Categoria: General
Castellanades i Mallorquinades. De què i de qui s’en riuen? Climent Picornell “No me mates con tomates / Mátame con baquelado / No lo pongas en remoco / que a mi me gusta selado”, recitava madò Barbara Xipona de Llorito. Rellegia, d’una...
ELS NOSTRES JARDINS D’ALTRI . Climent Picornell Durant molts d’anys vaig ser director de la revista cultural “EL MIRALL”, amb més voluntat que mitjans. Època de la qual guard...
( "Nit i Dia", 1948. imatge del fenomenal Mauritius Cornelius ESCHER, 1989-1972) El territori dels somnis Climent Picornell Vaig amb un cotxe dels qui ja no es fabriquen –un Renault 4/4- i un pintor molt conegut, en Miquel Barceló, em...
Fou en Joan Company qui, fa uns anys, em dugué a l’estudi d’en Xisco Fuentes al barri antic. Ens mostrà la feina que estava enllestint, apressat : capturar l’antic barri de la Gerreria de Palma, que estava desapareixent davall la maquinària urbanitzadora. De tornada a casa vaig...
(Base militar del Port de Pollença, Mallorca, any 1938. Hidroavions italians CANT Z - 506 en reparació ) Si no és al "Google", no existeix ? CLIMENT PICORNELL Aquesta frase que vaig llegir fa pocs dies als diaris és una paràfrasi d'una altra d'en Marshall MacLuhan, qui per...
La Rurbanització i la “Mallorca profunda”. Climent Picornell Ni Ciutat, ni la mar, ni l’estranger. He passat els meus darrers dies de vacances amb dedicació “full time” a l’estiu de l’interior de Mallorca. Damunt el turons he...
Al McDonald’s falta gent ! Climent Picornell. Havia titulat l’article “Al McDonald’s, que fa figa!”, però ho he trobat exagerat. I, al mateix temps, fer figa, que vol dir –és un aclariment per a les noves generacions- que fa ull, que s’esboldrega, en...
La “hache” de Maó. Climent Picornell La “hache” de Maó, la “zeta” d’Eivissa, la “i” d’Andratx, la “te” de Cala Rajada, la “y grega” de Llucmajor, la “ese” de Pollença, etc., etc… en podríem fer un rosari, al qual afegir la “ch” d’Elx o la “e” de Girona. Lletres...
The Beatles i el “Sergent Prebe-Coent” Climent Picornell. Els rànkings, aquestes classificacions que surten cada dia i a les que som tan afeccionats els humans, ordenant del més gros al més petit, del més alt al més baix, del més dificultós al més...
(Imatge de Guillem MUDOY ) LA IRONIA I EL DESTÍ . El mestre Lliteras, batiava els al.lots amb un malnom particular. “Camaiot” ( perquè sempre en menjava), “Satan”, “S’arrossaire”, “La mief” perquè era coix (?), “S’aucellet”... “S’aucellet” ho era perquè un dia el...