Climent Picornell

THE BEATLES I EL "SERGENT PREBE-COENT". Climent Picornell

jcmllonja | 04 Setembre, 2005 21:24

The Beatles i  el “Sergent Prebe-Coent”

 

Climent Picornell.

 

Els rànkings, aquestes classificacions que surten cada dia i a les que som tan afeccionats els humans, ordenant del més gros al més petit, del més alt al més baix, del més dificultós al més senzill, els rànkings, com els deia, ara ens anuncien que “El Sergent Prebe-Coent”, un L.P, un àlbum de cançons que The Beatles editaren l’any 1967 és el més valorat de la història de la música popular, la pop-music. Segons qui ? Segons la revista “Rolling Stone”.

Aquesta casta de classificacions que funcionen sobre valoracions subjectives i no sobre elements objectius –com ens fan creure que sí que ho fan la renda per càpita o qui dels europeus la té més llarga- tenen, per això, uns elements d’arbitrarietat que ens encanten, perquè ens empenyen a la dissidència i a la discussió, si és el cas. Més enllà de que sempre surti el “Ciutadà Kane” d’Orson Welles, com la millor pel.lícula de la història, posem per exemple. En la música popular moderna, o lleugera com es deia abans, ja duim camí del mateix. Per què ? Perquè una sèrie d’autors es reparteixen de forma contumaç el pastís dels primers llocs d’aquests  rànkings,  Bob Dylan, els “Rolling Stones” o “The Beatles”, són alguns d’ells.

La mateixa revista que ara publica la llista dels millors 500 àlbums, publicà ja fa mesos la de  les millors 500 cançons. Anava així; la millor cançó de totes  “Like a Rolling Stone” de Bob Dylan. Però,  The Beatles són qui en col.loquen més entre les seleccionades, 23; els “Rolling Stones”, 14; Bob Dylan, 12; Elvis Presley, 11... Per als amants compulsius de l’estadística els diré que les paraules que hi surten més, als títols d’aquestes cançons,  són Love (43), Rock (18), Baby (8), Sweet (8), Rain (7)...no mata, veritat ?

En català, idioma inexistent en aquestes sèries –com l’espanyol- tenim també classificacions i els en faré cinc cèntims. La revista “Enderrock” – una molt bona publicació- ja feu un intent en el seu número 100. El millor àlbum en la història de la música en català : “Dioptria” de Pau Riba. Seguit de “Verges 50” de Lluís Llach, després en Serrat, al setè lloc “Alenar” de Maria del Mar Bonet, al vintè “A Rússia” d’Antònia Font. Les cent millors cançons van encapçalades per “Al Vent” de Raimon, “Se’n va anar” de Salomé i “L’Home del carrer” de Pi de la Serra; al lloc desè “Cançó de Matinada”, al dinovè “L’estaca”, al vint-i-quatrè “Remena Nena”, al 95 “La Rambla” de Quimi Portet i el 100 : “Mala Cara” d’Els Pets.

Però ara som al “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band” ( La banda del Sergent Prebe-Coent del Club dels Cors Solitaris). És el primer. I el primer tot ho té. Idò, així ha resultat que l’àlbum de “The Beatles”, “Sergent Prebe-Coent” és el millor. Què en pot dir un servidor que ha crescut amb la seva música ? O que quedà esglaiat al cinema Born, essent un adolescent, amb el seu film “A hard day’s night” ? Em fa mal jutjar. Ja al meu Institut – el Ramon Llull de Palma- es militava en la disjuntiva “Beatles o Rolling Stones”; els més finets o els més gamberrots ? I em feia mal definir-me, és un tret del meu caràcter, “un sí, però no”. Sí, era dels Beatles; però com els Rollings, ningú.

No cal que els digui, que don la tabarra constantment als meus convidats, tocant-los de forma horrible cançons dels Beatles. El meu exemplar de “Beatles Complete”, l’obra màxima amb totes les seves cançons amb solfa i tablatura, ja està com a brutinyós i em sé les cançons de memòria. A un servidor no és el “Sgt. Pepper’s” i la banda del cors solitaris, el disc que més m’agradi de “The Beatles”; puc acceptar que fou un dels elements fonamentals en la progressió de la seva música, i tal vegada de la música rock en general, com ho fou Bob Dylan en electrificar-se, però, que si els he de ser franc, hi ha un excés d’efectes orquestrals -que abocarien a molta gent al rock simfònic-, o massa  psicodelisme barater, que ja hi mostrava el nas. S’ha d’acceptar, però, que han estat  elements decisius en la influència dels Beatles en la comunitat dels joves occidentals, però... A “Beatles Antology” un llibrot enorme, un “mamotreto” explicatiu de la seva obra hi llegesc les opinions des de dins el grup. John ( Lennon) : “ Sgt. Pepper’s” és Paul”. Paul ( McCartney) : “Primer fou la cançò, després fou una idea i després l’àlbum”. Ringo (Starr) : “Tot està com a relacionat, però no és una Òpera-Rock, al final enllaçàrem les cançons”. En George ( Harrison) com quasi sempre, diu que s’avorria. La mà de George Martin –que haurien estat els Beatles sense l’arranjador George Martin ?- hi és més present que mai. És cert que hi ha cançons mítiques, però de “A day in the life”,  John confessà que res del que s’ha dit sobre ella és cert – la composà, senzillament,  llegint les pàgines del “Daily Mail”- o el cant als viatges amb l’àcid lisèrgic  a cançons com “Lucy in the Sky with Diamonds” -vista com un acròstic de LSD- no és més que el títol del dibuix d’infant que feu el seu fill Julian.

La coberta del disc ha passat, també, a la història de la il.lustració moderna de les fundes musicals; amb el conjunt dels quatre músics, desfressats de militars antics i colorejats,  rodejats de personatges, vius i morts, de Marlon Brando a Albert Einstein, de Mae West a Karl Marx, d’Oscar Wilde a William Burroughs, de Simon Rodia a Fred Astaire – Lennon hi volia colocar Jesucrist i Hitler-, haguèren de tapar en Gandhi amb les fulles d’una palmera i a Leo Gorcey, que volia 500 lliures per sortir, el pintaren de color blau... Hi ha un altre doble LP seu amb les cobertes absolutament blanques ( aquest ja estaria disposat a discutir si és dels millors...)

En fi, els rànking són els rànkings, i ara toca venerar el “Sergent Pebre-Coent”. Som-hi : “We’re Sergeant Pepper’s Lonely Hearts Club Band, We hope you will enjoy the show” i aquí seguia un rif de guitarra...no se’n recorden ? Només fa trenta-vuit anys. En Franco encara era viu.

(Imatge de Marita CAMACHO )

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb