jcmllonja | 02 Març, 2009 20:10
Bob Dylan a Formentera?
Climent Picornell
Ja sé que són dèries d’un ‘freaky’ vell com un servidor, però va pasturar realment Bob Dylan per Formentera o és un altre d'aquests ‘bluffs’ que van passant de mà en mà? Algunes circumstàncies m'han fet variar el meu punt de vista, però no la convicció de què no va romandre a cap molí de Formentera, l’estiu de 1967. La història és com continua. Bob Dylan, ja ric i molt famós -ha publicat una de les seves obres mestres, el doble long play Blonde on Blonde-, el 29 de juliol de 1966 té un accident de moto a bord d'una Triumph 500, no s'ha acabat d'aclarir si es fa molt de mal o és l'excusa per desaparèixer una temporada, estressat per la tensió de la fama. Segons es desprèn de les biografies que he llegit, no sortí de Nord Amèrica, “m’havia retirat i vivia com un eremita”, ni es mogué del redol on vivia. Es va canviar de casa, la seva filla Anna nasqué l’estiu, va assajar amb alguns components del que després seria The Band, conta R. Robberston que enregistraren les “cintes del soterrani”, preludi del següent disc John Wesley Harding, un altre dels clàssics i dels canvis que feu Dylan en la seva astronòmica carrera. Fins que a l’octubre del 67 retorna a Nashville, enregistra JWH, i el gener de 1968 reapareix en públic en un concert homenatge a un dels seus referents, Woody Guthrie, que havia mort feia uns mesos.
Hi ha, a la vegada, una història paral·lela que situa el geni passejant per l'illa i vivint en un molí de La Mola, justament mentre complia a Formentera 26 anys, maig de 1967. Cap documentació gràfica en absolut de la seva estada, ni influències indirectes a la seva obra posterior, ni tan sols a través de la lectura d'una cançó que parla d'un molí, que no és un molí sinó una talaia ( All Along the wachtower, per cert, amb una versió acollonant de Jimi Hendrix). Darrerament han sorgit algunes proves indirectes de què hi va ser i que un servidor no ha pogut contrastar per circumstàncies curioses. Ja m'havia interessat per l'estada de Dylan a Formentera, juntament amb la d'alguns cantants famosos, en aquells moments, per les Pitiüses. De Joni Mitchell, Nico de The Velvet Undreground, Pink Floyd, King Crimson, Mike Oldfield, Frank Zappa, Eric Clapton, Bob Marley, John Anderson de Yes... hi ha material fotogràfic o alguna cançó o alguna iconografia: Molins, Es Vedrà, “Formentera Lady”. El darrer que ha manifestat que hi va ser és James Taylor, un dels meus cantants favorits, company de Carole King amb el seu You’ve Got a Friend; Taylor -El País, Formentera en el recuerdo, Manuel Cuéllar- recordava perfectament que un dia la barca de Formentera a Eivissa -supòs que devia ser la Joven Dolores- el va deixar; a la matinada, amb un al·lota dormint arrepitada a ell, se'n va tèmer que s'enyorava i composa amb quatre grapades Carolina in my mind: el record de Formentera era viu quaranta anys després. Un altre element a afegir a la llarga marxa de personatges que arribaren dissolts amb la riuada de hippies, "peluts", primer mal vistos i després part de la imatge d’aquestes illes. No passa el mateix amb Dylan, que, tanmateix, ha quedat incorporat a totes les guies i citacions de famosos a l’illa, però ni fotos, ni referències sustentables a les seves biografies, ni tampoc a la seva obra.
El fet de veure James Taylor tenir un record viu de Formentera i llegir que un periodista sol·licitava “del joven e innovador Consell Insular de Formentera la dedicación de un espacio público o cultural con el nombre de Bob Dylan”, em van reverdir l’interès. Ja he sabut a través d'una autoritat del Consell de Formentera que no feien comptes fer-li cap "monòlit” semblant al de Jules Verne prop del far de La Mola. Primer de tot, la cosa no quadra: tots els seus biògrafs el fan ésser , de juliol de 1966 a la fi de 1967, amagat prop de Woodstock, neix una filla mentrestant, el seu tarannà antifeixista seguidor de Lorca no el fa un candidat a venir a l'Espanya franquista, C. Rollanson al seu documentat treball “Solo soy un guitarrista”, Bob Dylan in the Spanish – speaking world, no diu res de res de l’estat espanyol, fins al seu primer concert a1984. I a més, les cançons del seu disc John Wesley Harding res tenen a veure amb Formentera, ho explica ell mateix, ni “Vaig somniar que veia Sant Agustí...” té a veure amb cap llogaret de l'illa, de cap manera. Seguint amb la ‘trola’ o veritat, es continua diguent que si Dylan anà a Formentera fou per indicació d'algú relacionat amb Robert Graves, amb un feix de llibres que li va donar el també poeta Allen Ginsberg i que quan Dylan se'n va tornar els va deixar a Robert Lewis Baldon (1920–1997) que hi tenia una espècie de biblioteca oberta. “Vaig conèixer Graves a Londres, passejarem plegats per Paddington Square” i sí, Allen Ginsberg li dona llibres, però els hi dona en mà poc temps després del seu accident i se sap un per un de qui eren: Rimbaud, Lorca, Blake, Whitman... Tot plegat em feia olor d'un trencaclosques que algú havia ensamblat. Mentre cavil·lava això, un amic m'informa que pel Canal 33 un personatge formenterer manifestava que ell va jugar a escacs amb Bob Dylan dins la Fonda Pepe. Vaja! Ara em quedaven més fils a lloure: el personatge dels escacs i els llibres que, suposadament, Dylan deixà a l’illa. Coman a Canal 33 que m’enviïn la cinta i el personatge -que és Pius Tur i Mayans- diu exactament, des de el minut 36 al 38, que sí, que jugava a escacs amb Dylan, amb un grup d’amics. Ningú d'aquest acompanyants imprecisos ha dit mai res de Formentera, que es sapi. Pius Tur i Mayans solia anar al Bar Cristal de Palma. Vaig anar-hi no sé quantes vegades, per demanar-li aclariments - com anava vestit Dylan, de què exactament parlaren, amb qui anava, si va tocar la guitarra algun pic...- quan, al cap de pocs dies, vaig veure l'esquela de Pius Tur als diaris. S'havia mort. Coneixia Tur de la Universitat, era professor de música, havia estat Conseller de Transports en un dels governs del PP de Gabriel Cañellas, l'affaire del Túnel el resquillà. Ara mort, poc podré aclarir. Al cap de poc dies vaig veure també l'esquela de la seva dona. Vegin la noticia de la mort de Pius Tur en alguns mitjans: “Mor el formenterer que jugava a escacs amb Bob Dylan”. És una situació estranya, per res del món vull fer mentider Pius Tur -només em faltaria aquesta- però li hagués volgut demanar si, tal vegada, es confongué de cantant... ell li diu “Bobby”, cosa que irritava Dylan, ell era Bob, no Bobby, jo que sé...
Quan als llibres que suposadament deixà Dylan, la biblioteca de Baldon amb més de 22.000, està en procés de catalogació o una cosa semblant. Quina feinada aclarir si algun llibre du anotacions que s’hi puguin atribuir. O esbrinar si algú més que Tur el veié a Formentera. O la de demanar-li a Dylan mateix! No he acabat la meva pesquisa. Encara que, si realment Dylan hi hagués estat a l’illa, no estaria de més fer-li alguna cosa de reconeixement. Sempre ajudaria a Formentera.
__________________________
Fotografia: Cap de La Mola ( Formentera ) per BENNY TRUTMAN
Jesús GM | 04/03/2009, 12:30
El Bob Dylan de Formentera y de La Mola es, o era, el ceramista Gabrielet. Un tipo estupendo que me invitó a vino y a comer (gran cocinero) hace 25 años. Un tipo estupendo, ni siquiera necesitaba ser Bob Dylan.
Un abrazo
amagatotis | 11/03/2009, 13:58
"El momento más entrañable del documental, dirigido por Jordi Turtós, es cuando el profesor y ex político Pío Tur i Mayans habla de cómo jugaba al ajedrez en la Fonda Pepe de Formentera con Bob Dylan. El músico se refugió en Formentera tras un accidente y durante su estancia en la isla vivió en un molino de la Mola. Cuando volvió a los escenarios, bautizó su siguiente trabajo con el nombre de una obra de San Agustín que leyó en la isla."
Si aquesta és l'única prova sense més testimonis, sense cap fotografia i, sobretot, amb la NEGATIVA del cantant, ja són ganes de jugar a fer fantasies!
Dani Garcia | 26/03/2010, 15:20
Creo que Bob Dylan estuvo en Formentera. Conocì en 1968 a Pep Tur de la Fonda Pepe quien me dijo que Dylan era "transportado" de un lugar a otro por un britànico que tenìa automòvil, no era de los "peluts", Dylan ya era millonario en aquel tiempo. Pero como muchos otros "ricos y famosos" decidiò escapar de la presiòn, su ex-mujer Sarah lo contò en alguna entrevista.
Tambiem el periodista Jesus Torbado hablò sobre la estancia del cantautor en Formentera. Hace mas de 40 años que no vuelvo a Formentera, pero en el contexto de la vida de Dylan y de la isla con los jovenes expatriados en aquellos años no puede sorprender la veracidad de la historia.
laura | 30/06/2010, 15:03
perdona pero el que pedía un monumento una plaza o algo así a bob dylan, yo lo leí, no es periodista.
Carmelo Convalia | 23/07/2010, 15:13
Me gustaría compartir información contigo sobre Bob Dylan, Formentera, Pio Tur,etc....
Rosa Canyelles Pons | 30/08/2015, 07:14
Jo estava quasi segura que havia vist i sentit Bob Dylan tocant la guitarra a Port de Eivissa als Valencianos el
Juny del 69.
Pot ser ho imaginas
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Formentera
a | 03/03/2009, 18:39
Gràcies