Climent Picornell

PER NADAL, UNA PASSA DE GALL. Climent Picornell.

jcmllonja | 25 Desembre, 2004 12:10

Per Nadal el dia ja s'allarga : "per Nadal, una passa de gall". ("Per Sant Esteve, una passa de llebre", "Per l'Any nou, una passa de bou", "Pels Reis, una passa de vells", "Per Sant Antoni, una passa de dimoni", "Per Sant Sebastià, una passa de ca"...). En fi, molts d'anys a totes i a tots.

Dalt del turó

PER NADAL, UNA PASSA DE GALL.

Climent Picornell

Dins les mesures i les referències del pas del temps a les latituds mediterrànies, com la nostra, ara ens arriba l’hivern. Els dies s’acursen, el fred augmenta, el sol va baix damunt l’horitzó. És el temps d’encendre la xemeneia, s’acosten les llargues vetllades. S’apropa el dia més curt de l’any i la nit més llarga. És el Sosltici d’hivern, quan el sol fa menys calentor i la durada del dia és més petita. Ben a l’inrevés del d’estiu, pels voltants de Sant Joan, que té la nit més curta i el dia més llarg. El pànic dels antics veient minvar, inexorablement, la llargada del temps de claror i, ben al contrari, la seva alegria quan veien que no, que no s'acabarien els dies, justifiquen ben a les clares les seves manifestacions de joia. Les cultures d’arreu del món han mitificat aquest caliportal natural vestint-lo de rituals característics. Les antigues festes Saturnals dels romans ens ho demostren. En aquestes dates celebraven les "Saturnàlia", antecendent clar de les nostres festes de Nadal, en honor del déu Saturn, déu de l’abundància i de la felicitat; la gent sortia a les places i als carrers i, fins i tot, els esclaus tenien dret a divertir-se. La germanor, el menjar plegats, el culte al foc de llenya , representaven a la vegada el sol i l’energia que dónen la vida. Com ara, tot condueix a estar content, i el cos demana festa i retrobament. Per la mitologia cristiana som a Nadal, la cristianització del Solstici d’hivern amb el naixement del Bon Jesús. Fou Sant Agustí, en temps primer, qui es donà conte de que, pels seus interessos, no s’havia de fer una festa al sol, a la llum o al foc, rites excessivament naturals i pagans, sinó que s’havia de significar qui, segons ell, havia creat el sol. És així com entràrem dins el nostre Nadal i el costumari cristià, hereu desdibuixat, o no tant, dels antics rites "pagans", amb un dels seus elements més populars i vius, el del naixement del Bon Jesús. Els evangelis de Mateu i Lluc n’ofereixen les primeres versions escrites, amb una seqüència que comença amb l’anunciació de l’Àngel, continua amb el dubte de Sant Josep ( "Josep ve de la llaurada / molt cansat i molt felló/ troba l’esposa encintenta / no en sap ni qui, ni qui no..."); l’anada a Betlem; la negació de l’Hostal; l’establia; el naixement; l’adoració dels àngels, pastors, animals i reis; l’alegria de la cova; la morts dels Innocents i la fugida a Egipte. Tot aquest cicle és recreat durant "les matines" i il.lustrat en els Betlems amb les seves figuretes.

Avui en dia, però, la festa i el retrobament, valors en sí mateixos, han quedat sepultats per la comercialització i la instrumentalització ritual; els regals semblen postissos, com ho pareixen les festes i els sopars, anunciats i forçats. Fins i tot els torrons, que apareixen dos mesos abans, o les llumenàries que engalanen els nostres carrers que no les despengen fins passada la Rua, al començament de la Quaresma, desubicant i desorientant el calendari natural. Les religions fan de viàtics de les nostres tristeses i alegries, i el cicle de Nadal serveix d'excusa per fer propaganda religiosa i, sobretot, per vendre i consumir de forma desbaratada. És ben avinent que molta gent reaccioni en contra de tot això. Però la qüestió és : no comença el Sol a augmentar la seva altària damunt l’horitzó, passat el vint-i-u de desembre ? No creixen el dies passat Nadal, "per Nadal, ja, una passa de gall" ? Hem de reaccionar quantre el nostre estat d’ànim o quantre els mercaders dels nostres estats d’ànims ? Davall de la instrumentalització litúrgica i comercial de Nadal existeix el Solstici d’hivern, amb tota la seva força. A les comunitats agràries, com les de Sant Joan de Mallorca un temps, durant l’hivern hi havia una davallada dels treballs agrícoles i l’oci forçós que se’n desprenia era aprofitat per enfortir els lligams familiars i socials. I això es feia en forma d’intercanvis econòmics, de regals i menjades comunitàries. La fecunditat i el naixement són els dos paradigmes bàsics i fonamentals que emparen i dominen tot el simbolisme implícit en aquest període. Que és per estar contents : el dia s’allarga, el sol reneix i l’any torna a començar.

 (Publicat a la revista "MEL I SUCRE" del poble de Sant Joan de l'illa de Mallorca)

 

 

 

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb