o discernir les crides vocacionals que m'enviava subtilment Déu-nostre-senyor”. Així m'ha anat, pens, sense dir-ho.

Després de les converses i reflexions d'aquesta vetllada, mentre vaig caminant cap al turó, fosca serrada, i vegent el que me costa pujar, el cap me va cap a un poema de Sylvia Plath que titulà L'aspirant: “Abans que res, ja ets un dels nostres? / ¿Portes un ull de vidre, dents postisses o una crossa, / un clau o un garfi, / sexe de goma, pits de goma, / sutures que demostrin que et manca alguna cosa? / No, no? Com vols, doncs, que et donem res? / No ploris. / Obre la mà. / Buida? Ben buida. Heus aquí una mà per omplir-la, amatent / a servir el te i esbargir migranyes / i fer tot el que li manis. / T'hi vols casar? / Té garantia: / et tancarà els ulls quan t'arribi la fi i es fondrà de dolor”. Avui dormiré tranquil, me pareix.

Climent Picornell 

Sopar d'estiu amb flaccidesa i feromones

“Climent hauries de venir al sopar de demà”. “Demà?” “Sí, tenc una taula molt difícil i tu ets el meu 'help angel' per aquestes qüestions, no me pots dir que no”. Idò, cametes me valguin cap a la casa, majestuosa, dels meus amics, cultes, educats, sensibles i sobre tot, bons amics. Quan vaig arribar sonava una cançó del grup “Ànimos Parrec”: “Qui passarà per ses ginyes, qui esmotxarà els ametlers, qui farà cas en els vells...” El meu amic i amfitrió ha repoblat d'ametlers deus quarterades: “no vull que la Xylella me guanyi a mi també!”

Me toca seure a un taula devora el safareig, centenari, avui ple de nenúfars. La taula sembla difícil perquè hi han col·locat tots els outsiders del sopar, inclòs un servidor. M'havia posat les espardenyes d'espart vermelles, el calçons verds i la camisa blanca. Res! Les sabates més normals que hi havia eren unes sandàlies multicolors que duia un senyor que va dir que era peruà, de llinatge Iwasaki, parent d'enfora d'en Fujimori. Dues dones joves que feien coneixedor que eren parella, massa coneixedor, ho devien esser de fresc i encara menjaven pa de noces, vestits transparents de Cortana que deixaven, no entreveure, sinó veure, uns pits perfectes i uns monts de Venus bens depilats. Un matrimoni -“fem quedar bé amb aquest dos, m'havia dit el meu amic, són els més rics de tots el que hi ha avui aquí”- ell duia una camisa imperi carabassa i ella un vestit de llengües mallorquines. Un compositor, del qual el meu amic Joan Quena, que li havia estrenat una obra, em confessà que li hagué de dir que allò que havia escrit no hi arribava cap veu humana, 'cap problema va dir ell, ho cantarà una veu inhumana feta per la IA'. Mentre, ens servien, com sempre, un sopar de productes de proximitat, el millor eren els melicotons de son Burixó . El sopar començà fort, perquè n'Iwasaki, el peruà, demanà com se n'havien temut que eren lesbianes. En comptes d'importunar-se, se'ls il·luminà la cara: “Idò, quan no vaig poder aguantar més la llàstima que em feia que allò tan sòlid i enorme que m'havien ficat, es reduïa i s'ablania entre les meves cames fins que quedava com els calamars que arrebossava la meva padrina a la cuina”. Bono! Vaig pensar: avui m'ho passaré molt millor que l'any passat. 'Cosa que no passa ara' i mirà la seva parella amb amor. El de la camisa imperi prova de desviar la xerrada cap a la problemàtica del wellness com a negoci i el seu vessant sexual “he llegit que s'ha posat de moda lligar amb perfum de feromones, qui t'ensuma, si te n'has posat, fa que et percebi com la persona més atractiva; això pot ser un gran negoci”. “I tant” vaig dir “que ho demanin a l'actriu Gwyneth Paltrow “que llançà la marca 'Goop' i ara factura milers de milions de dollars” “I què ven?” “Es va fer famosa per vendre unes espelmes que feien l'olor de la seva vagina, però ven suplements alimentaris, vibradors, llibres de receptes 'detox', podcasts sobre mindfulness” “Està vostè molt ben informat” me contesta una senyora major, la única que du joies, altres han cregut que havien de vestir com l'hortera d'en Mark Zuckerberg, l'amo de Meta, i del Facebook i del WhatsApp. Diu la senyora: “tot això és una enganyifa, el benestar, físic i mental, al que aspira tothom, és una pràctica molt senzilla per conduir a un bon estat, que ara es diu 'holístic' i amb això dels perfums amb feromones: on anirà a romandre l'art de la seducció?” M'anava reconciliant amb els integrants de la taula i això que abans de venir havia practicat un exercici que feien els estoics, el premeditatio malorum, que consisteix en preparar-se mentalment pels moments en que creus que ho passaràs malament. Per fugir de la taula faig una pregunta 'destróyer': “Ja estan preparats per la tercera guerra mundial?” El més rics confessen que han comprat un terrenys al Neuquén, a l'Argentina, conec la regió, a la baixada de les muntanyes dels Andes, “per refugiar-nos d'una futura guerra nuclear”, tant els fa, si funciona o no la motoserra redemptora d'en Javier Milei. “Ens entrenam per a dissuadir els conflictes, però...” Quan veig que la discussió es mantén, me'n vaig. Els amics s'han comprat un obra de fang immensa de Miquel Barceló i l'han col·locada prop del torrentó, amb l'excusa de anar a veure-la, vaig a veure-la”.

Climent Picornell 

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Quan educar en català era un acte de valentia: 50 anys de l'escola Mata de Jonc. Climent Picornell
• Reflexions sobre l' Ecotaxa (´Horitzó 2038'). Climent Picornell
• 25 anys de l'ecotaxa, els hotelers contra el Govern. Climent Picornell
• VOX : la Toponímia, ciència o moneda de canvi? Climent Picornell
• Dalt del turó amb garballó, Els Calderers, pròstata i Carner
• Jardins d'altri amb 'bananalització', fel·lació, IA i el nou opi del poble. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb 'Aire d'Intrús', ecotaxa, la nova dreta, IA, poemes. Climent Picornell
• Forever Young (De Bob Dylan i Formentera, encara). Climent Picornell
• Jardins d'altri amb passat, mort, Abascal, cans i moixos. Climent Picornell
• Més sobre IA. Climent Picornell
• Dalt del turó amb carxofes, el cos de Crist, piscines, el precuneus i un mussol
• Turisme tòxic, la dinàmica turística de Balears, la 'fàbrica d'Espanya'. Climent Picornell
• Reconstruir Palma ( a través dels llibres). Climent Picornell
• Jardins d'Altri amb paradoxes, futur, poesia, 'flexiguretat' i vae victis. Climent Picornell
• Lloança dels defensors dels camins públics de Balears. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb Rosalía, Simone Weil i Byung-Chul Han. Climent Picornell
• Dalt del turó amb cirerer de Pastor, amazon, nutrició, en Tarzán i un 'appuntamento'
• Existeix la mort? Pesa l'ànima? Climent Picornell
• Jardins d'altri amb morts, castellans, Rajoy i Göring o Goebbels. Climent Picornell
• És la immigració, estúpid! Climent Picornell
• Dalt del turó de novembre amb nesples, 'quicos', Gírgola i la Mort.
• Jardins de novembre amb moc, Juli Cèsar, genocidis i pilots de moto. Climent Picornell
• Balears, entre la saturació turística i l'emergència habitacional. Climent Picornell
• Neil Young, als seus 80 anys. Climent Picornell
• Recordant Guillem Frontera als talaiots dels Racons a Llubí. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Frontera, 'brutta situazione', peus i befa constant. Climent Picornell
• Jaume (IV) de Mallorca, l'han de desenterrar o no? Climent Picornell
• Dues propostes per salvar el català. Climent Picornell
• Dalt del turó amb dones magrebines, anglès, demografia, raó
• Caminant per Palma amb els turistes i els residents. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Gesualdo Bufalino. Climent PIcornell
• D'on ve el nom de 'sobrassada'? Climent Picornell
• La IA en una conversa d'estiu. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Mediterrani, cortesia, la vida i les arnes. Climent Picornell
• Dalt del turó amb un ase escorxat, Stalin, ping-pong i Sylvia Plath
• Sopar d'estiu amb flaccidesa i feromones. Climent Picornell
• Més sobre turisme i canvi social. Climent Picornell
• Passejant per Palma sense vesícula, 'Palma es ven' i Cristoneofeixisme
• Jardins d'altri amb apocalipsi, Catul, Brecht, Bioy Casares... Climent Picornell
• 'Bonisme? o gastar més amb armes. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'posesiones', ordi, un bon pop i Tom Waits
• Més sobre turisme i cultura local. Climent Picornell
• Tot esperant Emily Ratajkowski. Climent Picornell
• Els 'altres mallorquins'. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Dylan i la vida i la mort. Climent Picornell
• Lenin, Mao, Pius XII i el Papa Francesc, embalsamats. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'manolito', fornal, sexe, promesa i funeral
• Conviure amb la IA (Intel·ligència Artificial): una oportunitat també per a l'educació
• Conversant per Ciutat de globalització, neofeixisme i autoajuda. Climent Picornell
• Jardins d'Altri amb Cuerda, Il·lustrats, Blake i una tanka. Climent Picornell
• Dalt del turó amb peixos de la terra, bocs i Guillem d'Efak
• La Internacional Reaccionària. Climent Picornell
• Jardins d'altri del mes d'abril, entre la felicitat i el divorci. Climent Picornell
• Dalt del turó depressiu i amb brusca
• Quimi Portet i les seves cançons amb bell llemosí
• Internet és avui de dretes? Climent Picornell
• Dalt del turó amb skyline, Kant, reunió animal i grufar.
• 'Jardins d'altri' amb il·lusions, pensar, errades. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb Campari, suïcidi, Kallifatides i el riu Nil. Climent Picornell
• La Intel·ligència artificial (IA) i jo. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Panettone i escabetxo, 'cantantes', moldaves i haitianes
• "Jardins d'altri" amb l'impossible i la carn de gallina. Climent Picornell
• Un nou estoïcisme? Climent Picornell
• Woke i antiwoke. Climent Picornell
• Postals de Palma amb 'fannullone', la mar i el port, dretes i esquerres...
• Jardins d'altri amb 'cojones', Beckett, Lacan, Einstein...
• Dalt del Turó amb ullastres, 'agres', bassiot, figues i Fujimori
• L'OLivar, Pere Garau i Santa Catalina, mercats de Palma. Climent Picornell
• UC. Cançons d'Eivissa. 50 Anys. Climent Picornell
• Dalt del turó de desembre amb estornells
• I si féssim cas de la demografia de les Balears? Climent Picornell
• Moixos. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb artistes, jueus, 'sapere aude' i befa constant. Climent Picornell
• Dalt del turó de novembre, amb barrumbades, porcs i llibertat
• Antivacunes i pseudociències diverses. Climent Picornell
• La classe mitjana i les eleccions als Estats Units. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Estellés, Play station i 'les neiges d'antan'. Climent Picornell
• Dalt del turó amb llestiscle, bravejar i un país sense nom
• Caminant per Palma, entre el dol i el desig. Climent Picornell
• "Quatre poetes mallorquins": Llorenç Moyà, Jaume Vidal i Alcover, Josep M. Llompart i Blai Bonet
• Dalt del turó amb gregal, revetla, 'muridero' i el Chichi
• Jardins d'altri amb lleugeresa, conversa, por i solitud. Climent. Picornell
• Palma reconstruïda? "Palma, mon amour !" Climent Picornell
• La mala jugada de l'autocura ("autocuración" o "self-care")
• Les indústries de la depressió i de la felicitat. Climent Picornell
• Per Ciutat, passejant amb un llibre de Gay Talese. Climent Picornell
• Dalt del turó amb estiu , 'tontos', pells de conill i canyar amb xalet
• Jardins d'altri amb merdetes, adolescència, castellanismes i manicomi. Climent Picornell
• Jardins d'Altri d'un mes d'agost. Climent Picornell
• Dalt del turó amb paparres, figues, magrebins i pous
• Sopar malaguanyat d'estiu, com sempre. Climent Picornell
• Rosa Planas: una antologia de Palma. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb llop, ficció, mapamundi i Parlament. Climent Picornell
• Dalt del turo amb milanes, bossot, ullastre i moix pròdig
• Converses per Palma amb silencis, socialisme, rotondes i un torero. Climent Picornell
• Turisme i societat a les illes Balears (Ara: Tots turismofòbics?). Climent Picornell
• Jardins d'altri amb marxisme, temps, bourgeois i silenci. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'cossetxadores', coloms, capellà i rossinyol
• De l'hivern cap al suïcidi fins el reemplaçament demogràfics. Climent Picornell
• ¿Límits al turisme? ¿ 20 milions de turistes ja basten ? Climent Picornell
• Passejant per Palma amb català, coca, fills i immigrants. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb temps, veritat, 'Madame Ovary' i història. Climent Picornell
• De Google, la memòria i els punts obscurs d'Internet. Climent Picornell
• Dalt del turó amb udols, dissabte, coloms i badalls
• Enric Benito: El nin que es va enfadar amb la mort. Climent Picornell
• Els objectes de ca nostra tenen història. Climent Picornell
• Biografia de Palma, una Ciutat envaïda. Climent Picornell
• Pere Garau: biografia d'un barri de Palma. Climent Picornell
• "El temps de les magranes". de. Caterina Karmany i Jaume
• Heterosexualitat, monogàmia, poliamor i amics. Climent Picornell
• Els hotelers contra les vivendes vacacionals. Climent Picornell
• Dalt del turó amb mandarines, cafè amb llet i saviesa
• Jardins d'altri amb jutge, emoció, riure i suïcidi. Climent Picornell
• Caminada per Ciutat amb depressió hivernal. Climent Picornell
• Dalt del turó amb moixos, saliva, planters i cilindre
• Hipocondria, feng shui i amor. Climent Picornell
• Dalt del turó amb paciència, cul, pigota i cuc de s'orella
• Converses per la plaça Gomila, amb condó, Tito's i burgesia turística. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Kissinger, Twain, Semprún, Einstein, Padgett... Climent Picornell
• D' Israel a Europa, passant per ca nostra. Climent Picornell
• Molts d'anys! Molts? Climent Picornell
• NADAL. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb inflació, carboni, amics i enemics. Climent Picornell
• Converses per Ciutat amb idioma, viatge, jueus i cafè. Climent Picornell
• Dalt del turó amb diaris, barriguera i carregadors.
• Converses per Palma amb kundalini, col·lapse i ecofeixisme. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb improvisació, olor, memòria i vanitat. Climent Picornell
• Des de la geopolítica: Israel i Hamàs. Climent Picornell
• Converses entotsolades. Climent Picornell
• Jardins d'altri sobre l'escriure i el llegir. Climent Picornell
• Sentiments, trastorns i contradiccions. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Pius XII, diaris i setmesó
• La Psicogeografia i les geografies personals. Climent Picornell
• Dalt del turó amb xoriguers, pecats i dos dragons.
• Jardins d'altri amb mallorquins, ornitologia i "todo a cien" . Climent Picornell
• Converses per Palma amb Coderch, Fraga Iribarne i eco-ansietat
• La culpa és del turista? Dels hotelers? Dels mallorquins ?
• Dalt del turó amb fil·loxera, marihuana i un gall de llavor
• Converses per Palma amb dimissió, narcisissisme i malestar. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb penediment, jueus i poc esntusiasme. Climent Picornell
• Sopar d'estiu, entre el Bodhisattva i el Baignoire. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Pessoa, plaques solars, nínxols i Montaigne
• Jardins d'altri amb revolucionaris, ratolins, felicitat i Di Stéfano. Climent Picornell
• Generacions: silenciosa, boomers, X, millenials, centennials, Alfa... Climent Picornell
• Converses per Palma amb tràfic, Portitxol, Peret i el reguetón. Climent Picornell
• Més sobre turistes i residents de Balears. Climent Picornell
• "S'Arxiduc" d'en Mendiola. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Battiato, brillantina, un 'sanchista' i en Proust
• Converses per Palma, de Dublin al Dry Martini, passant per l'extrema dreta. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb felicitat, trotskistes i Bob Dylan. Climent Picornell
• De Palma dels protagonistes a Ciutat de figurants. Climent Picornell
• Dalt del turó amb carxofes, cireres ... i un homoniqueu
• Reflexió post-turística. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb pedres, Picasso, enmerdament i romaní. Climent Picornell
• Converses per Palma amb Bukowski, nostàlgia i banyes. Climent Picornell
• Setmana, de sis dies. Climent Picornell
• El full en blanc, la soledat de l'escriptor i altres facècies. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb semen, sang, desig i univers. Climent Picornell
• Converses de parcs solar, geopolítica, Pink Floyd i crisis financeres. Climent Picornell
• Més sobre el ChatGPT. Climent Picornell
• Contra les pseudoteràpies i l'autoajuda. Climent Picornell
• Converses: notícies, depressions, musulmans i cinquè poder. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb nostàlgia, sexe, mestres, tombes i sort. Climent Picornell
• Dalt del Turó: capellets de teulada, arengades i el Barça
• Els hippies vells es moren, com David Crosby. Climent Picornell
• Dalt del Turó: neu, moixos, palles i a fer nonó
• Jardins d'altri amb dones, tributs, amor i covardia. Climent Picornell
• Converses erràtiques per Palma. Climent Picornell
• Què és la gentrificació? Palma gentrificada ? Climent Picornell
• Converses o soliloquis Climent Picornell
• Jardins d'altri amb futbol, feixistes i aforistes. Climent Picornell
• Palma i la nostàlgia com ingredient. Climent Picornell
• Dalt del turó: canyes, beques i rosers podats
• Dalt del turó: boira, planters i palla.
• Jardins d'altri, per acabar l'any. Climent Picornell
• Per Ciutat, banyada. Climent Picornell
• Converses. Climent Picornell
• 25 anys sense Nadal Batle
• Notes per l'història del Turisme: política i religió. Climent Picornell
• Postal de Palma: l'alè de les ciutats. Climent Picornell
• Apocalipsis quotidianes conspiranoïques. Climent Picornell
• Més sobre els impactes del Turisme. Climent Picornell
• Encontres a Ciutat. Climent Picornell
• Postal de Palma a la tardor. Climent Picornell
• La terra és rodona (contra els terraplanistes). Climent Picornell
• Jardins d'altri, ara. Climent Picornell
• Genius loci, prebe coent, cucamolla i pluviómetres
• Gínjols, garroves, bous i cendres
• Jardins d'altri setembrins Climent Picornell
• El turisme. bo, dolent o regular ? Climent Picornell
• Retorn a Palma: sentir i escoltar Climent Picornell
• Vells, Bitter-Kas i escatologia necessària
• Jardins d'altri agostencs Climent Picornell
• Tórtores, somera, galliner i pesta
• Jardins d'altri estiuencs. Climent Picornell
• Peripatetisme per Palma. Climent Picornell
• Sopar d'estiu amb botxor, alemanys i Thermomix. Climent Picornell
• Els orígens de la turismofòbia Climent Picornell
• Falzies, bevedors, "Los Melones" i el saig
• BENEIT !! Climent Picornell
• En l'hora de la meva mort Climent Picornell
• Anècdota o categoria en geopolítica Climent Picornell
• Jardins amb Damnatio memoriae. Climent Picornell
• Postal de Palma, de sa Calatrava amb un amb kipà. Climent Picornell
• Calor, Amazon, prudència i moraduix
• Tomba, ex-capellà, garrovers i balconing
• Joan Miralles i Montserrat, la minyonia d'un homenot Climent Picornell
• Jack Kerouac, encara
• Jardins d'Altri amb pessimisme
• Postals de Palma amb taca de sang
• Avui es canta la missa del To Pascal a Sant Joan
• Magraner, 'tirita', russos i cocaïna
• Jardins d'altri amb evangelis Climent Picornell
• Porgar fum
• Jardins d'altri, entre la vida i la pantalla. Climent Picornell
• Boires, Erasmus, oliveres...
• De caminants, passejadors i "flâneurs" Climent Picornell
• Jardins d'altri de gener Climent Picornell
• Nínxols, brebatge i orgues
• Repensar-nos. Climent Picornell
• Confinament, ventositat, presó
• Jardins d'altri hivernals Climent Picornell
• Burgesia turística? Climent Picornell
• Grills, solls i cocarrois
• GUILLEM FRONTERA, paisatge i societat . Climent Picornell
• Figues, moros, ciclistes, ciurons i un 'moticultor'
• Jardins d'altri amb aforismes Climent Picornell
• Corbs, cendres, banyes i donardes
• 600 anys de la Llotja Climent Picornell
• Ullastres, jugadors i el dia s'allarga
• Born Climent Picornell
• Jugadors, Pitalers, alemanys i brebatge
• Xaboles, ovelles, paracaigudista, vídues
• La ciutat pandèmica Climent Picornell
• Més Jardins d'Altri Climent Picornell
• Gírgoles de poll, cebet, senyors i tirs
• Jardins (d'Altri) Climent Picornell
• Pandèmia, brasers, taronger bord
• Mussol, selleter i milanes
• Plou, somnis i casa esbucada
• Hivern a foravila
• Mascaretes i garroves
• Ordi, separats i serp
• Clots, discapacitats, el padrí i la rata-pinyada
• Pandèmia i paisatge
• Carxofes, antigors i padrins
• Cafès, endolats i coentor
• Divendres, paons, bous i esplugabous
• Final de tardor, fotografies i niguls
• Milanes, birros i quartons
• Fressar, calor i coentor
• Claveller d'aire, taronges i felicitat
• Ravanissa, capsibos i olivó
• Llebres i rotondes
• Temps i contarelles de gener
• Verros i polissons
• Salvatgina puta!
• Vermell de roselles
• Les possessions
• Aucellons, panades i rubiols
• Matances no atropellades, ensaïmades de tallades i un mort
• Calmes de gener i dignitat retornada
• Cama-roges, bolets i Nadal
• Passar pena, botifarres i porcelles
• De l'octubre i un albó
• D'abans i altres essències
• L'estiu i la festa
• Estiu de ple, amb serps i espluga-bous
• Figues-flors i prebes coents
• Remeis per viure bé
• De l'unicorn al bell mig de l'illa aimada
• Brou a rompre !
• Temps de matances i altres andances
• El desembre congelat ( o això era abans?)
• Panellets, morts i "tricotraco"
• Octubre o la curiositat
• Ni paparres, ni segadors
• Picadura d'abella, el llop i ram-usat-sac-arnat-suro-amb-ham
• Fuita de Ciutat, menja-mosques i anguila
• N'hi ha que duren tota sa vida
• Per una moratòria turística a les illes Balears
• Dia plujós amb quadern antic
• Figueres despullades i grípies buides
• Un sac buit no s'aguanta
• Coses dels desembres
• De santa Catalina a Nadal, un mes cabal
• Aromes de tardor
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : ARRI I OU !! Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI: EL CREPUSCLE, SEMPRE, ENCENDRÀ ESTELS Climent Picornell
• DEU IDEES EN DEU MINUTS SOBRE TURISME I CULTURA Climent Picornell
• POSTALS, JARDINS, APUNTS ( I QUE ELS DÉUS MOS DONIN LA MAINA ) Climent Picornell
• SETMANA ( NULLA DIES SINE LINIA ) Climent Picornell
• LA CULTURA ENTRE L'UCI I EL RESET Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB LA RIERA I L'EMBAT Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA OFEGATS PER L'ESTÈTICA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB UTOPIA PRIMAVERAL Climent Picornell
• LA FI D'EUROPA I DE LES HUMANITATS Climent Picornell
• PILOTS ITALIANS A MALLORCA I CRIMS DE GUERRA Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB SETCIÈNCIES I UN FORÇARRUT I Climent Picornell
• LA MEMÒRIA BIOCULTURAL DE LES VARIETATS LOCALS DE LES ILLES BALEARS Climent Picornell

• General [769]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom