Categoria: General
Nosaltres, els mallorquins / nosaltres, els valencians / nosaltres, els fusterians Climent Picornell Fa cinquanta anys The Rollig Stones feren el seu primer concert, es fundà l’Obra Cultural Balear i s’edità Nosaltres, els valencians...
Espais escrits i cartografies literàries (“Entre la vinya i el fonollar”) Climent Picornell “La claror cau verticalment, com un ganivet, damunt les teulades del pavelló d’infermeres. La voravia de la barana, que tanca el recinte...
Postals de Palma ( What is the city but the people?) Climent Picornell Era Shakespeare qui es demanava que confegia la vida urbana : “Què és la ciutat, sinó la gent?”. Idò això. Crema el sol ara que el dia és llarg i...
Apunts del Pla de Mallorca amb personatges d’un funeral. Climent Picornell Faig temps al cafè abans d’anar al funeral , lloc d’encontres amb gent que fa estona que no veus. M’assec amb l’amo en Toni de son Verdereta un home amb un...
Observatori (fotogràfic) del paisatge de Balears Climent Picornell La gran majoria de les llengües del món no tenen cap paraula per dir ‘paisatge’ . Sembla que és perquè no els fa falta. El que avui en diríem paisatge...
Jardins d'altri, pel juny Climent Picornell Agaf el que trob interessant de per aquí i de per allà, confegint els meus Jardins d'Altri , esburbats i pretensiosament erudits. De t otes les...
Les possessions de Mallorca: cadàvers exquisits? Climent Picornell ”Les possessions han estat fins a dates relativament recents els grans eixos articuladors del paisatge agrari de Mallorca i una unitat d'estudi per a entendre el món rural", diuen els...
Temps d’aforimes Climent Picornell “Totes les religions s’assemblem per la bacina” (Jules Renard); “El diable és molt optimista si creu que pot fer a la gent pitjor del que ja és” (Karl...
Postal de Palma des del raval de Mar Climent Picornell He esperat per redactar aquest article que l’embat remogués les cortines dels meus balcons i el fullam de les palmeres, ara florides, de la plaça de la Llotja. Nulla ethica sine aesthetica....
Robert Crumb a París Climent Picornell Sempre m’havia agradat Robert Crumb (Filadèlfia, 1943), però el consumia una mica d’amagat. Comprava els seus llibres, tebeos gruixats, però no els deixava massa a la vista, com si...