Jardins d'altri amb semen, sang, desig i univers. Climent Picornell
jcmllonja | 22 Maig, 2023 10:28
Jardins d'altri amb semen, sang, desig i univers
Els meus Jardins d'altri són reculls que he anat agafant d'altres persones, fugint dels aforismes i de les màximes pedants i embafoses. Mirin sinó, llegesc, escrit per Georgina Solà: “El primer convocat és Hegel i la seva lògica de la revelació de la llibertat com a sentit de la història, fruit d'un encadenament de negacions de la negació fins a arribar a un estadi post-revolucionari on preval l'autoconservació que engendra els 'cossos revolucionaris de la cura' en una mena d'Estat biopolític que fa emmalaltir”. Prenc alè i me ve al cap allò que digué el gitano: “A mi, usted me habla más sencillo!” Per senzill, recordau aquell programa, Hablemos de sexo de la doctora Ochoa? No aixecava la veu i responia sens falta als pros i contres de la ingesta de semen, per exemple. Senzillament.
Manuel Machado: “No sabe del amor quien no delira” o “Ni sabe del vivir quien no pelea”. Aquí em va venir al cap Camus. Sempre va bé recalar en Albert Camus: “Tota idea falsa acaba en sang, però es tracta sempre de la sang dels altres. Això explica que alguns dels nostres pensadors es sentin amb llibertat per dir qualsevol cosa”. Com el savi swami Vivekananda: “Sembra un pensament i colliràs una acció. Sembra una acció i colliràs un hàbit. Sembra un hàbit i obtendràs un caràcter. Cultiva un caràcter i colliràs el teu propi destí”. No sé si el pensament anterior és per acabar amb sang, però quasi, quasi... Em diran exagerat, però les dites hinduistes em fan picor. M'estim més a Xavier Bosch: “L'amnèsia selectiva és necessària per sobreviure”. No se fa molt enfora de la meva màxima: “Cal sedassar els records per ser feliç”. Res, estratègies de la nostàlgia. O de la ment. “Si em convertesc en ella, m'estimaràs?” ho demana Kim Novak interpretant el seu personatge a la pel·lícula Vertigen (1958) d'Alfred Hitchcock. Té doble personalitat. Ja ho val! A un manual per a hipocondríacs aconsellen als que tenen doble personalitat que pensin sempre a comprar dues entrades quan van al cinema o dos bitllets quan han d'agafar un avió.
“L'amor i el desig són les ales de l'esperit de les grans proeses” (És veritat que ho va dir Goethe i ja saben que de desitjos, bé... que li agradaven jovenetes! Ja ho he dit). En aquestes qüestions però, com indica Martín Caparrós “és molt més fàcil l'abstinència que la moderació” i no anava pel menjar, no es malpensin.
De totes les maneres seguim sense saber exactament de que està fet l'univers, tanta sort que Shakespeare va suggerir que del mateix material del que estan fets els somnis. Uf!! Frederic Jameson va dir i no era una boutade, o sí, -Jameson és marxista-, que “és més fàcil imaginar-se la fi de l'univers que la del capitalisme”. Uro!!!
Deia Epictet: “Pots ser invencible sempre que no entaulis cap batalla en la qual la victòria no depengui de tu”. I menys si depèn d'algú que ja es mort. Record, per exemplificar l'anterior, un acudit del dibuixant Mingote: El despatx del notari ple de parents del mort i una dona rossa amb unes cames llargues. Diu el testament: “...i a na Purita, que es va casar amb mi pels meus diners, li deix: els meus diners!” De diners parlava Paca, La Piraña: “Entre hipoteca o hacerme un chumino, elegí hipoteca para tener donde caerme muerta”.
Epictet va ser un savi grec que va néixer l'any 50 i jo el trob molt adient en aquests Jardins, senzill, estoic, i un l'entén tot d'una: “Si només beus aigua, no vagis arreu dient a la primera oportunitat que només beus aigua” o “Si a alguns els sembles algú, desconfia de tu mateix”. Màxima absoluta per aquells que s'ho tenen molt cregut. I no mir a ningú.
Climent Picornell
Converses de parcs solar, geopolítica, Pink Floyd i crisis financeres. Climent Picornell
jcmllonja | 22 Maig, 2023 10:26
Converses de parcs solars, geopolítica, Pink Floyd i crisis financeres
Palma va canviant. El carrer Nuredduna ja és peatonal, el passeig Marítim està aixecat remodelant-se, el Nou Llevant serà un barri per a rics... Pas a pas, Palma és va transformant i no només en la seva pell, sinó també en els seus budells. Els tertulians, entesos i experts en quasi tot, passam per davant l'edifici del Consell Insular de Mallorca on una oenagé ecologista demana alguna cosa. “Tu creus que faran bon paper a les properes eleccions?” “Home, jo pens que un partit Verd és necessari, tot i que els seus pressupostos ja s'han diluït dins els programes d'altres partits”. “Haurien de prendre exemple d'Alemània on romperen la dinàmica erràtica de l'esquerra, agombolaren quadres pacifistes i antinuclears i els donaren un horitzó polític. Han passat, amb els anys, a acceptar la intervenció de l'OTAN a Kosovo, i actualment, davant la precarietat energètica, no els han caigut els anells per allargar la vida de les centrals nuclears. Són evolucions a tenir en compte pels Verds d'aquí”. “Els activistes han de triar entre parcs de plaques solars o Mart”. “Això ho vaig sentir a dir a F. Oviedo -al front del projecte de parc solar d'Es Rafalot- donant a triar als opositors a aquestes actuacions d'energies renovables que empastissen el sòl rural”. “Mart és encara molt enfora, no?” “Mart sí, però els parcs solars ja són aquí embrutant el camp de Mallorca”. “Embrutant? Idò ja ho saps: o les foranes de Mallorca brutes o cap a Mart s'ha dit!”
Abans de partir cap a Mart, asegudets al 'Pesquero', demanen un poc de peixet fregit, un calamars a la romana i canyes per tothom. “Fa vint anys que Amèrica i els seus aliats invadírem Iraq, que en queda de tot aquell merder?” “Jo t'ho diré: a nivell geopolític queda que Xina és ara la que fa de policia en aquells redols, Xina vol omplir el buit que han deixat els americans. I no només a Orient, també a Àfrica on, a part de la inversió econòmica, els xinesos estan rentant el cervell als africans amb les seves notícies i els seus programes d'entreteniment! Benvinguts al nou pandemònium del segle XXI!” “Ets un nostàlgic!” “I què? M'estim més el The Dark Side of the Moon de Pink Floyd -que, per cert, enguany ha fet 50 anys- que el 'perreo' i el 'regueton'. No, i en Roger Waters encara sona, la setmana passada era a Barcelona; grans trobades sonores les de Pink Floyd!” “I no te creguis, els temes eren genèrics: la cobdícia, els pas del temps, la mort, l'alienació de l'home modern...” “L'alienació avui la provoquen els WhatsApps!” “Que dius!” “Tal com te dic. La pressa frenètica esperant que ens contestin els missatges que emviam i, si no contesten, tot d'una ens entra una ansietat o un temor al menyspreu del nostre contertulià de mòbil, això és alienació i no la de Pink Floyd! Sabíeu que és dels discs més venuts, després de Thriller de Michael Jackson i Back In Black de AC / DC ? Varen fer una doblerada!”
“Per cert, ja heu tret els doblers del banc? O els heu repartit un poc?” “No siguis pessimista!” “Pessimista? John Kenneth Galbraith a la Breu història de la demència financera diu que la memòria en problemes financers és de vint anys, després s'oblida”. “Vint anys? Entre la fallida dels SiliconValley Bank a Amèrica i la del Credit Suisse a Suïssa i la darrera crisi que començà el 2008 només han passat quinze anys! I va caure Lehman Brothers que deien que era massa gran per deixar-lo caure!” “A la pel·lícula Too Big to Fail un gran executiu diu, de la por al contagi: 'La gent davant aquestes notícies de fallides de bancs es comença a demanar: 'Està ben guardat el meu diner? I, amb el dubte, comencen a retirar efectiu. I després es fan coes als bancs. Es destrossen caixers i en poques setmanes no hi ha llet a les botigues”. “Ca! Això ara no pot passar!” “Per què? O t'has cregut tot això de l'economia circular i el turisme sostenible? Tu creus encara que el binomi obsessiu de creixement econòmic i desenvolupament tecnològic ens trauran de totes les crisis?”
Entren a port un parell de barques del bou amb les gavines que aletegen, darrere, darrere. 'Qui dia passa, any empeny', deia ma mare.
Climent Picornell
Més sobre el ChatGPT. Climent Picornell
jcmllonja | 22 Maig, 2023 10:24
Més sobre el ChatGPT
El ChatGPT és un xat que permet mantenir una conversa amb una màquina emprant un llenguatge comú, quasi humà. Respon preguntes i redacta textos. Els models generatius com el ChatGPT han superat les nostres expectatives i disparat la imaginació. Deia N. Chomsky, recentment, que els sistemes ChatGPT d’OpenAI (darrera hi ha Microsoft) o Bard, de Google, són una meravella de l’aprenentatge automàtic per ordinador. Per explicar-ho a grans trets, agafen grans quantitats de dades i cada vegada es tornen més competents per generar resultats estadísticament probables, com ara un llenguatge i un pensament que semblen humans. Aquests programes han estat aclamats com llums trèmules a l’horitzó de la Intel·ligència Artificial (IA): aquell moment, profetitzat des de fa molt de temps, en què les ments mecàniques superaran els cervells humans no només des del punt de vista quantitatiu –en velocitat de processament i mida de la memòria–, sinó també des del qualitatiu, és a dir, en agudesa intel·lectual, creativitat artística i totes les altres facultats típicament humanes.
La paraula robot o computadora-humanitzada s'ha associant ja aquest salt qualitatiu a Metròpolis (1927) de Fritz Lang on en una distòpica ciutat-estat -situada a 2026!- un robot humanoide estava implicat en una revolució. No cal oblidar el supercomputador HAL 9000 de la nau de la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai (1968) de Stanley Kubrick, un robot-computadora dotat d'intel·ligència, i també de maldat, que ja pren decisions per ell mateix. D'aquí sorgeix la pregunta clau: Volem una Intel·ligència Artificial que constati la inferioritat de la intel·ligència humana o una IA que ajudi a augmentar-la? No podem esperar gaire a formular aquestes preguntes, me diu J. M. Lassalle.
El meu fill gran, que conversa amb ChatGPT, en català, preocupat per com l'usaran els seus alumnes, va demanar-li opinió sobre el darrer llibre de la meva dona. "Senzill, sa i bo" és un llibre de la periodista i escriptora Margalida Munar que aborda la temàtica de la salut i la nutrició des d'una perspectiva senzilla i pràctica. A continuació, es presenten 10 punts clau del llibre: 1.- La salut és un estat de benestar físic, mental i social que no es limita a l'absència de malaltia. 2.- La nutrició adequada és fonamental per mantenir una salut òptima i prevenir malalties. 3.-Cal seguir una alimentació equilibrada i variada que inclogui aliments de tots els grups. 4.-És important evitar els aliments ultraprocessats i optar per aliments frescos i naturals... Etcètera... Més o manco encertat. En canvi sobre el meu darrer llibre, la resposta: "Els alens feixucs" és una novel·la juvenil de l'escriptor mallorquí Clement Picornell. A continuació, es presenten 10 punts clau de la trama: 1.- La història es desenvolupa en un petit poble de Mallorca, on els habitants comencen a veure criatures estranyes i espantoses que no saben explicar. 2.- Els protagonistes són un grup de joves amics que decideixen investigar el fenomen. 3.- Descobreixen que les criatures són aliens que han arribat a la Terra per colonitzar-la... 10.-La novel·la té elements de ciència-ficció, aventura i fantasia, i transmet un missatge d'esperança i optimisme”. Vaja! Tot és erroni. Però alerta! També rèiem de les traduccions-automàtiques primerenques fetes per ordinador, ara són ja d'una fiabilitat quasi total. Vius!
Tornant a Chomsky : “El quid de l’aprenentatge automàtic són la descripció i la predicció; no proposa mecanismes causals ni lleis físiques. No cal dir que no totes les explicacions humanes són correctes; som fal·libles. Però això forma part del que significa pensar: per tenir raó s’ha de poder estar equivocat”. Certament, la intel·ligència no consisteix només en conjectures creatives, sinó també en una crítica creativa. Serà el gran any de la Intel·ligència Artificial. Segons M. Peirano el chatGPT ha aprés a dominar el llenguatge col·loquial assimilant cents de mils de milions de continguts d'Internet, incloent, això sí, la classe de foros que no sempre representen el millor de la raça humana. Per evitar que respongui aquestes o altres barbaritats serà necessària una bona purga.
Climent Picornell
Contra les pseudoteràpies i l'autoajuda. Climent Picornell
jcmllonja | 22 Maig, 2023 10:22
Contra les pseudoteràpies i l'autoajuda
He acabat de llegir el llibre de Belén Gopegui, El murmullo. La autoayuda como novela, un caso de confabulación (2023) on descriu la seva tesi doctoral sobre aquesta casta de pseudoteràpies i m'ha reverdit una de les meves moltes manies. No hi puc posar remei. I això que tenc bons amic que hi creuen o, fins i tot, s'hi dediquen. Però no me'n refii, i en alguns casos, crec que són un perill aquests manejos que en deim, i vostès sabran a que em refereixo, Pseudoteràpies o Autoajudes.
Les pseudoteràpies més populars són: l'acupuntura, l'homeopatia, l'osteopatia, la quiropràctica, la naturopatia, el reiki... En general són percebudes com a innòcues (“mal no em farà”). Existeix fins i tot un Pla de Protecció de la Salut de les Persones contra les Pseudoteràpies (2018), impulsat des del Ministeri de Sanitat. “La desinformació en salut és inherentment perillosa, perquè mou al pacient a creure que determinats assumptes funcionen de manera diferent a com funcionen en realitat (com l'existència de ‘meridians’ o ‘energies’ o que les ultradilucions homeopàtiques poden generar efectes fisiològics, o un paper distorsionat de la psicosomàtica…)”, ho explica Emilio Molina, vicepresident de l'Associació per a Protegir el Malalt de Teràpies Pseudocientífiques (APETP). Com a exemple, si tens un càncer i te'ls tractes amb pesudoteràpies pensant que això t'ho pot curar, tendràs un problema greu i hi ha, per desgràcia, morts causades per això. Complementar el tractament d'un càncer amb tècniques i productes no avalats per la medicina duplica el risc de morir dels pacients, ja que en moltes ocasions aquests renuncien a altres teràpies prescrites o retarden el seu començament. En fi, es pot tractar amb una persona que diu que és de la ‘Societat de Medicina Holística i Integrativa? Què és una cosa no reconeguda per ningú! Què no és res!
El camp de la salut mental tampoc n'està lliure. Molina esmenta les “constel·lacions familiars”, un moviment d'alt risc sectari que postula que les persones són capaces de percebre de manera inconscient patrons en les relacions familiars i que aquests queden memoritzats afectant la seva conducta. Aquestes propostes pseudopsicoterapèutiques poden provocar la inducció de conflictes familiars i el pacient no sols es queda amb el problema, sinó que s'emporta de regal alguns problemes psicològics extra i potser acabarà trencant els seus llaços familiars i d'amistat. El mal econòmic sempre hi és, encara que amb les pseudoteràpies, el millor que pot passar és que t'estafin i, el pitjor, que et matin.
I que en direm de l'anomenada “autoajuda”? Sí, sí... aquests manuals que venen milions d'exemplars com el primerenc Com guanyar amics i influir en les persones de Dale Carnegie, o Com casar-se en tres dies, o Pensi i es faci ric, o Jo estic bé, tu estàs bé, o Vostè pot sanar la seva vida, o El poder de l'ara, o Cerca en el teu interior, etc etc... Tots formen part d'això que s'ha anomenat “La indústria de la felicitat”. Als manuals d'autoajuda hi acudeixen les persones per a calmar alguna classe d'angoixa. “Fan mal”, vaig sentir dir a Íñigo Errejón, “perquè fonamentalment intenten convèncer la gent de que les coses dolentes que ens passen són per no tenir una actitud positiva. Aleshores, i en comptes d'organitzar-se perquè hi hagi, per exemple, millors serveis públics, te fan creure que és una cosa d'aprendre a respirar”. El gènere “autoajuda” no pretén posar remei a allò que està malament en el món sinó alleugerir petites, a vegades mitjanes, angoixes contemporànies. La lluita contra “l'enemic interior” és central en l'autoajuda, segons Belén Gopegui. Pràcticament, em creguin, no hi ha frontera entre l'autoajuda i l'autoengany. Vegin el cas del “Mindfulness” que ens vol ensenyar a acceptar el món tal com és i senzillament tractar de trobar uns moments de pau dins ell. Mai es pren el conflicte com una via d'actuació, sinó que ens turmenten amb el mantra de que el sofriment que patim és l'efecte de les nostres pròpies emocions mal encaixades. Podríem dir que privatitzen l'estrès que ens causen els problemes. Els llibres d'autoajuda són el fruit d'una gran falsificació de les vertaderes necessitat reals.
Climent Picornell