Climent Picornell

MIQUEL BAUÇÀ ( 1940 - 2004 ó 2005). Climent Picornell

jcmllonja | 13 Febrer, 2005 00:37

Miquel Bauçà ( Felanitx 1940 – Barcelona 2004 ó 2005 ?)

He sabut que havien trobat en Miquel Bauçà podrint-se dins ca seva. Devia fer dies que era mort. No cal dir que ara en sentirem a dir de tots colors i volaran els adjectius per intentar definir-lo.

Un servidor té tots els seus llibres ( la qual cosa no vol dir que els hagi llegits, sobretots els dos darrers, potentíssims i feixucs) i esper els que vendran, del qui, sens dubte, ha estat un dels majors escriptors de la llengua catalana.

A la seva bibliografia hi apareix "Cant Jubilosos" com un llibre de 1970. És l’any de la seva edició. Però, en realitat, és la seva primera obra. Escrita, probablement als devuit anys, l’any 1958. Fou editada per José J. de Olañeta, l’any 1970, a la "Col.lecció Pentaleu" dirigida per "s’arraconer" Jaume Bover ( avui per Tànger).

A la darrera pàgina diu : " CANTS JUBILOSOS de Miquel Bauçà, fou guardonat l’any 1959 amb el Primer Premi al Certamen en honor de la Mare de Déu de Sant Salvador de Felanitx, en el XXVè aniversari de la seva Coronació Pontíficia, organitzat per "Radio Juventud de Felanitx".

Així, idò, Bauçà ho degué escriure abans dels 19 anys, ja es fan notar tot un seguit de coses detonants ( i d’influències ben directes ).

L’edició és de dos-cents exemplars, numerats. Una espècie de raresa primerenca.

Val a dir que en vaig trobar una resta d’edició i la vaig comprar tota. He anat regalant aquest llibre als meus amics, me'n queden, encara, mitja dotzena. He tengut la tentació, avui, de començar el foc -estelles d'un ametller- amb un d’ells, però més que un homenatge, m’ha parescut que faria de Carvallo de pa-en-fonteta i ho he deixat anar.

Seguidament penjaré un d’aquests cants jubilosos al bloc, el titulat "La sutura sempre és lenta", il.lustrat per un altre dibuix de la sèrie "Bollats" d’en Guillem Mudoy.

 

( "Passador de pena". Sèrie : "BOLLATS". Imatge d'ordinador MAC. Guillem Mudoy. 2005 )

LA SUTURA SEMPRE ÉS LENTA

La sutura sempre és lenta

quan es té la cara lassa. A voltes només la menta

o l’abella brunzenta pot alleugerir la nafra.

Si la commoció tan interna, salvatge

Que no pugui una sola espira

sols il.luminar els caires

vendrà la deseperança.

Els fills rebotaran lleugers de la nostra cosa.

Nosaltres amb les dents ben estretes

ens decantarem la palla que fa temps portam dins l’ull

perquè s’insinuï la llàgrima.

El nostre cervell sarà talment una sitja,

un trespol o una llivanya...

Les visions seran aspres, desiguals, irremeiables.

El pòrfir i el banús seran visió llunyana.

Els hipogeus i l’asfòdel

seran la lleu confiança que resti

dins les entranyes de tots als qui com jo

no es vol cloure la nafra.

La sutura sempre és lenta i a voltes irremeiable.

La sutura sempre és lenta

quan és té la cara lassa.

Miquel Bauçà.(1959)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb