Climent Picornell

300 "MEL I SUCRE" I EL SETGE A LA PREMSA FORANA. Climent Picornell

jcmllonja | 13 Juny, 2005 20:40

Dues notícies encadenades. Per una part, la revista local del meu poble, "MEL I SUCRE" de SANT JOAN de Mallorca, celebra la sortida del seu nombre 300, vos adjunt l'article que hi sortirà publicat, la setmana que vé. Per un altre part l' "ASSOCIACIÓ DE LA PREMSA FORANA DE MALLORCA" ha publicat una editorial conjunta de les 46 publicacions locals que en fan part, en la qual s'acusa al Govern de les Illes Balears i al Consell Insular de Mallorca de retirar-los la seva publicitat institucional i diverses ajudes,  amb la qual cosa han agreujat la seva precarietat; també adjunt aquest editorial titulat "El setge a la premsa forana".


MEL I SUCRE ( “300”) , una bona eina de comunicació.

Climent Picornell

La Premsa Local, la varietat comunicativa de petites publicacions que informen dels entorns més propers -aquí a Mallorca se l’anomenà “Premsa Forana”- ha tengut un paper molt important en la vehiculació de la informació. Cada una de les publicacions en el seu redol d’influència,  i un paper més transcendent si les analitzem en el seu conjunt. MEL  I  SUCRE és una d’elles, des de fa molts d’anys i des de fa tres-cents números.

Aquestes publicacions periòdiques, la majoria d’elles mensuals, tengueren un creixement important amb la venguda de la democràcia, durant el post-franquisme, de tal manera que els anys vuitantes circulava la xifra de trenta mil exemplars mensuals, entre totes elles (una quarantena), que augmentà a finals dels anys noranta a més de cinquanta mil. La seva repercussió s’avalua entre els 100.000 i els 150.000 lectors, tot i que el càlcul d’aquesta xifra és dificultós, dona una idea de la seva transcendència. La majoria d’aquestes publicacions,  lligades a associacions sense ànim de lucre, es publiquen en català. Aquestes són dues de les virtuts que cal reconèixer. Han apropat a la gent la informació més directa, cosa que deixaven de banda els diaris, per exemple, i, a falta de premsa en la nostra llengua, ocuparen aquest espai i familiaritzaren molta gent amb el català als mitjans escrits. L’ “Associació de la  Premsa Forana “, amb seu a Sant Joan, és el seu referent. No sense problemes, en aquests anys de canvis, amb la irrupció d’altres mitjans de comunicació i amb les dificultats, sempre inevitables, però evitables, de la supervivència d’aquest tipologia de projectes basats, encara molts d’ells, amb la cessió gratuïta d’esforços d’un grup de gent, com és el cas de MEL I SUCRE a Sant Joan. La necessitat de subvencions, o de subscriptors, o de publicitat, o  l’adaptació als nous mitjans d’impressió són alguns del problemes amb els quals es toparan de cada vegada més aquesta tipologia de canals comunicatius, que, sense dubte, acompleixen un servei, ara per ara, insubstituïble, tot i que convendria que s’adaptassin, progressivament, a les noves tecnologies i molt en concret que omplissin el seu espai a Internet, sense deixar el seu redol.

MEL I SUCRE ha acomplert en els seus tres-cents números aquestes dimensions anteriors i alguna més. Ha informat de Sant Joan i ho ha fet en català, però a més a més, ho ha fet amb “professionalitat periodística”, separant adequadament la informació de l’opinió particular o partidista. Amb les topades conseqüents que això comporta. Hi hauria d’afegir dues virtuts més, que converteixen MEL I SUCRE en un dels millors productes que es fan en aquesta franja informativa. La primera és que ha estat persistent, si bé ha passat diverses etapes, i diversos equips de gestió. Vull  ressaltar la tasca d’en Joan Font, que desde el primer dia hi col.laborà, i durant molts d’anys aconseguia “finalitzar” i “fer arribar” el producte a les llars santjoaneres i ho personalitz amb ell i hauria d’augmentar el nombre i els noms de més gent, ja ho sé. Però moltes d’aquestes tipologies de publicació, o desapareixen, o baixen la seva freqüència i, gran part de la seva efectivitat informativa, rau en què surtin quan toca : si és cada mes, idò cada mes. I en segon lloc, MEL I SUCRE és un producte de qualitat, ja he esmentat la seva qualitat conceptual, però em referesc ara a la seva qualitat d’imatge i d’impressió, amb això ha demostrat una adaptació al món de les noves tecnologies, fruit de la connexió d’alguns del seus redactors amb les tasques professionals de l’impressió, la composició i la imatge gràfica. Alguns productes de la premsa forana tradicional no  l’han feta a aquesta adaptació, en més d’un sentit.

Així ho veig, MEL I SUCRE , nombre darrera nombre, s’ha convertit en una vertadera crònica del que ha passat al poble de Sant Joan de Mallorca, ho ha fet en la llengua del poble, el nostre bell català de Mallorca, i ho ha sabut fer amb un alt contengut conceptual; evolucionant desde les primeres revistes ciclostilades, passant per  les fotocopiades, fins a ara mateix, imprès a tot color en les cobertes i les contracobertes –on hi vehicula una fotografia del seu col.laborador ja desaparegut, el fotògraf santjoaner Climent Picornell- i amb un alt grau de qualitat tècnica en el seu interior.

Dimensionat, és un adjectiu que es sol emprar per aplicar a les infrastructures  que són adequades a la seva funció i sobredimensionat quan s’excedeixen. Deixin que usi l’adjectiu de sobredimensionat per aplicar-ho, en aquest cas positivament, a la revista MEL I SUCRE. Sempre que la rep trob que sembla una revista d’un poble molt més gran, podria ser perfectament un setmanari d’una ciutat cap de comarca. Tot un luxe pels santjoaners, del qual en gaudim gràcies a  la dedicació d’un grapat de persones. Per molts d’anys. I a pensar ja en el nombre 301, que aquesta és una de les servituds del periodisme i de la informació.


(Seu de l'Associació de la "Premsa Forana de Mallorca" a Sant Joan)

Editorial Conjunt de les 46 publicacions de la PREMSA FORANA DE MALLORCA
EL SETGE A LA PREMSA FORANA

Vivim una època en què la comunicació travessa un moment d’esplendor. Mai cap societat no havia estat tan connectada a la resta del món per saber què passa, ni havien existit mai tants instruments al seu servei: des de la televisió al telèfon mòbil i els missatges, passant per internet, els diaris gratuïts, la premsa escrita, les revistes...
Les institucions de les Illes Balears, ben atentes, han captat aquesta aparent facilitat per arribar al ciutadà i han augmentat el pressupost dedicat a comunicació i a publicitat. Els gabinets de premsa han proliferat espectacularment, les campanyes publicitàries són constants, s’han destinat partides importants a subvencions als mitjans de comunicació i... fins i tot, s’han creat una ràdio i una televisió públiques per ser present, el Govern, en el pastís comunicatiu i tenir-hi una veu pròpia, sense intermediaris.
Intencionadament oblidades pel poder, però reconegudes pel poble, han restat marginades una cinquantena de petites publicacions que romanen fora de les campanyes de publicitat i dels augments dels ajuts institucionals que monopolitzen mitjans més potents. La Direcció General de Política Lingüística del Govern Balear ha deixat de convocar els ajuts econòmics per a la premsa en català. El Consell de Mallorca ha fulminat els dos convenis amb els que finançava una part simbòlica de les despeses d’impressió de les publicacions de la part forana de l’illa. Les institucions en general es neguen a inserir les seves campanyes publicitàries, teòricament de l’interès de tots els ciutadans, a la premsa forana.
Però la premsa forana -i tu, amic lector, ho sabràs millor que ningú-, és una de les baules més importants en el procés comunicatiu de tot mallorquí, perquè t’informa d’allò que més t’interessa, que és el que passa el teu voltant més immediat, al teu poble, a la teva gent, a tu mateix. És el que més t’afecta.
El 60% de la població mallorquina és lectora d’alguna de les publicacions de l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca. A l’any editam 1.600.000 exemplars, 35.000 pàgines diferents –la pràctica totalitat en català- dedicades als pobles i a la seva gent. Som 1.200 persones que hi treballam, quasi totes sense cobrar res a canvi, però es necessiten 5 milions d’euros per mantenir aquesta estructura comunicativa tan nostra i tan arrelada, com ho prova l’existència de mitjans amb més d’un segle de continuïtat.Volem denunciar una situació d’injustícia envers les 46 publicacions agrupades a l’entorn de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, assetjades tant pel Govern Balear com pel Consell de Mallorca amb la clara intenció de fer-nos desaparèixer.
Volem denunciar que les institucions no protegeixen el ciutadà, que té dret a rebre informació veraç d’allò que succeeix al seu voltant a través dels mitjans de la part forana de Mallorca, que es volen fer callar.
Volem denunciar que ni el Govern ni el Consell no són favorables al que diu la Llei de Normalització Lingüística sobre el dret del ciutadà a rebre informació en llengua catalana, perquè han eliminat els ajuts a la premsa en català.
Volem denunciar que els nostres polítics es miren l’illa des de Palma, i com que la premsa forana a Palma no hi té gaire transcendència fan com si no existís.
Volem agrair als nostres lectors i anunciants la seva fidelitat al llarg de tants anys. Ells ens coneixen, saben que el de la premsa forana és un periodisme ben fet, exacte i precís. Si no fos així ells ho haurien notat i ens haurien deixat de llegir.
Demanam una rectificació tant del Govern Balear com del Consell de Mallorca, perquè estan posant en perill tota una xarxa comunicativa insubstituïble, fonamental per les relacions humanes, socials i culturals dels 46 pobles en els que som presents.
I demanam una protecció més duradora i menys arbitrària de les publicacions locals a través de la redacció d’una llei reguladora de les subvencions als mitjans de comunicació, així com de les campanyes de publicitat de les administracions adreçades a tots els ciutadans, i no només a una part de la societat.



General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb