JOSEP MELIÀ I PERICÀS ( 1939 - 2000 ). Climent Picornell.

jcmllonja | 07 Juny, 2005 09:37

He llegit, a un llibre de memòries personals, editat no fa gaire, uns comentaris, cainites i despectius, sobre Josep Melià. I sobre "altres Melià", igualment injustos i durs. Un servidor que va ser amic d'en Josep Melià, vaig pensar : ja hi tornam a ser, amb el reduccionisme absolut del blac o negre, la fantasmagoria maniquea dels mallorquins. I tanmateix ja ho sé, ni tots som tan bons, ni tan dolents. Era també el cas d'en Melià. Com deia J P Sartre : "Tots som un poc botxins, i un poc víctimes". Amb motiu d'aquesta lectura he volgut recuperar un article que vaig escriure per l'homenatge que li varem organitzar, poc abans de la seva mort. Vaig punyir molt perquè el fessin doctor Honoris Causa de la Universitat de les Illes Balears i no me'n penedesc.

És també molt interessant un video que va enregistrar el Servei de Recursos Audiovisuals de la UIB , el podeu veure clicant aquí (35 minuts),a can Jaume Sureda a Artà, amb en Jaume Morey, n'Andreu Manresa i jo mateix de contertulis.

Breviari per a ús de melianites

Climent Picornell

La presentació recent d’un video sobre Josep Melià, m´ha fet rescatar de l’oblit un text que vaig escriure amb una certa frissor, una espècie de divertimento. Aquest, en forma de breu diccionari fou confeccionat amb motiu d’unes xerrades d’homenatge a Josep Melià que organitzà la UIB. En un principi havia armat un document que venia a ser un avanç d’un estudi crític de les cinc edicions que s’han fetes, per ara, de l’obra “Els Mallorquins”. Un malentès amb els organitzadors em va fer canviar el tema ràpidament i com sempre, excuses de mal pagador, vaig engirgolar aquest, per dir-ho pietosament, apressat i mestallat breu diccionari. Mestallat perquè, tot i que majoritàriament és entrellucat de l’obra d’en Melià -cites novel.lades, versos seus, declaracions a entrevistes- hi ha algunes citacions que no són seves, sinò meves, altres manllevades i d’altres que són absolutament apòcrifes. El bon sentit els farà destriar les unes de les altres.

Alcortà : Territori inexistent. Entre Artà i Alcanada a Alcúdia ( Per anar d’un a l’altre s’ha d’haver passat, inevitablement, per Madrid).

Burgesia : Classe social que a Mallorca cerquen i esperen, encara, d’asseguts. Arreplegament de nous rics. No han assumit cap rectoria social. Funcionen com un sindicat de pidolaires. No dubten en consumir territori i col.locar a fora els seus excedents.

Covard : Perquè cal ésser covard ? Per sobreviure.

Ciutat : Oposat a part forana.

Duchesse frisée : Cadira llarga de dues peces desiguals dividida en dos element ajustables. De vegades hi ha al.lotes que s’hi ajeuen, nues.

Enyorança : La nostra malaltia nacional.

Fuster, Joan : Proleguista de la primera edició d’ Els Mallorquins, on es manifesta sobre l’excés de poetes a les nostres terres i la manca de reflexions cara a cara.

Germà o Germana Gran : Com el Big Brother orwel.lià, la por al futur, la pèrdua del batec de la nostra societat civil.

Geomètrica : Tipologia de progressió matemàtica, aplicable al factor de desnacionalització.

Homenot : Aplicable a Josep Melià. A més d’homenots, existeixen a Mallorca, homes, homenets i homoniqueus. Aquesta classificació és atribuïda a Lluis Garcia Sevilla, diuen.

Intel.lectual : A Mallorca : Lletraferit (intraduible al castellà). Dit d’aquella persona que va a les biblioteques, també, els dies que no plou.

Joventut : Conjunt de gent, cada pic més nombrós, decidit a aportar el seu esforç, per que les coses no segueixin pel pendís que ens du a l’abisme.

Katalinero . ( Si es permesa la llicència poètica de la K, s’ha de pronunciar, quasi com “quie”), Home de frontera. Resultat de la perfecta fusió dels ciutadans i dels habitants de la part forana. Aquesta tesi de Frankenstein de pa amb fonteta, Melià, l’atribueix a Valentí Puig.

Lowry, Malcom : Autor de “Sota el volcà”, que Melià –per boca d’altri- confesa no haver llegit i que de volcans, ja en té prou amb l’ Stromboli de Roberto Rossellini, on, a més, hi surt la Bergman quan era jove.

Llengua : Categoria i anècdota. Vet aquí els nous rics parlant amb orgull l’idioma dels militars.

Llompart , Josep Maria : Reclamà , públicament, que algú fes, a Mallorca, el mateix que havien fet Jaume Vicens Vives, a Catalunya, i Joan Fuster, al País Valencià. Llompart, al despatx de l’Editorial Moll, amb Gregori Mir i Jaume Vidal Alcover, presents, escoltaren l’esquema d’ Els Mallorquins.

Mallorca : País del nonsense, de la contradicció i del contrasentit, amb el Nord pendent a les brúixoles. Hom diu que el iode del mar fa enravenar els nadius més del compte.

Mallorquins : Autors de dècimes desbaratades. Picadors que s’escandalitzen quan una vídua es torna a casar.

Mallorquins, Els : Llibre escrit per Josep Melià, quan era un “no-ningú”. Amb ell començà a fer de “maître-a-penser” a diverses generacions.

Melià, Josep : “Caga més un bou que cent oronelles”.

Nació: Terra de naufragis.

Nacionalisme : Compromís. Per damunt de dretes i esquerres. Per a agnòstics i per a capellans.

Optimista : Pessimista entussiasta. Parafrassejant Salvador Espriu : posseidor d’una esperança desesperançada. Coneixem millor, de cada pic, les nostres arrels i ens podem permetre més a consciència el plaer de destruir-les.

Poble . El poble, de vegades, l’han d’agafar per les orelles, com una greixonera per les anses.

P : La “p” de Melià. Famós article de n’Emilio Romero, mosquejat, de que en Melià als diaris de Madrid firmàs Josep i no José.

Proletaris-Propietaris : Segons Jaume Binimelis que ho llegí a un article d’en Melià, a un diari, frase encertada que resumeix el pas a una nova pagesia entre el XIX i el XX : “De proletaris a propietaris”.

Ques : Melià i Ques. Llinatge de la seva dona i dels seus fills. Quan el meu fill sia gran, em vinclarà l’esquena el pes dels anys i aquesta emprenyadora melangia de les coses que no foren.

Raó : No s’arriba a ser Galileo Galilei simplement per ser perseguit, ademés, fa falta tenir raó.

Sinceritat : El seu excés és sempre imperdonable.

Secret : Per definició, a Mallorca no n’hi ha. Si de cas, forat on amagaven els contrabandistes la seva mercaderia.

Turisme : És dificil parlar del turisme ( i del seu impacte sobre la nostra vida quotidiana) sense obrir la caixa dels trons. Allò que per a uns és un dogma indiscutible, per a uns altres és una profanació.

U : “Ubi bene, ibi patria” (allà on em sent bé, allà és la meva pàtria); aquesta és, més que res, el lloc dels nostres maldecaps.

Veblen, Thorstein : Autor de “La Teoria de la clase ociosa” (1899), capítol que desapareix a les darreres edicions d’ Els Mallorquins.

Villalonga, Llorenç : Volterià, misògin, tret de pollaguera, remullat d’aigua beneïda.

X,Y,Z : Lletres que simbolitzen les incògnites a les equacions matemàtiques. “Ménage a trois” practicat a Mallorca, per tres divorciats: intelectuals, classe dirigent i poble pla. Els intelectuals entretenguts en la seva desqualificació mútua; la classe dirigent bastint les institucions com si Mallorca fos un trast buit i el poble pla, aquest amb el perill de que li facin fer el paper del cabrum a les processons.

Esper d’en Josep Melià, avui ja des d’allà on ens contempli, que no em renegui massa, per aquesta frivolitat, que tampoc ho és tant.