Climent Picornell

OXÍMORON. Climent Picornell.

jcmllonja | 15 Gener, 2005 11:09

L’oxímoron com a recurs poètic, filosòfic o retòric ha traspassat la seva frontera conceptual i és d’ús generalitzat encara que la gent no en sigui conscient. No vaig trobar llistats d’oxímoron en català a Internet, ni tan sols a la web d’en Màrius Serra ( www.verbalia.com ), i la llista en espanyol era curteta i, molts d’ells mal traduïts, de l’anglès. No seria una mala feina, posar-s’hi : “oxímoron català” ( si algú en coneix podria donar-me’n notícies). D’això anirà el meu article pel Diari de Balears, que podeu llegir més avall.

(Il.lustració : Fotografia de la Col.lecció "Visions de Mallorca" del meu cosí Climent Picornell ( 1956- 2003 )

OXÍMORON

Climent Picornell.

No té res a veure amb l’òxid, ni és una pintura contra el rovellat, però tothom sap que és un oxímoron i, fins i tot, “amic lector”, en deu haver posat algun a la seva vida. Per exemple : “The sounds of silence” ( Els sons del silenci, la famosa cançó de Simon i Garfunkel) és un oxímoron. “Bombes intel.ligents”, “Un partit integrista, moderat...” o “la banca ètica”, ho són. Un oxímoron és, com poden veure, una figura de pensament – de la lògica, de la retòrica o de la poètica- que consisteix en construir un sintagma amb termes oposats semànticament. Per exemple : “la fosca claredat”, “una audaç covardia”, “la dreta intel.lectual” o “desenvolupament sostenible”. J. L. Borges, que en sabia, diu “en la figura que se llama oxímoron, se aplica a una palabra un epíteto que parece contradecirla; así los gnósticos hablaron de “una luz oscura”; los alquimistas de “un sol negro”.

El seu ús pot ser com a recurs poètic, P. Bellini manté que “l’oxímoron estima la poesia” ( “Escucho el discurrir callado, del río seco”, d’un poeta desconegut ; “la herida que duele y no se siente”, de Quevedo; “ Giusto é morire, per ingiusta causa” d’E. Montale; o “És quan dormo que hi veig clar” del mestre Foix). En aquests casos l’oximoron –només una part del vers- crea, amb aquesta contradicció excloent entre el significat de dues paraules que estan en contacte, com una variant de l’antítesi, una espècie de paradoxa, no sempre aparent, que pot donar lloc a un nou significat; podríem dir, amb llicència poètica, que construeix una realitat més profunda, o, senzillament, una cosa nova : “la música callada / la soledat sonora ...”. Si és capaç “d’escoltar el silenci”, ja té la prova d’un oxímoron “real”. "Corre, dijo la tortuga, / atrévete, dijo el cobarde, / estoy de vuelta, dijo un tipo / que nunca fue a ninguna parte, / sálvame dijo el verdugo, / sé que has sido tú, dijo el culpable, / no me grites, dijo el sordo, / hoy es jueves, dijo el martes...”, a la cançó “Mentiras piadosas”, Joaquín Sabina encadena -és un dir- oxímoron.

Quan funciona bé l’oxímoron, repetesc que tenyit d’antítesi i paradoxa, és quan s’empra -com diu de forma excel.lent l’Espasa- per ocultar un agut sarcasme, davall un aparent absurd. És la més emprada de les variants de l’oxímoron modern. En política, per exemple, parlar de “la dreta sinistra”, de “les guerres legals” o dels “polítics honrats”; es atribuït a Grouxo Marx, l’oxímoron : “intel.ligència militar ?” Conten que Pío Baroja oximonoritzà –si és permès dir-ho així- una resposta; quan li demanaren la seva opinió sobre una publicació anomenada “El Pensamiento navarro”, va respondre : “Pensamiento y navarro ?”. O, pot ser “la monarquia moderna” ? Existeixen “els serveis als clients”? S’imaginen “l’administració responsable”? O una “televisió educativa” ? O és possible “un jueu antisemita?” Entorn d’ aquesta última accepció, titulava un periodista : “Acord entre palestins i sionistes. La via oximorònica de debat”.

No se sap com, però funciona un mecanisme ocult. Quan és posen juntes aquestes paraules oposades, que no poden ser qualsevulla, es fabrica una nova realitat conceptual, inexplicablement explicativa, valgui l’antítesi. Perquè, i això és el valor de l’oxímoron, no en surt una paradoxa senzilla, sinó alguna cosa més. “Cuando mi viejo era joven...” comença les seves memòries un escriptor sud-americà. “La modernitat arcaica” o “un feliç error” dirigeixen el concepte cap a un nou camp interpretatiu o, si ho troben exagerat, senzillament divertit : “Molts pocs xinesos...”, “la bio-ètica” o “feliçment casats”.

Tan és així que M. Certeau indica que l’oxímoron “crea un forat en el llenguatge” que invoca a reflexió, encara que sigui enfrontant conceptes banals o paraules que un ha vist juntes moltes de vegades : “la novel.la històrica”, és un oxímoron ? O no serà que tota la història no és més que una immensa novel.la? X. Bellès, ens parla de “les destruccions constructives”; un jove es referia a “les avantguardes institucionalitzades”.

N’ hi ha que l’usen de forma conscient, torn repetir, més enllà del que anomenem “contradictio in termini”. Així C. Semprún : “La tradición revolucionaria francesa ( perdón por el oxímoron)...” o, en un manual sobre direcció d’empreses : “Liderar sin mandar ( oxímoron de la diversidad directiva)”. L’atenció per l’ oxímoron a Internet és relativa; el que més surt quan un “googleja” amb la nostra paraula, és un article signat pel “Subcomandante Marcos”, el líder mexicà : “Nuestro siguiente programa: ¡Oximoron!”, parla de “la derecha intelectual”, “el fascismo liberal” o “la globalización fragmentada”, qui sap si dignes continuadors d’ “una profunda banalitat” o “el principi del fi” ( de la història, tal vegada?). Existeix un web www.oximoron.com, amb una llista en espanyol (“Amor libre”, “Aldea global”, “Calma tensa”, “Desacuerdo unánime”, “Inmaculada concepción”, “Líder anarquista”, “Naciones Unidas”, “Mala suerte”, “Peso pluma”, “Soberanía limitada”, “Vida eterna”, etc.). No l’he trobada en català. Però el web de referència és www.oxymoronica.com, en el qual Mardy Grothe, mantén aquesta pàgina com continuació del seu llibre “Oxymoronica” (Harper and Collins. N. York. 2004); hi trobaran, entre altres coses, una llarguíssima llista oximorònica : “Airline food”, “British fashion”, “Calculated risk”, “California champagne”, “Civilized divorce”, “Internal exile”, “Iron curtains”, “Loyal opposition”, Original copy”, “Sad clown”, “Talk show”, ... Per oxímoron moderns: la informàtica. “Advanced BASIC” o “realitat virtual” ; ara bé, el líder en el ranking ciberespacial d’oxímoron, i amb gran plaer, supòs, dels partidaris de Linux i els programaris lliures és : aquest ordinador “funciona amb Windows”.


Comentaris

uns de nous?

pere estelrich | 06/02/2005, 16:34

ser mare als 65 anys (ha estat cert) el quadre blanc (existeix a N. Y.) Braç de gitano blanc (de nata) El Cremadillo es beu ben fresc Una pluja que no banya una pluja que no arriba a terra el llibre blanc de .... Universitat local

som familia?

Angel Climent Rodenes | 10/07/2005, 19:37

el nombre de mi madre es Isabel Rodenes Picornell, y acabo de encontrar su nombre y pienso si somos relativos lejanos o algoparecido

dos oximorons catalans

joaquim | 09/02/2006, 11:55

Català universal Terres de l'Ebre

oximoron

MColoma | 27/12/2010, 10:04

El meu pare, a la demagògia li deia "vendre caragols buits sense closca".
"Ja xerrarà es mut!" forma part de les expressions populars que utilitzava.

oxímoron politic

Pere | 24/03/2011, 16:29

I què us sembla el "Partido Revolucionario Institucional" de Mèxic?

Re: OXÍMORON. Climent Picornell.

Josep Mª Sans Serafini | 19/02/2012, 17:04

"Diré del vell foc i de l'aigua", de Salvador Espriu, en va ple.

Hi pot haver oxímorons d'un sol mot?

Nasi Marco | 02/09/2014, 20:41

Quan posem l'amanida a taula, "sense amanir", és un oxímoron?

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb