Els articles de la sèrie “Jardins d’Altri” –n’he escrit i publicat una dotzena-  són provocats pel llibre d'  Adolfo Bioy Casares “De Jardines ajenos”. Ja vaig comentar, que era quasi impossible fer el que ell havia fet, amb la seva saviesa i la seva pedanteria il.lustradíssima. Però la idea era extreta d’allà, més casolana i prosaica. Juntar anècdotes, frases, cites, acudits, retalls...un cul-de-sac, un “totum revolutum”, que menàs a somriure, displicentment, al lector intel.ligent. Ho dic perquè la triadissa de Bioy és mala de superar. Però vaja, qui no s’arrisca...

             Adolfo Bioy Casares   
 

Jardins d'altri. A la tardor

Climent Picornell

Diuen que la tardor provoca uns estats d'ànim en consonància amb el temps. Molt probablement un lloc comú, aquest de la melanconia estacional. «No me abandona. Siempre está a mi lado / la sombra de haber sido un desdichado» solia comentar J. L. Borges. I qui no l'ha tenguda d'acompanyant, la puta ombra aquesta? Mala de desferrar, la punyetera. Feia mesos que no garbellava pels jardins d'altri, aquesta espècie de recol·lecta, insolent i indolent del que han dit altres, sense cap ànim de transcendència. O sí. Jutgin. «Vatuadell, quin cacauet!!». Això és el que realment va dir el pilot del bombarder Enola Gay, després d'amollar la bomba nuclear damunt Hiroshima, causant milers i milers de morts. La història ho ha volgut maquillar amb frases plenes de «déus-meus que hem fet», però no. Va dir: «Vatuadell, quin cacauet». Així de rotund i així de transcendent.

I és que el debat sobre la transcendència de les coses és cursi i no és patrimoni de cap secció o negociat. Vegin sinó el futbol, tan ple de silogismes i tautologies. «Futbol és futbol» és una frase de Johan Cruyff. També ho són les instruccions que donava, l'entrenador holandès del Barça, al seu porter: «Tu párame las pelotas que van dentro, pero no me metas las que van fuera». Podríem seguir amb les reflexions d'Helenio Herrera («Guanyarem sense baixar de l'autobús»; «Es juga millor amb deu que amb onze»...). Però, atenció, quan un premi Nobel, Albert Camus, ens diu: «El que més sé de la moral i de les obligacions del homes, ho dec a quan jugava a fútbol». Glup ! Això. On és que es donen les lliçons de transcendència? A la trona de l'Església? A les tarimes de la Universitat ? «Au, au, au! (i llavors diuen que lladram...).

Marc Augé, l'antropòleg dels no-llocs, referint-se a Àfrica: «Hem renunciat al desenvolupament. I només els oferim beneficència: les ONG». És aquesta una discussió, ajuda o caritat, agre i que revé. Revé -com diuen en bon mallorquí, i m'agraden les dues expressions per la seva franquesa i la dosi enigmàtica», «Revé com sa xulla des verro o com sa llet de frare». Conec l'expressió d'una madona remolesta. La mateixa que em contava, amb una franquesa encantadora, la jaculatòria que li havia ensenyat sa mare, per dir abans de ser sol·licitada pel seu home; era tot el que li havien escenificat de la seva educació sexual; abans de follar s'havia de dir: «Bonjesuset perdonau-me / perquè jo no ho faig per vici / sinó per posar molts de fills / al vostre sant servici». I així no era tan pecat i ho feien venir bé. Com ho va fer venir bé la dona del pintor Balthus que es va batiar el dia de la mort del seu marit: «Hi havia per ca nostra un cardenal polonès i ho vaig aprofitar».

I ja que hi ha polonesos... Ara, que amb això de la globalització tot va i ve, un importador de bolets em contava que els picornells que venia eren picornells polonesos. «Visca Polònia!» Cridà Joan Francesc Mira quan acabà un meeting i «els polacos» -que no polonesos- assistents, aplaudiren a voler. Les metàfores, com l'anterior, no són gens males de desentrallar -saben vostès que alguns espanyols es refereixen a nosaltres com a «polacos», perquè no entenen el que parlem: «el polaco» -deia que n'hi ha, en canvi, que són molt més directes. Com el meu amic J. A. Mendiola que liquidava una de les seves magistrals cròniques de cinema i teatre al «Diari de Balears» dels diumenges així, sense metàfora: «Jocs de matinada de Jorge Márquez. Cursi i pretenciosa. Bàsicament tot dolent, sense matisos». Ala idò. Com en Romà Gubern quan l'entrevisten, que n'amolla de totes condicions: «No hem de desesperar, perquè sempre tot pot anar pitjor» (variant d'un axioma conegut, reinterpretat a les Lleis de Murphy). Però per a un servidor la bona, no és aquesta, és quan a un expert en mitologia com ell, li demanen: «Elvis Presley i David Bisbal comparteixen la condició de mites?». Resposta de Gubern: «També en la mitologia hi ha jerarquies. N'Elvis és un general, en Bisbal és un sergent».

Cada dia és bo per enderrocar un mite. Havia crescut amb la convicció que el president Kennedy gaudia d'una proverbial rapidesa a l'hora de llegir dossiers. Ho feia en diagonal i llegia cada dia milers de pàgines. Però un company que havia assistit amb ell al curs de lectura ràpida, manifestà, anys més tard, que després d'un dels exercicis que els feren fer -llegir un capítol de «Guerra i Pau», en molt poc temps- li demanaren a Kennedy de què anava. La resposta fou: «De Rússia». I res més.

Discussió dins el cafè Can Tronca: «Tenc sa perdiu més gruixada que es braç». L'altre contertuli contra-ataca: «I jo tenc més collons que tu! Tenc collons pes front i tot!». Devien pertànyer, els dos discutidors, a la confraria de la gent que vol impressionar els altres, la gran malaltia de la modernitat segons l'escriptor Amos Oz: «El món és ple de gent que treballa més del que convé, per guanyar més doblers del que realment necessiten, per comprar cases que en realitat no els fan falta, per impressionar gent que realment no els agrada». I això, la recerca compulsiva dels diners, encara té passament, però el vertader mite és la recerca del poder, l'eròtica del poder, la puta comandera. Conten que Andreotti -l'etern comandador a Itàlia- del qui és molt conegut l'aforisme: «el que desgasta no és el poder, sinó el fet de no tenir-lo», referint-se a estar en l'oposició; diuen d'ell -ho diu Indro Montanelli- per referir-se a la seva recerca d'aliats, «quan De Gasperi -el fundador de la Democràcia Cristiana- i ell anaven a missa, De Gasperi, com bon cristià, parlava amb Déu, però Andreotti, com bon polític, parlava amb el capellà».

Amb una paraula, res. Res de res. «Saps què és res?» em diu l'amo en Toni «Peremates», idò , «un caragol buit, sense closca. Això és res». L'ús del «res» per la meva veïna, madò Tonina «Peixofrito», tenia la santa particularitat de fer fluctuar el seu sentit en la traducció: «Quieres nada?» Volia dir, «que vols res?». Era madò Tonina germana del sen Rafel, a qui solien fer mostrar el Sant Cristo del poble, una talla antiga, quan no hi era el rector. Un dia el mostrava a uns externs, castellans, que li demanaren si era molt antic, aquell crist crucificat. «Muy antiguo, no : antiquísmo! Al menos, trescientos años antes de Cristo!» I, ja se sap, qui braveja del que és seu... Però, tanmateix, després de Crist, la modernitat ha arribat al petit poble. Deien dues «dones caminadores», aquesta nova espècie que recorr els carrers dels nostres pobles, amb passes llargues i decidides, estols que caminen per fer salut: «Enguany aniré a Tai-chi, m'han dit que és menys pesat que l'Aerobic». Aquest és el secret. Deia Voltaire: «Gaudiu de la vida, que és ben poca cosa, tot esperant la mort, que és res». I ja saben el que és res: «un caragol buit, sense closca».

Hai-Kais malgarbats sobre el pas del temps ( 3 )

Un record travessa el pensament,
com una bufada que vol obrir un finestró.
Troba, però, els biulons tancats de la nostra història.

Text :  Climent Picornell.
Il.lustració : Guillem Mudoy.

( Aquesta petita part de la sèrie "Sobre el pas del Temps" ha estat penjada al Bloc per si la voleu emprar per saludar els amics, ara que s'acosta el Solstici d'Hivern i el Cap d'Any.)

HAI-KAIS MALGARBATS SOBRE EL PAS DEL TEMPS (2)

L'olor de ca nostra quan érem nins.

La "caseta mia, per petita que sia", de la mare.

Quimeres de futur.

Text : Climent Picornell

Il.lustració : Guillem Mudoy.

( Aquesta sèrie "Sobre el pas del Temps" és feta per saludar els amics ara que s'acosta el Solstici d'Hivern i el Cap d'Any. Si la voleu enviar, als vostres amics, ho podeu fer.)

HAI-KAIS MALGARBATS SOBRE EL PAS DEL TEMPS (1)

Els canvis que han vengut, el calendari esboldregat.

Recull d'enterra la solada de setmanes i números

que foren, un temps, dies d'aquest any.

Text : Climent Picornell.

Il.lustració : Guillem Mudoy.

( L'anterior forma part del projecte "Sèrie de Hai-Kais malgarbats sobre el pas del temps", que serveix per saludar a amigues i amics, ara que s'acosta el Solstici d'Hivern i el Cap d'Any. Si ho voleu utilitzar, per enviar, ho podeu fer.)

Segons MERRIAM-WEBSTER, editors de diccionaris, que seleccionen cada any una llista de les 10 paraules més destacades de l'any, la més destacada de totes l'any 2004 és BLOC ( en anglès BLOG ).
Són aquelles paraules que més s'han cercat o que més han circulat els darrers mesos. El primer lloc, com deia, és per "Blog", en català també "Bloc" (normalitzat a partir de la similitud amb "Bloc", com a figura de "bloc de paper" per prendre notes, adjunt al final un document per la discussió). Per tant, BLOG o BLOC és una paraula que defineix els noticiaris personals "on-line" -en línia, tot i que tothom entèn l'anglicisme- construïts gràcies a eines senzilles d'edició informàtica. La seva popularitat i la seva influència social no deixa de créixer, com assenyalava un servidor al meu bloc de fa uns dies citant al periodista Foix. Seguidament els penjaré la notícia, treta del "link" - o lligam- oficial de Merrian-Webster i una traducció al català, feta sense massa mirament. I també veuran les altres nou paraules del rànking de 2004, que ja s'acaba.

BLOG. Nom. ( Abreviatura de Weblog) (1999) : pàgina web que conté reflexions i comentaris personals on-line, fets de forma periòdica, i sovint links amb altres webs, proveïts pel mateix autor.

Sembla que l'origen és en la construcció WEB i LOG, que ha donat WEBLOG, abreujadament BLOG. WEB tothom sap que significa, lloc o pàgina del WEB, web vol dir trama o teranyina, xarxa per extensió. Forma part de les tres www (world wide web) que són a l'inici de moltes pàgines o llocs web. LOG-BOOK vol dir llibre de bitàcola, és el llibre amb les anotacions que han de dur i fer els capitans de vaixells. Per tant els weblogs, tenien aquest primitiu sentit de les anotacions que feien els internautes, eren llibres de bitàcola personals que navegaven per la xarxa. Ara, la seva abreviatura, BLOG, és ja la paraula més popular.


Per a la discussió sobre si en català hem d'usar blog o bloc, adjunt de "Bloc de notes" els següents comentaris. Que confirmen que, moltes de vegades les coses fan molta més via que els nostres normativitzadors. El TERMCAT proposava DIP.

He rebut un correu del meu amic Pere C. Que diu : "Amics, vos adjunt un article de Lluís Foix aparegut a "La Vanguardia", en el qual comenta la força que van adquirint els "bloggers" internautes. Què vos pareix ? Una abaraçada. Pere."
La veritat és que Foix no parla per cap de nosaltres en concret, sinó pel conjunt, per la comunitat internàutica. Interessant.

La Vanguardia, 2004.11.30

Internet tumba a Dan Rather

LLUÍS FOIX - 20:04 horas - 30/11/2004
Dan Rather, el legendario presentador de noticias de la noche en la CBS, es la última víctima del rigor informativo y de las presiones que sacuden a empresas y a redacciones periodísticas. Después de cuarenta años de profesión Dan Rather se retira antes de que le despidan. La cadena ha recibido fuertes presiones de los políticos y de miles de usuarios que le han echado en cara que no informó correctamente sobre el servicio en la Guardia Nacional del hoy presidente Bush.

Un final tan incómodo para un profesional reconocido no es el único que ha ocurrido en el ámbito del periodismo occidental. El director y el director adjunto del New York Times abandonaron sus cargos al haber protegido a un joven periodista que escribía reportajes muy leídos pero que resultaron ser falsos. Lo mismo ocurrió con el director de la BBC y su adjunto que desacreditaron los argumentos de Blair para ir a la guerra contra Iraq utilizando como fuente a David Kelly, aquel científico que se suicidó al sentirse presionado por el Gobierno.

El periodismo pasa por momentos de gran presión. No de las empresas sino de los lectores, oyentes o televidentes. Una campaña de correos electrónicos, organizada o espontánea, llega a todos los responsables de los medios de comunicación. El periodista ya no tiene el único privilegio de seleccionar, priorizar o despreciar informaciones. Hay cientos de miles de periodistas que desde su casa, con un “blogger” cualquiera puede incidir en cualquier línea informativa.

En el caso de Dan Rather, los “bloggers” de Internet demostraron que la información sobre Bush era falsa. Analizaron las fuentes sobre las que se construyó la historia y descubrieron que procedían de un ordenador y no de una máquina de escribir clásica con la que había que haberse escrito el documento en los años setenta.

Hay quien dice que Internet es un peligro porque no tiene fronteras éticas ni códigos jurídicos que ordenen y garanticen la veracidad de lo que circula por la red. Esto es así pero hasta cierto punto. Algún día habrá que encontrar una regularización de todo lo que circula por Internet aunque nadie sabe cómo. Hay que proteger la honorabilidad de las personas que impunemente pueden ser acusadas con mentiras y con distorsiones manifiestas. Hay que separar el grano de la paja.

Pero Internet es un instrumento que garantiza la libertad de información en unos momentos en los que la masa crítica de los contenidos está controlada, dirigida y en algunos casos manipulada por unos cuantos grupos empresariales que no tienen como prioridad servir a la verdad y mejorar la vida de los ciudadanos sino que abusan de su posición por transmitir aquello que garantiza más beneficios, más audiencias y más notoriedad.

La socialización de la información la ha llevado a cabo el capitalismo y no el socialismo o el marxismo. Pero esta socialización informativa ha creado miles de periodistas aficionados o profesionales en todo el mundo. Nada de lo que se vierte en la red está libre de ser sometido al escrutinio de la verdad que ya no la manejamos únicamente los informadores clásicos sino que está al acceso de quien se tome la molestia de averiguarla en las mismas entrañas de la red.

Pero al margen de los periodistas espontáneos que contribuyen a engrosar la masa crítica de opiniones y de informaciones, están los grupos de presión, las empresas, los partidos políticos que han descubierto la vulnerabilidad del periodista y que pueden hacer llegar sus quejas de forma directa a los máximos responsables de los medios.

La dinámica ha cambiado. El periodista sólo tiene un método para no caer en las trampas de la falta de rigor. El amigo Indro Montanelli, legendario periodista italiano, decía al final de su carrera que el ”único dueño del periodista es el lector. Cuando lo tienes de tu lado no hay poder que pueda ponerte un bozal.” Montanelli se enfadaba con los lectores y con los directores. Cuando era despedido de un medio fundaba otro. Así lo hizo en tres ocasiones. Pero al final de su carrera regresó a las filas del “Corriere della Sera” de donde fue expulsado por los antiguos propietarios.

Hoy nadie se acuerda de quienes eran los propietarios de los medios en los que trabajó. Lo que queda es su personalidad, sus contradicciones, sus luchas para poder ejercer el oficio en medio de esta selva de periodistas, empresas, medios y grupos de presión de toda clase. Internet ha contribuido enormemente a que esta profesión recupere su buen hacer.

(Eliseu Reclus )

Anarquisme i Geografia

Per unes reestructuracions que hi hagué al Departament de Geografia ( realment és diu de "Ciències de la Terra") de la UIB (Universitat de les Illes Balears), després de fer durant,  molts d’anys, assignatures relacionades amb el fenomen turístic i l’oci –cosa que m’ha permès estar al punt de l’anàlisi d’aquests fenomens que tan influeixen en l’esdevenir de les nostres illes- ara impartesc l’assignatura “Evolució del Pensament Geogràfic”.

La veritat és que per a mí és molt satisfactori -esper que també ho sigui per als meus alumnes- el reencontre amb personatges com Ptolomeu, Herodot o Humboldt. Així con el seu entroncament amb la  història general de la ciència.

Fa poc dies va tocar el torn d'explicació als anarquistes històrics que foren geògrafs o, tal vegada, als geògrafs que foren anarquistes : Eliseu Reclus (1830-1905) i Pere Kropotkin (1842-1920). Dos dels mites de la història llibertària. Per a molts d’alumnes fou una sorpresa, com ho fou el saber que Immanuel Kant, el famòs filòsof, havia estat també professor de Geografia Física. Diu Tim Umwin que, en els cercles geogràfics del moment, amdos personatges suscitaven admiració, però l’anarquisme es contemplava com una rèmora en la seva ciència. Foren  un exemple de que la investigació i l’acció pràctica eren una bona arma per fer de la Geografia una eina de crítica social, malgrat la Geografia partís, tangencialment i perentòriament,  per uns altres camins, més lligats a la ideologia conservadora dominant.

La xarxa Internet va plena d’informació sobre aquests dos personatges dels quals adjunt dues fotografies interessants.

( Pere Kropotkin)

Xàtxeros.

Climent Picornell

Dia 23 s'acaba el termini per enviar fotografies al Primer concurs de fotografia de natura "Memorial Climent Picornell". En Climent Picornell, era cosí meu, els dos nomiem el mateix, i va morir ara fa aproximadament un any. Els seus companys fotògrafs li tenien un gran apreci pel seu caràcter generós. Fou un extraordinari fotògraf de natura i aquest concurs de fotografia de natura patrocinat per la Conselleria de Medi Ambient, du l'afegitó de "Memorial Climent Picornell". Els premis són importants ( 1000 euros, el primer, 600 euros premi de l'Ajuntament de Sant Joan de Mallorca, etc...). Les bases del concurs són a l'adreça http://dgmobea.caib.es.

Hi ha fotografies d'en Climent penjades a l'AFONIB, "Associació de Fotògrafs i Filmadors de Natura de Mallorca", dins Mallorcaweb http://www.mallorcaweb.net/afonib i també al web de L'Observador del Pla de Mallorca, a la secció "Imatges del Pla" http://www.plademallorca.com.

En Pep Torro, amic d'en Climent i company nostre al Bloc de Balearweb,http://bloc.balearweb.net/89 té moltes fotografies d'en Climent. A ell, li agradava, particularment, una que li va fer en Pep, un dia que eren a retratar voltors negres. En Climent s'havia protegit del sol, entre altres coses, amb uns manegots -d'aquells que duien les dones, antigament,  per segar-. La podeu veure seguidament.

La xarxa té la capacitat de sorprendre continuament. Chano Márquez fou, ho és encara, un amic nostre a qui les circunstàncies de la vida el dugueren a viure i formar família lluny de Mallorca. A Suècia. Durant els anys seixantes, a l'Institut Ramon Llull tothom el coneixia, fou director de l'efímera Ràdio Instituto, ubicada dins un quartet que l'inefable professor Bonet ( mort fa poc) ens havia deixat. Desaparegué, en Chano, damunt una vespa pintada com un tauler d'escacs, grocs i negres. Sabíem, esporàdicament, notícies seves. I la veritat és que ha passat a formar part de la categoria dels nostres records més apreciats. Ara el trob a Internet. Té un web, en el qual, entre altres coses tutoritza a la gent que hi entra a "pintar" amb eines informàtiques. Adjunt alguns treballs seus i l'adreça electrònica per sí la voleu visitar www.pixelpaintings.net

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Març 2026					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

• Reconstruir Palma ( a través dels llibres). Climent Picornell
• Jardins d'Altri amb paradoxes, futur, poesia, 'flexiguretat' i vae victis. Climent Picornell
• Lloança dels defensors dels camins públics de Balears. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb Rosalía, Simone Weil i Byung-Chul Han. Climent Picornell
• Dalt del turó amb cirerer de Pastor, amazon, nutrició, en Tarzán i un 'appuntamento'
• Existeix la mort? Pesa l'ànima? Climent Picornell
• Jardins d'altri amb morts, castellans, Rajoy i Göring o Goebbels. Climent Picornell
• És la immigració, estúpid! Climent Picornell
• Dalt del turó de novembre amb nesples, 'quicos', Gírgola i la Mort.
• Jardins de novembre amb moc, Juli Cèsar, genocidis i pilots de moto. Climent Picornell
• Balears, entre la saturació turística i l'emergència habitacional. Climent Picornell
• Neil Young, als seus 80 anys. Climent Picornell
• Recordant Guillem Frontera als talaiots dels Racons a Llubí. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Frontera, 'brutta situazione', peus i befa constant. Climent Picornell
• Jaume (IV) de Mallorca, l'han de desenterrar o no? Climent Picornell
• Dues propostes per salvar el català. Climent Picornell
• Dalt del turó amb dones magrebines, anglès, demografia, raó
• Caminant per Palma amb els turistes i els residents. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Gesualdo Bufalino. Climent PIcornell
• D'on ve el nom de 'sobrassada'? Climent Picornell
• La IA en una conversa d'estiu. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Mediterrani, cortesia, la vida i les arnes. Climent Picornell
• Dalt del turó amb un ase escorxat, Stalin, ping-pong i Sylvia Plath
• Sopar d'estiu amb flaccidesa i feromones. Climent Picornell
• Més sobre turisme i canvi social. Climent Picornell
• Passejant per Palma sense vesícula, 'Palma es ven' i Cristoneofeixisme
• Jardins d'altri amb apocalipsi, Catul, Brecht, Bioy Casares... Climent Picornell
• 'Bonisme? o gastar més amb armes. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'posesiones', ordi, un bon pop i Tom Waits
• Més sobre turisme i cultura local. Climent Picornell
• Tot esperant Emily Ratajkowski. Climent Picornell
• Els 'altres mallorquins'. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Dylan i la vida i la mort. Climent Picornell
• Lenin, Mao, Pius XII i el Papa Francesc, embalsamats. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'manolito', fornal, sexe, promesa i funeral
• Conviure amb la IA (Intel·ligència Artificial): una oportunitat també per a l'educació
• Conversant per Ciutat de globalització, neofeixisme i autoajuda. Climent Picornell
• Jardins d'Altri amb Cuerda, Il·lustrats, Blake i una tanka. Climent Picornell
• Dalt del turó amb peixos de la terra, bocs i Guillem d'Efak
• La Internacional Reaccionària. Climent Picornell
• Jardins d'altri del mes d'abril, entre la felicitat i el divorci. Climent Picornell
• Dalt del turó depressiu i amb brusca
• Quimi Portet i les seves cançons amb bell llemosí
• Internet és avui de dretes? Climent Picornell
• Dalt del turó amb skyline, Kant, reunió animal i grufar.
• 'Jardins d'altri' amb il·lusions, pensar, errades. Climent Picornell
• Caminant per Palma amb Campari, suïcidi, Kallifatides i el riu Nil. Climent Picornell
• La Intel·ligència artificial (IA) i jo. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Panettone i escabetxo, 'cantantes', moldaves i haitianes
• "Jardins d'altri" amb l'impossible i la carn de gallina. Climent Picornell
• Un nou estoïcisme? Climent Picornell
• Woke i antiwoke. Climent Picornell
• Postals de Palma amb 'fannullone', la mar i el port, dretes i esquerres...
• Jardins d'altri amb 'cojones', Beckett, Lacan, Einstein...
• Dalt del Turó amb ullastres, 'agres', bassiot, figues i Fujimori
• L'OLivar, Pere Garau i Santa Catalina, mercats de Palma. Climent Picornell
• UC. Cançons d'Eivissa. 50 Anys. Climent Picornell
• Dalt del turó de desembre amb estornells
• I si féssim cas de la demografia de les Balears? Climent Picornell
• Moixos. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb artistes, jueus, 'sapere aude' i befa constant. Climent Picornell
• Dalt del turó de novembre, amb barrumbades, porcs i llibertat
• Antivacunes i pseudociències diverses. Climent Picornell
• La classe mitjana i les eleccions als Estats Units. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Estellés, Play station i 'les neiges d'antan'. Climent Picornell
• Dalt del turó amb llestiscle, bravejar i un país sense nom
• Caminant per Palma, entre el dol i el desig. Climent Picornell
• "Quatre poetes mallorquins": Llorenç Moyà, Jaume Vidal i Alcover, Josep M. Llompart i Blai Bonet
• Dalt del turó amb gregal, revetla, 'muridero' i el Chichi
• Jardins d'altri amb lleugeresa, conversa, por i solitud. Climent. Picornell
• Palma reconstruïda? "Palma, mon amour !" Climent Picornell
• La mala jugada de l'autocura ("autocuración" o "self-care")
• Les indústries de la depressió i de la felicitat. Climent Picornell
• Per Ciutat, passejant amb un llibre de Gay Talese. Climent Picornell
• Dalt del turó amb estiu , 'tontos', pells de conill i canyar amb xalet
• Jardins d'altri amb merdetes, adolescència, castellanismes i manicomi. Climent Picornell
• Jardins d'Altri d'un mes d'agost. Climent Picornell
• Dalt del turó amb paparres, figues, magrebins i pous
• Sopar malaguanyat d'estiu, com sempre. Climent Picornell
• Rosa Planas: una antologia de Palma. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb llop, ficció, mapamundi i Parlament. Climent Picornell
• Dalt del turo amb milanes, bossot, ullastre i moix pròdig
• Converses per Palma amb silencis, socialisme, rotondes i un torero. Climent Picornell
• Turisme i societat a les illes Balears (Ara: Tots turismofòbics?). Climent Picornell
• Jardins d'altri amb marxisme, temps, bourgeois i silenci. Climent Picornell
• Dalt del turó amb 'cossetxadores', coloms, capellà i rossinyol
• De l'hivern cap al suïcidi fins el reemplaçament demogràfics. Climent Picornell
• ¿Límits al turisme? ¿ 20 milions de turistes ja basten ? Climent Picornell
• Passejant per Palma amb català, coca, fills i immigrants. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb temps, veritat, 'Madame Ovary' i història. Climent Picornell
• De Google, la memòria i els punts obscurs d'Internet. Climent Picornell
• Dalt del turó amb udols, dissabte, coloms i badalls
• Enric Benito: El nin que es va enfadar amb la mort. Climent Picornell
• Els objectes de ca nostra tenen història. Climent Picornell
• Biografia de Palma, una Ciutat envaïda. Climent Picornell
• Pere Garau: biografia d'un barri de Palma. Climent Picornell
• "El temps de les magranes". de. Caterina Karmany i Jaume
• Heterosexualitat, monogàmia, poliamor i amics. Climent Picornell
• Els hotelers contra les vivendes vacacionals. Climent Picornell
• Dalt del turó amb mandarines, cafè amb llet i saviesa
• Jardins d'altri amb jutge, emoció, riure i suïcidi. Climent Picornell
• Caminada per Ciutat amb depressió hivernal. Climent Picornell
• Dalt del turó amb moixos, saliva, planters i cilindre
• Hipocondria, feng shui i amor. Climent Picornell
• Dalt del turó amb paciència, cul, pigota i cuc de s'orella
• Converses per la plaça Gomila, amb condó, Tito's i burgesia turística. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb Kissinger, Twain, Semprún, Einstein, Padgett... Climent Picornell
• D' Israel a Europa, passant per ca nostra. Climent Picornell
• Molts d'anys! Molts? Climent Picornell
• NADAL. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb inflació, carboni, amics i enemics. Climent Picornell
• Converses per Ciutat amb idioma, viatge, jueus i cafè. Climent Picornell
• Dalt del turó amb diaris, barriguera i carregadors.
• Converses per Palma amb kundalini, col·lapse i ecofeixisme. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb improvisació, olor, memòria i vanitat. Climent Picornell
• Des de la geopolítica: Israel i Hamàs. Climent Picornell
• Converses entotsolades. Climent Picornell
• Jardins d'altri sobre l'escriure i el llegir. Climent Picornell
• Sentiments, trastorns i contradiccions. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Pius XII, diaris i setmesó
• La Psicogeografia i les geografies personals. Climent Picornell
• Dalt del turó amb xoriguers, pecats i dos dragons.
• Jardins d'altri amb mallorquins, ornitologia i "todo a cien" . Climent Picornell
• Converses per Palma amb Coderch, Fraga Iribarne i eco-ansietat
• La culpa és del turista? Dels hotelers? Dels mallorquins ?
• Dalt del turó amb fil·loxera, marihuana i un gall de llavor
• Converses per Palma amb dimissió, narcisissisme i malestar. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb penediment, jueus i poc esntusiasme. Climent Picornell
• Sopar d'estiu, entre el Bodhisattva i el Baignoire. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Pessoa, plaques solars, nínxols i Montaigne
• Jardins d'altri amb revolucionaris, ratolins, felicitat i Di Stéfano. Climent Picornell
• Generacions: silenciosa, boomers, X, millenials, centennials, Alfa... Climent Picornell
• Converses per Palma amb tràfic, Portitxol, Peret i el reguetón. Climent Picornell
• Més sobre turistes i residents de Balears. Climent Picornell
• "S'Arxiduc" d'en Mendiola. Climent Picornell
• Dalt del turó amb Battiato, brillantina, un 'sanchista' i en Proust
• Converses per Palma, de Dublin al Dry Martini, passant per l'extrema dreta. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb felicitat, trotskistes i Bob Dylan. Climent Picornell
• De Palma dels protagonistes a Ciutat de figurants. Climent Picornell
• Dalt del turó amb carxofes, cireres ... i un homoniqueu
• Reflexió post-turística. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb pedres, Picasso, enmerdament i romaní. Climent Picornell
• Converses per Palma amb Bukowski, nostàlgia i banyes. Climent Picornell
• Setmana, de sis dies. Climent Picornell
• El full en blanc, la soledat de l'escriptor i altres facècies. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb semen, sang, desig i univers. Climent Picornell
• Converses de parcs solar, geopolítica, Pink Floyd i crisis financeres. Climent Picornell
• Més sobre el ChatGPT. Climent Picornell
• Contra les pseudoteràpies i l'autoajuda. Climent Picornell
• Converses: notícies, depressions, musulmans i cinquè poder. Climent Picornell
• Jardins d'altri amb nostàlgia, sexe, mestres, tombes i sort. Climent Picornell
• Dalt del Turó: capellets de teulada, arengades i el Barça
• Els hippies vells es moren, com David Crosby. Climent Picornell
• Dalt del Turó: neu, moixos, palles i a fer nonó
• Jardins d'altri amb dones, tributs, amor i covardia. Climent Picornell
• Converses erràtiques per Palma. Climent Picornell
• Què és la gentrificació? Palma gentrificada ? Climent Picornell
• Converses o soliloquis Climent Picornell
• Jardins d'altri amb futbol, feixistes i aforistes. Climent Picornell
• Palma i la nostàlgia com ingredient. Climent Picornell
• Dalt del turó: canyes, beques i rosers podats
• Dalt del turó: boira, planters i palla.
• Jardins d'altri, per acabar l'any. Climent Picornell
• Per Ciutat, banyada. Climent Picornell
• Converses. Climent Picornell
• 25 anys sense Nadal Batle
• Notes per l'història del Turisme: política i religió. Climent Picornell
• Postal de Palma: l'alè de les ciutats. Climent Picornell
• Apocalipsis quotidianes conspiranoïques. Climent Picornell
• Més sobre els impactes del Turisme. Climent Picornell
• Encontres a Ciutat. Climent Picornell
• Postal de Palma a la tardor. Climent Picornell
• La terra és rodona (contra els terraplanistes). Climent Picornell
• Jardins d'altri, ara. Climent Picornell
• Genius loci, prebe coent, cucamolla i pluviómetres
• Gínjols, garroves, bous i cendres
• Jardins d'altri setembrins Climent Picornell
• El turisme. bo, dolent o regular ? Climent Picornell
• Retorn a Palma: sentir i escoltar Climent Picornell
• Vells, Bitter-Kas i escatologia necessària
• Jardins d'altri agostencs Climent Picornell
• Tórtores, somera, galliner i pesta
• Jardins d'altri estiuencs. Climent Picornell
• Peripatetisme per Palma. Climent Picornell
• Sopar d'estiu amb botxor, alemanys i Thermomix. Climent Picornell
• Els orígens de la turismofòbia Climent Picornell
• Falzies, bevedors, "Los Melones" i el saig
• BENEIT !! Climent Picornell
• En l'hora de la meva mort Climent Picornell
• Anècdota o categoria en geopolítica Climent Picornell
• Jardins amb Damnatio memoriae. Climent Picornell
• Postal de Palma, de sa Calatrava amb un amb kipà. Climent Picornell
• Calor, Amazon, prudència i moraduix
• Tomba, ex-capellà, garrovers i balconing
• Joan Miralles i Montserrat, la minyonia d'un homenot Climent Picornell
• Jack Kerouac, encara
• Jardins d'Altri amb pessimisme
• Postals de Palma amb taca de sang
• Avui es canta la missa del To Pascal a Sant Joan
• Magraner, 'tirita', russos i cocaïna
• Jardins d'altri amb evangelis Climent Picornell
• Porgar fum
• Jardins d'altri, entre la vida i la pantalla. Climent Picornell
• Boires, Erasmus, oliveres...
• De caminants, passejadors i "flâneurs" Climent Picornell
• Jardins d'altri de gener Climent Picornell
• Nínxols, brebatge i orgues
• Repensar-nos. Climent Picornell
• Confinament, ventositat, presó
• Jardins d'altri hivernals Climent Picornell
• Burgesia turística? Climent Picornell
• Grills, solls i cocarrois
• GUILLEM FRONTERA, paisatge i societat . Climent Picornell
• Figues, moros, ciclistes, ciurons i un 'moticultor'
• Jardins d'altri amb aforismes Climent Picornell
• Corbs, cendres, banyes i donardes
• 600 anys de la Llotja Climent Picornell
• Ullastres, jugadors i el dia s'allarga
• Born Climent Picornell
• Jugadors, Pitalers, alemanys i brebatge
• Xaboles, ovelles, paracaigudista, vídues
• La ciutat pandèmica Climent Picornell
• Més Jardins d'Altri Climent Picornell
• Gírgoles de poll, cebet, senyors i tirs
• Jardins (d'Altri) Climent Picornell
• Pandèmia, brasers, taronger bord
• Mussol, selleter i milanes
• Plou, somnis i casa esbucada
• Hivern a foravila
• Mascaretes i garroves
• Ordi, separats i serp
• Clots, discapacitats, el padrí i la rata-pinyada
• Pandèmia i paisatge
• Carxofes, antigors i padrins
• Cafès, endolats i coentor
• Divendres, paons, bous i esplugabous
• Final de tardor, fotografies i niguls
• Milanes, birros i quartons
• Fressar, calor i coentor
• Claveller d'aire, taronges i felicitat
• Ravanissa, capsibos i olivó
• Llebres i rotondes
• Temps i contarelles de gener
• Verros i polissons
• Salvatgina puta!
• Vermell de roselles
• Les possessions
• Aucellons, panades i rubiols
• Matances no atropellades, ensaïmades de tallades i un mort
• Calmes de gener i dignitat retornada
• Cama-roges, bolets i Nadal
• Passar pena, botifarres i porcelles
• De l'octubre i un albó
• D'abans i altres essències
• L'estiu i la festa
• Estiu de ple, amb serps i espluga-bous
• Figues-flors i prebes coents
• Remeis per viure bé
• De l'unicorn al bell mig de l'illa aimada
• Brou a rompre !
• Temps de matances i altres andances
• El desembre congelat ( o això era abans?)
• Panellets, morts i "tricotraco"
• Octubre o la curiositat
• Ni paparres, ni segadors
• Picadura d'abella, el llop i ram-usat-sac-arnat-suro-amb-ham
• Fuita de Ciutat, menja-mosques i anguila
• N'hi ha que duren tota sa vida
• Per una moratòria turística a les illes Balears
• Dia plujós amb quadern antic
• Figueres despullades i grípies buides
• Un sac buit no s'aguanta
• Coses dels desembres
• De santa Catalina a Nadal, un mes cabal
• Aromes de tardor
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : ARRI I OU !! Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI: EL CREPUSCLE, SEMPRE, ENCENDRÀ ESTELS Climent Picornell
• DEU IDEES EN DEU MINUTS SOBRE TURISME I CULTURA Climent Picornell
• POSTALS, JARDINS, APUNTS ( I QUE ELS DÉUS MOS DONIN LA MAINA ) Climent Picornell
• SETMANA ( NULLA DIES SINE LINIA ) Climent Picornell
• LA CULTURA ENTRE L'UCI I EL RESET Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB LA RIERA I L'EMBAT Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA OFEGATS PER L'ESTÈTICA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB UTOPIA PRIMAVERAL Climent Picornell
• LA FI D'EUROPA I DE LES HUMANITATS Climent Picornell
• PILOTS ITALIANS A MALLORCA I CRIMS DE GUERRA Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB SETCIÈNCIES I UN FORÇARRUT I Climent Picornell
• LA MEMÒRIA BIOCULTURAL DE LES VARIETATS LOCALS DE LES ILLES BALEARS Climent Picornell
• DE l'ORIGEN DEL PAISATGE (... I LA PINTURA DE LES BALEARS) Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA ENFANGATS PEL CALL VERMELL Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA DE LA MÀ DE ROSSELLÓ-PÒRCEL Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI ANTI-SISTEMA I AMB NOVES GENERACIONS Climent Picornell
• PIETAT PER LA GEOGRAFIA IMAGINÀRIA Climent Picornell
• DE LA CULTURA DE LA TRANSICIÓ A LA CULTURA DE LA RETALLADA Climent Picornell
• POSTALS I SENYORS DE PALMA Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : NADAL DE MEL I SUCRE Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, I EL MUSEU DE L'AFORISME, COM EXCUSA Climent Picornell
• TOTUM REVOLUTUM (NOTES DISPERSES) Climent Picornell
• "PAYS.MED.URBAN": EL PAISATGE, VALOR D'IDENTITAT I D' ATRACCIÓ ECONÒMICA Climent Picornell
• BREU BIOGRAFIA DE FELIP BAUZÀ I CAÑAS Climent Picornell

• General [757]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom