Climent Picornell

BIOGRAFIA DE PALMA, UNA CIUTAT ENVAÏDA

L'associació Palma XXI ha presentat el seu llibre Biografia de Palma, coordinat per Jaume Garau i Salas. D'aquí hi he manllevat -en alguns casos literalment- algunes de les consideracions que segueixen. L'obra té un subtítol i un leit-motiv: “Palma, una ciutat envaïda”. I no és únicament un joc de paraules i un gest de reconeixement al llibre de Màrius Verdaguer "La Ciutat esvaïda" de 1953, sinó també l'expressió d'un convenciment. Palma ha crescut per les successives invasions al llarg de la seva història i per la seva ubicació estratègica al Mediterrani occidental. Després de la romanització, de la conquesta pel califat de Còrdova l'any 902 i la conquesta catalana de 1229, en sorgeixen els recintes emmurallats i els edificis emblemàtics com la Seu, el palau de l'Almudaina, la Llotja o el castell de Bellver. Han deixat també empremta a la ciutat, la guerra de Successió, amb el Decret de Nova Planta el 1714 o les diferents desamortitzacions del segle XIX. Aquests fenòmens històrics desencadenaran una multitud de canvis urbans i socials, vestigis en els edificis, en la trama urbana, en la memòria dels ciutadans. Palma és la ciutat amb un dels centres històrics més gran d'Europa amb  més de dues-centes cases amb patis i un gran nombre d'edificis religiosos i té, encara, un enorme patrimoni. La incipient indústria turística dels "forasteros" proposada per Miquel dels Sants Oliver a 1891 i les transformacions que la ciutat impulsà en aquell temps, com l'esbucament de la murada i la construcció de l'Eixample, es veuran frenades per la Guerra Civil. Després sorgirà una nova classe política i econòmica -aliada amb els interessos del règim franquista per trencar l'aïllament internacional- que impulsarà el boom turístic dels anys 60 de la mà dels Tour Operators turístics estrangers, provocant canvis radicals en la morfologia de Ciutat, com les ampliacions de l'aeroport i del port. El corrent migratori  ha fet passar la població de Palma de 136.814 habitants l'any 1950 als més de 450.000 de l'actualitat. 

A l'Eixample es varen deixar de costat les regles dels plans urbanístics de Calvet i d'Alomar i va créixer de manera desordenada. A llevant, amb Can Pastilla i S'Arenal i, a ponent, des del passeig Marítim fins a Andratx, es transformaren les xarxes viàries de Ciutat que a poc a poc van constituint la metròpoli que ara coneixem i que agrupa el 65% dels habitants de Mallorca. Del nou creixement sorgirà una segona "murada", consistent en un anell d'autopistes que va començar els anys 50 amb el Passeig Marítim i continuà amb l'autovia de Llevant, passant per davant la Seu. Palma haurà passat de ciutat emmurallada, a ciutat expandida, amb una població multicultural. Forces potents influiran de manera decisiva en aquests grans processos. Si a 1960 arribaven a Balears 360.000 turistes, a 1985 n'arribaren 5 milions, el 2023 foren ja 18 milions. La crisi econòmica del 2008 va deixar ben clar que s'invertia comprant cases sense necessitar-les per viure, com inversió especulativa.

La recuperació econòmica dels països emissors de turisme després de l'epidèmia de Covid, ha retornat el creixement turístic i l'especulació immobiliària. Anam cap a una ciutat de més de 500.000 habitants i més de  20 milions de turistes a Balears, l'any 2030. Aquesta perspectiva genera gran inquietud, una ciutat feta a escala humana es va fent més gran i més ingovernable, amb dinàmiques que fan pensar en un possible col·lapse d'una ciutat que encara conserva part de la seva ànima. S'està generant el fenomen conegut com la "Síndrome de Venècia", que descriu com les ciutats neoliberals acaben essent plataformes urbanes al servei de multinacionals del turisme i deixant la vida residencial, sobretot al centre històric, però també a altres barris, pels estrangers i ciutadans que no poden o no volen fugir. La mort de la diversitat econòmica és l'inici de la mort d'un barri o una ciutat, com deia Jane Jacobs, en el seu famós llibre Mort i vida de les grans ciutats.

Es fa imprescindible reaccionar de cara al futur de Palma. Ciutats europees de diferent mida i característiques, però amb molt èxit de demanda turística, estan actuant i enfrontant-se amb el turisme de masses que les fa insostenibles. En aquestes ciutats hi ha moviments socials que han dit prou al creixement descontrolat del turisme i les seves conseqüències. Palma XXI és un d'aquests moviments socials que pensa Ciutat i lluita per un creixement cívic que posi com a prioritat la vida dels seus ciutadans.

Climent Picornell

PERE GARAU: BIOGRAFIA D'UN BARRI DE PALMA.

És el títol de l'excel·lent llibre escrit per Magdalena González Crespí i per Cristina Llorente Roca.

Pere Garau s’ubica al llevant de l’eixample de Palma, prop del centre històric, i el referent és el seu Mercat. Al mapa de Calvet de 1901 hi ha quedat marcat: dues places rodones unides per una de rectangular. Els seus carrers s'establiren sobre terrenys agrícoles i les primeres edificacions aixecades per famílies provinents de pobles de Mallorca, eren habitatges unifamiliars amb un hortet a darrera. Els anys 70 arribaren peninsulars que treballarien al sector turístic i, després, la immigració d'altres continents. Té prop de trenta-mil habitants, més que els catorze municipis del Pla de Mallorca junts.

Fou el meu espai de nin. Hi record els sementers de blat fins a la plaça Teniente Coronel Franco avui Miquel Dolç, vaig ser escolanet de la parròquia del Sagrat Cor, als Hostalets d'en Canyelles, la carnisseria de carn de cavall, la fàbrica de ses Sedes, nit i dia amb la maquinària en marxa, avui és l'Escola Oficial d'Idiomes.

Les autores fan una “Biografia” contada per la gent. És l'espai viscut, focalitzat en vivències i records. I ho han fet a partir de llocs referencials com els anomena Kevin Lynch a La imatge de la ciutat.  Quan la urbanització del barri començà, ho conta Margalida Bordoy, la vida era com la d'un poble. Però també sorgiren edificacions com la clínica Valdés, de Gaspar Bennàsser. La fàbrica de destil·lats de l'anís La Paloma. L'edifici de can Boira a la plaça de les Columnes, dissenyat per Jaume Alenyà que esdevindrà més tard Hostal Baleares. La Fàbrica Ponsa Hermanos S.A., 'Ses Sedes', contada per Joan Manuel de Lete Pisà, que feia mocadors i fulards, teixint seda d'Oriola, de Japó i de la Xina, més de 500 treballadors, el 90 % dones. La fàbrica Miret, (“Miret limón y naranja con piel de cristal” deia un primitiu anunci) contada per Carme Pons Massana. Els Miret des de 1868 omplien sifons, pinya i llimonades, el 1976 baixà la barrera al carrer Uetam. La fàbrica de pasta La Victoria Balear, de macarrons, fideus i burballes, contada per Antònia Fuster Martínez dins el seu record de sacs de farina i túnels per eixugar la pasta.

La plaça Francesc Garcia Orell, contada per Assumpta Mascaró i Toni Ramis, recull la figura de Josep Mascaró Pasarius, veïnat il·lustre. Dissenyada el 1934 per Guillem Fortesa i Pinya, té una doble columnata. El Bar Mónaco, història contada per Lluïsa i Guillem Villalonga Díaz.  Al final del segle XIX una francesa hi obrí un cabaret: Lo Mónaco. El 1929 el llogà com a cafè i barberia. El 1966 hi van Antoni Villalonga i Aurora Díaz (“la forastera que millor cuinava els plats mallorquins). Hi segueix una deliciosa història dels seus clients. Aina Noguera l'ha tornat a obrir amb èxit. El Bar Güell, contat per Paquita Barceló Quetgles. Fundat per Salvador Barceló, a qui li deien “en Güell”, perquè imitava al professor Güell que feia jocs de mans. A 1972 un sifó explotà sense ferir ningú. “Això és per anar a Lluc a peu!” -digué algú-. Trenta persones iniciaren així una de les peregrinacions més famoses de Mallorca.

El Mercat de Pere Garau, projectat per Guillem Fortesa fou inaugurat el 1943 en un solar que havia de ser el garatge dels cotxes de la funerària, la pressió veïnal ho impedí. És el “Llombrígol comercial del barri”. Ses Cent Cases, dues illetes d'edificis de planta baixa i un pis que iniciaren el 1924 un grup de carters amb la cooperativa La Redención del Hogar i una quota de dues pessetes setmanals.

El capellà Sebastià Arrom de la parròquia de sant Josep Obrer va fer pintar a Andreu Llodrà els catorze quadres del Via Crucis. Arrom fou també el creador del col·legi de Sant Josep Obrer. El llegat arquitectònic de Miquel Fullana i de Guillem Fortesa, el carrer Faust Morell... Per acabar, les autores remarquen altres personatges, com Jim Oliver (heroi de la meva infantesa, lluitador de “lucha libre”) o la cantant Estrellita Castro i el seu gran èxit “Campanera”. I així es va dissenyant el barri, amb fotografies, diagrames... 

¿Com serà el futur de Pere Garau, amb grans contingents d'immigrants,  amb un naixent procés de gentrificació, amb remodelacions peatonals discutibles com la del carrer Nuredduna? Les autores esperen que “projectes com el d'aquest llibre contribueixin a mantenir viva la història del barri, del seu caràcter i de la gent que hi participa dia a dia”.

Climent Picornell