jcmllonja | 05 Abril, 2005 21:48
(Dibuix :Andreu Terrades)
ELS TRES FILLS DE LES DOT.
Climent Picornell
És atribuïda a John Lennon, el membre assassinat de The Beatles, la frase o axioma següent : “La vida és allò que et succeeix mentre fas altres plans”. Ara miraré d’explicar perquè la trec a rotllo. El cas és que encara hi ha qui em convida a moderar taules rodones, a un servidor, que de cada dia és més immoderat i que està cansat d’haver de tenir coneixement pels altres. Però, vaja, tot sigui pels amics i pel suposat, i sospitós, prestigi que a un li han entaferrat damunt les espatlles. En un congrés que es feu la setmana passada sobre “Planificació Integral del Territori i el Turisme” i, en concret, a la taula rodona que vaig haver de moderar, “Quin model territorial de desenvolupament turístic volem ?”, amb assistents importants i amb experiència de govern i d’aplicació de les lleis, sortiren un parell de temes que em cridaren l’atenció sobre aquesta problemàtica.
Un dels intervinents, el president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Balears, es referí als “Tres fills de les DOT”. El vaig haver de corregir perquè un d’ells encara no havia sortit del ventre : era el PTI d’Eivissa i Formentera. Ara sí, dia 21 de març de 2005, l’ha aprovat el Consell Insular d’Eivissa i Formentera.. Fent un poc d’hermeneùtica senzilla, els diré que es referia a que les DOT (Directrius d’Ordenació Territorial, 1999) s’ havien proposat el tenir fills. En un principi més de tres, un per cada comarca de Mallorca, a definir, però que a la fi hagueren de ser un per a cada illa : el projectes de Plans Territorials Insulars (PTI). El de Menorca el 2003 ( amb un POOT davall el braç) i el de Mallorca el 31 de desembre de 2004; al d’Eivissa i Formentera -que el “Pacte de Progrés” no aconseguí parir- l’actual govern del PP de les Pitiüses, l’ha fet sortir. Un per a cada illa, s’haurien de semblar, fills dels mateixos i nombrosos pares i mares, però són o seran diferents. El de Menorca infantat per un govern d’esquerra, tripartit ( PSOE-PSM-EU); el de Mallorca, engronsat dins el seu bres per un partit de centre-nacionalista (UM), i el d’Eivissa i Formentera que ja veurem que serà, engendrat per un partit de dretes, el PP. El fet és que, com va declarar la presidenta del Consell Insular de Menorca, el “pacte” entre totes les forces socials havia estat una de les clàusules del consens del PTI de Menorca ; el Pla Territorial de Mallorca, com ha manifestat reiteradament la seva presidenta Mª Aª Munar, “és de centre, perquè no ha contentat ni a uns, ni als altres” i el d’Eivissa que haurem de llegir, però serà fi, vull dir que no serà mesclat, perquè no l’hauran pactat amb ningú ( després de passar les tramitacions pertinents, per supossadíssim).
El fet que fa reflexionar sobre l’Ordenació del Territori a les illes Balears, és que, mirin per on, les competències urbanístiques “reals” han passat a dependre dels consells insulars, i això ha conduït a fets com el que estam relatant, s’han donat eines planificadores del territori distintes per a cada illa; ni millors, ni pitjors, sinó diferents, com deia aquell. El PTI d’Eivissa i Formentera, quan s’aprovi, tancarà la bòveda d’un edifici bastit a cop de normativa territorial i urbanística i que s’ha anat fent a premudes. La LOT ( Llei d’Ordenació del Territori ) que havia de ser la llei marc territorial de Balears es va aprovar el 1987, tot i que modificada després. En ella es preveia la redacció de les DOT, que s’aprovaren dotze anys més tard, poc dies abans de que el PP perdés les eleccions i pujassin a governar les esquerres –perquè UM així ho volgué-; les DOT havien de preveure els PPT ( després es digueren PTI ), integrar els PDS, (Plans Directors Sectorials : per ordenar els sectors com els transports, l’energia, el fems, el turisme, les telecomunicacions, els camps de golf, les pedreres... ), tenir esment dels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals, etc. Els Plans Directors Sectorials, per posar un exemple, s’anaven redactant a mesura que feien falta, és un dir, o quan no es podia esperar més, sense tenir la cobertura de les DOT, que havien de donar com el seu nom indica directrius als PTI, ja que aquests havien de ser plans d’ordenació integrals de cada illa, que s’han aprovat, com hem vist abans, en 2003, 2004 i 2005. Quasi vint anys de lleis territorials, pensades en efecte cascada, de la més general a les més particular, però que no es van fer així : s’ha anat fent la casa per la teulada, un dia una finestra, un altra una escala, sense que els pisos de la finca estassin dissenyats. Mentre, el territori de les illes s’anava modificant, de vegades per un “urbanisme difús” i irresponsable. Un desordre, amb el perill de que l’edifici s’esfondràs o de que algú patinàs per una escala, sense arrambador. Efectivament, però, com he dit més d’un pic, la realitat, el dia a dia, fa a les illes Balears, molta més via que els dissenys i les planificacions. I els models territorials es van dibuixant pràcticament tot sols i després, s’ha de córrer a solucionar els problemes generats, ja sigui amb grans infrastructures o mirant d’aturar el creixement descontrolat. Vet aquí el perquè de la cita introductòria de John Lennon a aquest article, i que en el nostre cas hauria de dir : “La realitat territorial de les illes Balears és allò que succeeix mentre es fan altres plans”. Vull dir amb això que si la normativa no hi és, la cosa no s’atura i sorgeix un model, no volgut, no desitjat. O sí. Segons per a qui. I si a això hi afegim que les moratòries, necessàries i obligatòries pels planificadors, s’allarguen, no fan més que afegir inseguretats jurídiques diverses a irregularitats jurídiques diverses.
D’això varen anar les conclusions de la taula rodona esmentada : de la paradoxa de que un pic a punt d’acabar-se el constructe legal de l’Ordenació Territorial a les Balears, no era com per fer repicar campanes. Va ser el que vaig trobar més sorprenent, que al final hi hagués un acord, gosaria dir que unànime, en dues coses. Una, que molt bé que l’edifici legislatiu i normatiu de l’ordenació del territori i l’urbanisme estàs acabat a les Balears, després de vint anys d’autonomia planificativa -quan surti del ventre parlamentari el PTI d’Eivissa i Formentera- però que sense una fortíssima disciplina urbanística : res de res. Aigua torrada. Els primers morosos a l’hora de complir les normatives són, en principi, els propis ajuntaments, i no en parlem dels particulars avesats encara a la laxitud en el control de l’urbanisme. I, per acabar, el repicó, també tothom d’acord : convendria amagrir el corpus legislatiu territorial. Massa lleis, massa complicades, massa normativa superposada; valdria més una nova i única llei, més resumida i senzilla. Una cosa més bona d’entendre que tantes normatives complexes. Vint anys fent lleis d’Ordenació del Territori a Balears, i quan surti la darrera, convendria, diuen, fer-ne ja una de nova.
No es creguin, les persones que han duit endavant les redaccions d’aquests planejaments es mereixen el meu respecte. És molt complicat i s’ha de tenir valor per proposar normatives territorials i urbanístiques a les Balears. Siguin les que siguin i hi estigui, un servidor, d’acord o no amb el que proposen. Hi ha exemples de pactes polítics que no gosaren treure la seva, i especificar el seu model territorial. Però ja ho veuen. Ara a esperar que se publiqui el PTI d’Eivissa i Formentera i l’on demà, ja ens podem posar a refer totes les clàusules i articulats de la planificació. Posats a ajudar, es podria fer una llei amb un únic article : “vostès vagin fent, que nosaltres ja farem, després”. Ja sé que amb sarcasmes no s’adoba res, però és que això ha estat com qui posar pegats foradats.
jcmllonja | 03 Abril, 2005 13:48
HAIKAIS MALGARBATS. Sèrie : Les dones. Haikai nº 16.
Sols record de tu una tristor desmesurada,
contrapunt d’unes rialles excessives.
Els teus orgasmes fingits, el teu amor sincer.
Il.lustració : Guillem Mudoy. Text : Climent Picornell.
jcmllonja | 01 Abril, 2005 17:07
HAIKAIS MALGARBATS. Sèrie : SOBRE QUALSEVOL COSA. Haikai nº 55.
Tanmateix, com l’écriture automatique,
l’àvida dòlars i tot allò.
Irremissiblement pedant, com tú mateix.
« | Abril 2005 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |